Foment de la Pintura i l'Escultura (1876-1904)

A Barcelona s’havia creat, i hi funcionava amb resultats positius, la Societat per a les Exposicions de Belles Arts. Era una entitat privada, impulsada pels mateixos artistes, orientada a obrir per a la pintura canals nous de venda. Arriba a construir i mantenir (1868-74) un palau de Belles Arts a Barcelona, en el qual es fan exposicions periòdiques. El 1870, organitza una exposició extraordinària en la qual participaren dos artistes mallorquins, Joan Bauzà i Antoni Ribas. El 1871, organitza una exposició general en la qual Joan Bauzà obté una medalla de primera classe.

L’experiència de l’esmentada societat i l’existència d’una demanda emergent de pintura que s’avenia malament amb el sistema antic de l’encàrrec, fan que s’obri pas la idea de crear a Palma una societat artística similar. L’objectiu bàsic consistia a popularitzar el gust per l’obra d’art, incrementar la seva demanda, facilitar les transaccions de petit nivell i, sobretot, fer possible que la producció entri, directament i lliurement, en contacte amb el públic.

Ricard Anckermann, amb la col·laboració d’Emili Pou Bonet, enginyer de camins i afeccionat a l’art, promou la creació de la nova societat, l’objecte principal de la qual és el foment de la producció i venda de pintura i l’escultures. Consegüentment, rep el nom de Foment de la Pintura i l’Escultura. Emili Pou és el primer signant del document de constitució, la qual cosa li val el mèrit de ser reconegut com el primer fundador de la societat. Entre els pintors signen el document Ricard Anckermann, Joan Bauzà, Faust Morell Orlandis, Antoni Ribas Oliver, Joan O’Neille, Gaspar Terrassa, Antoni Fuster Fortesa, Francesc Maura Montaner, Salvador Torres Sancho, Ricard Carlotta, Agustí Buades Frau, Damià Boscana, etc. Entre els afeccionats a l’art signen el document, a més d’Emili Pou, Ernest Canut Choussat, Miquel Fluxà Palet, Gabriel Maura Montaner i d’altres.

La societat resta constituïda a començaments de març de 1876, amb domicili social al carrer Constitució, núm. 92. La primera Junta Directiva, presidida per Faust Morell Orlandis, rep el patrocini de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts i el suport econòmic de la Diputació Provincial i de l’Ajuntament de Palma (1).

La vida de la societat es basa en l’organització d’exposicions ordinàries, de periodicitat mensual o trimestral, destinades a la venda per mitjà del sistema de sorteig entre els associats. No se sortejaven els quadres, sinó premis denominats en pessetes destinats a l'adquisició d'obres exposades que el premiat elegia llirement. A més, es fa una exposició extraordinària anual, que habitualment té lloc el mes de desembre. L’experiència té èxit i la vida de la societat s'allarga. El públic pot manifestar lliurement les seves preferències i els artistes s’acostumen a escoltar els dictats de la demanda. L’entesa entre els dos pols del mercat fa que la producció s’incrementi notablement i la demanda presenti un dinamisme desconegut fins aleshores.

Després de la mort (1880) de Faust Morell Orlandis, és elegit president Joan O'Neille. Més endavant ocupen la presidència de l’entitat Ricard Anckermann, Joan Mestre Bosc i Alexandre Rosselló. Amb caràcter accidental ho són Antoni Ribas i Joan O’Neille. Aquest és el darrer president: exerceix el càrrec (1902-04) a títol de president d'edat. Exerceixen el càrrec de secretari Joan O’Neille, Antoni Ribas i Vicenç Furió, entre d'altres. Consta que l'entitat, el 1899, trasllada la seva seu social de la plaça Antoni Maura (abans, de les Copinyes) a l'antiga casa de la Constitució. El nou local s'inaugura el 5-III-1899.

Entre les exposicions memorables organitzades pel Foment es poden citar la inaugural (març 1876) (2), la del primer aniversari (1877) en la qual Anckermann presenta l'oli titulat "Assalt a l'harem", dintingit amb el primer premi, la molt concorreguda d'octubre del 1896 (amb obres de pintors consagrats i joves)(3), la dedicada a commemorar el 300 aniversari del naixement de Velázquez (juny 1899)(4), la del lot de mil pessetes (desembre 1900/gener 1901) (5), en la qual Joan Bauzà presenta la tela "Interior de la Llonja", que va ser adquirida per la Diputació Provincial (6), la de desembre de 1901 en la qual Antoni Ribas presenta la tela titulada "La Cala", que és adquirida pel Cercle Mallorquí, la dedicada a la memòria del pintor Antoni Fuster Fortesa (25-I-1903), etc.

