Entitat creada el 5 de maig de 1953 per l’empresari català Josep Biosca Torres. Va ser inscrita en el Registre d’Associacions amb el núm. 3.827, secció primera, amb data del 29 de setembre de 1966. És declarada d’utilitat pública pel Consell de Ministres del 24 d’abril de 1970.
Té la seu a Madrid, però es troba present arreu del territori de l’estat a través de 52 Juntes Provincials, amb representació a més de dues mil localitats. La seu central es troba ubicada en el carrer Amador de los Ríos, núm. 5, 28010 Madrid. Té el CIF G-28/197564. Telèfon 913 194 138. El telèfon d’infocàncer és el 900.100.036.
És una entitat privada sense afany de lucre que treballa en els àmbits d’investigació, prevenció, informació, diagnòstic precoç, assistència psicològica, atenció social i cures pal·liatives.
Compta amb el suport de voluntaris, socis i personal contractat. Els voluntaris pertanyen a tres grups: els que tenen contacte amb malalts (fan visites a hospitals, visites domiciliàries, serveis de companyia, etc.), els que no tenen contacte amb malalts (fan tasques de sensibilització, promoció, administració i altres) i els que ocupen càrrecs de direcció i govern. Els socis fan aportacions periòdiques en diners. El personal contractat suma un total de 744 persones aproximadament. El nombre de socis en
suma més de cent mil. El nombre de voluntaris és de l’ordre dels 15.000. Disposen de 21 pisos i residències a distints indrets de l’estat.
El seu objectiu consisteix a disminuir l’impacte de la malaltia i promoure la millora de la qualitat de vida de les persones.
Els valors que inspiren l'acció de l'entitat, definits el 2009, són els següents:
Unitat i cohesió
Professionalitat i integritat
Responsabilitat i compromís
Eficiència
Vocació d’ajuda i servei, la qual cosa implica solidaritat, generositat, esperit de cooperació i participació positiva.
Dinamisme, constant adaptació a l’evolució de les necessitats de la societat i col·laboració amb altres entitats i institucions.
Transparència en la gestió
Independència
La representant de l’entitat és la presidenta nacional, Isabel Oriol y Díaz de Bustamante.
L’àmbit d’actuació és el territori espanyol.
Junta de Barcelona: C/ Marc Aureli, 14, baixos, 08006 Barcelona, Tf. 932 009 290
Junta de Girona: Edifici Fòrum, C/ Albareda, 3 i 5, 17004 Girona, Tf. 972 201 306
Junta de Tarragona: Avda. Ramon i Cajal, 29, 1r, 43001 Tarragona, Tf. 977 222 293
Junta de Lleida: C/ Pallars,25, 25004 Lleida, Tf. 973 238 148
Junta de les Balears: C/ Sant Ignasi, 77A, 07008 Palma, Tf. 971 244 000
Junta de València: Plaça Polo de Bernabé, 9, baixos, 46010 València, Tf. 963 391 400
Junta d’Alacant: Avda. Catedràtic Soler, 4, 03007 Alacant, Tf. 965 924 777
Junta de Castelló: Avda. Doctor Clara, 36, baixos, 12002 Castelló, Tf. 964 219 683
Maó: C/ Pintor Calbó, 38, 07703 Maó, Tf. 971 353 244
Eivissa: C/ Josep Zomoza Bernabeu, 5, 07800 Eivissa, Tf. 971 194 691
domingo, 19 de junio de 2011
viernes, 17 de junio de 2011
Manel Sorà Bonet (Eivissa 1901 - 1980 c.)
Catedràtic i director d’Institut, animador cultural i artístic, soci i directiu de Creu Roja.
Fa els estudis primaris i secundaris a Eivissa (1911-1918). Estudia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona i, després, a la de Madrid, on es llicencia (1924) i s’especialitza en geografia i història. Durant un temps exerceix de professor ajudant del geògraf Manuel de Terán a la Universitat de Madrid. A proposta de Ramon Menéndez Pidal i Claudio Sánchez-Albornoz exerceix de professor a l’Instituto Escuela, de Madrid (1921-1925).
