Informe Econòmic i Social. Una història de 44 anys (1968-2011)

L’informe econòmic i social de Sa Nostra, iniciat el 1968, ha conegut al llarg dels seus 44 anys d’existència diverses etapes. D’acord amb el que hem exposat a altres escrits anteriors, es poden distingir 4 etapes prou ben diferenciades.

Primera etapa. Informe econòmic (1968-1972)

Abasta els primers 5 anys de l’informe, del 1968 al 1972. S’inicia per iniciativa de Carles Blanes Nouvilas, aleshores director general de la Caixa de les Balears Sa Nostra, que comana l’elaboració de la primera edició a quatre especialistes: Pere Costa Porto, Andreu Casasnovas Marquès, Jaume Galmès Tous i Miquel Alenyà Fuster.

El 1968, Caixa de Balears Sa Nostra, inicia la publicació i l’edita (1968-72) com a annex d’introducció de les memòries anuals de l’entitat. Està integrat per un conjunt d’articles sobre l’evolució anual dels principals sectors de l’economia de les illes i una introducció que aporta la visió global de l’any amb relació a l’economia internacional i espanyola. La primera edició consta de quatre capítols: comerç exterior a càrrec de Pere Costa Porto, agricultura a càrrec de Jaume Galmés Tous, turisme a càrrec d’Andreu Casasnovas Marquès i indústria a càrrec de Miquel Alenyà Fuster.

A l’equip inicial s’afegeixen en anys successius economistes joves, com Víctor Garau Jaulin du Seutre, Carles Cuéllar, Vicenç Rotger Rabassa, Alonso Ramallo Massanet i altres. El pressupost de l’obra passa de 18.000 ptes. el 1968 a 40.000 ptes. el 1972.

Segona etapa. L’evolució econòmica (1973-1997)

El 1973 Banca Catalana publica un informe econòmic referit a les Balears amb l’ajut de l’equip de professionals que fins al 1972 havia treballat en l’informe de Sa Nostra. Alonso Ramallo havia estat contractat com a economista de l’entitat financera i a ell correspon la redacció íntegra de l'informe de Sa Nostra del 1973. Amb relació al 1973 es publiquen dos informes, el de Sa Nostra i el de Banca Catalana. El de Sa Nostra es publica com a part de l'informe del Director General presentat a l'Assemblea General de l'entitat. El de Banca Catalana es presenta en un volum separat de 116 pàgines. Aquest segon informe, que es titula “Evolució econòmica 1973. Les Balears”, es presenta en el marc d’un acte públic que té lloc a la sala de conferències de l’Hotel Bellver.

El 1974 Sa Nostra i Banca Catalana acorden publicar conjuntament l’informe anual per tal de reforçar la iniciativa. La col·laboració es manté sense interrupcions fins a l’edició del 1997. El 1974 es publica el primer informe anual fruit de la col·laboració de Sa Nostra i Banca Catalana. Es presenta en un acte públic que té lloc a l’Hotel de Mar (Illetes, Calvià), que és presidit pel batlle de Calvià, l’advocat Nicolau Morell Cotoner, acompanyat d’Artur Saurí del Río per Banca Catalana, Alonso Ramallo per Sa Nostra i Pere Costa, com a responsable de la publicació.

Des del 1974 les edicions anuals es fan sota la supervisió dels Serveis d’Estudis de les dues entitats editores, dirigits per Artur Saurí del Río (Banca Catalana) i per Alonso Ramallo i Miquel Alenyà (Sa Nostra).

A partir de l’informe del 1975 les presentacions es fan amb la presència d’alts càrrecs de les dues institucions editores. L’acte del 1975 té lloc a la sala de conferències de l’Hotel Bellver i hi intervenen Carles Blanes Nouvilas per Sa Nostra, Joan Torres Picamal pel Banc Industrial de Catalunya i Joan Rosell per Banca Catalana. A la taula presidencial hi són presents, a més, Fulgenci Rosselló Coll, president de Sa Nostra, i Miquel Alenyà Fuster, que fa ús de la paraula per resumir els grans trets de l’evolució econòmica de l’any anterior.

A partir de l’edició del 1976 la presentació es fa amb l’anàlisi de l’evolució econòmica de l’any en curs, la qual cosa suscita l’interès dels mitjans i del públic. A partir del 1992 es fa la presentació de l’informe a Menorca (Maó o Ciutadella) i a Eivissa. Les presentacions a Menorca i Eivissa són presidides habitualment pel president o presidenta dels Consells Insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera. A Menorca es fan habitualment al saló gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella i a la sala de plens del Consell Insular. Esporàdicament es fan a l’antiga església de Sant Antoni (Maó) o a Cas Quintu (Ciutadella).

