Historiador i
professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el
1888. Deixeble de Josep Lluís
Pons i Gallarza, es llicencia en història a la Universitat de Barcelona
(1893).Tot seguit es dedica a l’ensenyament a l’Institut Balear (Palma, 1902-1911 c.)
i a Múrcia. Obté el doctorat i guanya la càtedra d’història de l’Institut de
Palència. Posteriorment passa a l’Institut de Girona i al de Valladolid. Bolcat
en la investigació, dedica gran part del seu temps a la recerca als arxius i
biblioteques. Com a fruit del seu treball escriu Bosquejo histórico sobre la instrucción
pública en Mallorca (1910), La
bibliografia de la Historia de España (1921) i Las fuentes narrativas de la historia de Espanya, en dos volums: Edad Media (1908) i Edad Moderna (1927). Escriu llibres de text, com Geografia de España i Iniciación al estudio de la Historia. Membre de la Societat Arqueològica
Lulla Real Academia de la
Historia i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Presideix la Comissió de
monuments de Catalunya. En desacord amb el pla Callejo (1929), renuncia a la
càtedra i es retira a Tarragona per treballar amb intensitat. És director del
Museu Arqueològic de Tarragona (1929-1930). Fa part de la llista d’antics
professors i alumnes il·lustres de l’Institut Ramon Llull que s’elabora (1954) amb motiu
de la realització dels seus retrats per part de Joan Pla Ballbastre amb
destinació a la sala de professors del centre. Té una entrada a la GEM.
Bibliografia
J. DEVOS, Nécrologie Rafael Ballester y
Castell (1872-1931), Revue belge de philologie et d’histoire, pàg. 979-980,
v. 12, núm. 12-3, 1933.
GEM, 1, 371
No hay comentarios:
Publicar un comentario