Antoni Pou Reus (Palma, 1881 – 1934)

Advocat i polític. Estudia a l’Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1900. Militant del Partit Lliberat, és regidor (1909-1911) i batle de Palma (1912-1913). Casat amb Margalida Rosselló Alenyà, filla d’Alexandre Rosselló, és elegit senador. Acostat a les posicions reformistas moderades, amb motiu de la proclamació de la II República, és designat governador civil de les Balears (1931). Presideix el Cercle Mallorquí (1927-1933) i el Club de Regates. Té una entrada a la GEM.

Bibliografía

GEM, 14, 8.

Viquipèdia (Antoni Pou Reus)

Rafel Ballester Castell (Palma, 22 d’agost de 1872 - Tarragona, 8 d’agost de 1931)

Historiador i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1888. Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza, es llicencia en història a la Universitat de Barcelona (1893).Tot seguit es dedica a l’ensenyament a l’Institut Balear (Palma, 1902-1911 c.) i a Múrcia. Obté el doctorat i guanya la càtedra d’història de l’Institut de Palència. Posteriorment passa a l’Institut de Girona i al de Valladolid. Bolcat en la investigació, dedica gran part del seu temps a la recerca als arxius i biblioteques. Com a fruit del seu treball escriu Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1910), La bibliografia de la Historia de España (1921) i Las fuentes narrativas de la historia de Espanya, en dos volums: Edad Media (1908) i Edad Moderna (1927). Escriu llibres de text, com Geografia de España i Iniciación al estudio de la Historia. Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, és reconegut com un dels pioners de la historiografia a Espanya. És acadèmic de la Real Academia de la Historia i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Presideix la Comissió de monuments de Catalunya. En desacord amb el pla Callejo (1929), renuncia a la càtedra i es retira a Tarragona per treballar amb intensitat. És director del Museu Arqueològic de Tarragona (1929-1930). Fa part de la llista d’antics professors i alumnes il·lustres de l’Institut Ramon Llull que s’elabora (1954) amb motiu de la realització dels seus retrats per part de Joan Pla Ballbastre amb destinació a la sala de professors del centre. Té una entrada a la GEM.

Bibliografia

J. DEVOS, Nécrologie Rafael Ballester y Castell (1872-1931), Revue belge de philologie et d’histoire, pàg. 979-980, v. 12, núm. 12-3, 1933.

GEM, 1, 371

Lleó Carnicer Rochel (Saviñán, Saragossa, 14 de desembre de 1825 – Palma. 1915)

Escriptor i catedràtic d’institut. Estudia a Madrid, on es llicencia en dret. El 1862 guanya per oposició la càtedra de llengua castellana i de llatí de l’Institut Balear. Es trasllada amb la família a Palma, on fixa la seva residència definitiva. El 1869 també imparteix classes de retòrica i poètica. Publica articles a la premsa confessional catòlica de Palma com El Centinela, El Tambor, El Suplemento i El Áncora. També publica col·laboracions a la Revista Balear i El Museo Balear. Els seus escrits excel·leixen per l’ús que fa de la ironia i el bon humor. Complits els 75 anys i després de 38 anys de docència, s’acorda la seva jubilació el novembre del 1900. Un any després, és declarat apte per a la docència a Cadis, però decideix no abandonar l’illa. Els seus alumnes el consideren un professor competent, just, exigent i rigorós.

Joan Lluís Estelrich Perelló (Artà, 12 de febrer de 1856 – Palma, 1923).

Escriptor i catedràtic d'institut. Cursa el batrxilerat a l’Institut Balear. Estudia dret a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid. Fa oposicions a càtedra de llengua i literatura d’institut, que guanya. Exerceix la docència als instituts de Sòria, Cadis (1903-1910) i Palma (1910-1923). Escriu obres en vers com Primicias (1884), Estío (1884), Saludos (1887) i Poesías (1900). També escriu anàlisis de crítica literària com Influencia de la lengua y literatura italiana en la lengua y literatura castellana. En prosa publica Páginas mallorquinas (1912). Tradueix de l’alemany al castellà obres de Heine, Goethe i Schilller i de l’alemany al català Història d’Alexandre el gran, de Quinto Curcio (1925). És membre corresponent de la Real Academia Española de la Lengua. És acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Publica articles a diaris i revistes en els que es manifesta contrari a la Renaixença. Un carrer de Palma duu el seu nom des del 1926.

