Catalina Juan Servera “Caty Juan” (Son Armadams, Palma, Mallorca, 1926 - Son Roca, Palma, 11 de novembre de 2014)

Pintora, escultora, ceramista, gravadora i escriptora. També excel·leix com a autora de tapissos. Es forma a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma sota el guiatge del seu mestre, Simeó Cerdà Juan. El 1943 inicia la relació amb els pinzells. El 1948 fa a Palma la primera exposició individual de pintura. El 1959 participa en la creació del Grup Tago, del que fa part activa fins a a seva desaparició el 1963. Participa a l’exposició inaugural de grup a l’Estudi General Lul·lià de Mallorca i a les exposicions que fa al Cercle de Belles Arts de Palma, a diversos indrets de l’illa i a Castelló (País Valencià).

Caricatura de Caty Juan, Blanco y Negro

Treballa el paisatge urbà i rural, el retrat, les natures mortes, composicions d’interiors i composicions de figura (Elasticitat estiuenca, 1987). La paleta, de colors saturats i plans, mostra predilecció pels blancs, rojos, ocres i blaus. Fa ús d’un dibuix ben definit, de composició senzilla, habitualment acostada a l’expresió ingènua, autèntica i intimista que tant agrada a la pintora. Les teles  tendeixen a explicar els temes que tracten de manera planera, directa i fàcilment comprensible. Creen atmosferes de silenci i ordre que conviden a la introspecció i a la meditació en un marc poblat d’elements quotidians que transmeten sensacions de seguretat i repòs. Estilísticament barreja recursos d’arrel impressionista, solucions informalistes, un cert ingenuísme i propostes manllevades a l’abstracció expressionista. Els seus primers treballs reflecteixen influències dels pintors Joan Antoni Fuster Valiente i Tito Cittadini.

Individualment desplega una important activitat expositiva a Palma, la Península (Barcelona, Madrid, València, Girona, Bilbao…), a les Illes Canàries, França (París, Carcassona...), Alemanya (Hannover), Part Forana de Mallorca (Deià, Sóller, sa Pobla, Manacor…), Menorca (Ciutadella), Eivissa, etc. També participa a moltes exposicions col·lectives. La pintura ha estat l’eix que ha ordenat i dóna sentit als seus treballs i a la seva vida. Hi ha obra seva de pintura al Museu d'Art Modern de Barcelona, Museu de Gravat de la Biblioteca Nacional de Madrid, Museu Modernista de Can Prunera (Sóller), col·lecció d’Art de ses Tanques (Sóller) i a nombroses col·leccions privades.

Ha realitzat un extens i valuós treball literari, que l’ha portada a escriure 5 novel·les: Ropa tendida (1958), Un paso hacia la calle (1967), La tàmbara (1973), Una pared de adobes (1971) i La noche del calamar (1976). Ha publicat col·laboracions a la premsa, sobretot al diari Última Hora. També ha investigat sobre la cuina i la gastronomia de les illes i ha publicat Cocina balear, Cocina balear: las cuatro estaciones (1985), Entrar a la cuina de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (1989), Baleares: cocina tradicional, La reposteria de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera (1994), Recetas con ángel (1994) i altres obres.

Com a pintora ha estat guardonada amb la primera medalla de pintura del VII Saló de Primavera de l’Ateneu de Maó (1967), la medalla Llorenç Cerdà del VIII Certamen Internacional de Pollença (1969), la primera medalla de gravat del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma (1973), la primera medalla de pintura del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma (1980). Des del 1986 és acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears. Com a escriptora ha obtingut el premi Café Gijón de novel·la curta (1976), el premi Armengot de novel·la, el premi de novel·la Ciutat de Terrassa (1971) i el premi de novel·la Ciutat de Girona (1973). El 1957 és finalista del premi Ciutat de Palma de novel·la. Ha col·laborat amb els diaris ABC, Baleares, Majorica Daily Bulletin i Última Hora, i a les revistes Gaceta Ilustrada, Blanco y Negro, Sábado Gráfico, Gourmet i altres.

Afeccionada a la jardineria, l'horticultura i la cuina, es casa amb Luis Antonio Corral Salvador i és mare de tres fills; Josep Lluís, Lluís Antoni i Lydia. Resta vídua el 2002. El 2007 rep el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.

Bibliografia

Josep BAUZÀ PIZÀ, “Pintores con historia”, Última Hora, 18-II-2014, pàg. 52.

Joan Carles GOMIS, Caty Juan, Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears, v. 2, pàg. 373-375, Palma, 1996.

Pere A. SERRA, 101 escultures a la vall de Sóller, Promomallorca, Palma, 1995.

ABC, 13-XI-1970, pàg. 124.

ABC, 25-V-1976, pàg. 27.

AA.DD., Qui és qui a Mallorca, pàg. 264, Promomallorca, Palma, 1999.

AA.DD. Caty Juan, maestros actuales de la pintura y escultura catalanas, núm. 59, La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona, 1980. (Conté textos d'Àngel Marsà, Baltasar Porcel, Gabriel Janer Manila i Miquel Pons Bonet).

GEM, 7, 226-227.

L’economia i la cultura (Carles Blanes Nouviles)

No es pot negar que entre la cultura i l’economia hi ha nombroses relacions i interrelacions. La cultura demanda inversions a mitjan i a llarg termini, demana formació i comporta la prestació de serveis diversos de defensa, conservació i manteniment d'equipaments i inversions. Requereix, a més, la disposició de recursos per abonar retribucions, sous, salaris, aportacions a la Seguretat Social dels gestors, intèrprets, productors, etc.

D’altra part, la cultura aporta valor de gaudi, benestar, equilibri i riquesa personal i col·lectiva als membres d’una societat i altres elements capaços de fonamentar i sostenir els atractius d’una regió, una ciutat o un indret amb relació al turisme familiar, de congressos o, més específicament, amb relació al turisme pròpiament dit cultural. Tant des de la banda dels ingressos com de la de les despeses i les inversions, la cultura genera activitat econòmica i produeix valor afegit, producte i renda.

La cultura, factor econòmic d’eficiència i de qualitat

Els nivells culturals d’una comunitat o d’un espai geogràfic constitueixen una variable susceptible de ser elevats, ampliats i enriquits amb el pas del temps. Seran necessàries inversions en capital humà, infraestructures adequades, adquisicions patrimonials, promoció, recuperació del patrimoni, etc.

