Els bombardeigs aeris de Mallorca (1936-1938)

Els bombardeigs se concentren sobre el casc urbà i el port de Palma. També són bombardejades localitats com Santa Maria, Inca, Manacor, Felanitx, Muro, Consell, Alcúdia, Marratxí, Campos, Son Servera, Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Capdepera, Llucmajor, Santanyí, Artà, etc.

El primer bombardeig té lloc el 23 de juliol de 1936, pocs dies després de l’esclat de la Guerra Civil. A partir de novembre de 1936 s’incrementa la freqüència dels bombardeigs. Els més intensos tenen lloc entre el 23 i el 31 de maig de 1937. El darrer és el del dia 30 de maig de 1938.

Els avions més usats en les operacions són del model Savoia 62 (S-5, S-16 i S-37). Els bombardeigs només tenen lloc durant el dia (hores d'il·luminació solar).

Es produeixen uns cent bombardeigs, que provoquen uns 120 morts i uns 550 ferits. L’atenció de les víctimes corre a càrrec de Creu Roja, Casa de Socors de l’Ajuntament de Palma, Hospital Provincial i diversos centres sanitaris privats de Palma. L’Hospital Militar i l’Hospital de la Marina es destinen al personal militar, inclosos els membres de les forces italianes i alemanyes i les forces de Seguretat. La Creu Roja disposa d’un dispensari situat en el número 4 del carrer 31 de Desembre (Palma), d'un cotxe ambulància i d'un grup de portalliteres sanitaris especialitzats en el transport de ferits.

Per a la defensa passiva de la població es construeix una xarxa de refugis subterranis (públics i privats) que el 1939 suma unes 400 unitats. Es conserven oberts i es poden visitar els refugis de l’antic Hospital Militar.


Bibliografia

Josep MASSOT I MUNTANER, "Els bombardeigs de Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1938)", Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998

Guillermo SOLER SUMMERS, "Último bombardeo sobre Mallorca", La Almudaina, núm. 524, suplemento  dominical de Diario de Mallorca, 26-V-2013, Palma

Andrés de PALMA, "Mallorca en guerra contra el marxismo (julio-septiembre, 1936)", Palma, 1936

Els noms dels mesos de l'any

Gener: mes del déu Jano (Januarius)

Febrer: mes de les “februa” (festes romanes de la purificació)

Març: mes de Mart, déu de la guerra

Abril: el nom procedeix del llatí “aprilis”, del verb “aprire”

Maig: mes de la deesa romana Maia, mare de Mercuri

Juny: mes de Juno, reina de l’Olimp i esposa de Júpiter

Juliol: mes de Juli César

Agost: mes d’August, primer emperador romà

Setembre: mes setè de l’any

Octubre: més vuité de l’any

Novembre: mes novè de l’any

Desembre: mes desè de l’any

A l’Antiga Roma l’any començava el mes dedicat a Mart, pare de Ròmul, fundador de Roma

Els noms dels dies de la setmana

Dilluns: dia de la Lluna (Dies lunae)

Dimarts: dia de Mart (Dies Martis)

Dimecres: dia de Mercuri (Dies Mercuri)

Dijous: dia de Júpiter (Dies Jovis)

Divendres: dia de Venus (Dies Veneris)

Dissabte: dia del shabbat, en hebreu dia de descans. En anglès saturday significa dia de Saturn

Diumenge: dia del Señor (Dies Domini)

Breu història de l'anestèsia

L’anestesia es va aplicar per primera vegada a Geòrgia (EUA) pel Dr. Crawford W. Long el 1842. Va administrar éter a un al·lot al que va sotmetre a una intervenció d’extirpació d’un quiste al coll.

El 1844 l’odontòleg Horace Wells es va administrar una dosi d’éter i després va fer que el seu ajudant li fes l’extracció d’un caixal que li feia mal.

La primera vegada que es va usar anestèsia en un part va ser el 1848 a Edimburg, quan el Dr. John Show ho va fer amb èxit. El part sense dolor es va popularitzar arran de l’aplicació de la cloroforma pel Dr. John Show a la reina Victòria en el part del seu fill Leopold de Saxònia-Coburg-Gotha. La reina, després del part, va donar al Dr. Show el títol de Sir.