Alexandre Onsalo Orfila (Barcelona, 26 de juliol de 1922 – Palma, 20 de març de 2007).

Matemàtic i professor. Llicenciat en ciències exactes, guanya per oposició una càtedra de matemàtiques d'institut i és destinat a l’Institut Ramon Llull (1954). Durant tres anys és director del centre (1959-1962). El 1962 es presenta a les oposicions a càtedra de matemàtica financera d’escola de comerç, que guanya i és destinat a l’Escola de Palma. Renuncia a la càtedra d’institut, pren possessió de la nova càtedra i és nomenat professor especial de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull. En fundar-se (1978) la Universitat de les Illes Balears (UIB), aquesta absorbeix l’antiga Escola de Comerç i la transforma en l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, fet que converteix les càtedres anteriors en càtedres d’escola universitària, equivalents a les de professor titular d’Universitat. Quan Nadal Batle guanya les eleccions a rector de la UIB, el nomena secretari general de la Universitat, càrrec que ocupa (1982-1987) fins a la jubilació. Gaudeix del respecte i de l’admiració dels seus companys de docència i dels seus alumnes, sobretot els de batxillerat, que el consideren un model emblemàtic de professor competent i amb capacitat d’explicar les matemàtiques de manera entenedora. És ajudant del cos de meteorologia de les Balears i, a proposta del rector Josep Font Trias, és vocal del Consell Rector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. El 1987 rep la medalla d’or de la UIB. El 2007 es distingit amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Entre els seus deixebles sobresurten els matemàtics Nadal Batle Nicolau i Pere Cerdà Martin. Mor a Palma als 85 anys.

Javier González Teixeira (Celanova, Orense, 11 de febrer de 1946 - Palma, Mallorca, 22 de setembre de 2006).

Catedràtic d’institut, inspector d'ensenyament i activista polític. Estudia el batxillerat a Galícia i es llicencia en llengues romàniques (1968). És professor de llengua i literatura a l’Institut Zurbarán de Badajoz, d’on passa a l’Institut Gregori Marañón de Madrid. Després de residir un temps a París, ocupa la càtedra de llengua i literatura de l’Institut Ramon Llull de Palma, on és elegit cap del departament. Afiliat al PSIB-PSOE, compagina les tasques docents amb la militància política, fet que el porta a ser el responsable de la Unió Socialista de Palma, des de la qual desplega una intensa tasca d’activitats i de relacions amb persones i entitats. Mentrestant estudia i es llicencia a la UIB en Ciències de l’Educació (1991). El 1992 és nomenat inspector d’educació i, poc després, és elegit president de l’Associació d’Inspectors d’Educació a les Balears (ADIDE). Posteriorment ocupa la presidència nacional d’aquesta associació. Professor respectat i proper, esdevé un dels inspectors d’ensenyament més reconeguts de les Balears. Mor a Palma als 60 anys d’edat.

Bibliografía

M. MANSO., “Fallece el inspector de Educación Javier Teixeira”, Blog del Arco Atlántico, Diario de Mallorca, 23-IX-2006.

Gabriel-Faust Fuster Fortesa (Palma, 1851 – 1923)

Advocat i urbanitzador. Germà del pintor Antoni Fuster Fortesa (1853-1902), cursa amb ell el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1869. Es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona. Amb la col·laboració del seu cunyat Josep de Castellarnau i amb el suport de la seva esposa, Gumersinda Valentí Aguiló, urbanitza les antigues finques de Son Oliva Nou, Can Jaumeu-Torre d’en Puigdorfila i sa Punta. En aquesta zona de Palma un carrer duu el seu nom, un altre el de Gumersindo i un tercer el de Castellarnau. Té una entrada a la GEM.