La presentació del 1978 es va caracteritzar pel parlament de caràcter democràtic que fa Carles Blanes, director general de Sa Nostra. La presentació del 1979 es va veure suspesa súbitament quan el president de Sa Nostra advertí la presència, del tot pacífica, a l’acte de Jaume Santandreu Sureda i alguns dels seus seguidors del Sindicat dels exclosos.

Entre 1974 i 1994 l’obra es presenta en una doble edició, una en català i l’altra en castellà. A partir de l’edició del 1995 es presenta una sola edició (català). Els actes públics de presentació de l’informe anual a Palma, són presidits habitualment pels presidents de Sa Nostra, de Banca Catalana, del Govern i del Consell Insular de Mallorca, acompanyats del Conseller d’Economia i Hisenda del Govern. Constitueixen un esdeveniment social de gran ressonància i un event d'afirmació democràtica. La presentació inclou entre 1978 i 1981 i entre 1989 i 2000 un parlament sobre el comportament de l’economia a les Balears durant l’any en curs. L’acte de presentació de l’edició de 1981, prevista per al primers dies de novembre de 1982, se suspèn, a petició de Banca Catalana. En el seu lloc Sa Nostra convida els autors a un sopar a Can Tàpera. En el parlament corresponent a l’acte de presentació que té lloc el 27 de novembre de 1993, als salons de l’hotel Son Vida, es diu que a les Balears s’havia iniciat la fase de recuperació econòmica, cosa per la qual restava enrere l’etapa de crisi econòmica que havia començat el 1989. L’anunci constitueix una sorpresa que mobilitza el mitjans de comunicació i crida l’atenció de l’opinió pública. La presentació era presidida per Gabriel Canyelles Fons, president del Govern de les Illes Balears, qui en acabar l’acte va felicitar el ponent efusivament.

L’edició del 1996 deixa de banda el disseny de les edicions del 1973 ençà per incorporar un disseny més modern i funcional. Les presentacions de les edicions de 1996 i 1997 incorporen per primera vegada la projecció de quadres i gràfics per facilitar el seguiment de l’anàlisi avançada de l’evolució econòmica de l’any en curs. L’edició del 1997 incorpora un llibret adjunt, escrit per diversos autors, commemoratiu dels 25 anys de l’edició de Banca Catalana corresponent al 1973. El tiratge de les dues edicions anteriors al 1995 i de l’edició única del 1996 i 1997 és de l’ordre dels 1.500-2000 exemplars.

Des del 1974 les edicions anuals es fan sota la supervisió dels Serveis d’Estudis de les dues entitats editores, dirigits per Artur Saurí del Río (Banca Catalana) i per Alonso Ramallo i Miquel Alenyà (Sa Nostra). Són els directors de l’obra Pere Costa Porto (1973-1974), Miquel Alenyà Fuster (1975-1982), Alonso Ramallo Massanet (1983-1989) i Miquel Alenyà Fuster (1990-2000).

El primer trimestre del 1990 Sa Nostra inicia la publicació en roda de premsa i amb suport de paper d’informes trimestrals o de conjuntura sobre l’economia de les Balears, que manté amb constància fins al darrer trimestre del 1999. En aquest període de temps publica 44 informes trimestrals. La iniciativa respon a una observació del Pla Estratègic de l'entitat, elaborat amb col·laboració amb la consultora Ernst & Young i aprovat pel Consell d'Administració per al període 1990-94.

Tercera etapa. Informe econòmic i social (1998-2000)

Sa Nostra acorda mantenir la publicació de l’informe econòmic anual, reforçar-lo i ampliar-lo amb la inclusió de diversos capítols referits a la realitat social i cultural de les illes. S’adopta el nom d’Informe econòmic i social de les illes Balears, que recupera i amplia el nom inicial de l’informe. Es compta amb la col·laboració del mateix equip de professionals de les illes que fins aleshores havia treballat en la redacció de l’”Evolució econòmica”, convenientment ampliat.

Les edicions es fan més voluminoses i assoleixen un nombre de pàgines proper al milenar, inclosos quadres i gràfics de l’annex. El disseny de la portada conserva el format inaugurat el 1996 amb alguns afegits propis de Sa Nostra. Les presentacions es fan al saló d’actes Joan Pons Marquès de l’edifici de Sa Nostra a Son Fuster.

Les dotacions pressupostàries dels anys del període sumen xifres situades entre els 25 i els 28 mil euros, inclosos els costos de disseny i impremta, de la infografia i la cura de la visualitat de l’obra. El tiratge de l’edició del 2000 és de dos mil exemplars.

