Biniatzar

Possessió de secà del terme de Bunyola, situada entre Raixa, s'Heretat, Caubet i s'Alqueria Blanca. Està documentada a l'època islàmica amb el nom de Beniatzar. La "Remembrança ..." de Nunyo Sanç, de davers 1232, diu: "Beni Azar, XI jovades". Especialitzada en el conreu d’oli, olives, garroves, gra, llegums i ramaderia. A la segona dècada del s XX s'hi fa una plantació central d’ametllers i les oliveres corresponents es venen a la companyia del tren de Sóller, quan encara no estava electrificat.

Nunyo Sanç
En el repartiment la propietat de la possessió correspon a Nunyo Sanç. A la seva mort, la propietat passa, per herència, al patrimoni reial.

Bernat Valentí i A. Burguès
Fra Jaume de Pareres, monjo de la Real, procurador de Jaume II de Mallorca, el 1246 dóna llicència a Bernat Valentí i a A. Burguès per comprar fins a dotze sarraïns i dotze parells de bous per cultivar les terres de Biniatzar.

La família Puigdorfila
El 1306 Guillem de Puigdorfila  cita Biniatzar en el seu testament. El 1341 és propietat d'Arnau de Puigdorfila. El 1347 Gueralda, vídua de Guillem de Puigdorfila, n'és la propietària. El 1399 el propietari és Antoni de Puigdorfila.

La família Fuster
El 1435 es documenta la propietat de Biniatzar a nom de Bartomeu Fuster. El 1553 és el propietari Pelai Fuster. El 1578 la propietària és Beatriu Sureda, vídua de Pelai Fuster. El 1588 la propietària és Beatriu Fuster, filla de Pelai Fuster i Beatriu Sureda. El 1628 el propietari és Joan Fuster i Fuster, cavaller de Calatrava. A la seva mort Unissa Fuster és l'hereva usdefructuària.

La família Andreu
Fa part de les propietats de la família Andreu. En morir Pere Andreu Fuster sense descendència, els seus béns passen a través de diversos enllaços matrimonials a Pere Caro Salas, IV marquès de la Romana. El 1815 Biniatzar dóna nom a un ducat atorgat al brigadier Marià Andreu Burgada.

Els Caro
A mitjan XIX el propietari és Pere Caro Sales, IV marqués de la Romana. Per herència, la propietat passa a Pere Caro Álvarez de Toledo, V marquès de la Romana. Aquest ven la propietat el 1863 als comerciants Joan i Ignasi Fuster Fortesa -"Polla"-. El venedor conserva els drets d'alou.


Biniatzar, vista superior

Els Fuster -"Polla"-
El comerciant Marià Fuster i Fuster compra la finca al marquès de la Romana, juntament amb Son Nasi. A la seva mort, la propietat passa de forma indivisa als seus fills Joan i Ignasi Fuster Fortesa. En morir Joan Fuster, fadrí, Ignasi Fuster passa a ser l'únic propietari de la possessió. A la mort d'Ignasi Fuster (1882), és l'hereu de la propietat el seu fill Hilari Fuster i Fuster. A la seva mort (1925) és l'hereva usdefrutuària la seva vídua Maria Magdalena Miró-Granada Moya. En morir aquesta (1968), s'extingeix l'usdefruit i la propietat resta dividida entre els germans Josepa, Vicenta, Assumpció, Rosari, Maria i Hialari Fuster Miró-Granada i els fills de Pere i Magdalena Fuster Miró-Granada, els quals el 1973 venen la finca a Josep Roses Rovira. Aleshores l'amo de la finca, com a amitger, és Macià Pisà.

Els Roses
El 1974, redimits els alous, la propietat es ven a Josep Roses Rovira, que la posa a nom dels fills, Llorenç i Maria Dolors. Posteriorment parcel·la gran part de la finca, tot conservant només la propietat de les cases antigues i dels sementers que les envolten.

Els noms de les tanques més grans eren na Tira-sanar, es Figueral, s'Hort, sa Costa, etc. A mitjan segle XIX es varen intercanviar amb la propietat de Raixa els drets de pas des d'aquesta fins a la nova carretera de Palma a Sóller amb el proveïment sense càrrec dels sobrants d'aigüa que Biniatzar adquiria de temps enrera i guardava en grans dipòsits d'obra, un d'ells sota part de la terrassa anomenada sa Miranda.

Les edificacions conserven bona part d’una antiga torre de defensa de base rectangular i una clastra, a la qual s’accedeix a través d’un vestíbul amb arc i capitells gòtics tallats, que porten l'escut de la família Fuster (estrella de vuit puntes). Segons la GEM dóna nom a un ducat atorgat el 1815 al brigadier Marià Andreu Burgada. Està travessada pel camí vell de Bunyola, d'amplària per al pas d'un carro, protegit per murs de pedra seca a ambdós costats.


Biniatzar, façana del portal forà


Bibliografia

GEM, 2, 133-134

Gaspar VALERO MARTÍ  et al., "Les possessions de Bunyola. Història i patrimoni",  J. J. Olañeta editor, 82-89,  2012.