Josep Nouviles i de Vilar (Maó 1856 - Valldemossa, 1 de juliol de 1930)

Militar. General de brigada d'infanteria.

Fill del mariscal de camp Eduard Nouviles Alzina, ingressà a l’exèrcit als disset anys. Posteriorment cursà estudis a l’Acadèmia Militar del districte de Catalunya, on va obtenir (1873) el despatx d’alferes d’infanteria.

Intervingué en operacions de campanya contra els carlins fins que el març de 1875 és ferit i cau presoner de Castellfullit. Alliberat i ascendit al grau de tinent (1876), intervé de nou en accions de campanya fins a la pacificació de la situació a Catalunya. Promogut al grau de capità, és destinat a Navarra, on va participar en les accions de Palomeras, Etxalar, Montes de Centinela i Tres Mugas, i obté una creu roja de primera classe. Acabat el conflicte, és destinat a Barcelona. Pels serveis prestats amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li és concedida (1889) l’encomanda d’Isabel la Catòlica. Destinat a Puerto Rico (1891), demana l'excedència temporal de l’exèrcit per ocupar el càrrec de batle de Ponce (1893-94). Es reincorpora (1894) a l’exèrcit i intervé en accions de camp contra les forces revoltades. Com a cap de defensa d’Aibonito, resisteix els atacs de les forces nord-americanes fins que es produeix la capitulació d’Espanya davant els Estats Units. El 1904, és ascendit a tinent coronel i destinat a les Balears. És comandant militar d’Inca i, després, secretari del Govern Militar de Mallorca (1904-11). El 1911, ascendeix a coronel i es fa càrrec (1911-1917) del comandament del regiment d’infanteria Palma 61, amb seu al quarter del Carme (Palma). El 1917, és promogut al grau de general de brigada. És segon cap del Govern Militar de Menorca i, després, cap de la brigada d’infanteria de Mallorca. El 1920, passa a la reserva.

Casat amb amb Maria Lavínia Boothby Tolosa, té un fill, Eduard, i dues filles, Maria dels Dolors, que es casa amb Tomàs Blanes Tolosa, i Úrsula. És el tercer president-delegat de Creu Roja a les Balears (1917-1918).

Afeccionat al dibuix i la pintura, publica nombrosos articles d’opinió sobre fets d’actualitat a la premsa de Puerto Rico, Barcelona i Palma. Col·laborador assidu del diari “La Última Hora” en el període 1904-1930, signa habitualment els seus escrits amb una ena. És autor d’una biografia del general Cabrinetti (1912).