Professor i arqueòleg. Fill de pare francès i de
mare andalusa, guanya per oposició una càtedra de francès d’institut. Destinat
a l’Institut de Palma, compgina les classes que dóna a l'institut i les que
imparteix a l’Escola Normal (1916-1936). Publica el manual Lecciones de gramàtica francesa (1908), de 175 pàgines. És soci de
l’Associació per la Cultura de Mallorca. Afeccionat a l’arqueologia, escava la
cova prehistòrica de Son Mulet (Llucmajor) juntament amb Andreu Crespí Salom.
Amb coneixements de numismàtica classifica la col·lecció de monedes que
adquireix l’Ajuntament de Palma i es conserva a Bellver. Publica
col·laboracions a La Nostra Terra i al Butlletí de la Societat Arqueològica Lul ·liana.
L’arribada de la II
República propicia la seva dedicació a la política i és
elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. Arran de l’aixecament militar del
1936, és inhabilitat per a la docència, detingut, sotmès a consell de guerra i
condemnat a mort (1937). El claustre de professors i el director de l’Institut Ramon Llull
sol·liciten el novembre de 1937 la commutació de la pena de mort. Empresonat
entre 1936 i 1939, és desterrat a Binissalem. Finalment, és autoritzar a marxar
a Barcelona, on mor el 1942. La prof. Teresa
Vallejo Aranyó ha investigat la biografia del personatge. Des
del 2009 un carrer de Palma, de la zona de sa Taulera, duu el seu nom.
Bibliografia
Antoni MARIMON. Un catedràtic republicà, Diari de Balears ,
17-IV-2013.
Josep MASSOT I MUNTANER. Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950),
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, nota 29, pàg. 143, Barcelona, 1976.
GEM, 5, 244.
No hay comentarios:
Publicar un comentario