La Serra de Tramuntana, factor estratègic (1998)

La Serra de Tramuntana constitueix un dels elements més singulars de la realitat física mallorquina i, alhora, és un element importantíssim des del punt de vista econòmic. La productivitat i competitivitat present i futura del conjunt del sistema productiu insular depèn en gran mesura de la preservació del medi natural i de la dinamització de les funcions que integren allò que convencionalment s’anomena Serra de Tramuntana. També en depèn la qualitat de vida i el benestar de la població resident a l’illa.

Les relacions que s’estableixen entre economia i adequada gestió dels recursos de la Serra no s’ajusten a una funció única, senzilla, simple i unilateral. Es tracta de nombroses funcions complexes i multipolars. Per això, parlar-ne no és una tasca ni senzilla ni fàcil.

Resumint molt les coses, cal recordar primer de tot una cosa sabuda de tothom: que el pes de l’atractiu turístic de l’illa depèn en bona apart de l’existència de l’espai, extens, prou ben conservat, daurat i, fins i tot, idíl•lic, que fan la Serra i el seu entorn immediat. Ningú no posa en dubte que la desaparició parcial o el deteriorament d’aquest enclau provocaria conseqüències gravíssimes i irreversibles sobre la capacitat d’atracció turística de la qual gaudeix a hora d’ara l’illa. La competitivitat turística de Mallorca es basa, més que no sembla, en les externalitats econòmiques que es deriven d’aquesta gran massa que integra la Serra, en la qual la naturalesa esclava en un espectacle de bellesa grandiosa i captivada.

D’altra part, l’existència del turisme sosté algunes funcions que transmeten dinamisme, donen vida i fan alhora necessària i econòmicament productiva la Serra. Les rutes turístiques que la travessen han contribuït a mantenir algunes activitats productives i n’han propiciat la implantació de noves. Les visites a la Cartoixa de Valldemossa, al Monestir de Lluc, a les cales de la Calobra i al torrent de Pareis, a Miramar, etc., són exponents que palesen la possibilitat i la realitat d’una entesa econòmica funcionalment positiva entre turisme i Serra de Tramuntana.

D’altra part, és important de remarcar que la Serra ha estat marc específic i directe dins del qual s’han despelgat en el passat i es despleguen encara en el present activitats productives rendibles. Silvicultura, caça, ramaderia de muntanya, oliverar, fruits cítrics, conreus agrícoles, etc., són activitats que es troben fortament arrelades en els diversos vessants de la Serra. La simbiosi entre aquestes activitats, susceptibles de millores i d’adaptacions a les exigències d’una racionalitat coherent amb les dels sistemes de producció del temps moderns és tan gran, que l’adequada gestió de la Serra no es pot concebre, en termes de viabilitat econòmica, sense el manteniment de bona part d’aquestes activitats. Una concepció lúcida de la preservació de la Serra no casa bé amb la proposició segons la qual preservació es sinònim d’abandonament de tota activitat productiva.

No s’ha d’oblidar que la Serra dóna cabuda a diversos nuclis de població, el dinamisme dels quals s’ha de mantenir i potenciar. Ens hem de felicitar pel fet que hi hagi població assentada dins l’àmbit de la Serra. No solament no hi és sobrera, sinó que hi és necessària i indispensable. El que s’ha de voler és un espai preservat i viu; preservat perquè és viu, i viu perquè la seva preservació és una tasca activa i viable econòmicament. Els nuclis existents són on són perquè l’ús de la capacitat de producció disponible en aquests llocs els ha fet necessaris i útils. D’altra part els esmentats nuclis són com són a causa d’una llarga història de funcions de producció, d’equilibri i d’utilitat, que els ha condicionat i conformat al llarg del temps. Naturalesa, activitat productiva i nuclis de població han creat en el passat harmonies i equilibris que cal reproduir en el futur.

Un altre eix de reflexió ve donat pel fet que els nous temps no solament comporten adaptacions i renovacions de les activitats i funcions del passat, sinó que a més ofereixen noves oportunitats que cal aprofitar. Agroturisme, turisme rural, excursionisme, senderisme, activitats recreatives i d’altres són actualment activitats que cal potenciar, fomentar i desenvolupar.

També s’ha de tenir en compte que la Serra és el més gran i més important sistema natural de recollida d’aigües pluvials, d’emmagatzamament soterrani de reserves i de proveïment dels aquífers illencs. Això demana accions de preservació activa tendents a evitar l’erosió, la desforestació, la contaminació, etc.

La declaració de la Serra de Tramuntana com a parc natural s’hauria de fer tenint en compte la importància econòmica d’aquest indret, les seves externalitats econòmiques de cara a la competitivitat del producte turístic i la qualitat de vida de la població resident, i també tenint en compte que és (i ha de seguir essent-ho) una entitat viva econòmicament i socialment, que demana una gestió potenciadora de les seves funcionalitats econòmiques.

A tall de resum, i només a títol indicatiu, es podria dir que el pla de gestió de futur Parc Natural de la Serra hauria de contemplar un catàleg ampli de mesures relatives a qüestions econòmiques referents a producció agrícola, producció ramadera, producció forestal, activitats artesanals, etc.


