CELEBRACIÓ DEL 140è ANIVERSARI DE LA PRESÈNCIA DE LA
CREU ROJA A LES ILLES BALEARS
Parlament
Escola d’Hoteleria. UIB, Palma (31-I-2014)
Molt Honorable Sr.,
Digníssimes
autoritats,
Rector Magnífic de la
Universitat,
Voluntaris i voluntàries
de la Creu Roja,
Socis i sòcies,
Amics i
col·laboradors,
Avui celebrem el 140è
aniversari de la constitució a Palma de la primera Oficina y
de la primera Assemblea
local de la Creu Roja. Per
a nosaltres és una celebració molt important, perquè és la primera vegada que celebrem
un fet singular de la nostra història. Bolcats en las tasques de gestió, oblidem sovint els aniversaris, els fets memorables, les celebracions. Vivim
per a la feina de cada dia, que és el que ens manté enganxats a la institució i
a la nostra Comunitat.
Avui hem decidir fer
una excepció. Avui ens interessa recordar que des de fa 140 anys la Creu Roja està present i
treballa a les illes. Hem decidit fer un breu alt en el camí per recordar que
60.000 socis, voluntaris, col·laboradors i benefactors, durant 140 anys, han
aportat feina, recursos i esforços personals a favor de les persones
vulnerables de les Balears. D’altra banda, avui volem fer una breu reflexió
sobre el que aquestes persones i aquesta institució han aportat a les illes tot
al llarg del període esmentat.
Apunt històric (etapes)
El 17 de febrer de
1863 es constitueix a Ginebra el Comitè Internacional
de la Creu Roja,
sota l’impuls i la direcció de Jean-Henry Dunant, un empresari jove, que aleshores
té 31 anys i dirigeix empreses ubicades a Argèlia.
El CICR es posa de
seguida a treballar per aconseguir la signatura del Conveni de Ginebra, peça fonamental
en el reconeixement dels drets humans i el respecte que demanen en els casos de
conflictes armats.
Signat el Conveni de
Ginebra, comença la fase de creació de les Societats nacionals de la Creu Roja i de la seva implantació
territorial. La
primera Oficina de la Creu Roja a Espanya s’inaugura el 6 de juny de 1864 a Pamplona. La primera Oficina i la primera Assemblea
de Palma s’inaugura el 26
de gener de 1874, ara fa 140 anys.
Com a entitat, la Creu Roja ha construït una història de 140 anys
de referència a partir d’un principi permanent (atendre les necessitats de
les persones vulnerables) que s’ha posat de manifest de manera variable d’acord
amb els canvis de les necessitats col·lectives predominants.
La beneficència primària
Entre 1874 y 1900, la Creu Roja concentra a
les Balears la seva atenció en dos fronts:
les necessitats primàries de la població en situació d’exclusió social i les
necessitats dels ferits i víctimes de les guerres del darrer quart de segle del
s. XIX a Europa i en el món. Els ajuts de la Creu Roja s’orienten a
la prestació d’aliments (sobretot farina i arròs) a les persones pobres de la nostra Comunitat i
en la tramesa de diners i materials útils per atendre els ferits de les guerres
d’Ucraïna, els Balcans, Cuba, etc. i a les víctimes de catàstrofes naturals. La
persona que lidera la Creu
Roja en aquests anys és Manel Villalonga Pérez, primer
president de la Creu Roja
a les Balears i el
seu president durant 40 anys.
Beneficència sanitària
A partir del 1900, sota
l’impuls del president nacional general Camilo Garcia de Polavieja, la Creu Roja concentra l’atenció
i els seus esforços en la prestació en règim de beneficència de serveix
sanitaris i mèdics a la població sense recursos. El mes d’agost es lloga a
Palma un local nou, espaiós i ben situat, ubicat a la Rambla, núm. 7. En aquest
local des del 1900 es presten serveis de dispensari, primers auxilis i de cures
ambulatòries a càrrec de metges i practicants voluntaris i d’infermeres voluntàries.
