Mateu Rotger Capllong (Pollença, 1862 – Palma, 1916)

Historiador, prevere i canonge. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titular el 1877. Són condeixebles seus el músic Miquel Capllonch, l’empresari Joan Marquès Luigi, l'enginyer Pere Garau, l'empresari Joan Marquès Luigi, el notari Miquel Alenyà, etc. El 1878 ingressa al Seminari diocesà de Mallorca, on és condeixeble de Josep Miralles, Pere Joan Campins i Antoni M. Alcover. Ordenat de prevere (1885), és destinat a la parròquia de Pollença. El 1892 és nomenat professor d’història de Mallorca i de paleografia del Seminari. El 1902 és designat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Nomenat canonge (1904), s’encarrega a partir del 1914 de la direcció de l’Arxiu Capitular. Durant molts d’anys fa les funcions de coadjutor del bisbe Pere Joan Campins. Publica Historia de Pollença (1899-1906) en tres volums, Descripción histórica y artística del Santuario de Lluc (1899), El Seminario Conciliar de San Pedro (1900), Restauración de la Seu de Mallorca (1907), Historia del Santuario de Cura (1916), etc. Col·labora amb La Almudaina, el Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i altres publicacions. L’Ajuntament de Pollença el proclama fill il·lustre i dedica un carrer a la seva memòria. El seu nom fa part de la relació d’alumnes il·lustres de l’Institut establerta el 1953. Té una entrada a la GEM.

Bibliografía

GEM, 14, 346-347.

Tomàs Fortesa Cortès (Palma, 1858 - 21 de maig de 1898).

Prosista, poeta, gramàtic i professor. Estudia a l’Institut Balear i cursa humanitats al Seminari diocesà de Mallorca. Obté el títol de preceptor de llatí i humanitats a la Facultat de filosofia i lletres, però mai no acaba la llicenciatura. Deixeble de Marià Aguiló Fuster, es dedica sobretot a l'ensenyament. Ingressa a l’Ateneu Balear (1867) i n’ocupa el càrrec de secretari. Participa en la fundació i en la redacció de La Dulzaina (1868-1869), col·labora amb publicacions religioses com El Áncora (1880), El Eco del Santuario (1891-1892) i el Semanario Católico (1888-1891). Fa part del grup de redactors de la Revista Balear (1872-1874) i del Museo Balear (1875-1877 i 1884-1888). Com a poeta guanya la viola als Jocs Florals de Barcelona (1871) i la flor natural, l’englantina i és proclamat mestre en gai saber el 1873 El 1881 guanya el primer premi del Certamen del Mil·lenari de Montserrat. Gran lector de Schiller, escriu el drama històric Les noces de l’infant, protagonitzat per l’infant Jaume, fill de Jaume III. Com a gramàtic, publica Programa de gramàtica mallorquina (1991), La desinencia del pural femenino (1874). Té una entrada a la GEM. Amb el suport de la Diputació de les Balears publica pòstumament l’obra Gramática de la Lengua Catalana (1915). L’Ajuntament de Palma el proclama fill il·lustre i els anys 20dedica un carrer de la ciutat a la seva memòria..

Bibliografía

GEM, 6, 21-22

Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, pàg. 779, GB ed., Palma, 2012.

Joan MAS I VIVES, Diccionari del teatre a les Illes Balears, L’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2003.

Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló (Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1859 – 9 de gener de 1917)

Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló Fortesa, estudia el batxillerat a l’Institut Balear i es llicencia en dret civil i canònic a la Universitat de València (1879). Ingressa al cos de Bibliotecaris i Arxivers i és nomenat director de l’Arxiu del Regne de Mallorca (1895) i, posteriorment, de la Biblioteca Provincial (1902). És director del Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, de la qual és president (1899-1917). És membre de la Reial Acadèmia de la Història. En morir, llega a la Societat Arqueològica la seva biblioteca i la seva casa, on estableix i té la seva seu. Publica textos sobre la història de Mallorca en articles i opuscles, alguns dels quals escriu en col·laboració amb Josep M. Quadrado..Entre els seus treballs es poden citar Anselm Turmeda: apuntes bio-bibliogràficos (1885) i Colección de leyes suntuarias decretadas por las autoridades del antiguo Reino de Mallorca desde 1384 a 1790 (1889). Fa part de la primera relació d’antics alumnes il·lustres de l’Institut aprovada el 1953. Un retrat seu fa part de la galeria d’alumnes il·lustres del centre esmentat. La Societat Arqueològica Lu·liana té instituït un premi anual d’investigació que porta el seu nom. Des del maig del 2008 un carrer de Palma honora la seva memòria.Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. Mor, fadrí, als 57 anys.

Bibliografia

Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, GB ed., Palma, 2012.

GEC, Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló.

GEM, 1, 39

Joan Llabrés Bernal (Palencia, 1900 – Palma, 1975)

Historiador i tècnic del ministeri de Governació. Fill de Gabriel Llabrés Quintana, estudia el batxillerat a Palma i es llicencia en filosofia i lletres (1921) i en dret (1936). Per oposició accedeix al cos tècnic de Governació (1928). És professor ajudant d’història de l’Institut de Palma. A més, és capità de complement d’Intendència, condecorat dues vegades amb la creu vermella del Mèrit Militar. El 1936 signa el document Resposta al missatge dels catalans. Arran de l’aixecament militar de juliol del 1936, és sancionat per la Comissió depuradora de docents de Palma amb trasllat disciplinari a causa de la signatura del document esmentat, fet pel qual deixa d’impartir classes a l’Institut. Entre 1949 i 1970 és secretari general del Govern Civil de les Balears. Fa classes de dret a l’Escola Nàutica, és director del Museu Arqueològic d’Alcúdia, membre d’honor de l’Associació d’Amics de Fra Juníper Serra, president del Patronat del Museu de Mallorca i bibliotecari del Cercle Mallorquí. Especialitzat en història de la marina de Mallorca, publica diverses obres com La Escuela de Nàutica de Palma de Mallorca. Monografía histórica (1925), De la marina de antaño. Notas para la historia de Menorca (siglos XVIII-XIX) i altres. La seva obra més extensa i coneguda és Noticias y relaciones históricas de Mallorca, siglo XIX (5 toms), que després del seu traspàs completa Joan Pou Muntaner. Obté el premi Ciutat de Palma d’investigació (1969) i el de l’Ateneu de Maó (1972). Té una entrada a la GEM i una altra a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Fadrí, mor als 75 anys.

Alícia Bernat Delteil (Bordeus, França, 1926 – Palma, Mallorca, 14 de juny de 2014)

El passat dissabte, sobtadament, ens deixà n’Alícia. Sollerica nascuda a Bordeus en el període d’entreguerres, visqué el terrabastall bèl·lic que teixí el seu caràcter de lluitadora. Malgrat les circumstàncies de l’època, que allunyaven les dones dels estudis, fins al darrer alè mantingué la passió per la cultura i el coneixement que la convertiren en una lectora empedreïda.

Casada amb el pintor Miquel Llabrés, s’endinsà amb ell en el món de l’art i junts obriren, el 1977, la Galeria Bearn, que convertiren en autèntic centre de dinamització cultural. Destacaren els muntatges antològics d’Antoni Gelabert, Anckermann i Bernareggi o l’exposició homenatge als Papeles de Son Armadams. Bearn també va ser una porta oberta a joves artistes, espai de trobada i de presentacions de llibres fins a la jubilació de n’Alícia.

Francesa de naixement, educació i conviccions, mantingué la mirada ample i oberta sobre la societat grisa de la Mallorca franquista. Exquisida en les formes, elegant en el vestir i, per què no dir-ho, coqueta, fins al mateix dissabte passat passejava amunt i avall els carrers de Palma amb l’autonomia que en ella era principi.