Les relacions entre cultura i economia, analitzades des del punt de vista (POV) de l’empresa també aporten un llarg recorregut obert a la reflexió, l’anàlisi i el debat. En els casos d’algunes empreses es pot observar que la cultura i l’economia es troben interrelacionades de manera manifesta i beneficiosa. Les despeses corrents en cultura i les inversions en cultura aporten sovint quites positives de prestigi a les persones o entitats que les fan de manera que incrementen la seva notorietat, el seu bon nom i el Grau d’acceptació general que obtenen.

La figura de Carles Blanes Nouviles

Ales illes tenen un personatge que excel·lí en l’aprofitament de les interaccions entre cultura i empres, poc citat en general, però d’una importància  cabdal. Em referesc a Carles Blanes Nouviles, director general de Sa Nostra entre el febrer de 1968 i e maig de 1993. Morí el passat 14 de desembre de 2013, a causa d’un alzheimer perllongat i terrible. El funeral que se li dedicà a la parròquia de la Santa Creu (Palma) constituí una multitudinària manifestació de dol ciutadà, particularment significativa si es té en compte la seva absència social des de principi del 2004.

Carles Blanes Nouviles, 1993 c.

Des del seu càrrec, durant 25 anys, va orientar l’activitat estratègica de l’entitat vers dos objectius principals: l’atenció de la demanda de facilitats creditícies per a l‘adquisició de vivenda a Palma i la progressiva potenciació de la vessant. cultural de l’Obra Social de l’entitat.

Els préstecs personals per a l’adquisició de la vivenda

Pel que fa al primer objectiu, la seva gestió es va veure acompanyada de les oportunitats derivades durant molts d’anys per la manca d’interès de les entitats bancàries per la figura del préstec hipotecari per a l’adquisició d’una vivenda i per l’escàs dinamisme  de la Caixa de Pensions per aquest tipus de producte fet al llarg dels anys 60 i 70 el segle pasta. D’altra banda, la demanda efectiva del producte esmentat es va veure esperonada i dinamitzada per l’allau immigratòria creixent que registren les Balears els anys de referència i la progressiva desplaçament de la població de la Part Forana de Mallorca cap a Palma. S’ha d’afegir que C. Blanes sabia que podia confiar molt més que els directius de la competència, en la seva viabilitat i els efectes multiplicadors d’aquesta.

Gairebé totes les edificacions de l’eixample de Palma construïdes els anys de referència van ser finançades per Sa Nostra, aleshores coneguda encara com “es Montepío” (Mont de Pietat). Com a conseqüència dels fets esmentats, la Caixa de Balears assoleix el 1982 el lideratge del mercant financer de les Balears en superar en volum d’actius i passius els corresponents a “la Caixa”. Manté la posició capdavantera fins al 2008-2009.

L’Obra Social i Cultural de Sa Nostra

L’entitat dóna suport a la realització d’actuacions tan diverses com ara la recuperació del patrimoni artístic i històric (restauració del retaule de Castellitx i de l’antic retaule major de la parròquia de Sant Bartomeu de Montuïr), l’adquisició d’obres destinades a l’exportació (retaule del Naixement dels López), la col·lecció de ceràmica de la Roqueta destinada a la dispersió que diposita al Museu de Mallorca. Organitza cicles de conferències d’autors de primer nivell a l’àmbit cultural català i castellà, conferències d’economia (Fuentes Quintana) i altres matèries (tècniques innovadores per al tractament de l’ametlla, la cura del ramat oví, etc.). Finança la publicació d’obres d’autoria recent i d’una acurada traducció de Die Balearen, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Hasburgo-Lorena. Dedica partides a la defensa del Medi Ambient, a l’experimentació agrícola i ramadera (finca de Sa Canova), la promoció de les arts escèniques i, sobretot, al cinema de filmoteca (A Can Domenge es fan les primeres projeccions).

Val a dir que dedica un esforç extraordinari a la formació i l’educació (escoleta de Son Gotleu, Escola de Can Domenge, Escola de Formació de Can Tàpera, l’IBEDE, tallers formatius per a infants i, sobretot, a la Universitat). També dóna suport a la publicació d’informacions econòmiques d’interès general com l’Informe econòmic, que publica des del 1968 com a obra pròpia de Sa Nostra i a partir del 1974 com a publicació amb la col·laboració de la Banca Catalana. El 1989 obre el Centre de Cultura de Palma, que s’uneix a les cases de cultura de Maó, Ciutadella i Eivissa i altres.

L’estil de Carles Blanes

La gestió de C. Blanes es va caracteritzar sempre pel bon gust, la prudència en l’administració dels recursos, la moderació, la proporció, una adequada distribució entre les diferents manifestacions culturals, la neutralitat ideològica, la continuïtat de l’acció, la insistència i la intensitat dels ritmes de treball, la convicció i la pròpia participació personal a inauguracions d’exposicions, concerts i altres actes culturals. A ell es deu la posta en marxa de la promoció cultural de més gran abast que hi ha hagut mai a les illes. Quan es jubila el 31 de maig de 1993, la seva obra té continuïtat fins al 2005 quan entren en vigor les directrius per a l’Obra Social del Pla Estratègic 2004-2008 de l’entitat.

El 2005 l’entitat adopta un estrafolari Pla Estratègic d’expansió geogràfica i de creixement del negoci a partir d’unes directrius comercials, de marcat caràcter mercantil, publicitari i, sobretot, obsedides pel retorn quantificable (monetari) d’unes accions culturals que mai havien de deixar d’estar orientades a la promoció del bé comú i de l’interès general de les Balears.

Trià bons col·laboradors, externs i interns. Entre els primers cal citar el P. Bernat Julià Rosselló, canonge de la Seu i acadèmic de Belles Arts. Entre els col·laboradors interns s’han de recordar Jaume Galmés Tous, Miquel Pascual, Coloma Borràs, Andreu Ramis Puig·gròs, Bartomeu Mestre Sureda, Ferran Olesa Llobera, Pere Miralles Cerdà, Albert Ribas Juan, Magdalena Aguiló Victory, Guillem Payeras Bujosa, Maria Payeras, Margalida Alemany Ensenyat, Jaume Vidal Amengual, Francisca Niell Llabrés, Gabriel Amer i Amer i altres.

A tall de conclusió

Els consells desafortunats de la consultora madrilenya AFI varen suposar un preavís de l’ensulsiada de l’Obra Social de l’entitat i de la seva pràctica desaparició a partir del 2009. Malgrat tot, encara resten a les illes els batecs que havia aportat una etapa llarga, ben dissenyada, intensa i ben executada, durant més de 25 anys de durada, que arribà a aportar un catàleg de 40 activitats culturals cada setmana en el conjunt del territori de les quatre illes. L’eficàcia d’aquella experiència va ser suficient per arrossegar vers programes similars d’Obres Socials i Culturals d’altes entitats financeres, d’institucions públiques diverses, de fundacions privades i d’altres agents culturals, la suma de les quals arribà a donar un saldo ingent, avui (2014) dissortadament reduït considerablement.

