El discurs del President del Govern davant el plenari del Congrés dels Diputats d’ahir (2-VII-2008) a la tarda va ser vibrant, tècnicament correcte, ben estructurat i clar, però poc concret i no gaire convincent. Va dividir l’exposició en tres blocs: anàlisi de la situació econòmica espanyola i internacional, descripció de les fortaleses i febleses de l’economia espanyola i internacional i el ventall de mesures preses, a punt de ser preses i a prendre el 2009 i en anys successius de la legislatura.
Va qualificar la situació econòmica espanyola de difícil, complicada i adversa. Es va referir a la crisi petrolífera, la crisi financera i la crisi de la construcció, per bé que va rebutjar, amb correcció tècnica, parlar de crisi econòmica general, atès que les taxes de creixement del PIB són positives, encara que molt febles.
Va reconèixer que l’ajust en marxa és més sever del que s’esperava i que afecta de manera rellevant les famílies, les empreses, els ingressos pressupostaris i el superàvit públic. La confiança que manifestà amb relació a la capacitat del país de sortir-se’n dels reptes actuals, la va explicar amb superficialitat i presses. Es va referir a fets àmpliament coneguts: solvència del sistema financer espanyol, taxa d’obertura de l’economia espanyola a l’exterior, limitacions de la taxa del deute públic (36 % del PIB). A l’hora de relacionar les fortaleses i les febleses va obviar la descripció de les seves relacions amb les característiques de la situació actual. A més, va incloure referències ambigües: l’obertura exterior de l’economia comporta avantatges i dificultats.
El ventall de mesures a aplicar sembla dispers, poc potent i exempt de les novetats que molts esperaven. Va relacionar les mesures preses (conegudes) i va anunciar iniciatives legislatives lloables i poc discutibles. No va fer previsions fonamentades sobre l’evolució del PIB i sobre la lleu frontera que separa la desacceleració severa actual (creixement del 0,3% trimestral) d’una recessió. Les inversions que va anunciar en sanitat, energia, tecnologies de la comunicació, canvi climàtic i d’altres ¿en quina mesura i en quin temps poden animar el creixement del PIB?.
MA
Diari de Balears, 3-VII-2008, pàg. 25
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario