Carles Elias Massanet (Palma, 29 de juliol de 1915 - 18 de febrer de 1990)

Metge especialista en ginecologia i obstetrícia. Fill de Francesc i d’Antònia, estudia el batxiller a l’Institut de Palma amb la promoció de 1926-1932, de la que fa part juntament amb Llorenç Moià Gilabert de la Portella, Manel Mora Esteva, Josep Francesc Sureda i Blanes i altres. Són professors seus Gabriel Llabrés, Sebastià Font, etc. Es llicencia en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i hi cursa l’especialitat. A Barcelona s’allotja a la Residència Ramon Llull, on coincideix amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Fuster Mayans “Gafim”, Bartomeu Mestre i Mestre “Balutxo” i altres.

Acabats els estudis, instal·la la consulta privada a Palma al carrer Arxiduc Lluís Salvador, on disposa sempre dels darrers avanços tècnics. A tall d’exemple direm que el 1976 adquireix un ecògraf per a diagnòstics prenatals que no té encara cap altra consulta de l’illa. Viatja sovint per assistir a conferències, congressos, simposis, seminaris i similars, relacionats amb la seva especialitat, amb el propòsit de mantenir al dia els coneixements i ampliar-los tant com li és possible. Entre 1950 i 1980, la seva consulta esdevé una de les més acreditades i concorregudes de Palma.

Afeccionat a llegir, dedica gran part del seu temps a la lectura de llibres i revistes de ginecologia. Li agrada la música i sent especial predilecció pels clàssics, sobretot per Beethoven. Nét del pintor Cales Elies Font, és afeccionat a la pintura i reuneix una selecta col·lecció d’obres ben triades i de gran interès.

Resideix a Palma i a la urbanització de Biniorella (Andratx), on es fa construir un xalet per passar ran de mar els mesos d’estiu. Casat amb Magdalena Melis, és pare d’una filla, Antònia. A causa d’un atropellament de bicicleta s’ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica que no resol tot el mal que ha pres. La manca de mobilitat fa que hagi de tancar la consulta, fet que l’afecta profundament, atesa la seva passió per la feina i la professió. Mor a Palma als 74 anys.

El vaig conèixer personalment a través del seu gendre, Jaume Morell. Simpatitzarem aviat. Va ser client del Banc Industrial de Catalunya i de Banca Catalana. Ens trobarem sovint i sempre tinguérem temes de què parlar. La conversa abastava temes molt diversos, com diversos eren els seus interessos: música, pintura, pintors, història, economia, política, medicina, personatges del passat, etc. Va assistir els parts del meu fill i de les tres filles. De malalt el vaig visitar a la seva casa de l’avinguda Jaume III, on el trobava sempre acompanyat de bona música. De tracte senzill i proper, conservo d’ell un record molt grat, amarat d’admiració i de simpatia. Va ser un gran home i un gran metge.

Bibliografia

Joan PLA, “Las orlas”, P & P editors, pàg. 61, Palma, 1989

Josep M. Calafat Serra (Palma, 21 de maig de 1939 – 3 d’abril de 1989)

Professor mercantil. Nat al carrer de ses Tereses, número 9 (Palma), és germà de vuit i nebot del professor numerari de matemàtiques Jaume Serra Carbonell, estudia el batxiller a l’Institut Ramon Llull, de Palma, on fa part de la promoció de 1955. Tot seguit, cursa a l’Escola de Comerç, de Palma, els estudis de professorat mercantil i es titula el 1959.

Amb col·laboració amb Pere Gual de Viala, munta un despatx d’assessorament comptable, econòmic, fiscal i financer. A més, amb societat tiren endavant una iniciativa empresarial hotelera, que materialitzen amb la construcció i explotació de l’Hotel Cònsol, (Cala Bona, Son Servera, Mallorca), encara en actiu, situat en el Passeig del Moll, número 15. A causa de l’augment de la feina professional, traslladen el despatx a unes dependències àmplies del carrer Sant Jaume, núm. 14, principal (Palma), on despleguen una gran activitat.

Amic dels amics i gran persona, gaudeix de nombroses amistats. Fa part del grup dels primers dirigents del moviment dels Cursets de Cristiandat i és citat com a tal per Francesc Fortesa Pujol en el llibre ·"Memoria e historia de los Cursillos". Delicat de salut i sotmès a medicació, mor a Palma una matinada de principi de la primavera de 1989, als 49 anys.

Vaig ser condeixeble seu a l’Institut i, sobretot, amic. Quan a la Facultat d’Econòmiques en el tercer curs em vaig haver d’examinar de comptabilitat, ell m’explicà l’assignatura i amb ell vaig fer (1967) els exercicis pràctics necessaris per ser un dels 11 alumnes que aprovarem el juny.