1.- PRODUCCIONS AGRÍCOLES

Es tracta de potenciar la qualitat de les produccions que s’hi donen per tal de fer-les més competitives i viables a mitjan termini. En aquest sentit s’ha de parlar de la millora de les varietats dels arbres fruiters cítrics existents mitjançant la seva substitució a través de l’empelt per altres de major demanda i més qualitat. Una altra tasca a fer és la que es relaciona amb la implantació de sistemes per a la reducció del grau d’acidesa de l’oli d’oliva de la Serra, la producció del qual interessa i convé mantenir i per diverses i poderoses raons directes i indirectes.


2. PRODUCCIONS RAMADERES
Es fa necessari de potenciar les produccions ramaderes. En aquest sentit cal parlar de donar suport a la millora de la cabana, l’increment de la seva qualitat genètica i l’augment de la seva productivitat. També cal parlar de donar suport a la millora de la gestió de les explotacions ramaderes i a la disminució dels costos de producció. Una atenció preferent mereix, atesa la seva transcendència i les seves possibilitats futures, el foment de la producció i del consum de formatge d’ovella de la Serra, amb la implantació de controls de qualitat i denominació d’origen.


3. PRODDUCCIONDS FORERTALS.

És urgent la realització de tallafocs, construcció de vies d’accés, creació de discontinuïtats vegetals i d’altres actuacions encaminades a la reducció dels riscos d’incendi i destrucció de la massa forestal. Dins l’apartat que ens ocupa, s’inclouen també accions encaminades a la introducció de millores cinegètiques i de reserves de caça, per a la qual cosa caldria comptar amb la col•laboració de les societats de caçadors.


4.ACTIVITATS ARTESANASLS I COMERCIALS.

Seria d’una gran utilitat la inclusió de mesures de foment i suport de les activitats artesanals i comercials ubicades en el territori de la Serra. En termes més generals caldria parlar d’actuacions de suport de les Pimes existents per tal de fer-les més competitives, més rendibles i més sòlides.


5. TURISME

Dins d’aquest àmbit cal referir-se al fenomen de l’agroturisme i del turisme rural. En aquest sentit s’ha de parlar d’ajuts per fer viable la seva comercialització, que es desenvolupa al marge dels tour-operadors, i per dotar les explotacions d’una estructura de gestió competitiva. S’imposa, a més, la realització d’obres de millora de l’entorn i els accessos dels nuclis d’interès turístic, del bon aspecte urbà dels nuclis de població amb potencialitats turístiques i d’altres accions orientades a la creació d’una oferta de qualitat. Una atenció específica reclama la creació i millora dels camins rurals que demana l’emergència i la generació de la demanda d’agroturisme i de turisme rural. No s’ha d’oblidar la electrificació de zones susceptibles d’acollida turística.


6. INFRAESTRUCTURES URBANES.

La tasca de fixació en el seu lloc de residència de la població que viu en els nuclis urbans de la Serra demana, a més de mesures encaminades a l’augment de la renda generada en els llocs esmentats, la realització d’obres de millora i d’ampliació de les infrastructures hidràuliques i de sanejament, especialment en aquells nuclis que no en tenen o en tenen en mesura insuficient. També s’han de contemplar actuacions encaminades a la millora de les comunicacions disponibles en els nuclis urbans de referència.


7. DEFENSA I APROFITAMENT DEL MERDI RURAL

En aquest paràgraf hauríen de tenir caràcter prioritari les mesures orientades a la lluita contra l’erosió del sol i al manteniment de la capacitat d’infiltració pluviomètrica disponible en l’actualitat. En aquest sentit s’imposen obres de reparació i reconstrucció de murs de contenció de terres, conservant la tipologia tradicional i contribuint a la conservació del paisatge rural. D’altra part, s’han de fer tots els esforços necessaris per a la conservació de les estructures arquitectòniques rurals, com ara tanques, marges, possessions, forns de calç, cases de neu, barraques de roter, etc. La neteja i rehabilitazió de torrents és una tasca bàsica per tal d’evitar l’extravasament d’aigües i l’arrossegament de terres. També es fa necessària la realització de plans de preservació de les espècies vegetals i animals pròpies de la Serra o predominants en ella que són amenaçades de desaparició.


8. A TALL DE CONCLUSIO

La transcendència econòmica de la Sera i les seves funcions externes (externalitats) fan necessari l’establiment d’un pla de gestió acurat, ajustat i amarat de visió de present i, sobretot, de futur. Els nivells de renda que es generen a l’illa depenen en una mesura que mai no ha estar prou ben ponderada i explicitada de l’existència i preservació de la Serra. Per això, dedicar-li l’atenció necessària i aplicar-li els esforços corresponents no solament es pot reclamar com a contraprestació lògica i coherent (de les externalitats presents), sinó que, a més, s’ha de demanar perquè de la potenciació dels equilibris interns i externs que depenen de la Serra es derivaran moltes de les oportunitats futures de sosteniment i potenciació de la competitivitat del sistema productiu insular.

La declaració de la Serra de Tramuntana i el seu entorn com a parc natural i l’establiment d’un pla de gestió adequat són coses que s’han de demanar en nom d’un balanç més que positiu de costos/beneficis i d’inversions/rendes privades i públiques. Per això cal dir que, des del punt de vista de l’estratègia econòmica i del càlcul econòmic, la declaració de la Serra com a parc natural s’imposa com a acte d’autodefensa i de lucidesa.



LA SERRA DE TRAMUNTANA, NATURA I CULTURA
Publicada el 16-IV-1998
Reproduït com a article al “Fora Vila Verd” (El Día del Mundo) del 19-IV-1998.