Establert a l’illa, accepta fer-se càrrec (1925), juntament amb Joaquim Albergar Barberán, del col•legi municipal. Albergar és el director i ell el secretari. Guanya per oposició la càtedra de geografia i història de l’Institut de Segona Ensenyança Santa Maria, d’Eivissa, i n’és designat director (1934), càrrec que ocupa fins a la seva jubilació (1971), durant 37 anys. Durant el seu mandat com a director, es construeix i inaugura el nou edifici del centre (1962). És professor de gramàtica i cal·ligrafia (1934) de l’Escola d’Arts i Oficis.
És president (1939-42) de la junta directiva Ebusus, societat cultural i artística. Durant la seva presidència es reprenen les activitats associatives, artístiques i culturals. Publica articles de recerca històrica, com el titulat “Restos de la edad de bronce en Ibiza y Formentera”, (100). És vicepresident de l’Agrupació d’Estudis Eivissencs “Ca Nostra”. Impartí conferències sobre art, història, música i etnografia.
Com a voluntari i soci de Creu Roja, és vicepresident primer de l’assemblea insular en dues ocasions (1932-1936) i (1937-40). És president en funcions entre el setembre de 1936 i gener de 1937.
Fa els estudis primaris i secundaris a Eivissa (1911-1918). Estudia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona i, després, a la de Madrid, on es llicencia (1924) i s’especialitza en geografia i història. Durant un temps exerceix de professor ajudant del geògraf Manuel de Terán a la Universitat de Madrid. A proposta de Ramon Menéndez Pidal i Claudio Sánchez-Albornoz exerceix de professor a l’Instituto Escuela, de Madrid (1921-1925).
Establert a l’illa, accepta fer-se càrrec (1925), juntament amb Joaquim Albergar Barberán, del col•legi municipal. Albergar és el director i ell el secretari. Guanya per oposició la càtedra de geografia i història de l’Institut de Segona Ensenyança Santa Maria, d’Eivissa, i n’és designat director (1934), càrrec que ocupa fins a la seva jubilació (1971), durant 37 anys. Durant el seu mandat com a director, es construeix i inaugura el nou edifici del centre (1962). És professor de gramàtica i cal·ligrafia (1934) de l’Escola d’Arts i Oficis.
És president (1939-42) de la junta directiva Ebusus, societat cultural i artística. Durant la seva presidència es reprenen les activitats associatives, artístiques i culturals. Publica articles de recerca històrica, com el titulat “Restos de la edad de bronce en Ibiza y Formentera”, (100). És vicepresident de l’Agrupació d’Estudis Eivissencs “Ca Nostra”. Impartí conferències sobre art, història, música i etnografia.
Com a voluntari i soci de Creu Roja, és vicepresident primer de l’assemblea insular en dues ocasions (1932-1936) i (1937-40). És president en funcions entre el setembre de 1936 i gener de 1937.
martes, 14 de junio de 2011
Ramon Tejedor Mercadal (Menorca ? - Maó, 9 de març de 2002)
Especialista en arqueologia, directiu d’empreses i voluntari de Creu Roja.
Com a voluntari de Creu Roja, és president de l’assemblea local de Maó durant sis anys (1979-1985). Sota el seu mandat, Creu Roja adquireix (1980) el xalet “La Rosaleda” (Maó), on s’ubica l’oficina local.
És president de la Mutualitat Maonesa de Previsió i vocal de la comissió de Patrimoni Històrico-Artístic de Menorca.
Publica diversos treballs sobre temes arqueològics de Menorca, com “Excavaciones arqueológicas submarinas de Menorca” (Maó 1978) i “Los bronces del pecio de Fartarix”, premi 1975, tema lliure, de l’Ateneu de Maó. Participa en la fundació d’AP a Mernorca i és regidor de l’ajuntament de Maó.
Com a voluntari de Creu Roja, és president de l’assemblea local de Maó durant sis anys (1979-1985). Sota el seu mandat, Creu Roja adquireix (1980) el xalet “La Rosaleda” (Maó), on s’ubica l’oficina local.
És president de la Mutualitat Maonesa de Previsió i vocal de la comissió de Patrimoni Històrico-Artístic de Menorca.