L’èxit de l’experiència determina que la Creu Roja situï en el mateix local un servei de consultes
mèdiques a partir del 1914.
La guerra civil
El 19 de juliol comenta
a les Balears la Guerra
Civil, que comporta per a la Creu Roja un augment de les
seves prestacions. S’incrementa la demanda de prestacions sanitàries i, a més,
s’afegeixen noves demandes com l’atenció dels serveis de correspondència entre
la zona nacional i la zona republicana en que es divideix el territori espanyol,
les prestacions de defensa passiva i els serveis permanents de l’ambulància en
torns de 12 hores sense interrupcions.
La beneficència
hospitalària
Acabada la Guerra Civil, la Creu Roja concentra la
seva capacitat de gestió en la inauguració d’un hospital propi de beneficència.
Es fan les obres d’adaptació i ampliació i el centre s’inaugura el 1949. L’èxit
d’aquesta etapa s’aconsegueix gràcies a la capacitat de gestió de la presidenta
de l’hospital Ana Bucher Bodmer, l’eficiència i la generositat de les Germanes Franciscanes
Filles de la Misericòrdia, el concurs d’un equip mèdic de primera línia, liderat
per Gonçal Aguiló y Joan Salvà, i el sacrifici incansable de voluntaris i
voluntàries de dedicació plena, com Maria Bordoy Ferrer.
El socorrisme
El 1971 la Creu Roja signa un
conveni de col·laboració amb el Ministeri de l’Exèrcit, el Ministeri de la
Marina i amb la Prefectura de Trànsit. Els convenis esmentats tenen per
finalitat atendre les necessitats derivades d’un augment molt ràpid del parc de
vehicles en circulació i el manteniment de la xarxa viària construïda el anys
30 o abans sobre la base de camins de ferradura. La combinació dels dos factors
determinava un augment esfereïdor del nombre d’accidents de trànsit a les
carreteres espanyoles en general i a les de les illes en particular. Creu Roja
desplega la seva capacitat de treball en l’establiment i gestió dels llocs de
socors a les carreteres i dels llocs de socors als ports i a algunes marines de les
illes. El conveni finalitza el 1989 i no se renova perquè ja no era necessari.
La intervenció i
la inclusió social
El 1995,
aproximadament, s’inicia l’etapa dedicada preferentment a la prestació de serveis
d’intervenció social, d’inclusió social, lluita contra les drogodependències, l’atenció
a persones grans, persones amb discapacitat, la prestació de serveis de
companyia de persones soles, l’atenció a malalts crònics, als reclusos i antics
reclusos, informació als immigrants, atenció a les persones sense sostre, etc.
El 2007 comença la
crisi econòmica internacional. A partir del 2008 la Creu Roja a les Balears
es veu sotmesa a la pressió d’una demanda creixent de serveis relacionats amb
primeres necessitats d’alimentació, vestit, habitatge, salut, educació, etc.
Augmenta el nombre de persones en situació d’atur forçós, mentre disminueix la
despesa social global. Apareixen noves necessitats i col·lectius nous de
persones sense recursos o amb recursos insuficients per atendre necessitats
bàsiques. La Creu Roja
concentra gran part de la seva atenció en la provisió de les necessitats
d’aquests col·lectius a través del nostre magatzem d’aliments, mitjançant els programes
d’atenció de necessitats urgents inajornables i de situacions de pobresa, etc. Amb
menys recursos ens hem hagut d’adaptar a una situació de sol·licituds urgents, fent
més eficient l’ús dels nostres recursos, administrant amb més atenció la
disponibilitat de recursos, incorporant el concurs de nous voluntaris, etc.