El Servei d’Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra assumeix treballs d’investigació aliens a l’informe anual i als informes trimestrals de conjuntura, com el que es fa a petició de l’Autoritat Portuària de les Balears sobre els ports de les illes, del qual s’encarrega Antoni Barceló Veny, autor habitual dels capítols de transports i de construcció de l’informe anual.

Relació d’autors de l'edició del 2000

Direcció:

Miquel Alenyà Fuster

Coordinació:

Andreu Ramis Puig-gros

Economia

Pere Albertí Huguet

Antoni Barceló Veny

Esteve Bardolet Jané

Margalida Català Rosselló

Antonio Fleixas Antón

Miquel Fuada Aiguader

Jaume Gelabert Vich

Carles Manera Erbina

Joan Mir Obrador

Pere Miralles Cerdà

Ferran Navinés i Badal

Jaime Olascoaga Ensenyat

Antoni Riera Font

José A. Roselló Rausell

Miquel Alenyà Fuster

Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra

Medi ambient

Antoni Riera Font

Bartomeu Tomàs Vives

Guillen X. Pons Buades

Societat

Pere Albertí Huguet

Antoni I. Alomar Canyelles

Pere J. Barceló Obrador

Maria Antònia Carbonero Gamundí

Andreu Horrach Torrens

Ferran D. Lluch Dubon

Manuel Pelarda Ferrando

Ladislao Roig Bustos

Bernat Sureda Garcia

Jaume Sureda Negre

Macià Tomàs Salvà

Cultura

Magdalena Aguiló Victory

Joan Arrom Nadal

Rafel M. Creus Oliver

Pere Estelrich Massutí

Miquel Fuada Aiguader

Antoni Ginard Bujosa

Joan Mas i Vives

Montserrat Mascaró Pons

Eva Mulet Velasco

Francisca Niell Llabrés

Andreu Ramis Puig-gros

Cristina Ros Salvà

Pere Rosselló Bover

Jaume Vidal Amengual

Quarta etapa: Informe del CRE (2001-2011)

Mentre l’equip convocat pel Servei d’Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra treballa en la conclusió i la correcció de les galerades de l’edició 33 ena de l’informe anual, la presidència de Sa Nostra i la UIB inicien una sèrie de contactes encaminats a la signatura d’un acord de col·laboració en virtut del qual l’entitat financera comana al CRE (Centre de Recerca Econòmica) la tasca d’elaborar l’informe anual.

La signatura del conveni té lloc el 21 de desembre de 2001, uns dies abans de la dimissió del promotor del projecte i president de Sa Nostra, Miquel Capellà Moià. El document fundacional estableix que el conveni de cooperació de Sa Nostra amb la UIB té per objecte promoure i cooperar amb projectes d’investigació referits a aspectes específics de l’economia balear, com el turisme, el medi ambient, els transports i, de manera especial, l’evolució macroeconòmica de l’arxipèlag.

El CRE, que no té personalitat jurídica pròpia, es constitueix com l’instrument operatiu destinat a la realització de les tasques de recerca objecte del conveni. El seu govern s’encomana a un Consell Rector que és presidit pel Rector de la UIB. La vicepresidència correspon al director general de Sa Nostra. Hi ha quatre vocals: el vicerector d’economia de la UIB, el vicerector d’investigació de la UIB, el subdirector general de l’Obra Social de Sa Nostra i el Director de l’Obra Social de Sa Nostra. El secretari és el director del CRE.

Des del primer moment es prescindeix de l’equip anterior, de la seva experiència i dels valors associats a una trajectòria de 33 anys de treball continuat, prestigiat i apreciat per l’opinió pública, pluralista i capaç d’adaptar-se als canvis i generar millores. Consegüentment, es passa d’un model d’autors que signen els capítols de l’informe a un model de signatura i responsabilitat autoral única. Les antigues bones relacions amb la Cambra de Comerç, la CAEB, la direcció general d’Economia i la Conselleria d’Economia i Hisenda del Govern, donen pas a algunes friccions que de manera reiterada marquen diferències amb les estimacions i els diagnòstics.

Les presentacions públiques de l’informe prescindeixen de l’anàlisi de l’evolució de l’any en curs per passar a temes de caràcter general que són tractats al marge de l’informe que es presenta i en format de conferència acadèmica no exempta d’alguns trets teatrals. Es mantenen les tres presentacions tradicionals a Palma, Menorca i Eivissa. Les edicions anuals de l’informe conserven la numeració ordinal que fa referència a les edicions iniciades el 1968. En aquest respecte es fa ús de la numeració llatina.

Es dóna continuïtat als informes trimestrals de conjuntura que Sa Nostra inicià el primer trimestre del 1990, tot seguint les indicacions del Pla Estratègic de l’entitat, elaborat per la consultora Ernst & Young i aprovat per al període 1990-94, per bé que el nombre d’aquest informes no es recull en la nova etapa, que comença una numeració nova, malgrat les informacions concretes que són facilitades als responsables del CRE.

El CRE obre una pàgina a la xarxa en la qual, en compliment dels deures de transparència, dóna informació sobre diversos aspectes dels seus objectius, òrgans directius i de govern, treballs realitzats, etc. No parla ni de les dotacions pressupostàries anuals, ni de les aportacions de Sa Nostra, que se situen en un nivell proper als 450 mil euros anuals. El sou del director és de 80 mil euros anuals. Per al 2012, ateses les restriccions de l’Obra Social de Sa Nostra, les aportacions es limiten a 200.000 euros. El fet es fa evident en la publicació minsa de l’informe anual corresponent al 2011. En el curs de l’any 2012 Sa Nostra proposa que el CRE gestioni en el mercat dels patrocinis l’obtenció de contribucions anuals de l’ordre del 80% del seu pressupost. Sa Nostra assegura en aquest cas una aportació anual equivalent al 20% del pressupost. Les gestions fetes pel CRE no arriben a bon port en cap de les línies explorades o sondejades. Val a dir que Sa Nostra va cancel·lar els programa d'ajuts solidaris destinats a entitats humanitàries corresponents al 2012 per poder fer l'aportació de 200.000 euros al CRE.

El 25 de setembre de 2012 es fa la presentació de l’informe anual del 2011 en un acte presidit pel vicepresident del Govern de les Illes Balears, Josep Ignasi Anguiló Fuster, que manifesta la seva disconformitat amb algunes afirmacions fetes pel presentador, Antoni Riera Font. L'acte té lloc al saló Joan Pons Marquès de l'antic edifici de serveis centrals de Sa Nostra a Son Fuster. Són presents a la taula presidencial Fernando Alzamora Carbonell i Pau Dolç Bover, president i director general de Sa Nostra respectivament. El 24 de setembre l'informe s'havia presentat en roda de premsa. El 27 de setembre es fa la presentació a la Sala de Cultura de Sa Nostra a Maó (antiga església de Sant Antoni) i el dia primer d'octubre a la Sala de Cultura de Sa Nostra a Eivissa. En els 11 anys d'existència, es varen fer 35 informes de conjuntura, al principi trimestrals i finalment quadrimestrals. El darrer va ser presentat en roda de premsa l'octubre de 2012, per bé que no es va publicar en paper.

 El 9 de novembre de 2012 es fan les darreres actuacions del CRE i el dilluns dia 19 de novembre de 2012 es fa pública mitjançant nota de premsa la rescissió per part de Sa Nostra del conveni amb la UIB i el cessament de les activitats del CRE. Després de 44 anys, l’informe anual desapareix en el mateix moment en el qual també desapareix l’informe anual que amb el títol de “Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears” publica des del 2001 el CES sota la direcció del representant de la UIB en aquest organisme. D’aquesta manera es tanca la quarta etapa de la publicació i alhora se n’obre una cinquena, d’espera o de pont, fins que alguna institució privada o pública acordi reiniciar la redacció i la publicació de l’informe. Val a dir que el cost d’un bon treball de recerca, redacció i edició se situaria a l’entorn dels 30 mil euros anuals, el cost que ha tingut en els darrers anys l’informe del CES, més ric en informació i millor documentat que el del CRE.

Palma, 2 de desembre de 2012

Festa de reconeixement dels voluntaris de Creu Roja a les Illes Balears, 30 de novembre 2012

Digníssimes autoritats,

Vicepresidents de Creu Roja,

Presidents de les oficines locals de Creu Roja,

Voluntaris i voluntàries,

Amics i amigues,

Ens tornem a trobar avui aquí, com cada any, amb l’objecte de retre un sentit homenatge als voluntaris i a les voluntàries de Creu Roja a les Illes Balears.

Cal homenatjar aquestes persones que ara més que mai demostren la seva solidaritat; que ara més que mai viuen bolcades en la causa de les persones vulnerables, de les persones sense recursos, dels exclosos; i que ara més que mai creen valor, aporten il·lusió i treballen per pal·liar les conseqüències que aquesta crisi econòmica feréstega té entre les persones més febles i necessitades de la nostra societat.

Com a president d’aquesta institució, em preocupa la situació greu que afecta moltes famílies a la nostra comunitat. Em preocupa la situació d’atur que afecta, cada vegada més, els joves. Em preocupa la situació dels nins i nines que veuen i senten cóm la precarietat i la pobresa s’instal·len a les seves llars. Em preocupen les nostres persones grans convertides, a la força, en paraigües que donen empara a fills i néts.