Publica diversos treballs sobre temes arqueològics de Menorca, com “Excavaciones arqueológicas submarinas de Menorca” (Maó 1978) i “Los bronces del pecio de Fartarix”, premi 1975, tema lliure, de l’Ateneu de Maó. Participa en la fundació d’AP a Mernorca i és regidor de l’ajuntament de Maó.
domingo, 12 de junio de 2011
Josep M. Olesa Frates (Palma)
Cursa el batxillerat a Palma. Estudia arquitectura superior i obté el títol el 1923.
El 1928 és secretari de l’associació d’arquitectes de les Balears, que aleshores presideix Jaume Alenyà Ginard.
És l’arquitecte de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, per a la qual fa l’edifici de Can Tàpera i el de l’antiga Residència de Persones Grans. Per al Bisbat de Mallorca projecta i dirigeix les obres del Seminari Nou, ubicat a Son Gibert (Palma), l’església parroquial de Sant Joan (Mallorca) i altres.
Per a Andreu Buades Ferrer fa (1934) l’edifici del xalet Buades, després convertit en l’hospital de Creu Roja (Pons i Gallarça cantonada amb Francesc Layret, després Capità Salom i ara Alfons el Magnànim). És una obra significativa dels seus treballs clarament regionalistes l’edifici (1933) per a Coloma Garcia (Santiago Rusiñol cantonada amb Baró de Pinopar) en la qual s’inspira per al projecte del xalet Buades, que reprodueix diversos elements d’aquella, com és el gran hivernacle de la cantonada, de disseny racionalista. Val a dir que el xalet Buades s’acosta millor que la casa de Coloma Garcia a la concepció original d’antic casal rural mallorquí.
És deixeble de Guillem Fortesa Pinya. En els seus inicis aplica a l’arquitectura solucions racionalistes, que combina amb elements de l’arquitectura tradicional. Posteriorment, evoluciona vers un eclecticisme funcional. Els edificis de Can Tàpera, Seminari Nou, xalet d'Andreu Buades i casa de Coloma Garcia, posen de manifest les seves preferències per les façanes blanques i els portals d'accés amb arcs de mig punt.
Referències
Jaume MAYOL AMENGUAL, “Mallorca 1932”, www.annuairemassilia.files.wordpress.com
El 1928 és secretari de l’associació d’arquitectes de les Balears, que aleshores presideix Jaume Alenyà Ginard.
És l’arquitecte de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, per a la qual fa l’edifici de Can Tàpera i el de l’antiga Residència de Persones Grans. Per al Bisbat de Mallorca projecta i dirigeix les obres del Seminari Nou, ubicat a Son Gibert (Palma), l’església parroquial de Sant Joan (Mallorca) i altres.
Per a Andreu Buades Ferrer fa (1934) l’edifici del xalet Buades, després convertit en l’hospital de Creu Roja (Pons i Gallarça cantonada amb Francesc Layret, després Capità Salom i ara Alfons el Magnànim). És una obra significativa dels seus treballs clarament regionalistes l’edifici (1933) per a Coloma Garcia (Santiago Rusiñol cantonada amb Baró de Pinopar) en la qual s’inspira per al projecte del xalet Buades, que reprodueix diversos elements d’aquella, com és el gran hivernacle de la cantonada, de disseny racionalista. Val a dir que el xalet Buades s’acosta millor que la casa de Coloma Garcia a la concepció original d’antic casal rural mallorquí.
És deixeble de Guillem Fortesa Pinya. En els seus inicis aplica a l’arquitectura solucions racionalistes, que combina amb elements de l’arquitectura tradicional. Posteriorment, evoluciona vers un eclecticisme funcional. Els edificis de Can Tàpera, Seminari Nou, xalet d'Andreu Buades i casa de Coloma Garcia, posen de manifest les seves preferències per les façanes blanques i els portals d'accés amb arcs de mig punt.
Referències
Jaume MAYOL AMENGUAL, “Mallorca 1932”, www.annuairemassilia.files.wordpress.com
Miquel Pieras Pons (Palma)
Comerciant, soci ciclista i voluntari de Creu Roja.
Es dedica al comerç d’oli d’oliva i d’escorxa d’alzina, amb magatzem i botiga a l’avinguda del Comte de Sallent, núm. 14, de Palma. L’escorça d’alzina s’utilitzava com a colorant (marró) de pells i com a additiu en la fabricació de soles a les quals donava qualitat i durada.
