És un carrer del centre de Palma que enllaça
la plaça de les Tortugues (Joan Carles I, abans de Pius XII)) amb la plaça de la Reina. Es troba situat a
l’antic llit del torrent de sa Riera. Consta d’un passeig de vianants a la part
central i a banda i banda de dos carrils per al trànsit rodat. Actualment un
d’ells s’usa com a zona addicional de vianants. Ocupa l’espai de l’antic Born o
esplanada en què tenien lloc els torneigs i festes de la ciutat. És el passeig
més antic i emblemàtic de Palma.
Born és una paraula d’origen germànic que
significa lloc on es fan les justes o combats a cavall. A Palma aquests combats
es fan des de la Conquesta fins al segle XVIII. Tenen lloc el dia de la
festivitat de Sant Jordi, patró de la noblesa, l’aniversari de la Conquesta (31
de desembre) i dies assenyalats relacionats amb la reialesa (coronacions,
noces, naixements, etc.).
Quan es funda la ciutat de Palma, l’espai que
ara ocupa el passeig era un braç de mar que arribava fins a la plaça del
Mercat, on desembocava la
Riera. El 14 d’octubre de 1403 una gran torrentada assola
nombroses edificacions situades a la vora del torrent i deixa la part dreta de
l’indret convertida en una gran esplanada, que és adquirida pels jurats de la
ciutat i convertida en espai públic per a la celebració de torneigs i festes.
Fins al començament del segle XVII, la Rambla
i el Born són el llit per on baixa la Riera. Les cases antigues del Born tenien
l’entrada principals pels carrers paral·lels. Per salvar el llit del torrent hi
havia tres ponts: un unia la costa de la Seu amb el carrer dels Apuntadors, un
altre unia el carrer del Born (Constitució) amb el de Sant Feliu (ses
Carasses) i un altre unia els carrers de Sant Jaume i Concepció amb el carrer
del Cap des Born (Jovellanos). El 1613 es desvia sa Riera per evitar les molèsties
i els riscos que comporta el seu pas per
l’interior del recinte emmurallat. D’altra part, l’espai s’amplia amb el
cobriment del llit del torrent i la prolongació de l’esplanada des del pont del
carrer de Sant Feliu fins al del carrer dels Apuntadors.
Durant els segles XIX i XX s’hi fan diverses
reformes. El 1883 l’espai es divideix en tres vies: el passeig central i dues
vies laterals, situades a cada un dels seus costats. En els extrems del passeig
se col·loquen dues parelles d’esfinxs amb pedestal i s’hi construeixen bancs
d’obra en els laterals. Aquests tanquen l’espai, cosa per la qual es deixen
quatre accessos lliures. Amb motiu de la visita d’Isabel II s’instal·la al
final del passeig un monument dedicat a commemorar la visita esmentada i una glorieta. Ambdós elements són inaugurats el 1863. El 1868 el monument
a Isabel II és enderrocat.
Entre el final del segle XIX i fins als anys
60 del segle XX, el passeig esdevé el lloc de trobada de la ciutat mallorquina,
sobretot dels joves. Aquests tenen el costum de passejar en files paral·leles
que baixen per la dreta del passeig i pugen per l’esquerra amb un moviment d’avanç
en el sentit de les agulles del rellotge. Els anys 60 és el lloc on es
concentren, amb transistors, els seguidors del programa radiofònic “Carrusel
deportivo”, que entre les 5 i les 7 de la tarda ofereix en directe resums i els
resultats finals dels partits de futbol que tenen lloc els diumenges. Al principi dels anys
60 l’Ajuntament de Palma projecta la substitució del passeig per
una polèmica via ràpida d’entrada a la ciutat destinada al trànsit rodat.
Gràcies, sobretot, a la pressió dels joves, la decisió és revisada i
abandonada. El fet el comunica (1962) el batlle de Palma, Joan Massanet
Moragues,verbalment als joves que un migdia es troben en el passeig. La notícia
és acollida amb un aplaudiment entusiasta.
 |
| El Passeig del Born, 2010 c. |
El Born, juntament amb la plaça d’Espanya i la
Plaça de Cort, és on tenen lloc les manifestacions d’alegria que es produeixen
a Palma amb motiu de la proclamació de la II República (14
d’abril de 1931). És el lloc on s’han celebrat nombroses fires del llibre i altres manifestacions de caire cultural. Hi han acabat nombroses
manifestacions ciutadanes de queixa o rebuig. Hi han tingut lloc mostres
folklòriques de danses i músiques del món. És pas obligat de la processó
penitencial del Dijous Sant. Acullí molts d’anys una de les taules petitòries destinada
a recollir donatius per a la
Creu Roja amb motiu de la festa de la bandereta. És una de
les ubicacions preferides per a la instal·lació d’un escenari de música la
nit de Sant Sebastià.
És la primera via de Palma que pren un nom
imposat per l’Ajuntament. El fet s’esdevé el 1797, quan
s’hi posa una rajola amb la inscripció que diu plaça del Born. Posteriorment,
rep els noms de plaza de la Constitución, plaza de Fernando VII, Salón de la
Princesa, calle de la Princesa, plaza de la Constitución, avenida del
Generalísimo Franco, passeig des Born i passeig del Born. Popularment ha estat i
és conegut amb caràcter general com Es
Born.
Als costats del passeig s’hi basteixen els
casals de les famílies Bellpuig (Puig), Morell-Solleric, Alomar,
Quint-Safortesa, Espanyol, Villalonga Desbrull (substituït per l’edifici del
cinema Born), Lladó, Caubet, etc. El passeig ha acollit les seus de bars i
cafeteries (bar Born, cafeteria Miami, bar Antonio, cafeteria Iska, bar Fígaro, Gastrobar, etc.), restaurants (Orient, Yate Rizz, MacDonals, etc.), societats culturals,
esportives i recreatives (la Veda, Veloç Esport Balear, Foment del
Turisme, etc.), sales d’exposicions de pintura i escultura (Foment de la
Pintura i l’Escultura, Cercle
de Belles Arts, Galeries Melià, etc.), entitats bancàries
(Foment Agrícola de Mallorca,
Banc de Bilbao, Banc Hispano Americà, etc.), l’antic edifici
de la companyia
Telefònica (avui tancat i en venda), etc.
Entre 1931 i 1988 s’hi ubica la seu del cinema
Born, el més acreditat de la ciutat, que s’inaugura amb la projecció del film El desfile del amor. L’establiment és
explotat per una societat presidida per Josep Tous Ferrer, pels seus fills i,
finalment, per Rafel Salas. S’hi varen estrenar films tan significatius com Ivanhoe, Rashomon, Vacances a Roma,
Scaramouche, Allò que el vent s’endugué, Robin Hood, El Cirà de Bergerac, Union
Station, El renegat, Les mines del rei Salomó, Els tres
mosqueters, etc.
El passeig ha estat motiu d’inspiració
artística de diverses obres plàstiques com ara la tela Passeig del
Born de Joan Fuster,
Casal Solleric d’Oleguer Junyent, El Born de Miquel Llabrés i moltes altres.
Recentment (2012) el passeig s’ha vist reduït
i obstaculitzat per l’autorització de situar-hi zones reservades d’alguns bars
o cafeteries. Els darrers anys es registra una creixent especialització
comercial en establiments de venda de vestits i peces de vestir (Zara, Zara Home, Massimo Dutti, Louis Vuitton, Uterque, Tous, Arias, Hugo Boss, Cristina Herrera, L’Ofre, etc.). Es manté la botiga antiga de Can Quesada, especialitzada en decoració interior i mobiliari. El 2013 va tancar la barberia Jubensa, després del traspàs del seu titular, Joan Bennàssar.
Bibliografia
Gabriel BIBILONI.
Els carrers de Palma, GB ed., pàg. 167-170, Palma 2012.
GEM, 2, 215-216