Amb la preocupació, però, poc o res s’aconsegueix. Per això, al llarg de l’any que som a punt de finalitzar, hem volgut des de Creu Roja continuar aportant noves iniciatives que retornin l’ànim i l’esperança a les persones que pateixen. Així, accions com la campanya “Ara més que mai” ens permeten cobrir necessitats bàsiques, ampliar els projectes d’ocupació, acostar al món laboral persones que se troben molt allunyades d’ell. Enguany hem estat molt més a prop de les persones grans en el seu Any Europeu de l’Envelliment Actiu. Hem consolidat les activitats de reforç escolar i de lleure adreçades als més petits. En definitiva, hem estat al costat de qui més ens ha necessitat.

La capacitat de resposta que al llarg de l’any han demostrat els voluntaris i voluntàries de Creu Roja m’omple de satisfacció. Aquesta satisfacció s’ha vist força incrementada perquè, una volta més, tot el que hem fet ha estat possible gràcies a la implicació dels nostres voluntaris, dels nostres socis i col·laboradors, del nostre personal laboral, de les nostres administracions públiques, d’entitats i empreses i de persones anònimes que confien en aquesta institució, més que centenària.

Això no obstant, la nostra feina no finalitza aquí. Les previsions per al proper any no són millors que les que hem tengut enguany, però tenc el ple convenciment que treballant durament, de manera eficient i coordinada, amb sentit positiu i amb la confiança que totes les adversitats se superen, trobarem, entre tots, solucions que garantesquin la possibilitat de donar suport al benestar i la dignitat de les persones vulnerables.

He d’acabar, però no vull fer-ho sense unir-me a la felicitació adreçada a totes les persones grans de les Balears en el seu Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. La commemoració d’aquest any europeu ha estat molt important per a Creu Roja i a ella hem dedicat grans esforços encaminats a sensibilitzar la gent sobre el valor de l’envelliment actiu, a animar les persones grans a participar, a donar valor a la seva experiència i a fer d’ells agents valuosos dins la nostra societat.

Vull felicitar molt especialment Gemma Cardona Soley, guardonada en aquest acte amb el premi a la Solidaritat 2012 per la seva vàlua personal i el suport que durant molts d’anys ha sabut transmetre al conjunt de les entitats solidàries que treballen a les illes sense ànim de lucre i amb voluntat de servei al benestar col·lectiu.

Finalment, vull donar la meva més cordial enhorabona a totes les persones guardonades i dir-los que ells són un exemple per a tots nosaltres. A tots els presents, moltes gràcies per la vostra col·laboració i suport.

Moltes gràcies.

UIB, 30 de novembre de 2012.

Miquel Llabrés Grimalt (Manacor, 15 de gener de 1930 - Palma, 27 de març de 1983)

Nat i criat a Manacor, viatja sovint a París i altres indrets. Són particularment importants els viatges que fa a París, Castella i Eivissa. Crea un estil propi basat en una concepció subjectiva de la composició i la independència de l’obra respecte del tema.

Obté en vida nombrosos premis i reconeixements. El 1980 és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears. Munta la Galeria Bearn, des de la qual reivindica pintors del passat reconeguts a les illes, com Antoni Gelabert, Ricard Anckermann, Francesc Bernareggi i altres. Inicia una etapa en la qual institucions i galeries reivindiquen la pintura illenca del període 1830-1970. Mort prematurament, deixa un valuós llegat d’honestedat, d’afecció a la pintura i de treball rigorós i ben fet.

Naixement i formació

Neix el 15 de gener de 1930 al carrer Obrador, núm. 1, de Manacor (Mallorca). És el tercer fill de Miquel Llabrés Ferragut, horticultor, i Antònia Grimalt Fullana. Estudia al col·legi de les Germanes Franciscanes de Manacor i al col·legi La Salle, de Manacor. Una tarda de diumenge, mentre juga amb els amics, sent que la cama dreta li fa mal. Cau i no pot aixecar-se. Li diagnostiquen una osteomielitis, que fa necessària una intervenció quirúrgica i una llarga convalescència. Resta amb una lleugera coixesa. No recuperat del tot inicia els estudis d’ingrés i batxillerat al col·legi municipal “Ramon Llull” de Manacor.

Comença a pintar als 15 anys amb companyia dels seus amics Antoni Riera Nadal i Antoni Pocoví. Amb ells sovint surt a pintar del natural. Inaugura la primera exposició, de 30 teles, el 18 de setembre de 1948 a la sala d’exposicions de Sa Nostra a Manacor (1). Una natura morta no venuda, la presenta al VII Saló de tardor i obté una segona medalla. L’octubre de 1949 es matricula com a alumne lliure a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) i assisteix a classes de l’acadèmia Muxart, per bé que no rep el que vol i abandona els dos centres abans de començar el segon trimestre.

Inicis

Visita museus i exposicions, viatja i observa pintura antiga i contemporània. També observa la naturalesa. Sobretot pinta i acumula obra, que el 1949 exposa individualment als locals de “la Caixa” a Muro i Manacor. El 1950 obté un accèssit al IX Saló de tardor del Cercle de Belles Arts.

Miquel Llabrés Grimalt, 1959 ca.

Miquel Llabrés Grimalt, Eivissa des del Port, 1968 ca.

Miquel Llabrés Grimalt, Tanca de Menorca, 19

Jesús César Callejero Torres (Calatayud, Saragossa, 18 d’agost de 1933 – Palma, 23 de novembre de 2012)

Mecànic i empresari. Fa els estudis primaris a Calatayud, on des dels 14 anys realitza feines de mecànic. Als 17 anys arriba a Mallorca i es posa a treballar en el sector dels serveis de manteniment i reparació d’instal·lacions fins que el 1956 passa a prestar aquest tipus de serveis a l’hospital de Son Dureta. Posteriorment, mogut per la il·lusió de treballar en un taller mecànic de cotxes, demana feina (1950) en el “Taller El Móvil”, ubicat a la cantonada entre els carrers d’Antoni Marqués i Blanquerna, on s'especialitza com a mecànic de motors d’automòbils.

El 1960 participa com a soci en la constitució de la societat dedicada a la prestació de serveis de reparacions mecàniques de motors de cotxes, amb serveis addicionals d’electricitat, xapa, pintura, neteja i manteniment, que gira sota el nom de Tallers Suauto. El taller s’ubica de bon començament al carrer Blanquerna, núm. 21, de Palma. Com a cap del taller mecànic, destaca per la facilitat que té d’identificar els problemes dels motors, les seves causes i els mitjans adequats per a cada una de les reparacions. D’altra part, dotat d’una aptitud singular per a l’organització i gestió del personal i d’una gran capacitat de treball, es guanya la confiança d’una clientela abundant i fidel. Alhora esdevé un dels mecànics més coneguts i acreditats de l’illa.

En els anys 80, després d’alguns moviments en l’accionariat de la societat, es fan càrrec de la seva gestió Rafel Sans, Bartomeu Ponsell i ell. Després d’una vida dedicada a la feina i al taller, es jubila el 1998 i ven les accions de la societat als altres dos socis, per bé que continua passant pel taller esporàdicament. L’octubre de 1998 es dóna d’alta com a voluntari de Creu Roja.

El vaig veure per darrera vegada el 27 de juliol de 2012, amb motiu de la missa que Creu Roja fa dir a Sant Francesc (Palma) en sufragi de Carme Villalonga Despujol, esposa de Fernando Villalonga Tuyols, antic president de Creu Roja a les Illes Balears. Durant molts d’anys Creu Roja va ser client de Suauto, fet que va permetre que quallés entre ell i Fernando Villalonga una positiva relació d’amistat i confiança.

Casat amb Maria Garcias Ballester, és pare de dues filles, Àngels i Maite, i d’un fill, César. Actiu, vitalista, extravertit i feiner, mor a Palma als 79 anys.

Informe Econòmic i Social de les Illes Balears. Relació d’autors (2000)

Direcció:

Miquel Alenyà Fuster

Coordinació:

Andreu Ramis Puig-gros

Economia

Pere Albertí Huguet

Antoni Barceló Veny

Esteve Bardolet Jané

Margalida Català Rosselló

Antonio Fleixas Antón

Miquel Fuada Aiguader

Jaume Gelabert Vich

Carles Manera Erbina

Joan Mir Obrador

Pere Miralles Cerdà

Ferran Navinés i Badal

Jaime Olascoaga Ensenyat

Antoni Riera Font

José A. Roselló Rausell

Miquel Alenyà Fuster

Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra

Medi ambient

Antoni Riera Font

Bartomeu Tomàs Vives

Guillem X. Pons Buades

Societat

Pere Albertí Huguet

Antoni I. Alomar Canyelles

Pere J. Barceló Obrador

Maria Antònia Carbonero Gamundí

Andreu Horrach Torrens

Ferran D. Lluch Dubon

Manuel Pelarda Ferrando

Ladislao Roig Bustos

Bernat Sureda Garcia

Jaume Sureda Negre

Macià Tomàs Salvà

Cultura

Magdalena Aguiló Victory

Joan Arrom Nadal

Rafel M. Creus Oliver

Pere Estelrich Massutí

Miquel Fuada Aiguader

Antoni Ginard Bujosa

Joan Mas i Vives

Montserrat Mascaró Pons

Eva Mulet Velasco

Francisca Niell Llabrés

Andreu Ramis Puig-gros

Cristina Ros Salvà

Pere Rosselló Bover

Jaume Vidal Amengual

Assessorament lingüístic

Àngel Àlvarez Garí

Jeroni Salom Pons

Esther Alcover Mestre

Coloma Borràs Cerdà

Disseny gràfic, infografies i maquetació

Di7 Comunicació

Impressió

Planigràfica Balear S.L.