Extracte de l’exposició feta a Can Alcover amb motiu de la taula rodona “Economia i cultura” del dia 19 de febrer de 2014. Varen fer part de la taula Jaume Garau Taberner, Gabriel Amer i Amer, Miquel Alenyà Fuster i Josep Maria Llauradó (moderador).

Joan Santamaria Mir (Palma, Mallorca, 25 d’octubre de 1942 – Salamanca, 25 de setembre de 2013)

Actor de teatre i locutor de ràdio i televisió. Estudia al col·legi de Monti-sion, de Palma. Mentre treballa com a agent comercial, dedica el seu tems lliure al teatre. Col·labora amb la companyia Artis, amb la que debuta als escenaris. La seva veu potent i l’elegància que el caracteritza, li obren les partes de la ràdio i la televisió. Treballa en el programa 365 línies, de José Antonio Plaza, i presenta amb Maria Lluïsa Suau el primer Informatiu Balear, que s’emet diàriament des de Madrid a partir de final de 1979. Posteriorment, es dedica al teatre i a la restauració. Munta un restaurant de paelles per portar-se’n a casa. Resideix, successivament, a Palma (Mallorca), Madrid i Salamanca. Casat dues vegades, és pare de dos fills. Mor a Salamanca als 70 anys d’edat.

Joan Santamaria Mir, 2010 c., La Gaceta de Salamanca.es

Antoni Rifà Urgell (Manlleu, Catalunya, 27 de juliol de 1945 – Palma, Mallorca,10 de febrer de 2014)

Metge psiquiatra i polític. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Saragossa i s’especialitza en psiquiatria i neurologia. Exerceix  la professió a l’Hospital Psiquiàtric de Carxo (Santiago de Compostela), al de Huelva i al de Palma (Mallorca).

Integrat e la llista del PSIB-PSOE, obté l’acta de regidor de l’Ajuntament de Palma a les eleccions locals de 1987 i 1991. Entre 1987 i 1991 és regidor de l’àrea de Sanitat i president de l’Empresa Funerària Municipal (EFM) de Palma. Entre 1991 i 1995 fa part de l’oposició municipal. El 1995 abandona la política activa i torna a l’exercici de la professió de psiquiatra, neuròleg i psicoanalista de l’Hospital Psiquiàtric de Palma, del que va ser director.

Voluntari de la Creu Roja, fa part de la Junta directiva de l’Assemblea autonòmica de les Illes Balears, des d’on presta atenció especial als programes de l’entitat dedicats a les persones drogodependents. De caràcter obert i dialogant, excel·leix com a persona especialment dotada per escoltar, comprendre i aconsellar. Casat amb Esperança Tomàs, és pare de tres fills: Andros, Hèctor i Patrícia. Jubilat, mor sobtadament als 68 anys d’edat.

Bibliografía:

Josep CAPÓ, “Fallece Antoni Rifà Urgell, exconcejal del Ayuntamiento”, Diario de Mallorca, 13-II-2014, pàg. 12.

R.L., “Antoni Rifà Urgell”, Última Hora, 13-II-2014, pàg. 25.

Diario de Mallorca, 13-II-2014, Esquela d’Antoni Rifà Urgell, pàg. 39

140 anys de presència de la Creu Roja a les Balears

CELEBRACIÓ DEL 140è ANIVERSARI DE LA PRESÈNCIA DE LA CREU ROJA A LES ILLES BALEARS

Parlament

Escola d’Hoteleria. UIB, Palma (31-I-2014)

Molt Honorable Sr.,

Digníssimes autoritats,

Rector Magnífic de la Universitat,

Voluntaris i voluntàries de la Creu Roja,

Socis i sòcies,

Amics i col·laboradors,

Avui celebrem el 140è aniversari de la constitució a Palma de la primera Oficina y de la primera Assemblea local de la Creu Roja. Per a nosaltres és una celebració molt important, perquè és la primera vegada que celebrem un fet singular de la nostra història. Bolcats en las tasques de gestió, oblidem sovint els aniversaris, els fets memorables, les celebracions. Vivim per a la feina de cada dia, que és el que ens manté enganxats a la institució i a la nostra Comunitat.

Avui hem decidir fer una excepció. Avui ens interessa recordar que des de fa 140 anys la Creu Roja està present i treballa a les illes. Hem decidit fer un breu alt en el camí per recordar que 60.000 socis, voluntaris, col·laboradors i benefactors, durant 140 anys, han aportat feina, recursos i esforços personals a favor de les persones vulnerables de les Balears. D’altra banda, avui volem fer una breu reflexió sobre el que aquestes persones i aquesta institució han aportat a les illes tot al llarg del període esmentat.

Apunt històric (etapes)

El 17 de febrer de 1863 es constitueix a Ginebra el Comitè Internacional de la Creu Roja, sota l’impuls i la direcció de Jean-Henry Dunant, un empresari jove, que aleshores té 31 anys i dirigeix empreses ubicades a Argèlia.

El CICR es posa de seguida a treballar per aconseguir la signatura del Conveni de Ginebra, peça fonamental en el reconeixement dels drets humans i el respecte que demanen en els casos de conflictes armats.

Signat el Conveni de Ginebra, comença la fase de creació de les Societats nacionals de la Creu Roja i de la seva implantació territorial. La primera Oficina de la Creu Roja a Espanya s’inaugura el 6 de juny de 1864 a Pamplona. La primera Oficina i la primera Assemblea de Palma s’inaugura el 26 de gener de 1874, ara fa 140 anys.

Com a entitat, la Creu Roja ha construït una història de 140 anys de referència a partir d’un principi permanent (atendre les necessitats de les persones vulnerables) que s’ha posat de manifest de manera variable d’acord amb els canvis de les necessitats col·lectives predominants.

La beneficència primària

Entre 1874 y 1900, la Creu Roja concentra a les Balears la seva  atenció en dos fronts: les necessitats primàries de la població en situació d’exclusió social i les necessitats dels ferits i víctimes de les guerres del darrer quart de segle del s. XIX a Europa i en el món. Els ajuts de la Creu Roja s’orienten a la prestació d’aliments (sobretot farina i arròs) a les persones pobres de la nostra Comunitat i en la tramesa de diners i materials útils per atendre els ferits de les guerres d’Ucraïna, els Balcans, Cuba, etc. i a les víctimes de catàstrofes naturals. La persona que lidera la Creu Roja en aquests anys és Manel Villalonga Pérez, primer president de la Creu Roja a les Balears i el seu president durant 40 anys.

Beneficència sanitària

A partir del 1900, sota l’impuls del president nacional general Camilo Garcia de Polavieja, la Creu Roja concentra l’atenció i els seus esforços en la prestació en règim de beneficència de serveix sanitaris i mèdics a la població sense recursos. El mes d’agost es lloga a Palma un local nou, espaiós i ben situat, ubicat a la Rambla, núm. 7. En aquest local des del 1900 es presten serveis de dispensari, primers auxilis i de cures ambulatòries a càrrec de metges i practicants voluntaris i d’infermeres voluntàries. L’èxit de l’experiència determina que la Creu Roja situï en el mateix local un servei de consultes mèdiques a partir del 1914.

La guerra civil

El 19 de juliol comenta a les Balears la Guerra Civil, que comporta per a la Creu Roja un augment de les seves prestacions. S’incrementa la demanda de prestacions sanitàries i, a més, s’afegeixen noves demandes com l’atenció dels serveis de correspondència entre la zona nacional i la zona republicana en que es divideix el territori espanyol, les prestacions de defensa passiva i els serveis permanents de l’ambulància en torns de 12 hores sense interrupcions.

La beneficència hospitalària

Acabada la Guerra Civil, la Creu Roja concentra la seva capacitat de gestió en la inauguració d’un hospital propi de beneficència. Es fan les obres d’adaptació i ampliació i el centre s’inaugura el 1949. L’èxit d’aquesta etapa s’aconsegueix gràcies a la capacitat de gestió de la presidenta de l’hospital Ana Bucher Bodmer, l’eficiència i la generositat de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, el concurs d’un equip mèdic de primera línia, liderat per Gonçal Aguiló y Joan Salvà, i el sacrifici incansable de voluntaris i voluntàries de dedicació plena, com Maria Bordoy Ferrer.

El socorrisme

El 1971 la Creu Roja signa un conveni de col·laboració amb el Ministeri de l’Exèrcit, el Ministeri de la Marina i amb la Prefectura de Trànsit. Els convenis esmentats tenen per finalitat atendre les necessitats derivades d’un augment molt ràpid del parc de vehicles en circulació i el manteniment de la xarxa viària construïda el anys 30 o abans sobre la base de camins de ferradura. La combinació dels dos factors determinava un augment esfereïdor del nombre d’accidents de trànsit a les carreteres espanyoles en general i a les de les illes en particular. Creu Roja desplega la seva capacitat de treball en l’establiment i gestió dels llocs de socors a les carreteres i dels llocs de socors als ports i a algunes marines de les illes. El conveni finalitza el 1989 i no se renova perquè ja no era necessari.

La intervenció i la inclusió social

El 1995, aproximadament, s’inicia l’etapa dedicada preferentment a la prestació de serveis d’intervenció social, d’inclusió social, lluita contra les drogodependències, l’atenció a persones grans, persones amb discapacitat, la prestació de serveis de companyia de persones soles, l’atenció a malalts crònics, als reclusos i antics reclusos, informació als immigrants, atenció a les persones sense sostre, etc.

El 2007 comença la crisi econòmica internacional. A partir del 2008 la Creu Roja a les Balears es veu sotmesa a la pressió d’una demanda creixent de serveis relacionats amb primeres necessitats d’alimentació, vestit, habitatge, salut, educació, etc. Augmenta el nombre de persones en situació d’atur forçós, mentre disminueix la despesa social global. Apareixen noves necessitats i col·lectius nous de persones sense recursos o amb recursos insuficients per atendre necessitats bàsiques. La Creu Roja concentra gran part de la seva atenció en la provisió de les necessitats d’aquests col·lectius a través del nostre magatzem d’aliments, mitjançant els programes d’atenció de necessitats urgents inajornables i de situacions de pobresa, etc. Amb menys recursos ens hem hagut d’adaptar a una situació de sol·licituds urgents, fent més eficient l’ús dels nostres recursos, administrant amb més atenció la disponibilitat de recursos, incorporant el concurs de nous voluntaris, etc.

Com a col·lectiu de voluntaris i voluntàries, la història de la Creu Roja incorpora la col·laboració de persones concretes, singulars, identificables en una part i anònimes en altra part. Volem destacar que la història de la Creu Roja ha estat i és la suma de les aportacions de persones generoses, que han col·laborant amb nosaltres com a socis, voluntaris, benefactors, etc. Algunes persones ho han fet de manera tan generosa i solidària que mereixen ser recordades en una ocasió com la del dia d’avui. Mereixen molt més que una citació, però per raons de temps ens limitarem a recordar els noms de 10 voluntaris:

-Manel Villalonga Pérez,

-Pau Cabot Hernández (president de l’oficina de la Creu Roja de Santa Catalina),

-Antoni Roca Várez (promotor de la Creu Roja a Menorca),

-Cristina Montis von der Klee (presidenta de la Creu Roja a Eivissa),

-Antoni Molina Rodríguez (president insular de Creu Roja a Eivissa),

-Bernat Riera Alemany (“el general Riera”),

-Gabriel Villalonga Olivar,

-Ana Bucher Bodmer,

-Maria Bordoy Ferrer,

-Josep Bonnín Fortesa

i molts altres.

Repassar la història serveix per recordar. En llatí recordar significa “tornar a passar pel cor”. Des del passat i amb el cor volem analitzar i entendre el present. Un present que ens costa d’entendre i ens preocupa i molt. Ens preocupa la situació que travessen moltes famílies, la situació d’atur de molts de joves, els nins i infants que veuen com la precarietat i la pobresa s’instal·la a les seves llars, les persones grans i dependents, els malalts crònics, les persones soles, les persones amb capacitats especials, les persones desateses, etc.

Davant aquesta realitat complexa i descoratjadora vull manifestar que hi ha un futur millor possible. Si més no, des de la Creu Roja treballem perquè sigui així amb la vostra col·laboració i amb els projectes d’ajuts d’emergència social, els projectes d’ocupació, les activitats formatives i de lleure dels nostres joves, els projectes de proximitat per a les persones grans, sense deixar de banda el nostre compromís amb la formació, el nostre compromís amb el medi ambient, amb els projectes de socors i emergències, etc.