El 1900 és nomenat secretari de la comissió provincial en la candidatura que se sotmet a votació a l’assemblea general del 8 de març de 1900. Dos dies després, s’incorpora com a vocal a la candidatura que és elegida a l’assemblea general del dia 10 de març de 1900. Al llistat de socis del 1905 apareix com a soci ciclista de l’entitat, al costat de Josep Barnils i Joan Pensabene.
Referències
Rafel ALENYÀ, “Anuario Balear 1928”, pàg. 120.
SECRETARIA, Oficina autonòmica de Creu Roja IB.
Ramon MOLINA DE DIOS i Antònia MOREY TOUS, “Ferrocarril, transformaciones económicas y especulación urbanística: la ciudad de Palma (1870-1940)”, UIB, ‘IV Congreso de Historia Ferroviaria’, Màlaga, setembre de 2006.
Es dedica al comerç d’oli d’oliva i d’escorxa d’alzina, amb magatzem i botiga a l’avinguda del Comte de Sallent, núm. 14, de Palma. L’escorça d’alzina s’utilitzava com a colorant (marró) de pells i com a additiu en la fabricació de soles a les quals donava qualitat i durada.
El 1900 és nomenat secretari de la comissió provincial en la candidatura que se sotmet a votació a l’assemblea general del 8 de març de 1900. Dos dies després, s’incorpora com a vocal a la candidatura que és elegida a l’assemblea general del dia 10 de març de 1900. Al llistat de socis del 1905 apareix com a soci ciclista de l’entitat, al costat de Josep Barnils i Joan Pensabene.
Referències
Rafel ALENYÀ, “Anuario Balear 1928”, pàg. 120.
SECRETARIA, Oficina autonòmica de Creu Roja IB.
Ramon MOLINA DE DIOS i Antònia MOREY TOUS, “Ferrocarril, transformaciones económicas y especulación urbanística: la ciudad de Palma (1870-1940)”, UIB, ‘IV Congreso de Historia Ferroviaria’, Màlaga, setembre de 2006.
sábado, 11 de junio de 2011
Mateu Enric Lladó i Lladó ( Palma 1855-1908)
Polític liberal, soci i voluntari de Creu Roja.
Soci de Creu Roja, el 1880 és elegit vicepresident primer i el 1900 vicepresident quart de la comissió provincial de Creu Roja.
El 1897 acompanya Valerià Weyler en el seu retorn triomfal a Mallorca, després de ser rellevat en el comandament de l’exèrcit a Cuba arran del canvi de govern a Madrid. El 1898 és elegit vicepresident del Cercle weyl·lerista de Mallorca.
El 1899 es presenta a les eleccions municipals com a candidat pel districte vuitè de Palma i és elegit regidor. En constituir-se el nou ajuntament (1-VII-1899), és designat tinent de batle.
El 1900 fa part de la comissió municipal enviada a Madrid per gestionar l’aprovació del projecte d’eixample de Palma. El comiat al port de Palma reuneix unes dues mil persones, entre les quals es troben el governador civil, el delegat d’Hisenda, el secretari del Bisbat i altres personalitats. És elegit batle de Palma el març de 1901 i ho és fins al maig de 1902. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Referències
Antoni MARIMON RIUTORT, “Les repercussions de les guerres de Cuba i de les Filipines a les Illes Balears”, nota 336, UIB, Palma 1993.
Joan POU MUNTANER, “Relaciones históricas (1896-1900)”, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma 1998.
Soci de Creu Roja, el 1880 és elegit vicepresident primer i el 1900 vicepresident quart de la comissió provincial de Creu Roja.
El 1897 acompanya Valerià Weyler en el seu retorn triomfal a Mallorca, després de ser rellevat en el comandament de l’exèrcit a Cuba arran del canvi de govern a Madrid. El 1898 és elegit vicepresident del Cercle weyl·lerista de Mallorca.
El 1899 es presenta a les eleccions municipals com a candidat pel districte vuitè de Palma i és elegit regidor. En constituir-se el nou ajuntament (1-VII-1899), és designat tinent de batle.