Els dos vam organitzar en diverses ocasions els sopars periòdics de companyonia de la promoció. Ambdós prepararem i convocarem la celebració del 25è aniversari de la promoció, que ens reuní, a la tarda del 23 de maig de 1980, al centre de donació del Banc de Sang de Son Dureta, a una aula de l’Institut on el professor Josep Font Trias ens impartí una classe de filosofia, a la capella del centre (aleshores ubicada en el Saló d’actes) per assistir a una missa que va dir l’antic professor de religió del sisè curs Mn. Jaume Capó Villalonga i al restaurant del Club Nàutic de Palma, que ens serví un sopar de gala, al que assistiren Jeroni Albertí, president del Consell General Interinsular de les Illes Balears; Antoni Vicens Castanyer, director aleshores de l’Institut Ramon Llull i l’antic bidell Simonet. Albertí, Vicens i Simonet feren ús de la paraula. Com sempre, Simonet digué “Señor profesor, ha dado la hora”.

El mes de juny següent varem organitzar un sopar amb Mn. Joan Capó Bosch, antic professor numerari de religió i director espiritual de l’Institut i aleshores canonge de Còrdova i catedràtic de Teologia del Seminari de l’esmentada ciutat, que per raons d’agenda no havia pogut assistir a la celebració del 23 de maig anterior. Hi participà una àmplia representació de la promoció.

L'huracà Mitch

Es forma a l'oest del mar del Carib el 22 d'octubre de 1998. Es reforça amb rapidesa i assoleix la categoria 5, el valor màxim de l'índex dels huracans. No es dissipa fins al 5 de novembre de 1998. Causa prop d'onze mil víctimes mortals. És el segon huracà més mortífer de la història. Afecta, sobretot, Hondures i Nicaragua. També afecta el sud de Florida i la península de Yucatán.

Promoció de 1949-1955 de l'Institut Ramon Llull (Palma, Mallorca)

(Ordre alfabètic)

Miquel Alenyà Fuster

Manel Amengual Fontdevila
Felip Amorós Salas

Jesús Antich Rojas

Miquel Barceló Rubí
Joan Bestard Luciano
Joan del Blanco Pons

Miquel Bonet Vidal

Guillem Borràs Rosselló

Pere Bover Pujol

Gabriel Cabot Cirer

Joan Cabrer Parera

Josep M. Calafat Serra

Joan Caldentey Roca

Màrius Cilimingras Calafat

Joan Coll Araque

Joan Lluc Estarellas Arbona “Lucas”

Bartomeu Estelrich Arrom

Joan Ferrer Tomàs

Francesc Fuster Aguiló

Mateu Gené Soler

Bartomeu Gomila Ballester
Llorenç Gomila Gelabert
Antoni Jover Barceló
Joan López Salom
Germà López Tomàs

Miquel Lladó Mas

Rafel Llobet Pavillard

Josep Francesc Martorell Doménech

Miquel Martorell Oller

Joan Mas Moll

Francesc Massanet Massot

Bartomeu Matas Isern

Joan Mateu Sebastián

Gregori Mir Mayol

Bartomeu Miralles Morey

Joan Noguera Nadal

Antoni Picornell Jaume

Bartomeu Pocoví Mut

Miquel Pol Puigròs

Gabriel Planas Millanes

Bernat Ribas Vila

Mateu Roca Colom

Antoni Simarro Bernat

Miquel Segura Pinya

Jaume Segura i Segura

Gregori Suau Vidal

Joan Tortella Busquets

Bartomeu Tous Fluxà
Fernando Tuñón Barrón

Bartomeu Verdera Jaume

Bartomeu Vidal Bonet

Jordi Zuázaga Vich

1. 1. 1. 
         

         
         

         
         

Joan Noguera Nadal (Palma, 15 d'octubre de 1937 - 10 de maig de 2013)

Estudia el batxillerat a l’Institut Ramon Llull, de Palma, on fa part de la promoció de 1949-1955. Acabats els estudis munta un negoci de venda de record i objectes de regal amb diversos establiments a la Platja de Palma. Afeccionat a la mar i coneixedor del port de Palma, compatibilitza les seves tasques en el negoci propi amb funcions directives en empreses de transport marítim. Bon esportista, de jove participa de manera destacada en regates de la classe snipe.