Sa Indioteria (Palma, Mallorca)

La barriada de sa Indioteria ocupa una zona situada a l’extrem nord-est del terme municipal de Palma. Limita amb Es Secar de la Real, Son Sardina, Cas Capiscol, Son Oliva, Amanecer, s’Olivera i Son Cladera. S’origina com a resultat d’un procés de parcel·lació gradual que dóna lloc a un espai amb les característiques d’una zona rural de la perifèria urbana de Palma. Aquestes característiques es mantenen fins al final de la dècada de 1960-1969.

La versió popular estableix que el terme de sa Indioteria té l’origen en unes cases situades en terres de l’antiga possessió de Son Arpina (actualment a l’interior del polígon de Son Castelló), on es criaven indiots. Els noms documentats de la barriada han evolucionat d’acord amb una pauta històrica lògica i coherent. La primera referència escrita disponible li atribueix el nom Indioters. Posteriorment, se l’anomena Cals Indioters (1877), Pla dels Indioters (1860), Pla de sa Indioteria i, finalment, sa Indioteria (1869).

Els primers establits disseminats corresponen a la segona meitat del segle XVIII. La denominació per identificar els establits com un col·lectiu no apareix fins a la primera meitat del segle XIX. El nucli de la barriada neix a l’entorn de l’església de Sant Josep, que és beneïda el 1899 i erigida en vicaria in capite el 1907. Arran d’aquests fets, hi ha un intent de substituir el nom popular de sa Indioteria pel de Sant Josep del Terme, que no prospera.

A partir dels anys 30 del segle passat, la barriada té dues àrees ben diferenciades: la zona rural i la zona urbana. La zona urbana creix a la vora del temple i es veu impulsada per la urbanització que es duu a terme els anys de la dècada de 1930-1939. La construcció del polígon de Son Castelló, inaugurat el 1967, que es consolida com un gran pol d’activitat econòmica a partir de 1978, canvia la fesomia de la barriada i determina la progressiva decadència de l’àrea rural. L’àrea urbana esdevé una zona perifèrica de Palma. Segons dades de l’INE referides al 2007 la zona urbana té 3.469 habitants i la rural en té 1.445.

En els anys 60 era molt habitual l’excursió al pinar de Son Macià, propietat de l’advocat Alfons Barceló i Barceló. El 1979 és nomenat rector de la parròquia de Sant Josep del Terme el prevere Bartomeu Suau Serra, que porta a terme una labor rellevant d’integració social i de cohesió social de la població resident. Des de 2003 és rector de les parròquies de Sant Josep del Terme i del Pont d’Inca. També han estat força importants en l’àmbit del suport a la socialització de la barriada el club de bàsquet Antoni Pizà, els equips que acull i les pistes que ofereix de bàsquet i minibàsquet.

Bibliografia

Dolores LADARIA, “Sa Indioteria: urbana y rural”, Última Hora, 25-V-2013, pàg. 39

Antoni GINARD BUJOSA, “Sa Indioteria (Palma, Mallorca), un cas de pervivència d’un topònim popular”, XV Jornada d’Antroponimia i Toponimia, Manacor 2002, Servei de Publicacions de la UIB ed., pàg. 305-316, Palma, 2004.

Wikipedia

Pere Pou Galmés (Petra, 2 de març de 1936 – Inca, 23 de maig de 2013)

Estudia en el Seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. És ordenat de prevere pel bisbe Jesús Enciso Viana el mes de desembre de 1960, als 24 anys.

Té el primer destí a la parròquia de Randa (1961-1966). El 1966 és nomenat vicari de la parròquia de Sant Joan Baptista, de Son Servera, de la que és designat rector el 1978. N'és el rector durant 35 anys, fins al dia del seu traspàs. El 26 de desembre de 2010 celebra el 50è aniversari de l’ordenació amb una missa a la parròquia, molt concorreguda. Amb motiu del fet rep nombrosos obsequis, com un ordinador, una casulla i diversos objectes. L’Ajuntament de Son Servera l’obsequia amb un llibre electrònic.

Impulsa la realització de les dues gran reformes que es duen a terme a l’Església Nova. La primera (1994-1995) consisteix en obres de restauració i conservació de la Capella Fonda. La segona (2007-2008) consisteix en obres complementàries d’ampliació, tot seguint els plànols originals de Joan Rubió i Bellver.

