Junta directiva elegida per la Junta General del dia 9-XI-1893
Lloc: seu del Govern Civil
Manuel Villalonga Pérez, president
Maties Company Mas, vicepresident primer
Julià Berga, vicepresident segon
Pere Escafí, vicepresident tercer
Eugeni Losada Mulet, secretari
Santiago Villalonga Llabrés, vicesecretari primer
Antoni Bosch, vicesecretari segon
Juan A. Perelló, dipositari
Bartomeu Ramonell i Ramonell, inspector
Font: Joan Pou Muntaner, “Noticias y Relaciones Históricas de Mallorca”, pàg. 284-285
lunes, 16 de agosto de 2010
Manuel López Ruiz de Azagra (Castelló de la Plana 1914 - Palma 1998)
Metge especialista en al•lèrgies i col•laborador de Creu Roja.
Estudià a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid, on es llicencià (1942). S’especialitzà en al•lèrgies.
Fou director de la Casa de Socors, de l’Ajuntament de Palma, de la qual escriví una descripció històrica, titulada “Casa de Socorro, 1901-1950”, que va editar (1987) l’Ajuntament de Palma. És autor de diversos treballs sobre les al•lèrgies a les Illes Balears. A partir del 1966 també va ser director del Servei d’al•lèrgies de l’Hospital de Creu Roja a Palma. Tingué la consulta privada al carrer Morei, núm. 2, de Palma.
Casat (1950) amb Maria Nadal Blanes, varen ser pares de tres fills: Joan Manuel, Gonçal i Felip.
Estudià a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid, on es llicencià (1942). S’especialitzà en al•lèrgies.
Fou director de la Casa de Socors, de l’Ajuntament de Palma, de la qual escriví una descripció històrica, titulada “Casa de Socorro, 1901-1950”, que va editar (1987) l’Ajuntament de Palma. És autor de diversos treballs sobre les al•lèrgies a les Illes Balears. A partir del 1966 també va ser director del Servei d’al•lèrgies de l’Hospital de Creu Roja a Palma. Tingué la consulta privada al carrer Morei, núm. 2, de Palma.
Casat (1950) amb Maria Nadal Blanes, varen ser pares de tres fills: Joan Manuel, Gonçal i Felip.
viernes, 13 de agosto de 2010
Docmael López Palop (Énguera/València 1881 - Palma 1939)
Matemàtic, catedràtic d’Institut, polític i soci de Creu Roja.
Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià. Féu oposicions a càtedra d’Institut, que guanyà. Impartí classes a l’Institut de Maó i a l’Institut de Palma (1911-36).
Militant del Partit Republicà Federal, va ser elegit (1931) regidor de l’Ajuntament de Palma i nomenat tinent de batlle. Féu part, en representació de l’Ajuntament, de l’Assemblea que discutí (juliol 1931) l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Com a militant d’Unió Republicana va ser elegit (1936) vicepresident de la Diputació provincial de les Balears. L’abril del 1936 fou elegit compromissari per a l’elecció del president de la República. Després del cop d’estat del 18-VII-1936, és detingut (agost de 1936) i empresonat. Sotmès a consell de guerra (23-VI-1938), és condemnat a cadena perpètua.
Va ser soci (1932-36) de Creu Roja a les Balears i de la Societat Matemàtica Espanyola (1912-39). Casat (1909) amb Assumpció Bermejo, varen tenir cinc fills. Morí (28-II-1939), als 57 anys, a l’Hospital Provincial de Palma a causa de l’agreujament del seu estat de salut.
Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià. Féu oposicions a càtedra d’Institut, que guanyà. Impartí classes a l’Institut de Maó i a l’Institut de Palma (1911-36).
Militant del Partit Republicà Federal, va ser elegit (1931) regidor de l’Ajuntament de Palma i nomenat tinent de batlle. Féu part, en representació de l’Ajuntament, de l’Assemblea que discutí (juliol 1931) l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Com a militant d’Unió Republicana va ser elegit (1936) vicepresident de la Diputació provincial de les Balears. L’abril del 1936 fou elegit compromissari per a l’elecció del president de la República. Després del cop d’estat del 18-VII-1936, és detingut (agost de 1936) i empresonat. Sotmès a consell de guerra (23-VI-1938), és condemnat a cadena perpètua.
Va ser soci (1932-36) de Creu Roja a les Balears i de la Societat Matemàtica Espanyola (1912-39). Casat (1909) amb Assumpció Bermejo, varen tenir cinc fills. Morí (28-II-1939), als 57 anys, a l’Hospital Provincial de Palma a causa de l’agreujament del seu estat de salut.
Mateu Jaume Garau (Llucmajor 1811 - Palma 1886)
Teòleg, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86) i impulsor de Creu Roja.
Estudià a la Universitat Lul•liana (1926-29) i al Seminari Diocesà de Mallorca (1929-35). Ordenat de prevere (1935), fou secretari de cambra dels bisbes de Mallorca Antoni Pérez de Hirias, Rafel Manso i Miquel Salvà Munar. Es doctorà (1849) en teologia a la Universitat de Madrid i guanyà (1952) per oposició una canongia de la Seu de Mallorca. Va ser rector del Seminari conciliar de Sant Pere, de Mallorca (1949-58) i professor de Teologia dogmàtica i Sagrada escriptura. Inaugurà (1858) l’edifici de la seva seu (actual casa de l’Església). Féu la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc (10-VIII-1884).
Desplegà un gran activitat per estendre l’ensenyament entre els infants i els obrers joves. Donà suport a la creació del “Cercle d’Obrers Catòlics” de Palma (1877) i de Manacor (1880). Construí els primers temples dels suburbis de Palma. Inicià una col•lecció de peces artístiques procedents d’esglésies i convents de Mallorca, que fou el nucli generador del Museu Diocesà de Mallorca, inaugurat (1906) pel bisbe Campins.
Davant diversos atacs i posicions d’obstrucció i de buit, donà suport explícit i públic a la Creu Roja i va acceptar (1880) la presidència d’honor de la seva Comissió provincial. Patrocinà la creació de la Societat Arqueològica Lul•liana, que fundà (1880) Bartomeu Ferrà Perelló. Per la seva labor social el Govern espanyol li va concedir l’Encomanda d’Isabel la Catòlica.
Estudià a la Universitat Lul•liana (1926-29) i al Seminari Diocesà de Mallorca (1929-35). Ordenat de prevere (1935), fou secretari de cambra dels bisbes de Mallorca Antoni Pérez de Hirias, Rafel Manso i Miquel Salvà Munar. Es doctorà (1849) en teologia a la Universitat de Madrid i guanyà (1952) per oposició una canongia de la Seu de Mallorca. Va ser rector del Seminari conciliar de Sant Pere, de Mallorca (1949-58) i professor de Teologia dogmàtica i Sagrada escriptura. Inaugurà (1858) l’edifici de la seva seu (actual casa de l’Església). Féu la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc (10-VIII-1884).
Desplegà un gran activitat per estendre l’ensenyament entre els infants i els obrers joves. Donà suport a la creació del “Cercle d’Obrers Catòlics” de Palma (1877) i de Manacor (1880). Construí els primers temples dels suburbis de Palma. Inicià una col•lecció de peces artístiques procedents d’esglésies i convents de Mallorca, que fou el nucli generador del Museu Diocesà de Mallorca, inaugurat (1906) pel bisbe Campins.
Davant diversos atacs i posicions d’obstrucció i de buit, donà suport explícit i públic a la Creu Roja i va acceptar (1880) la presidència d’honor de la seva Comissió provincial. Patrocinà la creació de la Societat Arqueològica Lul•liana, que fundà (1880) Bartomeu Ferrà Perelló. Per la seva labor social el Govern espanyol li va concedir l’Encomanda d’Isabel la Catòlica.
jueves, 12 de agosto de 2010
Pere d'Alcàntara Penya Nicolau (Palma 1823 - 1906)
Escriptor costumista, pintor, arquitecte, enginyer i voluntari de Creu Roja.
Estudià (1833-41) a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma i féu (1835-41) el batxillerat a l’Institut Balear (1835-41). Començà la carrera de dret a Barcelona i es llicencià a Madrid (1849). Féu estudis de música, astronomia, anatomia, dibuix, pintura, física, química i enginyeria.
De retorn (1850) a Mallorca, treballà com advocat (1850-51), delineant d’Obres Públiques (1851-54), aparellador de carreteres (1852-54), mestre major de fortificacions i edificis militars (1854-80) i perit agrònom. Dissenyà les esglésies de Sant Alfons, de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri, de Porreres (1886), el quarter del Carme, de Palma (1855), l’Hospital Militar, de Palma, i d’altres.
Publicà estudis d’història. Escriví poemes, com “La colcada (1861); obres en prosa, com la novel•la “La gota de l’aigua (1893) i obres de teatre. Col•laborà a “El Isleño”, “Museo Balear”, “Revista Balear”, “El Palmesano”, “La Roqueta” i “L’ignorància”, que impulsà i dirigí (1881-83).
Féu part de la Junta que fundà (1880) la Societat Arqueològica Lul•liana. Fou membre de la societat “El Provenir del Obrero” i de la Societat Astronòmica de Paris. Com a voluntari, féu part de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears, de la qual va ser vicepresident (1880-84).
