Josep M. Tous i Maroto (Palma, 20 de juny de 1870 – 20 de febrer de 1949)

Poeta, dramaturg i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1886. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on cursa estudis d’arxivística i de dret. És funcionari de l’Ajuntament de Palma i de la Diputació Provincial de les Balears. Exerceix la docència de llengua llatina a l’Institut General i Tècnic de Palma entre el 1919 c. i el 1940. Com a poeta participa sovint als Jocs Florals de Barcelona, on obté l’Englantina d’or (1907 i 1919) i la Viola d’or i d’argent (1920). El 1920 és proclamat Mestre en Gai Saber. Escriu obres de teatre costumista, que obtenen gran èxit de públic (Mestre Lau es taconer, El tío de l’Havana, etc.). Publica una biografia de Joan Alcover (1926) i una de Manuela de los Herreros (1912). Col·labora a La Almudaina amb articles de crítica d’art i de pintura. El 1962 l’Ajuntament el declara fill il·lustre de Palma i el 1990 li dedica un carrer. Té una entrada a la GEM.