Per acabar vull manifestar l’agraïment que mereixen tots els presidents de la xarxa territorial de la Creu Roja a les Balears, tots els voluntaris, socis i col·laboradors, tot el personal laboral, les administracions públiques locals, les entitats i empreses privades i moltes persones anònimes que ens donen suport, l’Escola d’Hoteleria i la Universitat que ens acullen avui aquí, i tots els que ens han precedit en aquest 140 aniversari de la Creu Roja a les Balears, que també es el 150 aniversari de la Creu Roja Espanyola i el 151 aniversari de la creació del  Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).

Finalment, vull donar la meva més cordial enhorabona a dos exemples emblemàtics del que Creu Roja ha estat a les Balears en el passat i del que vol continuar essent en el futur. Em referesc a la voluntària Ana Bucher Bodmer i a la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, guardonades amb la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola.

Moltes gràcies

Procedirem ara al lliurament de les dues medalles d’or esmentades.

Ana Francisca Bucher Bodmer neix a Versoix (Ginebra, Suïssa) el 1912. És filla d’Emily i Ida. A partir dels primers anys 30 treballa al servei del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) a Ginebra. Amb motiu de l’inici de la Guerra Civil Espanyola és enviada pel CICR a Palma, San Sebastià i a altres localitats per informar sobre el servei d’intercanvi de correspondència entre les persones residents a la zona republicana i a la zona nacional que assumeix la Creu Roja. El 1936 és l’encarregada d’atendre la recepció a la seu del CICR de l’antic rei d’Espanya Alfons XIII amb motiu de la seva visita al CICR i al seu president, Max Huber.

El 1940 deixa la seva tasca a Ginebra i rep dels seus companys un càlid i emocionant homenatge de comiat. Contreu matrimoni amb Fulgenci Coll de Santsimó i es dóna d’alta com a sòcia i voluntària de l’Assemblea provincial de la Creu Roja a les Balears. El 1948 és nomenada segona presidenta d’honor de la Comissió provincial i es fa càrrec de les funcions de presidenta executiva de la Junta de govern de l’hospital. El 1953 es nomenada presidenta d’honor de la Comissió provincial i presidenta de la Junta directiva de l’hospital de Palma. Dedica a l’hospital més de 20 anys (1948-1969) d’esforços i treball.

El 1969 la família es trasllada a Bilbao i ella deixa tots el seus càrrecs a la Creu Roja de les Balears. En el seu treball demostra capacitat de lideratge, habilitats excepcionals per dur endavant tasques complexes, capacitat de gestió de persones i de concreció i definició de projectes. Les propostes que presenta a la Comissió provincial mereixen sempre una aprovació unànime, segons consta en els llibres d’actes. Disposa de tres col·laboradors principals: sor Francesca Cerdó, Maria Bordoy y Francesc Ferrari. Mor a Palma el 1985, als 73 anys d’edat.

El Comitè autonòmic de la Creu Roja en la seva sessió del 23 de novembre de 2012 acorda sol·licitar al President nacional la concessió al seu favor de la medalla d’or de la institució. L’abril de 2013 el President nacional, en atenció als motius exposats i oïda la Comissió nacional, acorda la concessió de la medalla citada, que ara recull la seva filla Margarita Coll Bucher.

Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. La Creu Roja i la Congregació col·laboren entre el dia primer de juliol de 1936 i el dia 31 d’agost de 1986. Dit d’una altra manera, la Creu Roja disposa de la col·laboració generosa i diligent de la Congregació durant 50 anys i dos mesos. Primer es fan càrrec de3 l’atenció sanitària i del servei d’infermeria del dispensari de la Creu Roja ubicat en el carrer del 31 de Desembre, núm. 6. En el dispensari se presten serveix de primers auxilis a malalts, accidentats i ferits. A partir del 1941 el cirurgià Gonçal Aguiló realitza intervencions quirúrgiques amb hospitalització.

El 1949 s’inaugura l’hospital de Palma dedicat a serveis quirúrgics i hospitalaris a persones sense recursos. Les germanes franciscanes s’encarreguen de l’administració del Centre, de les compres de subministraments, del servei de cuina, dels serveis de guàrdia, dels serveis d’infermeria i de l’atenció de les necessitats de la capella. També assumeixen la tasca d’administració de l’hospital i de les funcions de control i facturació.

El 1955 té lloc la inauguració oficial del Centre i el mes de setembre es tanquen els dispensaris del carrer del 31 de Desembre, els altres dispensaris de Palma (el Molinar, Son Rapinya, Santa Catalina, etc.) i tots els serveis es traslladen a la seu del carrer de Pons y Gallarza.

El 1986 les franciscanes comuniquen el seu desig de deixar el Centre. La col·laboració entre la Congregació i la Creu Roja s’extingeix el 31 d’agost del 1986, però les monges titulades en infermeria continuen a l’hospital fins que se’n van gradualment. La darrera ens deixa el 1991. Des d’aleshores les hem trobades a faltar i les hem enyorat. No en va ningú les ha substituït completament. Treballaren sense descans, amb una eficiència incomparable, amb un esperit de sacrifici i una generositat que encara es recorda amb emoció, amb un orde i una disciplina inigualables i amb uns nivells extraordinaris de qualitat humana que mai no s’han tornat a igualar. De mitjana fan una nit de descans per cada dos dies de feina. Por tot això, tenen el nostre reconeixement i el nostre agraïment, dels que la medalla d’or vol ser una demostració.

El Comitè autonòmic de la Creu Roja en la seva sessió del 23 de novembre de 2012 acordà sol·licitar al President nacional la concessió de la medalla d’or de la institució. L’abril de 2013 el President nacional, en atenció als motius exposats i oïda la Comissió nacional, acorda la concessió de la medalla esmentada, que ara recull sor Miquela Ollers.

Miquel Oliver Massutí (Barcelona, 30 de gener de 1918 – Palma, Mallorca, 19 de gener de 2004)

Biòleg i polític. Nat a Barcelona, és fill de Pere Oliver Domenge, apotecari i polític. Els pares tornen a Felanitx (Mallorca) el 1923, El 1934 pare és alcalde de la vila, mentre ell estudia a Felanitx. El 1934 obté el títol de batxiller i cursa estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona (1935-1936 i 1942-1946), on es llicencia (1946) Durant la Guerra Civil és arrestat (1936-1937) a Felanitx per pertànyer a les Joventuts d’Esquerra Republicana Balear i internat a diversos camps de concentració de Mallorca, Madrid i Tetuan.

