sábado, 5 de abril de 2014

El transport marítim de càrrega rodada a les Balears

El 1970 s’inicia en els ports de Palma el procés d’implantació del sistema de transport amb càrrega rodada, que implica un augment de la productivitat de les operacions i un considerable estalvi de costos.

El novembre de 1970 entra en servei el primer vaixell de càrrega rodada que comunica regularment el port de Palma i els de la península. Es tracta del Rolón Plata, de la naviliera Trafume. Uns mesos més tard el segueix el seu vaixell germà Rolón Oro, també de Trafume.

El maig de 1971 la naviliera Suardiaz incorpora el vaixell Rivagijón i uns mesos més tard el Rivanalón. El 1973 incorpora el Rivanervión i el 1974 el Rivamahón. Els quatre vaixells esmentats són de càrrega rodada.

El juny de 1971 la Naviliera Mallorquina, dels germans Salas Garau, posa en servei el vaixell Cala d’Or, que a la tardor del mateix any es perd en embarrancar a la costa d’Eivissa. Al final del 1971 es posa en servei el Cala Marsal i el 1972 el vaixell germà Cala Llonga.

El setembre de 1972 la naviliera Ybarra incorpora el vaixell cangur Cabo San Sebastián.

Els vaixells esmentats i les seves companyies armadores varen protagonitzar una profunda transformació del transport marítim de càrrega a les Balears els primers anys de la dècada dels anys 70 del segle passat.


Bibliografía

Manuel R. AGUILERA, “Un pionero del transpote marítimo”, Diario de Mallorca, 2-IV-2014, pàg. 15.

domingo, 30 de marzo de 2014

La Rambla (Palma, Mallorca)

Passeig de la ciutat de Palma que va des del carrers d’Arabí i de la Riera fins a la via Roma. Ocupa part de l’antic llit de la Riera, que separava un tram de la part alta ide la part baixa de la ciutat. La Riera era salvada per tres ponts: el de la Porta Plegadissa (després de Jesús), que unia els carrers de Sant Jaume i el dels Oms; el pont del Carme, que unia el carrer de les Caputxines i el del Carme i el pont d’en Tauler, que unia la costa de la Pols i el carrer de l’hort del Sol.

Passeig de la Rambla, Palma (Mallorca)

El 1613 la Riera és desviada fora del recinte emmurallat. L’antic llit del corrent és cobert i els ponts derruïts. En resulta una esplanada espaiosa on el 1784 es fa el primer passeig amb bancs de pedra i arbres. Els primers anys del segle XX la Porta de Jesús és enderrocada. El 1938 en el cap del passeig es col·loquen dues escultures romanes (Juli Cèsar i Octavi August), provinents de la col·lecció del cardenal Despuig. Més endavant son retirades i substituïdes per dues còpies.

El 24 d’agost de 1812, festivitat de sant Bartomeu, Bartomeu Valentí Fortesa “Moixina”, amb domicili al carrer de sant Miquel (Palma), lliberal acabalat, reuneix a la Rambla entre 3.000 i 4.000 persones pobres a les que serveix un bon dinar per commemorar la Constitució tot just jurada per les autoritats de la ciutat.

Des de mitjan segle XIX fins a la dècada dels anys 70 del segle XX s’instal·la cada any la Fira del Ram, que s’estén fins al recinte de les instal·lacions dedicats a la cursa de cans. Al voltant del passeig s’ubica l’antic quarter del Carme, antiga seu del regiment d’Infanteria (avui seu de l’Institut Nacional de Previsió), els convents de Santa Magdalena i de les Tereses, el casal de Can Sureda de Santmartí, Can Pinós, Can Reynés i Can Ripoll. En els baixos d’aquest casal s’ubica entre 1900 i 1936 el dispensari, el consultori i la seu de la Creu Roja. Són coneguts la botiga d’antiguitats de Can Delmonte, la ocelleria Arnaiz i l’establiment Musical Via Roma. Eren ubicades a la Rambla les empreses Publicitat Matas, Transports Miralles i les oficines d’Imeco. S’hi ubica l’actual seu del col·legi d’advocats de les Balears.

El passeig consta d’una andana central amb arbres i bancs de pedra amb respatllers de ferro forjat dissenyats per l’arquitecte Gaspar Bennàssar Moner. Als costats de l’andana central hi ha dues vies per a la circulació rodada. El pintor Erwin Hubert hi va patir (setembre de 1963) un atropellament, que li provocà la mort. Ha estat el lloc de pas de nombroses manifestacions iniciades a la plaça d’Espanya amb final al passeig Sagrera, al Born o a la Plaça Major. Des dels anys 80 del segle passat dóna cabuda a parades de venda de flors i a un quiosc dedicat a la venda de monedes i segells de col·lecció.

