L’estada a París
permeté al nostre pintor conèixer de primera mà l’èxit que hi tingué la pintura
de Marià Fortuny arran de la presentació de La
vicaria i l’acceptació que aconseguiren els seus temes del Marroc.
L’orientalisme, l’exotisme i el preciosisme varen donar lloc a una moda que a
Europa no fou efímera i que rebé una empenta considerable a partir de la
defunció prematura del pintor català.
L’orientalisme
constituirà una temàtica treballada amb reiteració i convicció per Anckermann a
partir de 1876. En aquest apartat es poden citar les obres: Odalisca (1876), Moro que fuma (1876), Porta
àrab (1876), Mora (1876 c.), Assalt
a l’harem (1877-1878), Mora
(aquarel·la, 1881), Mora en un jardí
(1888), Odalisca (1889), Àrabs davant una porta (1890), etc. L’obra més important de les esmentades és la que
titula Assalt a l’harem , de la que fa dues versions bàsiques i diverses variacions
menys importants. L’obra tracta ben explícitament el tema d’una revolta popular
contra el poder establert, possiblement absolut i opressiu, d’un governant
probablement tirànic, que es veu enfrontat a la ira dels súbdits.
El fortunyisme
preciosista apareix en nombroses obres com són: Retrat de Joana Trullols i
Despuig (1878), Arribada de Carles V
a Mallorca (1879), La carta (1880
c.), Dama a l’estudi (1881), Dama que llegeix una carta (1887 c.), Dama
davant un mirall (1891), etc.
L'exotisme apareix en les pintures de figures egípcies del Saló de ball del Cercle Mallorquí i en les motllures de les Cariàtides i els Atlants de l'arquitectura decorativa de la sala esmentada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario