Especialista en arqueologia, directiu d’empreses i voluntari de Creu Roja.
Com a voluntari de Creu Roja, és president de l’assemblea local de Maó durant sis anys (1979-1985). Sota el seu mandat, Creu Roja adquireix (1980) el xalet “La Rosaleda” (Maó), on s’ubica l’oficina local.
És president de la Mutualitat Maonesa de Previsió i vocal de la comissió de Patrimoni Històrico-Artístic de Menorca.
Publica diversos treballs sobre temes arqueològics de Menorca, com “Excavaciones arqueológicas submarinas de Menorca” (Maó 1978) i “Los bronces del pecio de Fartarix”, premi 1975, tema lliure, de l’Ateneu de Maó. Participa en la fundació d’AP a Mernorca i és regidor de l’ajuntament de Maó.
martes, 14 de junio de 2011
domingo, 12 de junio de 2011
Josep M. Olesa Frates (Palma)
Cursa el batxillerat a Palma. Estudia arquitectura superior i obté el títol el 1923.
El 1928 és secretari de l’associació d’arquitectes de les Balears, que aleshores presideix Jaume Alenyà Ginard.
És l’arquitecte de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, per a la qual fa l’edifici de Can Tàpera i el de l’antiga Residència de Persones Grans. Per al Bisbat de Mallorca projecta i dirigeix les obres del Seminari Nou, ubicat a Son Gibert (Palma), l’església parroquial de Sant Joan (Mallorca) i altres.
Per a Andreu Buades Ferrer fa (1934) l’edifici del xalet Buades, després convertit en l’hospital de Creu Roja (Pons i Gallarça cantonada amb Francesc Layret, després Capità Salom i ara Alfons el Magnànim). És una obra significativa dels seus treballs clarament regionalistes l’edifici (1933) per a Coloma Garcia (Santiago Rusiñol cantonada amb Baró de Pinopar) en la qual s’inspira per al projecte del xalet Buades, que reprodueix diversos elements d’aquella, com és el gran hivernacle de la cantonada, de disseny racionalista. Val a dir que el xalet Buades s’acosta millor que la casa de Coloma Garcia a la concepció original d’antic casal rural mallorquí.
És deixeble de Guillem Fortesa Pinya. En els seus inicis aplica a l’arquitectura solucions racionalistes, que combina amb elements de l’arquitectura tradicional. Posteriorment, evoluciona vers un eclecticisme funcional. Els edificis de Can Tàpera, Seminari Nou, xalet d'Andreu Buades i casa de Coloma Garcia, posen de manifest les seves preferències per les façanes blanques i els portals d'accés amb arcs de mig punt.
Referències
Jaume MAYOL AMENGUAL, “Mallorca 1932”, www.annuairemassilia.files.wordpress.com
El 1928 és secretari de l’associació d’arquitectes de les Balears, que aleshores presideix Jaume Alenyà Ginard.
És l’arquitecte de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, per a la qual fa l’edifici de Can Tàpera i el de l’antiga Residència de Persones Grans. Per al Bisbat de Mallorca projecta i dirigeix les obres del Seminari Nou, ubicat a Son Gibert (Palma), l’església parroquial de Sant Joan (Mallorca) i altres.
Per a Andreu Buades Ferrer fa (1934) l’edifici del xalet Buades, després convertit en l’hospital de Creu Roja (Pons i Gallarça cantonada amb Francesc Layret, després Capità Salom i ara Alfons el Magnànim). És una obra significativa dels seus treballs clarament regionalistes l’edifici (1933) per a Coloma Garcia (Santiago Rusiñol cantonada amb Baró de Pinopar) en la qual s’inspira per al projecte del xalet Buades, que reprodueix diversos elements d’aquella, com és el gran hivernacle de la cantonada, de disseny racionalista. Val a dir que el xalet Buades s’acosta millor que la casa de Coloma Garcia a la concepció original d’antic casal rural mallorquí.
És deixeble de Guillem Fortesa Pinya. En els seus inicis aplica a l’arquitectura solucions racionalistes, que combina amb elements de l’arquitectura tradicional. Posteriorment, evoluciona vers un eclecticisme funcional. Els edificis de Can Tàpera, Seminari Nou, xalet d'Andreu Buades i casa de Coloma Garcia, posen de manifest les seves preferències per les façanes blanques i els portals d'accés amb arcs de mig punt.
Referències
Jaume MAYOL AMENGUAL, “Mallorca 1932”, www.annuairemassilia.files.wordpress.com
Miquel Pieras Pons (Palma)
Comerciant, soci ciclista i voluntari de Creu Roja.
Es dedica al comerç d’oli d’oliva i d’escorxa d’alzina, amb magatzem i botiga a l’avinguda del Comte de Sallent, núm. 14, de Palma. L’escorça d’alzina s’utilitzava com a colorant (marró) de pells i com a additiu en la fabricació de soles a les quals donava qualitat i durada.
El 1900 és nomenat secretari de la comissió provincial en la candidatura que se sotmet a votació a l’assemblea general del 8 de març de 1900. Dos dies després, s’incorpora com a vocal a la candidatura que és elegida a l’assemblea general del dia 10 de març de 1900. Al llistat de socis del 1905 apareix com a soci ciclista de l’entitat, al costat de Josep Barnils i Joan Pensabene.
Referències
Rafel ALENYÀ, “Anuario Balear 1928”, pàg. 120.
SECRETARIA, Oficina autonòmica de Creu Roja IB.
Ramon MOLINA DE DIOS i Antònia MOREY TOUS, “Ferrocarril, transformaciones económicas y especulación urbanística: la ciudad de Palma (1870-1940)”, UIB, ‘IV Congreso de Historia Ferroviaria’, Màlaga, setembre de 2006.
Es dedica al comerç d’oli d’oliva i d’escorxa d’alzina, amb magatzem i botiga a l’avinguda del Comte de Sallent, núm. 14, de Palma. L’escorça d’alzina s’utilitzava com a colorant (marró) de pells i com a additiu en la fabricació de soles a les quals donava qualitat i durada.
El 1900 és nomenat secretari de la comissió provincial en la candidatura que se sotmet a votació a l’assemblea general del 8 de març de 1900. Dos dies després, s’incorpora com a vocal a la candidatura que és elegida a l’assemblea general del dia 10 de març de 1900. Al llistat de socis del 1905 apareix com a soci ciclista de l’entitat, al costat de Josep Barnils i Joan Pensabene.
Referències
Rafel ALENYÀ, “Anuario Balear 1928”, pàg. 120.
SECRETARIA, Oficina autonòmica de Creu Roja IB.
Ramon MOLINA DE DIOS i Antònia MOREY TOUS, “Ferrocarril, transformaciones económicas y especulación urbanística: la ciudad de Palma (1870-1940)”, UIB, ‘IV Congreso de Historia Ferroviaria’, Màlaga, setembre de 2006.
sábado, 11 de junio de 2011
Mateu Enric Lladó i Lladó ( Palma 1855-1908)
Polític liberal, soci i voluntari de Creu Roja.
Soci de Creu Roja, el 1880 és elegit vicepresident primer i el 1900 vicepresident quart de la comissió provincial de Creu Roja.
El 1897 acompanya Valerià Weyler en el seu retorn triomfal a Mallorca, després de ser rellevat en el comandament de l’exèrcit a Cuba arran del canvi de govern a Madrid. El 1898 és elegit vicepresident del Cercle weyl·lerista de Mallorca.
El 1899 es presenta a les eleccions municipals com a candidat pel districte vuitè de Palma i és elegit regidor. En constituir-se el nou ajuntament (1-VII-1899), és designat tinent de batle.
El 1900 fa part de la comissió municipal enviada a Madrid per gestionar l’aprovació del projecte d’eixample de Palma. El comiat al port de Palma reuneix unes dues mil persones, entre les quals es troben el governador civil, el delegat d’Hisenda, el secretari del Bisbat i altres personalitats. És elegit batle de Palma el març de 1901 i ho és fins al maig de 1902. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Referències
Antoni MARIMON RIUTORT, “Les repercussions de les guerres de Cuba i de les Filipines a les Illes Balears”, nota 336, UIB, Palma 1993.
Joan POU MUNTANER, “Relaciones históricas (1896-1900)”, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma 1998.
Soci de Creu Roja, el 1880 és elegit vicepresident primer i el 1900 vicepresident quart de la comissió provincial de Creu Roja.
El 1897 acompanya Valerià Weyler en el seu retorn triomfal a Mallorca, després de ser rellevat en el comandament de l’exèrcit a Cuba arran del canvi de govern a Madrid. El 1898 és elegit vicepresident del Cercle weyl·lerista de Mallorca.
El 1899 es presenta a les eleccions municipals com a candidat pel districte vuitè de Palma i és elegit regidor. En constituir-se el nou ajuntament (1-VII-1899), és designat tinent de batle.
El 1900 fa part de la comissió municipal enviada a Madrid per gestionar l’aprovació del projecte d’eixample de Palma. El comiat al port de Palma reuneix unes dues mil persones, entre les quals es troben el governador civil, el delegat d’Hisenda, el secretari del Bisbat i altres personalitats. És elegit batle de Palma el març de 1901 i ho és fins al maig de 1902. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Referències
Antoni MARIMON RIUTORT, “Les repercussions de les guerres de Cuba i de les Filipines a les Illes Balears”, nota 336, UIB, Palma 1993.
Joan POU MUNTANER, “Relaciones históricas (1896-1900)”, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma 1998.
viernes, 3 de junio de 2011
Josep Roig Salleras "En Pep de Son Amat" (Porreres, Mallorca, 2 de setembre de 1931 - 12 de juny de 2001)
Empresari i polític.
Com a empresari, segueix la tradició familiar i es dedica a l’explotació de les canteres de gravilla de Son Amat.
És batle de Porreres del 1976 al 1979. Posteriorment, és elegit batle (1987) com a independent dins la candidatura d’Aliança Popular-Partit Lliberal. No obté majoria i governa mitjançant un pacte amb el PSOE. El 1991 encapçala la llista municipal de la candidatura del Partit Popular i Unió Mallorquina i obté majoria absoluta. El 1993 s’afilia al Partit Popular i el 1995 és elegit batle per a un tercer mandat consecutiu. Tot plegat, és batle de Porreres en dues etapes: la primera de 3 anys (1976-1979) i la segona de 12 anys (1987-1999). Durant el seu mandat es construeix la piscina municipal, una estació depuradora, la ronda de circumval·lació i pistes esportives. També s’asfalten camins rurals, es remodela l’Auditori Municipal i s’impulsa la instal·lació de la xarxa d’aigua potable.
És vicepresident de la CAEB i vocal de Mutua Balear i Mapfre. Presideix la Federació Empresarial Balear de Transport de Mercaderies i l’Associació Balear de Canteres. A Porreres és president de la Unió Esportiva Porrerenca, president d’honor de la banda de música La Philharmònica Porrerenca, que té més de 150 anys d’existència, i vicepresident de la Cooperativa Agrícola.
De talant lliberal i obert, és de tracte proper i càlid. Afeccionat a la caça i la pesca, és casat amb Catalina i pare d’un fill. Mor als 70 anys i és inhumat al cementiri de Porreres. La Philhàrmonica Porrerenca dedica cada any un concert a la seva memòria.
Com a empresari, segueix la tradició familiar i es dedica a l’explotació de les canteres de gravilla de Son Amat.
 |
| Josep Roig Salleras, Foto GEM |
És batle de Porreres del 1976 al 1979. Posteriorment, és elegit batle (1987) com a independent dins la candidatura d’Aliança Popular-Partit Lliberal. No obté majoria i governa mitjançant un pacte amb el PSOE. El 1991 encapçala la llista municipal de la candidatura del Partit Popular i Unió Mallorquina i obté majoria absoluta. El 1993 s’afilia al Partit Popular i el 1995 és elegit batle per a un tercer mandat consecutiu. Tot plegat, és batle de Porreres en dues etapes: la primera de 3 anys (1976-1979) i la segona de 12 anys (1987-1999). Durant el seu mandat es construeix la piscina municipal, una estació depuradora, la ronda de circumval·lació i pistes esportives. També s’asfalten camins rurals, es remodela l’Auditori Municipal i s’impulsa la instal·lació de la xarxa d’aigua potable.
És vicepresident de la CAEB i vocal de Mutua Balear i Mapfre. Presideix la Federació Empresarial Balear de Transport de Mercaderies i l’Associació Balear de Canteres. A Porreres és president de la Unió Esportiva Porrerenca, president d’honor de la banda de música La Philharmònica Porrerenca, que té més de 150 anys d’existència, i vicepresident de la Cooperativa Agrícola.
De talant lliberal i obert, és de tracte proper i càlid. Afeccionat a la caça i la pesca, és casat amb Catalina i pare d’un fill. Mor als 70 anys i és inhumat al cementiri de Porreres. La Philhàrmonica Porrerenca dedica cada any un concert a la seva memòria.
lunes, 30 de mayo de 2011
Josep Claret Rubira (Girona 1908-1988)
Arquitecte i dibuixant artístic.
Estudia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titula (1933). S’inicia en l’exercici de l’arquitectura al despatx de Josep Lluís Sert. Inicialment aplica solucions racionalistes. Després de la Guerra Civil, evoluciona cap un eclecticisme basat sovint en formes tradicionals i localistes. Fa part del grup fundador del GATCPAC. S’agrada de fer dibuix artístic, que constitueix la seva gran passió.
El 1938 és mobilitzat per la República i amb el grau de capità d’aviació és destinat a Menorca per supervisar les obres de construcció del primer aeròdrom de l’illa, situat prop de la carretera de Sant Lluís. El 1939 és sotmès a procediment de depuració i a judici sumaríssim, que acaba amb el sobreseïment i la llibertat definitiva. Resta a Menorca fins el 1957. Durant aquests anys és l’únic arquitecte municipal de Maó, elabora el Pla General del municipi de Maó (1944) i signa uns 500 projectes públics i privats.
Són obres seves l’Institut Joan Ramis i Ramis, l’Hotel Port Mahón, el xalet Codina, el xalet “La Rosaleda” (seu de l’oficina de Creu Roja a Maó), l’Hotel Xuroy d’Alcalfar i d’altres edificacions.
La seva obra és objecte d’investigació per la tesi doctoral de Maria Mercè Pareta Marjanedas, llegida a la Universitat de Girona el 2010, titulada “Josep Claret, arquitectura i societat”. D’altra part, ha estat explorada amb dues exposicions: una és organitzada pel Museu d’Història de la ciutat de Girona i l’altra per la Delegació a Girona del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Un compendi d’aquesta darrera es trasllada a Menorca sota el títol de “Josep Claret, arquitectura a Menorca 1939-1957”. Es pot visitar entre el 19 de febrer i el 19 de març de 2010 al claustre del Carme, de Maó.
Estudia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titula (1933). S’inicia en l’exercici de l’arquitectura al despatx de Josep Lluís Sert. Inicialment aplica solucions racionalistes. Després de la Guerra Civil, evoluciona cap un eclecticisme basat sovint en formes tradicionals i localistes. Fa part del grup fundador del GATCPAC. S’agrada de fer dibuix artístic, que constitueix la seva gran passió.
El 1938 és mobilitzat per la República i amb el grau de capità d’aviació és destinat a Menorca per supervisar les obres de construcció del primer aeròdrom de l’illa, situat prop de la carretera de Sant Lluís. El 1939 és sotmès a procediment de depuració i a judici sumaríssim, que acaba amb el sobreseïment i la llibertat definitiva. Resta a Menorca fins el 1957. Durant aquests anys és l’únic arquitecte municipal de Maó, elabora el Pla General del municipi de Maó (1944) i signa uns 500 projectes públics i privats.