El 1936 el passeig s’integra dins l’anomenada Via Roma, de la que feia part. El 1998 se li imposa el nom de Rambla dels Ducs de Palma. Amb caràcter general el passeig és conegut amb el nom de la Rambla, paraula d’origen àrab que significa torrent o lloc per un passa un torrent.


Bibliografia

GEM, 14, 172-173.

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, GB ed., Palma 2012.

Joan RIERA. “El gran banquete de ‘Moixina’”, Diario de Mallorca, 22-VIII-2012.


sábado, 29 de marzo de 2014

El Passeig del Born (Palma, Mallorca)

És un carrer del centre de Palma que enllaça la plaça de les Tortugues (Joan Carles I, abans de Pius XII)) amb la plaça de la Reina. Es troba situat a l’antic llit del torrent de sa Riera. Consta d’un passeig de vianants a la part central i a banda i banda de dos carrils per al trànsit rodat. Actualment un d’ells s’usa com a zona addicional de vianants. Ocupa l’espai de l’antic Born o esplanada en què tenien lloc els torneigs i festes de la ciutat. És el passeig més antic i emblemàtic de Palma.

Born és una paraula d’origen germànic que significa lloc on es fan les justes o combats a cavall. A Palma aquests combats es fan des de la Conquesta fins al segle XVIII. Tenen lloc el dia de la festivitat de Sant Jordi, patró de la noblesa, l’aniversari de la Conquesta (31 de desembre) i dies assenyalats relacionats amb la reialesa (coronacions, noces, naixements, etc.).

Quan es funda la ciutat de Palma, l’espai que ara ocupa el passeig era un braç de mar que arribava fins a la plaça del Mercat, on desembocava la Riera. El 14 d’octubre de 1403 una gran torrentada assola nombroses edificacions situades a la vora del torrent i deixa la part dreta de l’indret convertida en una gran esplanada, que és adquirida pels jurats de la ciutat i convertida en espai públic per a la celebració de torneigs i festes.

Fins al començament del segle XVII, la Rambla i el Born són el llit per on baixa la Riera. Les cases antigues del Born tenien l’entrada principals pels carrers paral·lels. Per salvar el llit del torrent hi havia tres ponts: un unia la costa de la Seu amb el carrer dels Apuntadors, un altre unia el carrer del Born (Constitució) amb el de Sant Feliu (ses Carasses) i un altre unia els carrers de Sant Jaume i Concepció amb el carrer del Cap des Born (Jovellanos). El 1613 es desvia sa Riera per evitar les molèsties i els riscos que comporta  el seu pas per l’interior del recinte emmurallat. D’altra part, l’espai s’amplia amb el cobriment del llit del torrent i la prolongació de l’esplanada des del pont del carrer de Sant Feliu fins al del carrer dels Apuntadors.

Durant els segles XIX i XX s’hi fan diverses reformes. El 1883 l’espai es divideix en tres vies: el passeig central i dues vies laterals, situades a cada un dels seus costats. En els extrems del passeig se col·loquen dues parelles d’esfinxs amb pedestal i s’hi construeixen bancs d’obra en els laterals. Aquests tanquen l’espai, cosa per la qual es deixen quatre accessos lliures. Amb motiu de la visita d’Isabel II s’instal·la al final del passeig un monument dedicat a commemorar la visita esmentada i una glorieta. Ambdós elements són inaugurats el 1863. El 1868 el monument a Isabel II és enderrocat.

Entre el final del segle XIX i fins als anys 60 del segle XX, el passeig esdevé el lloc de trobada de la ciutat mallorquina, sobretot dels joves. Aquests tenen el costum de passejar en files paral·leles que baixen per la dreta del passeig i pugen per l’esquerra amb un moviment d’avanç en el sentit de les agulles del rellotge. Els anys 60 és el lloc on es concentren, amb transistors, els seguidors del programa radiofònic “Carrusel deportivo”, que entre les 5 i les 7 de la tarda ofereix en directe resums i els resultats finals dels partits de futbol que tenen lloc els diumenges. Al principi dels anys 60 l’Ajuntament de Palma projecta la substitució del passeig per una polèmica via ràpida d’entrada a la ciutat destinada al trànsit rodat. Gràcies, sobretot, a la pressió dels joves, la decisió és revisada i abandonada. El fet el comunica (1962) el batlle de Palma, Joan Massanet Moragues,verbalment als joves que un migdia es troben en el passeig. La notícia és acollida amb un aplaudiment entusiasta.

