Les nou mesures (del 12 de maig del 2010)

L’economia és caparruda i imposa la seva lògica sempre. No es pot gastar més del que s’ingressa indefinidament, perquè la capacitat d’endeutament és limitada per a tothom. Des de l’agost del 2007, inici de la crisi econòmica, hem viscut enganyats creient que podíem evitar la lògica dels fets i la realitat de les coses. Hem viscut en un castell de fantasia fins que, des de fora, ens han cridat l’atenció els mercats, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i altres instàncies amb capacitat de fer-se escoltar.

Amb un dèficit pressupostari de l’11,2% i un volum de deute públic del 53,2 % sobre el PIB, ens hem situat més enllà de la nostra capacitat de resistir sense rectificar. Tant se val que la nostra situació no sigui tan dolenta a nivell d’indicadors com la de Grècia. Tant se val que la nostra situació sigui, segons els indicadors, semblant o lleugerament millor que la d’Irlanda i la del Regne Unit. El que importa és que hem esgotat la capacitat de gestió del crèdit exterior, que hem perdut la confiança dels creditors i que ens trobem enfrontats amb la difícil comesa de renovar el venciment de 24.000 milions d’euros de deute que ens cau el juliol.

Les mesures que s’han pres eren necessàries i imprescindibles. Ho eren per tal d’evitar la fallida de les finances del país. Són realistes perquè acaren els problemes reals de l’economia. No seran les darreres, perquè no són suficients. Si l’aplicació de les mesures anunciades i les posteriors és rigorosa i els entrebancs que es troben se superen, l’economia reaccionarà bé i aviat.


MA

Diari de Balears, dijous 13-V-2010, pàg. 19