Pintor, dibuixant, gravador i aquarel·lista. Neix a la possessió “Es Redol”, de la Vall d’en
March (Pollença). Fill d’una família pagesa, combina els jocs d’infantesa amb
la feina al camp. Va al parvulari de la Caritat per passar, després, al
col·legi del Pares Teatins. Als 14 anys marxa a Palma (1918), on va a classes
de dibuix, que es paga treballant a un taller mecànic municipal. Aviat deixa
les classes de dibuix i torna a Pollença.
Dionís Bennàssar, Fundació Dionís Bennàssar (Pollença), 1950 ca.
Té una adolescència dura, dedicada a treballar
com a electricista i fuster. Als 19 anys (1923) es presenta com a voluntari al
batalló d’Infanteria d’Inca. El 1924 és destinat al Marroc, on el 31 de desembre
següent és ferit a la clavícula dreta, cosa per la qual ha de ser hospitalitzat
i guardar una convalescència de gairebé 6 mesos. Resta amb la mà dreta
inutilitzada.
El 1926 és declarat invàlid de guerra i ingressa en el Cos de Militars Invàlids de Guerra. Li és atorgada la medalla de sofriment per la pàtria i li és
assignada una pensió que li permet pintar sense urgències i amb tranquil·litat.
Aleshores es posa amb contacte amb els pintors Anglada i Cittadini. Aquest darrer
esdevé el seu mestre i mentor. La trajectòria del pintor al llarg dels anys es
pot considerar dividida en tres etapes bàsiques.
1) Etapa d’experimentació (1926-45).
Les obres que fa a partir del retorn d’Àfrica i la incorporació a la vida
activa habitual fins a la finalització de la Segona Guerra
Mundial, formalment s’acosten a les maneres d’Anglada. Mentre
treballa amb els pinzells, experimenta, prova, compara, investiga i aprèn. Els
treballs que fa respiren la influència del postimpressionisme local predominant en el món que l’envolta. Tot amb tot, aplica
una molt notable riquesa matèrica, construeix textures expressives i fa ús de
colors intensos i ben contrastats. A més del paisatge, li interessen altres temes com els fons marins, la natura morta, la mitologia, el retrat, etc.
El 1940, acabada la guerra civil, fa una exposició individual a Galeries Costa (Palma). La crítica li és favorable i molt de públic visita la mostra. La Diputació provincial li atorga una beca perquè visiti les principals ciutats espanyoles, que són alhora els centres capdavanters de la pintura que es fa al país. El 1943 es casa amb Catalina Vicens i el 1945 neix Antoni, el seu únic fill.
D’aquesta època són els dibuixos “Dia de
pluja” (1929) i “El pagès d’or” (1932). Són olis d’aquests anys “La meva núvia
Catalina” (1940), “Cançó de les Àligues” (1944), "La mort de Nuredduna" (1944) i altres.
Dionís Bennàssar Mulet, "Escena de carrer"
2) Etapa de maduració (1946-54). El pintor té 40 anys fets, se sent segur i es veu capaç de fer coses importants i innovadores. Li interessa sobretot explorar la seva vila, la
gent que l’habita, el paisatge que l’envolta, les cales, la mar que, etc.
Aquests són els temes que tracta. Fa ús d’una paleta de colors intensos i
vibrants, que converteix el cromatisme en el protagonista dels seus treballs.
La suma de dibuix i color transmet a la pintura una exuberància festiva i
seductora. El perfil del dibuix es fa gruixat i rotund, la pinzellada es presenta
empastada i allargada, les formes modifiquen la realitat, que esdevé més
exagerada i fantasiosa del que és. Al costat dels colors i les formes, donant-los
força i intensitat, s’imposa una llum vig
orosa que surt de la tela per acaronar
la retina de l’espectador. La figura humana, esquematitzada i simplificada,
exhibeix una gestualitat activa, ben diferent del posat estàtic i circumspecte
propi de Cittadini.
