Rafel Alenyà Ribas (1901-1959)

Funcionari tècnic de Correus i perit mercantil.

Nasqué a Maó, a la casa del carrer de ses Moreres, núm. 20, el 22-II-1901, tot just 114 dies abans de la mort sobtada del seu pare. Era fill de Miquel Alenyà Ginard, aleshores notari de Maó, i d’Isabel Ribas Santpol. Segons consta al Registre Civil de Maó, el naixement es produí a les 22 hores i 50 minuts del dia indicat. Va ser la padrina de fonts, la seva germana Catalina, que tenia 10 anys més que ell.

Féu el batxiller a l’Institut Balear i després va fer oposicions al cos tècnic de Correus. Va ocupar plaça a Palma. A l’Escola de Comerç de Palma va obtenir el títol de pèrit mercantil.

Va dirigir l’elaboració d’una àmplia i acurada guia comercial, industrial i professional de les Balears, editada el 1928 en un volum de 352 pàgines, enquadernades en tela. La informació es presenta pulcrament ordenada i ben sistematitzada. L’obra, referida a les quatre illes, es titula “Anuario Balear, 1928”.

D’ideologia laica i esquerrana, va fugir de Mallorca arran del cop d’estat del 18-VII-1936. Anà al Principat, on restà fins al 6-II-1939. Aquest dia passà a França en qualitat de refugiat polític. Mai no va poder tornar a Mallorca, per bé que sempre conservà l’esperança de poder-ho fer.

Segons una lletra adreçada al seu germà Joan amb data del 16-IX-1958, la primera nit a Franca la passà a la plaça pública de Banyuls de la Merenda, juntament amb altres companys “corretgistes”, tombats al terra.

Durant el seu exili de 20 anys, treballà primer com a miner. Més endavant, es traslladà a Carcassona, on muntà una adrogueria en col·laboració amb un súbdit francès, per tal d’obviar els entrebancs derivats de la seva condició de resident estranger. Posteriorment es pogué fer càrrec de tot el negoci, el posà en cap seu i arribà a afegir-hi un petit magatzem. La botiga ("l’épicerie”) era instal·lada al número 38 del carrer “Rue du Pont Vieux” i el magatzem, al número 12 del carrer “Rue A. Ramon”. Per les lletres que es conserven d’ell sembla que , malgrat tot, mai no pogué consolidar a l'exili una situació econòmica estable.

Al llarg de la seva estada a Catalunya en els anys de la guerra conegué la que seria la seva esposa, Joana Gonzàlez, amb la qual tingué dues filles: Joana-Isabel i Caterina. Les dues nasqueren a Carcassona durant el primer lustre dels anys quaranta. Els anys cinquanta vàries vegades passaren les vacances d'estiu a Mallorca.

Morí a Carcassona el dissabte 22-V-1959, als 58 anys.