El Passeig del Born, 2010 c.

El Born, juntament amb la plaça d’Espanya i la Plaça de Cort, és on tenen lloc les manifestacions d’alegria que es produeixen a Palma amb motiu de la proclamació de la II República (14 d’abril de 1931). És el lloc on s’han celebrat nombroses fires del llibre i altres manifestacions de caire cultural. Hi han acabat nombroses manifestacions ciutadanes de queixa o rebuig. Hi han tingut lloc mostres folklòriques de danses i músiques del món. És pas obligat de la processó penitencial del Dijous Sant. Acullí molts d’anys una de les taules petitòries destinada a recollir donatius per a la Creu Roja amb motiu de la festa de la bandereta. És una de les ubicacions preferides per a la instal·lació d’un escenari de música la nit de Sant Sebastià.

És la primera via de Palma que pren un nom imposat per l’Ajuntament. El fet s’esdevé el 1797, quan s’hi posa una rajola amb la inscripció que diu plaça del Born. Posteriorment, rep els noms de plaza de la Constitución, plaza de Fernando VII, Salón de la Princesa, calle de la Princesa, plaza de la Constitución, avenida del Generalísimo Franco, passeig des Born i passeig del Born. Popularment ha estat i és conegut amb caràcter general com Es Born.

Als costats del passeig s’hi basteixen els casals de les famílies Bellpuig (Puig), Morell-Solleric, Alomar, Quint-Safortesa, Espanyol, Villalonga Desbrull (substituït per l’edifici del cinema Born), Lladó, Caubet, etc. El passeig ha acollit les seus de bars i cafeteries (bar Born, cafeteria Miami, bar Antonio, cafeteria Iska, bar Fígaro, Gastrobar, etc.), restaurants (Orient, Yate Rizz, MacDonals, etc.), societats culturals, esportives i recreatives (la Veda, Veloç Esport Balear, Foment del Turisme, etc.), sales d’exposicions de pintura i escultura (Foment de la Pintura i l’Escultura, Cercle de Belles Arts, Galeries Melià, etc.), entitats bancàries (Foment Agrícola de Mallorca, Banc de Bilbao, Banc Hispano Americà, etc.), l’antic edifici de la companyia Telefònica (avui tancat i en venda), etc.

Entre 1931 i 1988 s’hi ubica la seu del cinema Born, el més acreditat de la ciutat, que s’inaugura amb la projecció del film El desfile del amor. L’establiment és explotat per una societat presidida per Josep Tous Ferrer, pels seus fills i, finalment, per Rafel Salas. S’hi varen estrenar films tan significatius com Ivanhoe, Rashomon, Vacances a Roma, Scaramouche, Allò que el vent s’endugué, Robin Hood, El Cirà de Bergerac, Union Station, El renegat, Les mines del rei Salomó, Els tres mosqueters, etc.

El passeig ha estat motiu d’inspiració artística de diverses obres plàstiques com ara la tela Passeig del Born de Joan Fuster, Casal Solleric d’Oleguer Junyent, El Born de Miquel Llabrés i moltes altres.

Recentment (2012) el passeig s’ha vist reduït i obstaculitzat per l’autorització de situar-hi zones reservades d’alguns bars o cafeteries. Els darrers anys es registra una creixent especialització comercial en establiments de venda de vestits i peces de vestir (Zara, Zara Home, Massimo Dutti, Louis Vuitton, Uterque, Tous, Arias, Hugo Boss, Cristina Herrera, L’Ofre, etc.). Es manté la botiga antiga de Can Quesada, especialitzada en decoració interior i mobiliari. El 2013 va tancar la barberia Jubensa, després del traspàs del seu titular, Joan Bennàssar.


Bibliografia

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, GB ed., pàg. 167-170, Palma 2012.

GEM, 2, 215-216

miércoles, 19 de marzo de 2014

El cavallet de paper (La Pajarita)

Botiga de queviures seleccionats i de qualitat, fundada a Palma per Llorenç Mulet i la seva esposa el 1872. El primer establiment es va situar al carrer de ses Minyones de Palma i era dedicat exclusivament a la venda de bombons i altres productes de xocolata. Amb el pas del temps incorpora carns fredes, formatges, pernils, llaunes de caviar, cava i xampanys, vi de la Rioja, una selecció de vins mallorquins, fruites confitades, xarcuteria selecta, ensaïmades, galetes, torrons, etc. Combina productes artesans propis i productes d’importació.

