Prevere, canonge de
la Seu de Mallorca i professor de dret canònic i de dret públic eclesiàstic del
Seminari de Mallorca. Estudià en el Seminari Conciliar de Sant Pere, de
Mallorca i s’ordenà de prevere el 1939. Es llicencià en teologia (1940) i en dret
canònic (1943) a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Dominà quatre idiomes: català, castellà, italià i llatí.
Exercí la docència
com a professor titular de dret canònic i de dret públic eclesiàstic del Seminari
de Mallorca (1946-1970). Compaginà el seu ministeri amb les funcions de notari
eclesiàstic, defensor del vincle i altres càrrecs a la Cúria diocesana. Als 31 anys va ser nomenat
canonge lectoral de la Seu de Mallorca (1946), on exercí també el càrrec de
canonge arxiver. Fundà i dirigí un grup nombrós de joves dels dos sexes a
través de l’organització anomenada La
Reja, que es mantingué activa sobretot els anys 50 i 60 del segle passat.
Deia habitualment la missa dels diumenges de les 13 hores de la parròquia de
Sant Jaume, de Palma, molt concorreguda i caracteritzada per uns sermons de dos
o tres minuts (de vegades més breus), però contundents i commovedors. Els anys
50 s’encarregà de la gestió de la tómbola benèfica que per Nadal muntava el
Bisbat de Mallorca per atendre les necessitats de les famílies més vulnerables
de l’illa, les obres del Seminari Nou o similars.
Associà l’exercici
sacerdotal amb l’aplicació de formes noves, acostades a les generacions dels
joves d’aquells anys, consistents en l’administració del sagrament de la
penitència a casa seva, a l’interior del seu cotxe, a la vora de la mar amb
vestit de bany, etc. Aquests fets li donaren anomenada i relleu social, mentre
envoltaren alhora la seva figura de polèmiques, sobretot pel caràcter mixt del
grup La Reja, fet insòlit en els
àmbits catòlics d’aleshores.
Vestia habitualment
amb sotana impecable i s’agradava de fer-se atractiu mitjançant l’ús de perfum.
Col·laborà amb el bisbe Joan Hervàs, per bé que no acceptà el mètode dels
Cursets de Cristiandat. Com a professor del Seminari excel·lí per la seva
excel·lent formació universitària i pel domini que tenia de la llengua llatina
parlada, cosa que li permetia impartir gran part de les classes en llatí, les
úniques que aquests anys es feien en el Seminari en la llengua oficial de
l’Església.
Els anys 60 fundà i
aixecà la parròquia de Sant Llorenç, de Palmanova, que regí 18 anys. Hi disposà de l’ajut
successiu de dos vicaris, cooperadors: Antoni Pericàs i Joan Darder. Quan li arribà l’ordre
episcopal de cessament, se sentí disgustat, però mai no va fer pública la seva
contrarietat.
Propietari per herència
de la finca de Ca l’Abat (Valldemossa), hi residí habitualment, combinant-la amb
l’ús d’un habitatge al carrer del Jardí Botànic i, posteriorment, a l’avinguda
Jaume III. Mai no deixà d’atendre els joves dels anys 60. En aquest context assistia
a les celebracions anuals del Nadal de la nostra promoció de batxillers de
l’Institut de l’any 1955. Ens deia la missa i, a petició del grup, ens dedicava
cada any un sermó de pocs minuts fins que la salut li permeté de fer-ho. També
presidia els sopars d’amistat i companyonia amb què finalitzava la celebració
anual.
Publicà les obres Jesucristo (1937), Por la pedagogía a Dios (1975), dedicat a la mare Alberta Jiménez, i va escriure amb la col·laboració
de l’escriptor Miquel Segura el llibre autobiogràfic El darrer canonge (1991). Col·laborà amb la publicació d’articles
de fons religiós i humanístic a La Almudaina, Diario de
Mallorca, Baleares i Última Hora. Escriví les seves memòries,
que publicà a les pàgines del diari Última
Hora. Va ser distingit amb la medalla de Beneficència i amb el títol de Fill
Il·lustre de Valldemossa, on es posà el seu nom a un carrer de la vila. Retirat
a la residència sacerdotal de Sant Pere i San Bernat, morí poc després de les 5
de la tarda del 18 de juliol de 2016, als 101 anys d’edat. El Bisbe de Mallorca presidí la missa funeral, que tingué lloc a la Seu de Mallorca el dimecres 20 de juliol de l'any esmentat abans.
Bibliografia
Pere Aguiló Mora, "Bruno Morey entre la heterodoxia y el amor a Cristo", Última Hora, pàg. 19, 19-VII-2016.
Miquel Segura, "Murió el 'darrer canonge' ", Última Hora, pàg.32, 19-VII-2016.
Miquel Segura, "Fui feliz en Ca l'Abat", Última Hora, 24-VII-2016, pàg. 59.
Miquel Segura, "Fui feliz en Ca l'Abat", Última Hora, 24-VII-2016, pàg. 59.
No hay comentarios:
Publicar un comentario