40 anys de l'Informe Econòmic i Social de les Illes Balears (1968-2008)

L’anàlisi econòmica territorial es va iniciar a les Balears a mitjans del anys 60 del segle passat de la mà dels primers economistes formats a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona. En varen ser capdavanters Pere Costa Porto, Rafel Ferragut Bonafé, Francesc Moll Marquès i d’altres. Va destacar Pere Costa que treballà a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, era soci de Septe i va publicar diversos treballs capdavanters en el butlletí de la Cambra en els anys 1966-1970.

Els treballs d’anàlisi econòmica varen rebre un impuls important arran de la decisió de Carles Blanes Nouvilas, aleshores nou director de Sa Nostra, Caixa de les Balears, de promoure la elaboració i publicació d’un informe econòmic anual de les illes. En aquest fi, abans de tot, va demanar l’opinió de quatre professionals: Jaume Galmès Tous, tècnic agrícola de l’Obra Social de l’entitat; Bartomeu Barceló Pons, geògraf, aleshores director de la societat privada Septe (més endavant catedràtic de Geografia de la UIB), dedicada a fer estudis de previsió, programació i anàlisi econòmica; Andreu Casasnovas Marquès, de Ciutadella de Menorca, especialista en anàlisi turística; i Miquel Alenyà Fuster, titulat de feia poc, professor d’economia de l’Escola de Turisme de les Balears i de l’Escola de Turisme del Mediterrani, que publicava articles d’economia a la premsa local.

Vistes la opinions favorables sobre l’interès del projecte i la seva viabilitat, Carles Blanes va decidir encarregar la elaboració del primer informe, referit al 1968, que publicaria a la Memòria Anual de Sa Nostra. Constava de 4 capítols: comerç i balança comercial, agricultura, indústria i turisme. En varen ser els autors Pere Costa (de SEPTE), Jaume Galmès, Miquel Alenyà i Andreu Casanovas.

A partir d’aquesta base els informes anuals varen anar ampliant la seva extensió i el nombre d’autors col•laboradors, amb les incorporacions de Vicenç Rotger Rabassa, Alonso Ramallo Massanet, Víctor Garau Jaulin du Seutre, Paulí Buchens Adrover, Guillem López Casasnovas, Catalina-Mercè Amer Riera, Antoni Campins Colom, Antoni Sastre Albertí, Francesc Sastre Albertí, Joan Mir Obrador, Antoni Barceló Veny, Pere Mascaró Pons, Ferran Navinés Badal, José Antonio Roselló Rausell, Carles Manera Erbina, Esteve Bardolet Jané, etc., fins arribar als 85 (individuals i col•lectius) que d’una o altra manera, amb major o menor freqüència, hi varen treballar entre 1968 i 2000. Els seus noms es relacionen a un annex específic de l’Informe econòmic i social del 2000, com a homenatge de reconeixement i gratitud amb motiu del seu comiat. En una línia de continuïtat que no es va interrompre ni conceptualment ni des del punt de vista de la seva direcció i autoria al llarg de 33 anys, l’informe va créixer i va esdevenir una eina rellevant d’informació a l’abast dels agents econòmics de les illes.

El 1974 Carles Blanes va considerar oportú establir una relació de col·laboració continuada amb el Servei d’Estudis de Banca Catalana, cosa que va permetre l’edició separada de l’informe, la ampliació dels capítols dedicats a l’economia internacional i espanyola, l’augment de la seva tirada i difusió i les aportacions entranyables d’Artur Saurí i del Río, que varen contribuir a reforçar l’equip de treball i a millorar l’informe amb les seves aportacions oportunes, encertades, respectuoses i sempre lúcides. Entre 1974 i 1997 l’informe va adoptar el nom d’Evolució econòmica de les Balears, per recuperar finalment (1998) el d’Informe econòmic i social.

En el marc dels informes anuals de Sa Nostra es va anar construint una base de dades destinada a recollir la informació disponible, sistematitzar-la, regularitzar-la, evitar-ne les interrupcions i els talls, homogeneïtzar-la. Aquesta base s’estén des de 1970 a 2000. Conté dades anuals d’àmbit territorial, agregats monetaris expressats en pessetes corrents i constants, i alguns desglossaments per illes. Més concretament, incorpora dades de població de dret i de fet, nombre de turistes per nacionalitats d’origen, estada mitjana general, totals de pernoctacions turístiques, producció i VAB dels serveis d’allotjament turístic, despesa turística complementària i producció turística agregada, ingressos regionals per turisme, 33 quadres del VAB desglossat pels 4 sectors productius i 25 branques d’activitat, 33 quadres de la demanda desglossada per components de demanda interna i externa, producte interior brut, variacions reals i monetàries dels agregats econòmics, desglossament de la producció i la demanda per illes (1996-2000), renda familiar disponible per components (1996-2000), consum i estalvi (1996-2000), excedent d’explotació i salaris (1996-2000), producte interior brut i renda per habitant.

El 2009 va fer 40 anys de la publicació del primer informe econòmic anual de les Balears. El fet va passar gairebé desapercebut, malgrat la importància que li correspon per la rellevància i utilitat de les seves aportacions.