És fill il•lustre de Palma, on té dedicat un carrer.
Estudià (1833-41) a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma i féu (1835-41) el batxillerat a l’Institut Balear (1835-41). Començà la carrera de dret a Barcelona i es llicencià a Madrid (1849). Féu estudis de música, astronomia, anatomia, dibuix, pintura, física, química i enginyeria.
De retorn (1850) a Mallorca, treballà com advocat (1850-51), delineant d’Obres Públiques (1851-54), aparellador de carreteres (1852-54), mestre major de fortificacions i edificis militars (1854-80) i perit agrònom. Dissenyà les esglésies de Sant Alfons, de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri, de Porreres (1886), el quarter del Carme, de Palma (1855), l’Hospital Militar, de Palma, i d’altres.
Publicà estudis d’història. Escriví poemes, com “La colcada (1861); obres en prosa, com la novel•la “La gota de l’aigua (1893) i obres de teatre. Col•laborà a “El Isleño”, “Museo Balear”, “Revista Balear”, “El Palmesano”, “La Roqueta” i “L’ignorància”, que impulsà i dirigí (1881-83).
Féu part de la Junta que fundà (1880) la Societat Arqueològica Lul•liana. Fou membre de la societat “El Provenir del Obrero” i de la Societat Astronòmica de Paris. Com a voluntari, féu part de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears, de la qual va ser vicepresident (1880-84).
És fill il•lustre de Palma, on té dedicat un carrer.
Eduard Jordà López (Palma, 6 d'octubre de 1928)
Metge, cirurgià, investigador i voluntari de Creu Roja.
Es llicencià (1953) en medicina a la Universitat de València i s’hi doctorà (1975). S’especialitzà (1963) en traumatologia i cirurgia ortopèdica a la Universitat de Madrid, i en medicina de l’educació física i l’esport (1970) i rehabilitació (1973) a la Universitat de Barcelona. Va ser (1955-59) metge intern del servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica Jean Debeyre de l'Hospital Saint Louis, de Paris.
De retorn a Mallorca (1959), com a voluntari de Creu Roja va ser (1959-71) cap de socorrisme de l'Oficina provincial de les Balears i vocal de la seva Junta directiva. Prestà serveis auxiliars de traumatologia (1954-59) i fou cap de traumatologia, cirurgia ortopèdica i rehabilitació de l’Hospital de Creu Roja a Palma (1959-69). Dirigí (1969-75) l’Hospital de Sant Joan de Déu. Va ser traumatòleg interí de les Assegurances Obligatòries d'Infermetat (1962-66) i, per oposició, metge traumatòleg titular d'aquest sistema (1966-74). Dirigí el servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica de Son Dureta (1974-98). Ha estat professor de l’Escola d’Infermeres de la Residència Sanitària Verge de Lluc (1971-84), de l’Escola de medicina de la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1976-78), dels cursos de formació professional d'osteosíntesi de la Fundació AO Espanyola i dels cursos avançats de la Fundació AO a Davos (Suïssa).
Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat. Ha estat (1992-94) president de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT). Féu part del grup de promotors del Centre Vierge du Sourire, de Gitega (Burundi). És membre de l'Institut d'Estudis Superiors de l'Ostesíntesi de la Fundació Maurice E. Müller, de Barcelona.
Es llicencià (1953) en medicina a la Universitat de València i s’hi doctorà (1975). S’especialitzà (1963) en traumatologia i cirurgia ortopèdica a la Universitat de Madrid, i en medicina de l’educació física i l’esport (1970) i rehabilitació (1973) a la Universitat de Barcelona. Va ser (1955-59) metge intern del servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica Jean Debeyre de l'Hospital Saint Louis, de Paris.
De retorn a Mallorca (1959), com a voluntari de Creu Roja va ser (1959-71) cap de socorrisme de l'Oficina provincial de les Balears i vocal de la seva Junta directiva. Prestà serveis auxiliars de traumatologia (1954-59) i fou cap de traumatologia, cirurgia ortopèdica i rehabilitació de l’Hospital de Creu Roja a Palma (1959-69). Dirigí (1969-75) l’Hospital de Sant Joan de Déu. Va ser traumatòleg interí de les Assegurances Obligatòries d'Infermetat (1962-66) i, per oposició, metge traumatòleg titular d'aquest sistema (1966-74). Dirigí el servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica de Son Dureta (1974-98). Ha estat professor de l’Escola d’Infermeres de la Residència Sanitària Verge de Lluc (1971-84), de l’Escola de medicina de la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1976-78), dels cursos de formació professional d'osteosíntesi de la Fundació AO Espanyola i dels cursos avançats de la Fundació AO a Davos (Suïssa).
Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat. Ha estat (1992-94) president de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT). Féu part del grup de promotors del Centre Vierge du Sourire, de Gitega (Burundi). És membre de l'Institut d'Estudis Superiors de l'Ostesíntesi de la Fundació Maurice E. Müller, de Barcelona.
miércoles, 11 de agosto de 2010
Manuel Mora Esteva (Barcelona 1916 - Palma 1987)
Metge, cirurgià, polític i voluntari de Creu Roja.
Neix (25-I-1916) a Barcelona, fill de l’enginyer de mines Manuel Mora Gómez i d’Antònia Esteva Canet. Els seus pares fixen la residència a Palma, on estudia el batxillerat (1926-32) a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Palma. Cursa la carrera de medicina a les Universitats de Madrid, Barcelona i Salamanca, on es llicencia (1940). S’especialitza en cirurgia ortopèdica i traumatològica a Barcelona i amplia estudis amb el Dr. Bastos Ansard. De tornada a Palma (1946), aconsegueix (1948) passaport per sortir del país. Es trasllada amb la família a Mèxic, on es relaciona amb els republicans exiliats, sobretot amb els socialistes Amador Fernández i Amós Ruiz Lecina. Torna a Palma el 1954.
És (1955-70) director de l’Hospital de Sant Joan de Déu (Palma), metge especialista en traumatologia de la Seguretat Social i de la Mutualitat de Futbolistes. Atén, a més, una consulta privada de la seva especialitat. Va participar en la fundació de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT), de la qual va ser (1983-87) el primer president (1983-87). Fou membre de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.
Participà (1974) en la fundació de la Junta Democràtica de Mallorca, que representà en reunions a Paris i Madrid. Posteriorment féu part (1974-76) de l’Assemblea Democràtica de Mallorca. Impulsor del Partit Socialista Popular (PSP) a les illes, el juny del 1976 va ser elegit vicepresident del comitè executiu nacional i del partit. Afiliat al PSOE, el 1977 fou elegit senador per Mallorca, càrrec que ocupa fins a les eleccions del 1979. Com a senador, va ser membre de l’Assemblea de Parlamentaris de les Balears (1977-78).
Com a president (1986-87) de l’Assemblea autonòmica de la Creu Roja a les Balears, portà les negociacions del conveni de col•laboració de Creu Roja amb l’Insalud (després Ibsalut) pel que fa a l’hospital de Creu Roja a Palma. Casat (1942) amb Jeanne Marquès (Sóller 1914), varen tenir dues filles, Antònia i Catalina, i un fill, Manuel.
Neix (25-I-1916) a Barcelona, fill de l’enginyer de mines Manuel Mora Gómez i d’Antònia Esteva Canet. Els seus pares fixen la residència a Palma, on estudia el batxillerat (1926-32) a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Palma. Cursa la carrera de medicina a les Universitats de Madrid, Barcelona i Salamanca, on es llicencia (1940). S’especialitza en cirurgia ortopèdica i traumatològica a Barcelona i amplia estudis amb el Dr. Bastos Ansard. De tornada a Palma (1946), aconsegueix (1948) passaport per sortir del país. Es trasllada amb la família a Mèxic, on es relaciona amb els republicans exiliats, sobretot amb els socialistes Amador Fernández i Amós Ruiz Lecina. Torna a Palma el 1954.
És (1955-70) director de l’Hospital de Sant Joan de Déu (Palma), metge especialista en traumatologia de la Seguretat Social i de la Mutualitat de Futbolistes. Atén, a més, una consulta privada de la seva especialitat. Va participar en la fundació de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT), de la qual va ser (1983-87) el primer president (1983-87). Fou membre de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.
Participà (1974) en la fundació de la Junta Democràtica de Mallorca, que representà en reunions a Paris i Madrid. Posteriorment féu part (1974-76) de l’Assemblea Democràtica de Mallorca. Impulsor del Partit Socialista Popular (PSP) a les illes, el juny del 1976 va ser elegit vicepresident del comitè executiu nacional i del partit. Afiliat al PSOE, el 1977 fou elegit senador per Mallorca, càrrec que ocupa fins a les eleccions del 1979. Com a senador, va ser membre de l’Assemblea de Parlamentaris de les Balears (1977-78).
Com a president (1986-87) de l’Assemblea autonòmica de la Creu Roja a les Balears, portà les negociacions del conveni de col•laboració de Creu Roja amb l’Insalud (després Ibsalut) pel que fa a l’hospital de Creu Roja a Palma. Casat (1942) amb Jeanne Marquès (Sóller 1914), varen tenir dues filles, Antònia i Catalina, i un fill, Manuel.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)