El 1947 obté per oposició la plaça d’ajudant del laboratori de l’Institut Espanyol d’Oceanografia. És destinat al laboratori de Vigo (1947-1950) i, després, al de les Balears. És director (1953-1968) de laboratori del Centre Oceanogràfic de les Balears. Es trasllada a Madrid (1968), quan guanya la plaça de cap del departament de Biologia Aplicada de l’Institut. És vicepresident (1968-1969) i president (1970-1971) del Consell de Pesca de la Mediterrània. Entre 1968 i 1980 és cap del departament de Biologia Aplicada (1968-1971), coordinador general (1970-1971) per a l’estudi de la Mediterrània, subdirector (1971-1980) i director (1980-1982) de l’Institut Espanyol d’Oceanografia. És Secretari General (1982-1987) de Pesca Marítima. El 1986 torna a Mallorca i és nomenat director (1991-1996) del Patronat del Parc Nacional de Cabrera.

Afiliat (1975) al PSOE, és candidat al Congrés dels Diputats (1977) i al Senat (1979), però no obté l’escó. És elegit diputat (1987-1991) al Parlament de les Illes Balears i portaveu del grup socialista en temes de pesca. El 1995 és designat president del PSIB-PSOE, plaça que ocupa durant 9 anys, fins a la seva defunció als 85 anys.

És autor de treballs d’investigació oceanogràfica. Casat amb Maria Antònia Reus Manzanares, és pare de 4 fills. Soci de l’Obra Cultural Balear, és afeccionat als esports i a la lectura. És guardonat pel Ministeri amb la Gran Creu del Mèrit Agrari, Pesquer i Alimentari.

Bibliografia

AA.DD. Qui és qui a Mallorca, Promomallorca, Palma, 1999.

GEM, t. 12, pàg. 72 i t. 23, pàg. 262. (Article redactat per Damià “Ferrà”-Pons).

REDACCIÓ, “Miquel Oliver Massutí, expresidente del PSIB-PSOE”, Última Hora, pàg. 69, 20-I-2014.

Orestes CENDRERO, “In Memoriam: Miguel Oliver Massutí (1918-2004)”, Internet.

Publicacions (selecció) de Miquel Alenyà Fuster.

LLIBRES

 1) Economia

Coordinador o director

Miquel ALENYÀ i Ferran NAVINÉS (coordinadors), L’economia balear 1970-2010, Edicions Documenta Balear, Palma 2010.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Aproximació a l’anàlisi de les relacions econòmiques entre Aragó, Illes Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana, Àmbit de l’Antiga Corona d’Aragó”, Parlament de Catalunya, Parlament de les Illes Balears, Les Corts Valencianes i Parlament d’Aragó, Barcelona, Palma,València i Saragossa 2002.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “30 anys de turisme a (les) Balears”, ‘Estudis Baleàrics’, núm. 37 i 38, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, Palma 1990.

Miquel ALENYÀ FUSTER i Martí PARELLADA SABATA (directors), “Balears, Model 2000”. Fundación para el desarrollo del cooperativismo y la economía social (Fundescoop), Madrid 1989.

Autor

“Introducció a l’economia de les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears, Palma 1984.

“La comptabilitat regional de les Illes Balears (1978-1979)”, Fundació Jaume Bofill, Palma 1982.

“Una política econòmica per a les nostres illes”, Monografies, múm. 9, Obra Cultural Balear, Palma, 1979.

“Baleares y el coste de su autonomía”, Empresario Balear, Palma 1978.

2) Informe econòmic anual de les Balears

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1975, Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1976.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1976, Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1977.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1977, Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1978.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1978, Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1979.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1979, Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1980.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1980, Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1981.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1981, Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1982.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1982, Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1983.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1983. Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1984.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1988. Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1989.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica 1989. Les Balears”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1990.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica de (les) Balears 1990”, Sa Nostra Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1991.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica de (les) Balears 1991,”Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1992.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica de (les) Balears 1992,”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1993.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica de (les) Balears 1993”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1994.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica de (les) Balears 1994”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1995.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica de (les) Balears 1995”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1996.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica  de (les) Balears 1996”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Barcelona 1997.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Evolució econòmica de les Illes Balears 1997”, “Sa Nostra” Caixa de Balears i Banca Catalana, Palma 1998.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Infomre econòmic i social de les Illes Balears 1998”, “Sa Nostra”, Caixa de Balears, Palma 1999.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Informe econòmic i social de les Illes Balears 1999”, v. I i II, “Sa Nostra” Caixa de Balears, Palma 2000.

Miquel ALENYÀ FUSTER (coordinador), “Informe econòmic i social de les Illes Balears 2000”, v. I i II, “Sa Nostra” Caixa de Balears, Palma 2001.

3) Pintura

 “La pintura moderna a Mallorca (1830-1970)”, Ses Voltes, Ajuntament de Palma, Palma 1996

 “Xam, actituds als 80 anys”, Generalitat de Catalunya, Govern Balear, Arquebisbat de Barcelona, Barcelona 1995.

“Joan Fuster (1870-1943)”, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, Imprenta Politècnica, Palma 1995.

 “Llorenç Cerdà (1862-1955)”, Consell Insular de Mallorca, Ingrama, Palma 1993.

“Joan Bauzà Mas (1844-1915)”, Casal Solleric, Ajuntament de Palma, Palma 1992.

“Ricard Anckermann (1842-1907)”, Casal Solleric, Ajuntament de Palma 1991.

4) Solidaritat i intervenció social

“La Creu Roja a les Balears. 140 anys d’acció humanitària (1874-2014)”, Creu Roja, Amadib-Esment, Palma, 2014.

“Vuit voluntàries i un voluntari de la Creu Roja moren a Manacor l’estiu de 1936”, Lleonard Muntaner, Palma, 2011.

“12 realitats socials de les Illes Balears, 2001”, Obra Social de “Sa Nostra” Caixa de Balears, Palma 1999.

“7 realitats socials de les Illes Balears, 1998”, Quaderns solidaris, “Sa Nostra” Caixa de Balears, Palma 1999.

  

ARTICLES

  

1) Economia

“L’economia privada i l’ajust financer”, Diari de Balears, 23-V-2012.

“Deute sense vacances”, Diari de Balears, 6-VIII-2011.

“Artur Saurí”, Diari de Balears, 18-IX-2008.

“Art i economia a les Balears”, Parlament de presa de possessió com a acadèmic numerari, Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears, novembre 2008, Palma.

“Pasado, presente y futuro de “Sa Nostra”, una institución clave de las Islas Baleares”, Estudis d’Història Econòmica, núm. 17 i 18, Prensa Universitaria, Palma 2001.

“Les repercussions de l’euro sobre l’economia de les Balears”, Presentació, Premi d’Investigació “Sa Nostra”, octubre 2001.

“Reflexió sobre el turisme”, ‘Procés al turisme’, autor Bartomeu Bennàssar Vicens, Lleonard Muntaner editor, Palma 2001.