Façana de La Pajarita (El cavallet de paper)

Ubicat al carrer de Sant Nicolau de Palma, el 1972 l’establiment es divideix en dues seccions separades mitjançant un envà: una dedicada a la xarcuteria (articles salats) i l’altra a la xocolata, els caramels i els bombons (articles dolços). La façana, d’un color vermell saturat, suggereix la forma de la tapa d’una gran capsa de galetes. Incorpora tres grans aparadors i un panell de grans dimensions que representa una escena relacionada amb l’activitat pròpia del negoci, obra del pintor Pau Fornés.

Les especialitats més acreditades de la casa són el torró de tres cremes i el de castanya, que s’ofereixen tot l’any, la carn freda de perdiu, els caramels de 17 sabors diferents, els xocolatins amb forma de cavallet de paper i altres. Han estat clients seus l’arxiduc Lluís Salvador, el poeta Robert Graves, Mn. Josep Sacanell Garí, etc. Actualment (2014) el propietari i gerent és Xavier Mulet Sans, rebesnét dels fundadors.



Bibliografía

GEM, 12, 143-144.

Laura JURADO. “El colmado ‘gourmet’ del Archiduque”, El Mundo, 18-III-2014 (edició de les Balears).

domingo, 16 de marzo de 2014

Directors generals d’Endesa a les Balears

Jaume Reguart Pelegrí (1998-2007)
Andreu Rotger Amengual (2007-2011)
Joan Jaume Sans (2011-2014)
Ernest Bonnín Ángel (2014-act.)


Els vàndals a les Balears

Les Balears fan part de l’Imperi Romà d’Occident fins al 455, poc després de la mort de l’emperador Valentinià III el 16 de març de 455.

El 426 els vàndals inicien a les Balears una etapa d’incursions freqüents fins que el 455 les posen sota el seu domini. Els vàndals són un poble germànic que va establir el seu regne al nord d’Àfrica. També annexionaren al seu regne les illes de Còrsega, Sardenya i Sicilia.

El domini de les Balears per part dels vàndals es manté fins a la conquesta bizantina de les illes el 534, en temps de l’emperador Justinià I. La conquesta va ser dirigida pel general Apol·linar, lloctinent de Belisari.



Bibliografía

Pere XAMENA FIOL, Història de Mallorca, Editorial Moll, 1991.

L'antic monestir de l’illa de Cabrera

El 398 hi havia a l’illa de Cabrera, de l’arxipèlag de Cabrera, un monestir documentat a una lletra tramesa per sant Agustí al superior de la comunitat. El 603 el papa Gregori Magne envia al monestir el defensor Joan per imposar disciplina als monjos.

El dissabte dia 15 de març de 2014 es va inaugurar al Castell de Bellver (Palma, Mallorca) una exposició de materials provinents del monestir de Cabrera. Es titula “El monestir de Cabrera s. V-VII”. S’hi mostren unes 150 peces arqueològiques recollides a l’arxipèlag tot al llarg dels darrers 15 anys de treballs d’investigació d’arqueòlegs coordinats per l’Ajuntament de Palma (Mallorca). Gràcies a aquests treballs s’han identificat una necròpolis bizantina, un taller de fabricació de púrpura, un taller de saladures i una cantera de guix amb restes de les èpoques vàndala i bizantina.

El monestir és conegut com el monestir del pla de ses figueres de Cabrera. Cal no confondre aquest antic monestir amb el de la Mare de Déu de Cabera ubicat a Vic (Catalunya).

  CABRERA . ARQUEOLOGIA. LAS EXCAVACIONES EN  CABRERA  CONCLUYEN MAS CERCA DEL MONASTERIO  BIZANTINO .
Restes del monestir bizantí del Pla de ses Figueres de Cabrera.
Fot. Última Hora


Bibliografía

GEM, 2, 328-329.

EUROPA PRESS. “Inauguran la exposición ‘El Monestir de Cabrera s. V-VII’, Última Hora, 16-III-2014.

Mateu RIERA RULLAN. “El yacimiento arqueológico del pla de ses figueres (Isla de Cabera)”, ‘Itinerarios Històricos en las Islas Baleares’, Diario de Mallorca.es.