Dipòsit legal: PM-1984-2001

(Nota:  la informació que recull el present escrit és una transcripció literal de la que s’ofereix a les pàgines 4 i 594 de l’Informe Econòmic i Social de les Illes Balears 2000).

Informe Econòmic i Social de les Illes Balears. Presentació (1998)

El mes de febrer del 1969, Carles Blanes Nouvilas, aleshores director general de Sa Nostra, va convocar al seu despatx quatre professionals de les illes als quals va exposar el propòsit de Sa Nostra de publicar un informe anual sobre l’economia de les Balears. Els va demanar el seu parer sobre el projecte i la seva disposició a col·laborar-hi. Tots coincidiren a valorar l’oportunitat de l’informe, a manifestar la seva opinió positiva sobre la viabilitat del projecte i a oferir la seva col·laboració. Atès això, els va comanar la realització dels quatre capítols que varen integrar el primer informe, referit a l’any 1968. L’economista Pere Costa Porto es va encarregar del capítol de comerç i balança comercial, Jaume Galmès Tous va fer el d’agricultura, Andreu Casasnovas Marquès va realitzar el de turisme i Miquel Alenyà Fuster va elaborar el d’indústria. L’informe va tenir una extensió de 36 pàgines, amb quadres i il·lustracions, i es va publicar com a annex previ de la Memòria anual del 1968 de Sa Nostra.

La bona acollida de l’informe va permetre que el projecte tengués continuïtat i s’ampliés l’any següent amb la incorporació de tres nous autors; Vicenç Rotger Rabassa (indústria), Joan Jaume (ramaderia) i el Centre d’Iniciatives i Turisme d’Eivissa i Formentera. Així, l’Informe del 1969, que es va publicar sota el títol de “Conjuntura econòmica de les Balears”, va constar de 47 pàgines, amb quadres i il·lustracions.

Basant-se en dos anys d’experiència, l’informe del 1970, que es va enriquir amb la incorporació de dos nous autors, Alonso Ramallo Massanet i Víctor Garau Jaulin du Seutre, va fer una anàlisi més detallada i exhaustiva de l’evolució econòmica balear. Consegüentment, es va ampliar la seva extensió, que va passar a ocupar 85 pàgines, amb quadres, il·lustracions i gràfics. L’informe del 1971, en la línia de l’any anterior, va comptar amb la col·laboració com a autor de l’economista Carles Cuéllar Vega.

Els informes dels anys 1972 i 1973, que es varen publicar sota el títol d’Informe econòmic, varen incorporar sengles apartats dedicats a l’anàlisi de la conjuntura econòmica de les Balears, tot deixant definit l’índex que l’obra va mantenir durant 26 anys (1972-97).

A partir del 1974, en col·laboració amb Banca Catalana (1974-97) i Banc Industrial de Catalunya (12975-84), .l’informe es va editar separadament, sota el títol d’Evolució econòmica. Les Balears, tot iniciant una segona etapa d’estabilitat, que es va consolidar a l’edició del 1989 i següents i es va refermar definitivament a l’edició del 1996, publicada sota el títol d’Evolució econòmica de les Illes Balears. Al llarg ‘aquests anys es varen incorporar al grup d’autors Paulí Buchens Adrover, Antoni Campins Colom, Catalina Mercè Amer Riera, Guillem López Casasnovas, Joan Mestre Ramis, Bernat Salvà Alloza, Àngel Barahona Bibiloni, Antoni Sastre Albertí, Francesc Sastre Albertí i Magí Antich Salas, per citar només aquells que, per raons diverses, no figuren a la relació d’autors de l’edició d’enguany.

Prenent com a base trenta anys d’experiència i sota un nou títol, Informe econòmic i social de les Illes Balears, l’informe anual del 1998 es presenta renovat i engrandit, atenent els canvis i l’ampliació de la demanda d’informació dels agents socials de les illes. En aquest sentit, hem incorporat als tradicionals capítols d’economia tres nous apartats: un està dedicat al medi ambient, un altre analitza diversos vessants de la realitat social i un tercer s’ocupa de fer una aproximació al balanç anual de l’art i la cultura.