“La Serra de Tramuntana, factor econòmic estratègic”, ‘La Serra de Tramuntana, natura i cultura’, Editorial Moll, Palma 1998. (Foravila Verd, El Día del Mundo, 19-IV-1998).

“La economía balear, entre la expansión de Mallorca y el retroceso productivo de Menorca e Ibiza/Formentera”, Crecimiento económico del 96, un enfoque regional, Cuadernos de Información Económica, Fundación de las Cajas de Ahorros Confederadas, marzo-abril 1997, Madrid.

“La economía balear, entre la recuperación y el crecimiento”, ‘Economía española: una perspectiva regional’, Cuadernos de Información Económica, núm. 120-121, Fundación Fondo para la Investigación Económica y Social, Confederación de Cajas de Ahorros, mayo-junio 1996, Madrid.

 “Notes per a l’elaboració d’un balanç del turisme a (les) Balears”, Sus Balears, núm. 7, Palma, octubre 1995.

“La transformació turística (1959-1973)”, Avui, 7-XII-1995.

“La economía balear extiende y consolida su recuperación”, ‘La recuperación económica de las Comunidades Autónomas’, Papeles de Economía Española, Obra Social de la Confederación Española de Cajas de Ahorros, Madrid 1995.

“Per què ens cal un règim especial”, El Salmón, 6-IV-1994.

“El turisme britànic enguany”, Diario de Mallorca, 28-II-1993, pàg. 19, Palma 1993.

“100 anys d’economia balear a través d’Última Hora”, Última Hora, 1-V-1993, Suplement d’Última Hora 1893-1993, pàg. 227, Palma.

“La economía balear tras un lustro de crisis turística”, ‘Comunidades Autónomas. Situación económica actual’, Papeles de Economía Española, núm. 55, Madrid 1993.

“La economía de Baleares, entre la crisis del turismo y el ajuste de la construcción”, ‘Balance económico de las Autonomías’, Papeles de Economía Española, Obra Social de la Confederación Española de Cajas de Ahorros, Madrid 1992.

“Mercat”, GEM, t. 10, pàg. 389-391, Palma 1991.

“Fira”, GEM, 5, 331-333, 28-IV-1991.

“Foneria Joan Oliver ”Can Maneu”, GEM, t. 5, pàg. 358-359, Palma 1991.

“Marià Fuster i Fuster Polla”, GEM, t. 6, pàg. 358-359, Brisas, 21-VII-1991, Palma 1991.

“Rafel Ignasi Fuster Fortesa Polla”, GEM, t. 6, pàg. 102, Palma 1991.

“L’economia de Balears”, El Día 16 de Baleares, 10è aniversari, Palma, 1991.

“Evolución de las magnitudes básicas y de la estructura productiva”, Economía de las Comunidades Autónomas, Papeles de Economía Española, Baleares, núm.8, Madrid 1990

“El cost d’insularitat”, GEM, 4-150, 18-VIII-1990.

“Economía i solidaritat”, Comunicació, Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, núm. 66, Palma 1990.

“Economia, llengua i immigració a les Balears”, Les migracions, Ajuntament de Palma, Palma1989.

“Demanda, oferta d’allotjament i producció turística a (les) Balears (1970-1978)”, Estudis Baleàrics, núm. 32, Palma, març 1989.

“La Banca a Mallorca”, GEM, 1, 385, 22-V-1989.

“La industria y la construcción en Baleares”, ‘La industria en las Comunidades autónomas’, Economía Industrial, núm. 263-264, Ministerio de Industria y Energía, Madrid 1988.

“Baleares, sector estratégico”, (autoria compartida amb F. Navinés), El País, 29-XII-1988.

“Els antics llinatges d’Alcúdia i els noms de lloc catalans”, El Mirall, agost 1987, núm. 10.

 “Situació actual i perspectives de l’economia de les Balears” (juntament amb Ferran Navinés), Revista Econòmica de Catalunya, núm. 6, setembre-desembre 1987, Barcelona.

“Sistema financiero y actividad económica en Baleares”, Última Hora, Especial Banca, 21-I-1982.

“El coste del transporte en Baleares”, Empresario Balear, núm. 34-35, Palma 1980.

“Evolució econòmica a les Balears, 1977. Introducció”, ‘Evolució econòmica 1978. Les Balears’, Banca Catalana i “Sa Nostra” Caixa de Balears, novembre de 1978, Barcelona.

“Autonomía y economía en Baleares”, Diario de Mallorca, 27-X-1977.

“Estrategia económica para la democracia”, Diario de Mallorca, 4-I-1977.

“Una crisis económica diferente”, Destino, 10-16 junio 1976, pàg. 22-23, Barcelona,

“Hostelería y conflicto”, Diario de Mallorca, 21-III-1976.

“Autonomia y lógica económica”, Setmanari Cort, 10-17 desembre 1976, núm. 781.

“Rambouillet; una reflexión en común”, Diario de Mallorca, 22-XI-1975, portada i pàg. 13.

“Memoria de la Caja de Ahorros”, Diario de Mallorca, 24-IX-1974.

“Balears, Evolució Econòmica 1973”, Diario de Mallorca, 7-XI-1974.

“La insularitat i els seus costos”, Lluc, desembre 1974

“Evolució econòmica a les Balers. Introducció”, Evolució econòmica 1973. Les Balears, Banca Catalana, Barcelona, octubre 1974.

“Mallorca, una introducció a la seva economia”, Diario de Mallorca, 4-IX-1974.

“La industria de Baleares en 1970”, Informe económico de Caja de Baleares, Palma, octubre 1971.

“La industria en Baleares en 1969”, Informe económico de Caja de Baleares, Palma octubre de 1970.

“La industria en Baleares en 1968”, Informe económico anual de Caja de Baleares, octubre de 1969.

“Desarrollo industrial en Baleares”, Ponencia, Consejo Económico Sindical, Palma, junio de 1969.

“El comercio exterior en 1967”, Última Hora, 7-V-1968.

“Evolución de la renta en Baleares”, Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria i Navegación de Palma, Palma, abril 1968.

“Salarios y distribución de la renta”, Última Hora, 7-IX-1967.

“Ante una nueva cura estabilizadora”, Última Hora, 10-VIII-1967,

2) Pintura

“John Ulbricht (1926-2006)”, miquelcinema.blogspot.com.es, 6-XI-2013.

“Manuel Hernández Mompó (1927-1992)”, miquelcinema.blogspot.com.es, 6-X-2013.

“Mati Klarwein (1932-2002)”, miquelcinema.blogspot.com.es, 2-X-2013.