Són obres seves l’Institut Joan Ramis i Ramis, l’Hotel Port Mahón, el xalet Codina, el xalet “La Rosaleda” (seu de l’oficina de Creu Roja a Maó), l’Hotel Xuroy d’Alcalfar i d’altres edificacions.
La seva obra és objecte d’investigació per la tesi doctoral de Maria Mercè Pareta Marjanedas, llegida a la Universitat de Girona el 2010, titulada “Josep Claret, arquitectura i societat”. D’altra part, ha estat explorada amb dues exposicions: una és organitzada pel Museu d’Història de la ciutat de Girona i l’altra per la Delegació a Girona del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya. Un compendi d’aquesta darrera es trasllada a Menorca sota el títol de “Josep Claret, arquitectura a Menorca 1939-1957”. Es pot visitar entre el 19 de febrer i el 19 de març de 2010 al claustre del Carme, de Maó.
viernes, 27 de mayo de 2011
Concessió medalla de Creu Roja a Santiago Pons Quintana
L’any 1974 funcionava a Alaior una agrupació de donants de sang de Creu Roja. Les aportacions d’Alaior al banc de sang de Creu Roja eren moltes i abundants. Tant era així que l’ajuntament d’Alaior va acordar concedir un premi de reconeixement a dos donats destacats. Em referesc a Francesc Juanico Pons i Bartomeu Ameller Llopis. El lliurament de la distinció va tenir lloc a la sala de plens de l’ajuntament el 12 d’agost de 1974.
Arran d’aquest fet, Santiago Pons Quintana amb un grup de col•laboradors assumeix la tasca de constituir a Alaior l’oficina local de Creu Roja. La seva tasca de preparació culmina el 7 de maig de 1975 amb la creació de l’assemblea local de Creu Roja. Els assistents a la primera assemblea acorden proposar com a primer president Santiago Pons Quintana, qui accepta el repte i es posa al front d’un equip de gestió qualificat i amb voluntat de fer coses útils a favor de la comunitat.
Durant 5 anys hi dedica temps, capacitat de gestió, energies i esforços personals. Ho fa sense mirar les hores de dedicació ni el treball personal necessari per imprimir a l’assemblea de Creu Roja l’impuls necessari per arrelar amb realitzacions concretes i ben útils en el camp de la prevenció d’accidents, de donació de sang, de salvament, d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, els serveis preventius a platges i els serveis preventius terrestres.
Per la feina feta, la dedicació, l’esforç i la generositat de la vostra contribució al servei de tots, Creu Roja Espanyola ha acordat distingir-vos avui amb la medalla de plata de la institució.
Alaior, 27 de maig de 2011.
Arran d’aquest fet, Santiago Pons Quintana amb un grup de col•laboradors assumeix la tasca de constituir a Alaior l’oficina local de Creu Roja. La seva tasca de preparació culmina el 7 de maig de 1975 amb la creació de l’assemblea local de Creu Roja. Els assistents a la primera assemblea acorden proposar com a primer president Santiago Pons Quintana, qui accepta el repte i es posa al front d’un equip de gestió qualificat i amb voluntat de fer coses útils a favor de la comunitat.
Durant 5 anys hi dedica temps, capacitat de gestió, energies i esforços personals. Ho fa sense mirar les hores de dedicació ni el treball personal necessari per imprimir a l’assemblea de Creu Roja l’impuls necessari per arrelar amb realitzacions concretes i ben útils en el camp de la prevenció d’accidents, de donació de sang, de salvament, d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, els serveis preventius a platges i els serveis preventius terrestres.
Per la feina feta, la dedicació, l’esforç i la generositat de la vostra contribució al servei de tots, Creu Roja Espanyola ha acordat distingir-vos avui amb la medalla de plata de la institució.
Alaior, 27 de maig de 2011.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)