En el retrats simplifica els dibuix i en gran
part el substitueix per línies només suggerides per la llum i el color. Crea
composicions que respiren més llibertat i subjectivitat que els paisatges. Hi
fa ús de transgressions, com ara els tons verds que il·luminen la superfície
dels nus femenins. Dóna una gran importància als jocs del clarobscurs, que
aporten moviment i dinamisme a la composició. Es fa palesa la influència que rep de la pintura de Tito Cittadini. Corresponen
a aquests anys “El pi de Formentor” (1947), “Formentor” (1949), “Cala de Sant
Vicenç” (1949), “Autoretrat” (1952), “Sínia entre ametllers” (1953), “Pont
romà” (1953), etc.
Dionís Bennàssar Mulet, "Costa de Pollença", oli/tela, 1950
3) Etapa de maduresa (1955-67). Fets
els 55 anys, el pintor treballa més lentament, investiga més que abans i
estudia els efectes del dibuix, el color, la llum i els clarobscur, de manera
més aprofundida. No li basta pintar bé, a més vol restar satisfet amb la
pintura que fa. Obté resultats més rics i més colpidors amb menys elements.
També treballa confiant més en la seva experiència i en la seva capacitat
d’anàlisi.
Guanya els premis de pintura Llorenç Cerdà (1963) i Club Pollença. Les obres adquireixen una notable riquesa de
matisos i presenten uns equilibris interns més complexos, que li fan reduir
l’antiga afecció a l’exuberància. Són obres d’aquesta època “Ma mare” (1955),
“Bust” (1955), “Pollencina” (1959), “Dia d’estrena” (1960), “Plaça de Pollença”
(1965 c.), “Una besada a la ribera” (1962), "La núvia del pescador" (1967), “L’al·lota de plata” (1967), etc.
Mereix un apartat específic la dedicació del
pintor al dibuix. Fets majoritàriament amb tinta xinesa, reflecteixen escenes
de la vida diària, pagesos a la feina, racons de la vila, balls, tertúlies,
records, somnis i desitjos. Respiren espontaneïtat i sinceritat.
Mor sobtadament als 63 anys. El 1981 és
declarat Fill Il·lustre de Pollença. El Casal Solleric (Ajuntament de Palma) li dedica
una exposició antològica el 1982, amb un catàleg editat per Caixa de Balears Sa Nostra. Amb
motiu del 25è aniversari de la seva defunció, l’Ajuntament de Pollença
munta al Museu Municipal
(1992) una exposició titulada “Dionís Bennàssar, 25 anys després”. El 1995, amb
motiu de la Reunió de Caps d’Estat i de Govern de la UE a Formentor, es fa a
Pollença l’exposició titulada “Pintaren Pollença”, que recull obra de quatre
pintors: Llorenç Cerdà, Hermen Anglada Camarassa, Tito Cittadini i Dionís
Bennàssar, amb catàleg patrocinat per Caixa de Colonya i Caixa de Balears Sa
Nostra. Un carrer de Pollença i un de Palma duen el seu nom. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia
de Mallorca i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a
les Balears. El 2008 va ser guardonat amb la medalla d'or del Consell Insular de Mallorca. La Fundació Dionís Bennàssar sosté el museu dedicat a recordar el pintor i la casa en la qual aquest s'ubica, un casal de la vila de Pollença del segle XVII, antic habitatge de l'artista.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE POLLENÇA, “Dionís
Bennàssar, 25 anys després”, Pollença 1992
AJUNTAMENT DE POLLENÇA,
“Pintaren Pollença”, Caixa Colonya i Sa Nostra, catàleg exposició feta amb
motiu de la Reunió dels Caps d’Estat i de Govern de la UE, Formentor (Pollença)
1995
Martí X. MARCH CERDÀ, “Dionís Bennàssar
(1904-1967)”, Caixa de Colonya, Palma 1987
Josep MELIÀ, "Pròleg", 'Dionís Bennàssar (1904-1967)
CAIXA DE BALEARS “SA NOSTRA”,
“Dionís Bennàssar”, catàleg exposició, Palma 1982
GRAN ENCICLOPÈDI DE MALLORCA, 2, 84-85
GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES
BALEARS, 1, 211-215