“Alceu Ribeiro Mendiondo (1919-2013)”, miquelcinema.blogspot.com.es, 16-IX-2013.

“Angela von Newmann (1928-2010)”, miquelcinema.blogspot.com.es, 6-IX-2013.

“Ellis Jacobson (1925-2013)”, miquelcinema.blogspot.com.es, 27-VIII-2013.

“Miquel Brunet Miquel (1919-2007)”, miquelcinema.blogspot. com.es, 1-VII-2013.

“Ritch Miller (1926-1991)”, miquelcinema.blogspot.com.es, 12-XI-2012.

 “Centenari de Ricard Anckermann (1842-1907) i de Joan O’Neille (1828-1907)”, Lliçó inaugural del curs 2007-2008, Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears, Palma 2008.

“Alícia Llabrés i la pintura”, Catàleg, exposició Casal Solleric, Ajuntament de Palma, Palma 2006.

“Bruno Beran (1888-1979)”, ‘Bruno Beran’, Museu de Mallorca, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, i Colonya Fundació Guillem Cifre, Palma 2004.

“Mark Rothko”, L’espira, Diari de Balears, 8-IV-2001.

“Alícia Llabrés”, ‘Alícia Llabrés, catàleg exposició’, Torre de ses Puntes (Manacor) i Centre Cultural de Felanitx, Consell de Mallorca, “Sa Nostra” Caixa de Balears, Ajuntament de Manacor i Ajuntament de Felanitx, Palma, 1999.

“Anckermann Riera, Ricard”, La Pintura i l’Escultura a les Baleares, t. I, pàg. 44-78, Palma 1996.

“Bauzà Mas, Joan”, La Pintura i l’Escutura a les Balears, t. I, pàg. 174-189, Palma 1996.

“Cerdà Bisbal, Llorenç”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. II, pàg., 9-17, Promomallorca, Palma 1996.

“Ferrà Juan, Bartomeu L.”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. II, pàg. 144-150, Promomallorca 1996.

“Fuster Bonnín, Joan”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. II, pàg. 191-200, Promomallorca, Palma 1996.

“Fuster Valiente, Joan Antoni”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. II, pàg. 209-219, Promomallorca, Palma 1996.

“Gelabert Massot, Antoni”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. II, pàg. 231-254, Promomallorca, Palma 1996.

“Tiempos Modernos”, Gala, núm. 19, julio 1995, Palma

“Xam”, Joan Oliver “Maneu” Galeria d’Art, abril 1994, Palma 1994.

“Estampas de la ciudad perdida”, Gala, diciembre 1994.Palma.

“J. Torrens Lladó y los maestros de la pintura”, ‘Galerias Costa a J. Torrens Lladó’, Galerias Costa, Palma 1993.

“Paintings and its market in the Baleares”, Balearic Byways, Cultural Confluences in the Mediterranean, Embassy of Spain and Internatinal Monetari Fund, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Govern Balear, june 1992, Palma.

“Mestre mallorquí de natures mortes”, GEM, t. 10, pàg. 411-412, Promomallorca, Palma 1991.

“Mestre Bosch, Joan”, GEM, t. 10, pàg. 406-407, Palma 1991.

“Junyer Vidal, Sebastià”, GEM, t. 7, pàg. 246-247, Brisas 22-III-1992, Palma 1991.

“Ferrà Juan, Bartomeu Lluís”, t. 5, GEM, 254-257, Palma 1991.

“La pintura d’Antoni Fuster”, El Mirall, desembre de 1987, pàg. 36-37.

3) Cinema

“El cantant de jazz”, miquelcinema.crítiques.blogspot.com.es, 25-VI-2013

“Pa negre”, miquelcinema.crítiques.blogspot.com.es, 7-V-2011

“Casablanca”, miquelcinema.crítiques.blogspot.com, 3-IV-2011

“L’àngel blau”, miquelcinema.crítiques.blogspot.com.es, 22-VI-2010.

“Viure!”, miquelcinema.crítiques.blogspot.com.es, 2-VI-2010.

“Invicte”, miquelcinema.crítiques.blogsport.com.es, 4-X-2010.

“En terra hostil”, miquelcinema.crítiques, 12-X-2010.

“Vampyr, la bruixa vampir”, Temps Moderns, 2-V-2009.

“La finestra”, Temps Moderns, 2-V-2009,

“Incident en Ox-Bow”, Temps Moderns, 1-VI-2009.

“L’home de Londres”, Temps Moderns, 1-IX-2009.

4) Cultura, solidaritat i altres

"L'economia i la cultura (Carles Blanes Nouviles)", miquelcinema.blogspot.com.es, 
   22-II-2014.

“Orígens del feminisme a Mallorca”, L’espira, Diari de Balears, 14-VII-2006.

“Glossa i elogi de la festa”, Pregó de la Festa de l’Estendard, Ajuntament de Palma, Palma 2005.

 “L’emoció de l’assaig”, L’espira, Diari de Balears, 18-II-2001.

“Art i cinema”, Balers cultural, Diari de Balears, 8-X-2000.

“Melià i l’art”, Balears cultural, Diari de Balears, 30-VII-2000.

“Cultura, valors i conflicte”, Balears cultural, Diari de Balears, 6-II-2000.

“L’art de mirar”, Balears cultural, Diari de Balears, 21-III-1999.

“La música i la cultura dels sentits”, Balears Cultural, Diari de Balears, 29-XI-1998.

“Art i contemporaneïtat”, Balears cultural, Diari de Balears, 20-IX-1998.

“La cultura dels valors”, Balears cultural, Diari de Balears, 18-I-1998.

“La necessitat social de la cultura”, Balears cultural, Diari de Balears, 14-IX-1997.

“Ràdio Popular, una història plena de promeses per al futur”, Cadena COPE-Ràdio Popular, 35è aniversari, Tardor 1994.

“Construir solidaritat”, Diario de Mallorca, 28-IV-1994, pàg. 22.

“L’autofinançament de l’Església”, Lluc, núm. 767, març-abril 1992, Palma.

“Contra racisme, sensatesa”, Diario de Mallorca, 28-IV-1992, pàg. 22.

“Fuster Mayans, Gabriel F.”, GEM, t. 6, pàg. 105, Brisas 21-VII-1991, Palma 1991.

“L’Obra Cultural Balear i el futur”, Palau Reial, 1, Palma 1988.

“La Llei de Normalització según B. Colom”, Diario de Mallorca, 22-VI-1987.

“Davant el II Congrés de la Llengua catalana”, Diario de Mallorca, 7-IV-1986.