El 1902 Antoni Gelabert Massot fa una exposició a la seu del Foment de la Pintura i l’Escultura (7), que enceta un aspre debat públic entre els partidaris de les noves formes de fer pintura (modernistes) i els partidaris de l’antiga escola (academicistes). La polèmica s’inicia arran de la publicació d’un article de Miquel Sarmiento a favor de la pintura de Gelabert. Es posen al costat de Sarmiento Miquel dels Sants Oliver, Joan Torrandell, Fèlix Escalas i Gabriel Alomar. Sarmiento publica els seus articles a “La Última Hora” entre desembre de 1902 i gener de 1903 (8). Són replicats per Joan O’Neille, com a president d’edat del Foment de la Pintura i l’Escultura (9), en nom dels socis pintors de l’entitat i a títol personal.

Arran de la polèmica, Antoni Gelabert es converteix, sense pretendre-ho, en la figura emblemàtica dels modernistes locals. Mentrestant el prestigi del Foment resta tocat i en poc temps es fa patent que el seu prestigi ha patit una erosió gran i profunda.

El gener del 1904, després de la seva estada a Paris, Antoni Gelabert fa una nova exposició, aquesta vegada a les sales del Cercle Mallorquí. El fet motiva que des de les pàgines del diari “La Tarde”, una ploma anònima, identificada amb els vells plantejaments d’alguns pintors del Foment, inicia una nova polèmica. Santiago Rusiñol publica a “La Almudaina” diversos articles en defensa de Gelabert i de la renovació de la pintura. Tot plegat posa de manifest que el Foment necessita una transformació profunda, un canvi d’orientació i un nou lideratge.

En el curs del 1904 el Foment de la Pintura i l’Escultura i el Saló Beethoven, sacsejat per la mort prematura d’Antoni Noguera, acorden fusionar-se i crear una nova entitat anomenada Cercle de Belles Arts. És elegit primer president Ricard Roca Amorós, industrial de prestigi, afeccionat a la pintura i a la música, i amic personal de William Degouve. A més, s’acorda condicionar una nova seu, ubicada al carrer de la Constitució, núm. 12 (avui Passeig del Born), que s’inaugura el desembre del 1904.


Palma, 21-II-2010



Notes


(1) Els altres càrrecs de la Junta varen ser: vicepresident: Miquel Fluxà Palet; tresorer: Damià Boscana; vocals: Esnest Canut, Gabriel Maura i Antoni Fuster Fortesa; i secretari: Joan 0'Neille.

(2) Hi varen participar 12 pintors. Anckerman hi va presentar "Mercuri contemporani" i "Noia endiumenjada tocant la guitarra"; Joan Bauzà "Pagès mallorquí" i "Lacai"; Faust Morell "Nina voltejant un cèrcol"; Gaspar Terrassa "Interior d'un convent" i trs teles més; Antoni Fuster "Natura morta"; Carlotta "Pagès" i "Pagesa"; Agustí Buades amb "Lectura del Quixot" i "Murades d'Alcúdia", etc.

(3) Hi participaren Francesc Rosselló ("Vista de Valldemossa"), Ricard Anckermann ("Interior d'un bosc"), Joan Bauzà ("Pagès"), Antoni Ribas ("El Calvari de Pollença"), Llorenç Cerdà ("El Molinar" i "Carrer de Pollença"), Antoni Fuster Fortesa ("Façana lateral de la Llonja"), Gaspar Terrassa, Joan Fuster ("Flors i fruits" i "Testa d'una nina")i Caffaro. També hi participaren els pintors joves Vicenç Llorens, Pallicer, Jeroni Fortesa, Pere Blanes, Delgado i Rauret. Vegeu "La Última Hora", 28-X-1896, p. 1.

(4) L'exposició de Velázques es va fer a proposta del pintor Joan Bauzà Mas, que s'encarregà de comissariar-la. Va incloure reproduccions a l'oli, gravats i fotografies d'obres del pintor sevillà.

(5) Projectada segons una idea del president de l’entitat, Alexandre Rosselló Pastors.

(6) Actualment fa part de la col·lecció del Consell Insular de Mallorca.

(7) L’exposició té lloc el desembre del 1902. Hi presenta algunes de les obres que el mes d’octubre anterior havia exposat a la Sala Parés (Barcelona).

(8) Els tres articles de Miquel Sarmiento a “La Última Hora” es varen publicar en les següents dates: 20-XII-1902, 30-XII-1902 i 2-I-1903.

(9) Els quatre articles de rèplica que Joan O’Neille va publicar a “La Última Hora” corresponen a les edicions dels dies: 29-XII-1902, 10-I-1903, 12-I-1903 i 15-I-1903. Fa constar el seu càrrec de president d’edat de l’entitat al peu de la seva signatura.