Gabriel F. Fuster Mayans – “Gafim” (Palma, 15 d'abril de 1913 - 19 de gener de 1977)

Periodista, escriptor i crític d’art.

Neix al casal de "Can Moixina" del carrer de Sant Miquel (Palma). És fill de l'advocat i rendista Gabriel Fuster Valentí (1876-1942), que urbanitzà Son Oliva Nou, i de l'eivissenca Margalida Mayans Escandell (1886-1974). Batiat a la parròquia de Sant Miquel, li posen els noms de Gabriel i Faust. Estudia el batxillerat (1923-1929) a l'Institut "Ramon Llull" (Palma) i al col·legi "La Salle" (Palma). Cursa els estudis de dret a les universitats de Barcelona i Saragossa, on es llicencia el 1935. Inicia la tasca periodística com a col·laborador de la revista “Brisas” el 1934. El 1936, signa el document “Resposta dels Mallorquins al Missatge dels Catalans”.

El 1941 s’incorpora al diari “Baleares” com a crític d’art i cronista de boxa, esport que practica. El 1952 n’esdevé redactor i, a partir d’aleshores, compagina la crítica artística i literària amb seccions fitxes, com la columna setmanal “Sa Porta” (1961), a través de la qual popularitza els personatges Calafat, Galiana i madò Gurumbau. El primer fou caracteritzat per Pere Sureda Montaner i protagonitzà una sèrie d’acudits al diari “Baleares”, recollits en el llibre “Coses d’en Calafat” (1966). Des del 1962, escriu la columna diària “Tertulias en la Plaza Mayor”.

És tinent de batle de Cultura de l’Ajuntament de Palma (1951-1956) i promou (1956) la creació dels Premis Ciutat de Palma. És autor de “Tres viatges amb calma per l’illa de la calma” (1952), del relat “El dimoni a Vallvidrera” (1956) i dels estudis biogràfics “Jaime Mir” (1956) i “Nota biogràfica sobre Bartolomé Rosselló-Pórcel” (1964). També publica treballs d’anàlisi històrica i crítica de la pintura, com “En el centenario del nacimiento de Antoni Fuster” (1953), “Anglada Camarasa” (1958), “Gelabert” (1962), “Juan Fuster” (1970) i “Un siglo de pintura y arte en Baleares” (1973).

Amic de Bartomeu Rosselló-Pórcel, la correspondència que aquest li adreça (1934-1935) es publica a la revista “Estudis Baleàrics” (1989). Casat (1938) amb Maria Antònia Sureda Sanxo, tenen tres fills: Gabriel (1940), Joan Antoni (1942) i Margalida.

Va ser director periodista de la revista "Lluc" (1968-74) i president de l'Associació de la Premsa. El març de 1979, dos anys després del seu traspàs, l’Ajuntament de Palma li dedica (31-III-1979)una placa i un bust de mig relleu al pilar de l’arc central de la façana sud de la Plaça Major (Palma), obra de Remígia Caubet. El 1999 Carles Marín Lladó publica l'obra "Gabriel Fuster Mayans (Gafim). Un periodista a la Mallorca franquista".


Bibliografia:

GEM, t. VI, pàg. 105, Palma 1993

Brisas, 21-VII-1991

Carles MARÍN LLADÓ, "Gabriel Fuster Mayans (Gafim). Un periodista a la Mallorca franquista", Lleonard Muntaner ed., Palma 1999