Com a col·lectiu
de voluntaris i voluntàries,
la història de la Creu Roja
incorpora la col·laboració de persones concretes, singulars, identificables en
una part i anònimes en altra part. Volem destacar que la història de la Creu Roja ha estat i és
la suma de les aportacions de persones generoses, que han col·laborant amb
nosaltres com a socis, voluntaris, benefactors, etc. Algunes persones ho han
fet de manera tan generosa i solidària que mereixen ser recordades en una
ocasió com la del dia d’avui. Mereixen molt més que una citació, però per raons
de temps ens limitarem a recordar els noms de 10 voluntaris:
-Manel Villalonga
Pérez,
-Pau Cabot Hernández
(president de l’oficina de la
Creu Roja de Santa Catalina),
-Antoni Roca Várez
(promotor de la Creu Roja
a Menorca),
-Cristina Montis von
der Klee (presidenta de la
Creu Roja a Eivissa),
-Antoni Molina
Rodríguez (president insular de Creu Roja a Eivissa),
-Bernat Riera Alemany (“el general Riera”),
-Gabriel Villalonga
Olivar,
-Ana Bucher Bodmer,
-Maria Bordoy Ferrer,
-Josep Bonnín Fortesa
i molts altres.
Repassar la història
serveix per recordar. En llatí recordar significa “tornar a passar pel cor”.
Des del passat i amb el cor volem analitzar i entendre el present. Un present
que ens costa d’entendre i ens preocupa i molt. Ens preocupa la situació que
travessen moltes famílies, la situació d’atur de molts de joves, els nins i
infants que veuen com la precarietat i la pobresa s’instal·la a les seves
llars, les persones grans i dependents, els malalts crònics, les persones soles,
les persones amb capacitats especials, les persones desateses, etc.
Davant aquesta
realitat complexa i descoratjadora vull manifestar que hi ha un futur millor
possible. Si més no, des de la
Creu Roja treballem perquè sigui així amb la vostra
col·laboració i amb els projectes d’ajuts d’emergència social, els projectes
d’ocupació, les activitats formatives i de lleure dels nostres joves, els
projectes de proximitat per a les persones grans, sense deixar de banda el
nostre compromís amb la formació, el nostre compromís amb el medi ambient, amb
els projectes de socors i emergències, etc.
Per acabar vull
manifestar l’agraïment que mereixen tots els presidents de la xarxa territorial
de la Creu Roja
a les Balears, tots els voluntaris, socis i col·laboradors, tot el personal
laboral, les administracions públiques locals, les entitats i empreses privades
i moltes persones anònimes que ens donen suport, l’Escola d’Hoteleria i la
Universitat que ens acullen avui aquí, i tots els que ens han precedit en
aquest 140 aniversari de la
Creu Roja a les Balears, que també es el 150 aniversari de la Creu Roja Espanyola
i el 151 aniversari de la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).
Finalment, vull donar
la meva més cordial enhorabona a dos exemples emblemàtics del que Creu Roja ha
estat a les Balears en el
passat i del que vol continuar essent en el futur. Em referesc a la voluntària Ana Bucher
Bodmer i a la Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia,
guardonades amb la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola.
Moltes gràcies
Procedirem ara al
lliurament de les dues medalles d’or esmentades.
Ana Francisca Bucher Bodmer neix a Versoix (Ginebra, Suïssa) el 1912. És filla d’Emily
i Ida. A partir dels primers anys 30 treballa al servei del Comitè Internacional
de la Creu Roja
(CICR) a Ginebra. Amb motiu de l’inici de la Guerra Civil Espanyola
és enviada pel CICR a Palma, San Sebastià i a altres localitats per informar
sobre el servei d’intercanvi de correspondència entre les persones residents a la
zona republicana i a la zona nacional que assumeix la Creu Roja. El 1936 és
l’encarregada d’atendre la recepció a la seu del CICR de l’antic rei d’Espanya Alfons
XIII amb motiu de la seva visita al CICR i al seu president, Max Huber.
El 1940 deixa la seva
tasca a Ginebra i rep dels seus companys un càlid i emocionant homenatge de
comiat. Contreu matrimoni amb Fulgenci Coll de Santsimó i es dóna d’alta com a
sòcia i voluntària de l’Assemblea provincial de la Creu Roja a les Balears.
El 1948 és nomenada segona presidenta d’honor de la Comissió provincial i es fa
càrrec de les funcions de presidenta executiva de la Junta de govern de l’hospital.
El 1953 es nomenada presidenta d’honor de la Comissió provincial i presidenta
de la Junta directiva de l’hospital de Palma. Dedica a l’hospital més de 20 anys
(1948-1969) d’esforços i treball.
El 1969 la família es
trasllada a Bilbao i ella deixa tots el seus càrrecs a la Creu Roja de les Balears.
En el seu treball demostra capacitat de lideratge, habilitats excepcionals per
dur endavant tasques complexes, capacitat de gestió de persones i de concreció
i definició de projectes. Les propostes que presenta a la Comissió provincial
mereixen sempre una aprovació unànime, segons consta en els llibres d’actes. Disposa
de tres col·laboradors principals: sor Francesca Cerdó, Maria Bordoy y Francesc
Ferrari. Mor a Palma el
1985, als 73 anys d’edat.
El Comitè autonòmic
de la Creu Roja
en la seva sessió del 23 de novembre de 2012 acorda sol·licitar al President
nacional la concessió al seu favor de la medalla d’or de la institució. L’abril
de 2013 el President
nacional, en atenció als motius exposats i oïda la Comissió nacional, acorda la
concessió de la medalla citada, que ara recull la seva filla Margarita Coll Bucher.
Congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. La Creu Roja i la Congregació col·laboren entre el dia
primer de juliol de 1936 i el dia 31 d’agost de 1986. Dit d’una altra manera, la Creu Roja disposa de la
col·laboració generosa i diligent de la Congregació durant 50 anys i dos mesos.
Primer es fan càrrec de3 l’atenció sanitària i del servei d’infermeria del
dispensari de la Creu Roja
ubicat en el carrer del 31 de Desembre, núm. 6. En el dispensari se presten serveix
de primers auxilis a malalts, accidentats i ferits. A partir del 1941 el cirurgià
Gonçal Aguiló realitza intervencions quirúrgiques amb hospitalització.
El 1949 s’inaugura l’hospital
de Palma dedicat a serveis quirúrgics i hospitalaris a persones sense recursos.
Les germanes franciscanes s’encarreguen de l’administració del Centre, de les
compres de subministraments, del servei de cuina, dels serveis de guàrdia, dels
serveis d’infermeria i de l’atenció de les necessitats de la capella. També assumeixen
la tasca d’administració de l’hospital i de les funcions de control i
facturació.
El 1955 té lloc la
inauguració oficial del Centre i el mes de setembre es tanquen els dispensaris
del carrer del 31 de Desembre, els altres dispensaris de Palma (el Molinar, Son
Rapinya, Santa Catalina, etc.) i tots els serveis es traslladen a la seu del
carrer de Pons y Gallarza.
El 1986 les
franciscanes comuniquen el seu desig de deixar el Centre. La col·laboració
entre la Congregació i la Creu
Roja s’extingeix el 31 d’agost del 1986, però les monges
titulades en infermeria continuen a l’hospital fins que se’n van gradualment.
La darrera ens deixa el 1991. Des d’aleshores les hem trobades a faltar i les
hem enyorat. No en va ningú les ha substituït completament. Treballaren sense
descans, amb una eficiència incomparable, amb un esperit de sacrifici i una generositat
que encara es recorda amb emoció, amb un orde i una disciplina inigualables i amb
uns nivells extraordinaris de qualitat humana que mai no s’han tornat a igualar.
De mitjana fan una nit de descans per cada dos dies de feina. Por tot això, tenen el nostre
reconeixement i el nostre agraïment, dels que la medalla d’or vol ser una demostració.
El Comitè autonòmic
de la Creu Roja
en la seva sessió del 23 de novembre de 2012 acordà sol·licitar al President
nacional la concessió de la medalla d’or de la institució. L’abril
de 2013 el President
nacional, en atenció als motius exposats i oïda la Comissió nacional, acorda la
concessió de la medalla esmentada, que ara recull sor Miquela Ollers.
