El Passeig del Born (II)

El Born de Palma és un passeig de gran importància ciutadana i històrica. No va ser projectat i realitzat per arquitectes, enginyers i urbanistes. El va crear el desbordament de sa Riera que tingué lloc el 14 d’octubre de 1403, després de dos dies i dues nits de pluges intenses que inundaren la part baixa de la ciutat i arrossegaren i destruíren nombrosos habitatges de manera que restà una franja de terreny lliure a la banda dreta del llit del torrent. La crònica dels fets diu que el nombre de morts provocats per la catàstrofe es va situar a l’entorn de les cinc mil persones.

A la dreta del curs del torrent  restà una franja lliure d’habitatges que els jurats decidiren adquirir per ubicar-hi un espai destinat a la celebració de torneigs, activitats col·lectives, festes i passeig. S’hi instal·là un cos o born per a la realització de torneigs.

L’espai disponible es va ampliar el 1613, quan acabaren les obres de desviació de sa Riera, que es féu passar a ponent de les murades de Palma per desembocar entre es Baluard de Sant Pere i sa Feixina. L’objectiu principal del projecte consistí a allunyar els perills de les torrentades reiterades, de les que la més greu de què es té noticia és la de 1403. Desviada sa Riera, l’espai del Born es pogué ampliar amb l’emplenament de l’antic llit del torrent.

El 1812 l’arquitecte Isidoro González Velázquez rebé l’encàrrec de projectar un passeig, que solament en part es dugué a terme al llarg del segle XIX. Hi col·locà dues fonts, una a cada extrem. El 1883 a l’espai del passeig s’obriren quatre accessos laterals i se situaren en els extrems quatre esfinxs amb pedestal, popularment anomenades lleones. S’hi plantaren vàries fileres d’arbres i s’hi posaren bancs per als vianants i fanals.