Miquel Berga Oliver (Palma, Mallorca, 1845 - 1921)

Metge. Nat al carrer Major de Santa Catalina (Palma), estudia a l'Institut Balear amb la promoció del 1854-1860. Cursa medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. És acadèmic numerari (1879) i president (1909-1910) de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. És cap de Sanitat Marítima del port de Palma. Publica articles sobre higiene naval, tuberculosi i febre groga.

Bibliografia

Antoni GINARD BUJOSA i Andreu RAMIS, Naixement, matrimoni i mort a les Illes Balears. Respostes a l'enquesta del Ateneo de Madrid del 1901-1902, pàg. 237-239, Gimbernat, 2002.

GEM, 2, 97.

Jeroni Fortesa Valentí (Palma, Mallorca, 1846 - València, 1923).

Assagista, periodista i poeta. Estudia en el Seminari de Mallorca i a l’Institut Balear. Cursa filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i a la de Sevilla, on es titula (1876). Ingressa per oposició al cos d’Arxivers, bibliotecaris i antiquaris (1881) i és destinat a la Biblioteca Provincial de València, on resideix fins que es jubila (1912). Publica col·laboracions a la premsa i és redactor de La Voz de Valencia, La Revista de Valencia i altres. Publica treballs diversos en català i castellà.

Bibliografía

GEM, 6, 23

Jaume POMAR, Assaig històric sobre el desenvolupament de la instrucció pública a Mallorca, Govern Balear, reedició, Palma, 1990.

Joan Gelabert Guardiola (Palma, Mallorca, 1843 - Madrid 1894).

Catedràtic de sànscrit. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb qualificacions excel·lents. A la Universitat Central (Madrid) es llicencia en filosofia i lletres. És professor de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Noviciadó (Madrid) i de grec i hebreu a la Universitat Central (Madrid). El 1883 guanya la càtedra de llengua sànscrita de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid, que ocupa fins a la seva defunció als 50 anys.

Joan Ripoll Trobat (Palma, Mallorca, 1853 - 30 de març del 1917)

Nat a Palma, fa el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció de 1869. Són condeixebles seus el poeta Joan Alcover, el pintor Antoni Fuster, el polític Alexandre Rosselló, el metge Marià Aguiló, etc. Es llicencia en ciències i és professor de matemàtiques de l’Institut de Palma, on adquireix fama de bon pedagog. Un carrer important de la barriada de Son Dameto duu el seu nom des del 1970.

José Casares Roldán (Granada, 1900 – Palma, Mallorca, 5 de desembre de 1979)

Catedràtic d’institut de física i química. Membre d’una família dedicada a l’ensenyament, és fill de José Casares Gil, catedràtic de física i química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i nét d’Antonio Casares Rodríguez, catedràtic de química de la Universitat de Santiago. El seu pare és nebot de Ramon Gil, catedràtic de física de la Universitat de Santiago. Es llicencia en ciències exactes i físiques i es dedica a l’enseyament. Oposita a càtedra d’institut el 1932 als 32 anys. Nomenat catedràtic el 15 d’agost de 1932, exerceix la docència a l’Institut de Ceuta fins que arran de l’esclat de la guerra civil és inhabilitat en ser considerat republicà i per llegir la revista Nueva Pedagogía, tractada de comunista. Acabat el conflicte, presenta recurs contra la sanció, que guanya i es reincorpora a la docència. El 1953 obté per concurs de trasllat la càtedra de física i química de l’Institut “Ramon Llull” de Palma, on exerceix successivament els càrrecs de cap d’estudis, secretari i vicedirector. Publica a la revista Anales de la Sociedad Espanyola de Física i Química els articles La hidroxilamina como agente de precipitación (1930) y La didroxilamina como agente de precipitación (II) (1931). Amb la col·laboració d’A. Casares publica a la mateixa revista Sobre la investigación cualitativa del flúor en los huesos (1930) i Método rápido para descubrir y determinar el flúor en las aguas minerales (1930). Escriu i publica l’obra titulada Refutación de los fundamentos de la Relatividad (1952) y Hacia una nueva física (1953). És membre de l’Instituto de Estudios Jienenses. Mor a Palma als 79 anys.

Jaume Lladó Ferragut (Selva, Mallorca, 1886 - Palma, Mallorca, 1975)

Historiador i professor. Cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1903-1909. Estudia filosofia i lletres (secció d’història) a les universitats de Barcelona i València. Treballa com a cronista oficial de Selva (a partir del 1937) i com a arxiver de l’Ajuntament de Palma. Ordena i publica els catàlegs de nombrosos arxius municipals i parroquials de Mallorca, els arxius dels templers i els dels hospitalers (1944), els de la Universitat Literària i els de l’Estudi General Lul·lià (1946). Temblé publica els Llibres de la Mercaderia i el Llibre del Consolat de Mar (1955). Durant 31 anys, entre l’octubre del 1925 i la seva jubilació (1956), és professor auxiliar interí (1925-1930) i professor auxiliar numerari de lletres de l’Institut de Palma (1930-1956), on també s’encarega de la biblioteca. És autor de Historia del Estudio General Luliano de Mallorca y de la Universidad Literaria de Mallorca (1973). Publica nombrosos articles a revistes científiques i al Correo de Mallorca. Rep l’Encomanda d’Alfons X el Savi i és acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia. Un carrer de Palma i un de Selva i una plaça de Ses Salines duen el seu nom. Té una entrada a la GEM. Mor a Palma als 89 anys.

Bibliografía

GEM, 7, 294-295.

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, GB editor, Palma, 2012.

VIQUIPÈDIA. Jaime Lladó i Ferragut.

ENCICLOPÈDIA.CAT. Jaume Lladó i Ferragut.

Joan Comes Camps (Alaior. Menorca, 23 de gener de 1900 - Mèxic DF, 18 de gener de 1979)

Mestre i antropòleg. Fa el batxillerat com a alumne lliure de l’Institut de Palma amb qualificacions brillants. Obté el títol de mestre a Madrid i el 1921 se gradua com a inspector de primer ensenyament. Exerceix la professió a Girona, Santa Cruz de Tenerife i Lugo. Amb una beca de la Junta de Ampliación de Estudios a la Universitat de Ginebra i a l’Institut de Ciències de l’Educació es titula en pedagogia (1939). De tornada a Espanya, es destinat a Segovia i a l’Institut, on es titula en pedagogía. De tornada a Espanya, és destinat a Segovia i a l’Institut de Ciències de l’Educació (1933-1936), on ocupa el càrrec d’inspector de serveis a l’estranger de la Junta de Relaciones Culturales (1933-1936). Durant la guerra civil espanyola ocupa diversos càrrecs públics fins que el 9 de febrer del 1939 passa a França, marxa a París i, després, s’estableix a Ginebra (Suïssa) on es doctora en antropologia. Es trasllada a Rotterdam per embarcar cap a Mèxic. Allà es dedica a la investigació antropològica, a la docència i a la publicació dels resultats dels seus treballs. Nomenat (1978) doctor honoris causa  per la Universitat Complutense, mor a la ciutat de Mèxic poc abans de viatjar a Madrid.