El 1900 fa part de la comissió municipal enviada a Madrid per gestionar l’aprovació del projecte d’eixample de Palma. El comiat al port de Palma reuneix unes dues mil persones, entre les quals es troben el governador civil, el delegat d’Hisenda, el secretari del Bisbat i altres personalitats. És elegit batle de Palma el març de 1901 i ho és fins al maig de 1902. Un carrer de Palma duu el seu nom.
Referències
Antoni MARIMON RIUTORT, “Les repercussions de les guerres de Cuba i de les Filipines a les Illes Balears”, nota 336, UIB, Palma 1993.
Joan POU MUNTANER, “Relaciones históricas (1896-1900)”, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma 1998.
viernes, 3 de junio de 2011
Josep Roig Salleras "En Pep de Son Amat" (Porreres, Mallorca, 2 de setembre de 1931 - 12 de juny de 2001)
Empresari i polític.
Com a empresari, segueix la tradició familiar i es dedica a l’explotació de les canteres de gravilla de Son Amat.
És batle de Porreres del 1976 al 1979. Posteriorment, és elegit batle (1987) com a independent dins la candidatura d’Aliança Popular-Partit Lliberal. No obté majoria i governa mitjançant un pacte amb el PSOE. El 1991 encapçala la llista municipal de la candidatura del Partit Popular i Unió Mallorquina i obté majoria absoluta. El 1993 s’afilia al Partit Popular i el 1995 és elegit batle per a un tercer mandat consecutiu. Tot plegat, és batle de Porreres en dues etapes: la primera de 3 anys (1976-1979) i la segona de 12 anys (1987-1999). Durant el seu mandat es construeix la piscina municipal, una estació depuradora, la ronda de circumval·lació i pistes esportives. També s’asfalten camins rurals, es remodela l’Auditori Municipal i s’impulsa la instal·lació de la xarxa d’aigua potable.
És vicepresident de la CAEB i vocal de Mutua Balear i Mapfre. Presideix la Federació Empresarial Balear de Transport de Mercaderies i l’Associació Balear de Canteres. A Porreres és president de la Unió Esportiva Porrerenca, president d’honor de la banda de música La Philharmònica Porrerenca, que té més de 150 anys d’existència, i vicepresident de la Cooperativa Agrícola.
De talant lliberal i obert, és de tracte proper i càlid. Afeccionat a la caça i la pesca, és casat amb Catalina i pare d’un fill. Mor als 70 anys i és inhumat al cementiri de Porreres. La Philhàrmonica Porrerenca dedica cada any un concert a la seva memòria.
Com a empresari, segueix la tradició familiar i es dedica a l’explotació de les canteres de gravilla de Son Amat.
 |
| Josep Roig Salleras, Foto GEM |
És batle de Porreres del 1976 al 1979. Posteriorment, és elegit batle (1987) com a independent dins la candidatura d’Aliança Popular-Partit Lliberal. No obté majoria i governa mitjançant un pacte amb el PSOE. El 1991 encapçala la llista municipal de la candidatura del Partit Popular i Unió Mallorquina i obté majoria absoluta. El 1993 s’afilia al Partit Popular i el 1995 és elegit batle per a un tercer mandat consecutiu. Tot plegat, és batle de Porreres en dues etapes: la primera de 3 anys (1976-1979) i la segona de 12 anys (1987-1999). Durant el seu mandat es construeix la piscina municipal, una estació depuradora, la ronda de circumval·lació i pistes esportives. També s’asfalten camins rurals, es remodela l’Auditori Municipal i s’impulsa la instal·lació de la xarxa d’aigua potable.
És vicepresident de la CAEB i vocal de Mutua Balear i Mapfre. Presideix la Federació Empresarial Balear de Transport de Mercaderies i l’Associació Balear de Canteres. A Porreres és president de la Unió Esportiva Porrerenca, president d’honor de la banda de música La Philharmònica Porrerenca, que té més de 150 anys d’existència, i vicepresident de la Cooperativa Agrícola.
De talant lliberal i obert, és de tracte proper i càlid. Afeccionat a la caça i la pesca, és casat amb Catalina i pare d’un fill. Mor als 70 anys i és inhumat al cementiri de Porreres. La Philhàrmonica Porrerenca dedica cada any un concert a la seva memòria.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)