D’altra banda, dins l’apartat d’economia presentam tres epígrafs dedicats a l’anàlisi monogràfica i individualitzada de l’evolució econòmica de Menorca, d’Eivissa i Formentera i de Mallorca. D’aquesta manera, donam compliment a un objectiu llargament desitjat, al qual hem dedicat temps i esforços de preparació durant tres anys. Sobre la base de la feina feta, avui ens és possible presentar una anàlisi prou extensa, qualificada i detallada, per bé que millorable, del comportament econòmic específic de cada un dels tres conjunts insulars de les Balears.

Volem fer constar el nostre agraïment als autors que s’han incorporat amb tasques noves a l’edició d’engany, als autors d’anys anteriors, al Gabinet d’Estudis Socials i Econòmics, a Di7 Comunicació, a l‘eficaç servei d’assessorament lingüístic que en ha donat Àngels Àlvarez Garí i a tots els col·laboradors.

També volem fer constar el nostre agraïment, per la seva col·laboració, a les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera i de Menorca.

Amb el suports d’autors i col·laboradors en ha estat possible diversificar i ampliar el treball amb el desig de contribuir al proveïment de la informació global que la societat de les illes necessita en el marc del seu procés d’avenç i de superació.

Sa Nostra

(Nota: el present escrit és la transcripció literal de la presentació que es va publicar com a introducció a l'edició de 1998 de l'Informe Econòmic i Social)

Informe Econòmic i Social de les Illes Balears. Els primers 33 anys

Informe anual sobre la situació i el comportament de l‘economia de les Balears. El 1968, Caixa de Balears Sa Nostra, inicia la publicació i l’edita (1968-72) com a annex d’introducció de les memòries anuals de l’entitat. Està integrat per un conjunt d’articles sobre l’evolució anual dels principals sectors de l’economia de les Illes i una introducció que aporta la visió global de l’any amb relació a anys anteriors i amb relació a l’economia internacional i espanyola. La primera edició consta de quatre capítols: comerç exterior, agricultura, turisme i indústria.

El 1973 s’inicia la publicació separada de l’informe. El seu primer títol, “Evolució econòmica. Les Balears”, es transforma el 1989 en “Evolució econòmica de les Balears”. Des del 1974, l’edició corre a càrrec de Caixa de Balears i Banca Catalana, encara que entre 1975 i 1982, hi participa també el Banc Industrial de Catalunya. L’obra, segons el format inicial de 1968, aplega articles signats de diversos autors i és dirigida successivament per Pere Costa (1973-76), Miquel Alenyà (1977-82), Alonso Ramallo (1983-88) i Miquel Alenyà (1989-2000). Des del 1973 les edicions anuals es fan sota la supervisió dels Serveis d’Estudis de les dues entitats editores, dirigits per Artur Saurí del Río (Banca Catalana) i per Alonso Ramallo i Miquel Alenyà (Sa Nostra). Entre 1973 i 1994 es presenta en dues edicions, una en català i una alta en castellà i té un tiratge conjunt de tres mil exemplars. A partir del 1995 es publica una edició única en català.

La col·laboració entre Caixa de Balears i Banca Catalana es manté fins al 1997. Entre 1998 i 2000 Caixa de Balears Sa Nostra assumeix en solitari la realització i publicació de l’informe, que adopta un títol nou, “Informe Econòmic i Social de les Illes Balears”. El pressupost de l’obra passa de 18.000 ptes. el 1968 a 25.000 euros el 2000.

Els actes públics de presentació de l’informe anual, són presidits habitualment pels presidents de Sa Nostra, de Banca Catalana, del Govern i del Consell Insular de Mallorca, acompanyats del Conseller d’Economia i Hisenda del Govern. Constitueixen un esdeveniment social de gran ressonància. La presentació inclou entre 1978 i 1982 i entre 1989 i 2000 un parlament sobre el comportament de l’economia a les Balears durant l’any en curs. En el parlament corresponent a l’acte de presentació que té lloc el novembre de 1993, a la Sala Atenea de l’Hotel Palas Atenea (Palma), es comunica que a les Balears s’ha iniciat la fase de recuperació econòmica que deixava enrere la crisi econòmica que començà el 1989. L’anunci constitueix una sorpresa que mobilitza el mitjans de comunicació i provoca un cert impacte a l’opinió pública.

A partir del 1992 es fan tres presentacions públiques, una a cada una de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa. El 2000 la tirada és de dos mil exemplars. El novembre de 2001, amb motiu de la presentació de l’informe del 2000, s’acomiada l’equip tradicional amb el propòsit d’iniciar una nova etapa.

(Actualització i ampliació de l’entrada “Evolució Econòmica de les Balears” de la Gran Enciclopèdia de Mallorca)