El 23 de maig es troba malament mentre es dirigeix amb cotxe al santuari de Lluc per assistir a la trobada anual de preveres destinada a celebrar la festa de Crist gran sacerdot. Demana ajut i és traslladat a l’Hospital comarcal d’Inca, on mor. Tenia 77 anys.

El funeral en memòria seva té lloc a Son Servera el dia 24 de maig amb l’assistència d’un elevat nombre de companys preveres de l’arxiprestat de Llevant i de la resta de l’illa. La cerimònia és presidida pel bisbe de Mallorca, Xavier Salines Vinyals. El dilluns dia 27 de maig se celebra una missa en sufragi seu a Petra, la seva vila natal, on rep sepultura..

Durant els darrers anys d’estada en el seminari va ser patge del bisbe. El vaig tractar personalment el curs 1958/1959, quan també vaig ser patge del bisbe. Ell era aleshores el primer dels quatre i el coordinador del grup. Record el seu tracte afectuós, proper, sincer i senzill. Quan vaig ser cap de l’Obra Social de Sa Nostra em va demanar amb certa timidesa un petit ajut (no record en què consistia) per a la parròquia de Son Servera, que li vaig donar de seguida i amb molt de gust.

Ignasi Ribas Muntaner (Palma, 29 de gener de 1905 – 7 de juny de 1984)

Fill d’Ignasi Ribas Ripoll i d’Aniceta Muntaner, estudia el batxiller a l’Institut General i Tècnic, de Palma, amb la promoció de 1916-1922. És condeixeble de Joan Caldentey i Caldentey, Alfons Barceló i Barceló, Francesc de Sales Aguiló Fortesa, Francesc Medina Martí, Margalida Ratier Quetglas, etc. Són professors seus Sebastià Font Salvà, Jaume Alorda Sampol, Emili Rodríguez, Lluís Ferbal, Docmael López Palop i altres. Es llicencia en Filosofia i Lletres, branca de Llengua i Literatura, a la Universitat de Saragossa.

Després de fer un temps classes a Cabra (Còrdova), s’estableix a Palma. Dóna classes de Llengua i Literatura a l’Institut de Palma, primer com a professor auxiliar i, després, com a professor numerari. També fa classes al Col·legi de la Salle, de Palma. Amb el pas del temps, esdevé un dels professors de segona ensenyança més coneguts de l’illa.

Va ser un home força religiós, molt donat  a les pràctiques pietoses. El mes de juny de 1936 signa el manifest “Resposta dels mallorquins als missatge dels catalans”. Casat amb Joana Garau, és pare de 5 fills. Jubilat, mor el mes de juny de 1984 als 79 anys.

Quan el maig de 1950 vaig haver de matricular-me d’ingrés i primer de batxiller a l’Institut com a alumne lliure a causa d’una distracció o d’un error de la secretaria del Col·legi de la Salle de Palma, on havia fet 4 cursos consecutius (inclosos l’ingrés que havia aprovat l’any anterior i el primer curs que estava cursant aleshores), vaig rebre d’Ignasi Ribas un suport afectuós, efectiu i decisiu, que em permeté mantenir l’ànim, enfrontar-me als fets amb bona cara i aprovar el juny de 1950 les proves d’ingrés i les del primer curs de batxiller, malgrat les diferències de programes, textos i professors.

Era un bon professor, per tal com m’ha acompanyat tota la vida el record d’algunes de les seves classes, com ara les d’anàlisi sintàctica, especialment les referides a les oracions subordinades relatives o adjectives i els exemples que ens posava. També record les redaccions que ens feia fer sobre temes com “Lo bueno, si breve, dos veces bueno”, “Al buen callar llaman Sancho”, “Descripción de un paseo”, etc. Aquest darrer tema provoca entre els condeixebles un debat encès que separa i enfronta els que entenen el passeig com un lloc per passejar (la Rambla, el Born, les avingudes) o l’acció de passejar (una passejada a Bellver). La cosa acaba en un empat, ja que ell dóna per bones les dues interpretacions i es manifesta satisfet del debat que havíem tingut.

Record la satisfacció i l’alegria amb què ens va rebre, a casa seva, a Josep M. Calafat i a mi quan hi anàrem per convidar-lo (maig de 1980) a la celebració del 25è aniversari de la promoció d’alumnes de l’Institut de 1955.