Fa part de la Junta directiva del Club Marítim de Sant Antoni de la Platja (Can Pastilla) en vàries ocasions i n’és el president durant dos mandats consecutius de quatre anys cada un (2000-2008). Per motius de salut no es pot presentar a les eleccions per a un tercer mandat. A més, presideix (2004-2008) l’Associació de Clubs Nàutics de les Balears, des d’on impulsa la participa de les Balears en la Confederació Espanyola d’Associacions de Clubs Nàutics. Amb la seva doble condició de president del club i de l’associació de clubs, col·labora amb el Govern de les Illes Balears en l’elaboració de la llei de ports de les Balears, que és aprovada el 2005. És un gran defensor de l’eficàcia i de la funció social del model de gestió sense ànim de lucre de ports esportius dels clubs nàutics. És col·laborador de la Creu Roja.

Assistent habitual i animador de les celebracions anuals del Nadal de la promoció del 1955 de l’Institut, aquestes tenen lloc un bon grapat d’anys al restaurant del Club Nàutic de Sant Antoni de la Platja sota la seva presidència.

Casat amb Maria Pons Vidal, té tres filles (Maria, Rosa i Carme), un fill (Antoni) i sis néts. Jubilat, mor a Palma als 75 anys.

Bibliografia

R.L., “Joan Noguera Nadal”, Obituario, Última Hora, 14-V-2013, pàg. 19

EFE, “Fallece Joan Noguera”, Obituario, Diario de Mallorca, 14-V-2013, pàg. 6

MALLORCA CONFIDENCIAL.COM, “Fallece Joan Noguera, presidente fundador de la Asociación de Clubes Náuticos de Baleares”, 13-V-2013

El nom de la plaça del Callao

La plaça del Callao de Madrid rebé el seu nom en memòria de la batalla del Callao, que va consistir en un combat entre forces de l’Armada espanyola i les defenses artilleres del Port del Callao. Tingué lloc el 2 de maig de 1866. Les forces espanyoles eren a les ordres de l’almirall Cándido Méndez Núñez i les defenses del Callao estaven sota el comandament del Cap de la República del Perú, Mariano Ignacio Prado.

Els fets s’emmarquen en el context de l’anomenada Guerra hispano-sudamericana o Guerra del Pacífic, que enfrontà Espanya contra Perú, Xile, Equador i Bolívia. Hi hagué 2 fets d’armes principals, el bombardeig de Valparaíso (Xile) i el bombardeig del Callao o batalla del Callao (Perú).

Breu història del botifarró

Els orígens del botifarró es troben en els embotits de l’antiga Babilònia, que s'hi comencen a fer devers el 1.700 a.C. L'embotit constitueix un sistema eficaç de conservar carn capolada, crua i barrejada amb sal i espècies (pebre bo, etc.) dins budells de porc d’uns 2 cm de gruix.

Els grecs (segle VIII a.C.) aromatitzen els embotits amb talls de pell de taronja, fonoll i porros. A l’Odissea se cita un embotit de greix i sang, que se consumeix torrat. Els romans, vers el segle II a.C., coneixen els embotits i els produeixen i consumeixen habitualment. De la seva mà els embotits es generalitzen a tot l’àmbit de la Mediterrània. En temps medievals s’afegeixen al producte espècies en abundància, de vegades en mesura excessiva.

Actualment es distingeixen embotis de carn blanca (botifarra), de carn negra (botifarrons) i de color vermell (sobrassada). La botifarra és feta amb carn magra crua i capolada o trinxada, sang cuita, ceba, sal, pebre i de vegades altres espècies. A Catalunya presenta nombroses varietats.

El botifarró mallorquí el porten a l’illa (segle XIII) els repobladors catalans. Deu el seu nom al fet que és de forma similar però de mida més petita que la botifarra. De bell antuvi es diferencia mitjançant l’ús predominant de sang de porc (botifarra negra), que li dóna el color característic. A més, se li afegeixen fonoll i pinyons, segons una tradició antiga. Es mengen crus o torrats. A la cuina s’usen com a ingredient complementari de diversos plats com ara els cuinats de llegums, arròs amb botifarró, caragols amb botifarró, etc. Els mallorquins de segona generació els porten a Menorca amb motiu de la repoblació de l’illa al final del segle XIII.

A Alemanya s’imposen la salsitxes, embotits de carn de porc, de vegades de pollastre o indiot i algunes vegades de carn vacuna. La salsitxa, que pren el nom d’Itàlia, és una espècie de botifarra blanca, de carn molta, de forma prima i lleugerament corbada, que a partir de mitjan XIX es popularitza a Frankfurt pel fet de ser-hi elaborada amb carn fumada amb diverses fustes que li donen un sabor singular i inconfundible. Als EUA les salsitxes acompanyades d’un panet de forma allargada amb mostassa, ketxup o salsa maionesa, s’imposen a partir dels primers anys del segle XX amb el nom de hot dog. Aquest producte americà aviat es difon arreu del món. Actualment, les salsitxes industrials no es fan amb budell, sinó amb fibra de col·lagen, de cel·lulosa o plàstic