Vídua massa jove, es convertí amb el pal de paller i estímul de les filles, mentre treia endavant la galeria en una tasca ferma, reconeguda pels seus companys. Servà les amistats, que poc a poc se’n anaven, amb quasi diàries trobades per diferents cafeteries de Palma. A la vegada, gaudia en el seu paper de dedicada padrina i aviciava els néts amb secreta complicitat. Recta, com un fus, traginava pel mercat o col·laborava en activitats solidàries i mai no cercà excuses per dimitir d’obligacions. Tampoc no defugí d’un bon dinar, una copa de Sauternes o un gintònic carregat amb els quals teixia complicitats. Morí de sobte, sense concessions ni floritures, talment visqué, i ens deixa un buit que només els bons records podran omplir.

Ferran Aguiló Sureda

Última Hora

Obituari

Dimarts, 17 de juny de 2014.

Antoni Obrador Siquier (Búger, 12 de desembre de 1942 – Palma, 10 de juny de 2004)

Cantant, cantautor i músic. Fill d’Andreu i Catalina, té tres germans, Andreu, Pere i Maria Àngels, professora de l’IES Ramon Llull. Estudia al Col·legi de Sant Francesc, de Palma, i comença a cantar com a professional als 19 anys amb un grup d’amics amb els quals forma una banda (1961). Amb el grup Ramon 5 viatja a Alger. Després decideix fer la carrera en solitari i actua a les sales de festes més conegudes de Mallorca com Tito’s, El Chico, Tropicana, Tagomago, etc. Devers el 1964 s’estableix a Madrid, on actua en diferents locals, treballa a Ràdio Nacional amb Jesús Quintero i toca el piano a l’Hotel Hilton. Torna a Mallorca el 1972 i col·labora amb Ràdio Popular. El 1977 participa en el Festival de la Cançó de Mallorca amb el tema Ella tornà, amb el que guanya la caragola d’or. Els vespres toca al bar Brussel·les, de Palma. Posteriorment, treballa per a la Cadena Sol en diversos establiments, sobretot a l’Hotel de Mar. Casat amb la cantant Paloma i, en segones núpcies, amb Eugènia Planas, el 1986 es presenta com a candidat al Senat pel CDS. Els darrers temps, amb el piano i les seves cançons de sempre, acompanya el programa Metro 7, de l’emissora M7 televisió. Gaudeix d’una sonora veu de baix que recorda la de Frank Sinatra, a qui s’agradava d’imitar ocasionalment. Especialista en balades, mai no deixa de costat altres gèneres en voga, com el rock, el blues, etc. Mor als 61 anys. Té una entrada a la GEM. Amb motiu del desè aniversari del seu traspàs el diari Última Hora li dedica un article d’homenatge.

Bibliografía

Joan PLA, Las Orlas, pàg. 282, P i P ed., Palma, 1989.

GEM, 12, 32

Última Hora, In memoriam... Tony Obrador, ‘la Voz’ de Mallorca, 10-VI-2014, pàg. 59

Baltasar Coll Tomàs (Llucmajor, Mallorca, 22 de juny de 1930 - Palma, 8 de setembre de 2010)

Prevere, escriptor i professor.  Estudia el batxillerat i supera l’examen d’Estat (1947) amb la qualificació d’excel·lent i premi extraordinari. Es llicencia en filologia clàssica (llatí i grec) a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, estudia al Seminari diocesà de Mallorca. Ordenat de prevere (1958), exerceix diverses tasques pastorals fins que per oposició guanya una canongia de la Seu (1973) i és nomenat prefecte de la biblioteca i director del museu capitular. Guanya (1959) les oposicions a càtedra de llatí d’institut. Fa classes a l’Institut de Llucmajor, al Guillem Sagrera i al Ramon Llull. Obté el premi Ciutat de Palma de poesia (1958). Reuneix documentació i publica diverses obres sobre la Catedral de Palma, Gaudí, els siurells, el cant de la sibil·la, Santa Catalina Thomas, temes de folclore, el cardenal Despuig, pintura gòtica, les neules, etc. Composa una proposta d’himne per a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Fa diverses traduccions de textos clàssics llatins. Té una entrada a la GEM.