 |
| Antoni Martorell Miralles, 2005 ca. |
Als 5 anys el pare el posa a estudiar música a la banda del poble al costat del trombonista Joan Sampol i poc després li regala un violí. Als 9 anys ingressa al seminari seràfic de la Porciúncula, on estudia humanitats, càlcul i ciències. Sota el guiatge de Josep Picó Aguiló i Rafel Ginard Amorós estudia piano, violí i harmonia. Als 16 anys professa (1929) com a membre del Tercer Ordre Regular de Sant Francesc i fa el noviciat i els cursos de filosofia (1929-1931). Als 18 anys és enviat a Roma (1931) per estudiar teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana, on es llicencia. Als 24 anys és ordenat de prevere a Palma pel bisbe Josep Miralles (1937).
A Mallorca continua els estudis de piano i harmonia, que cursa en Conservatori de Palma sota la direcció de Jaume Roig Pieras, Joan Maria Thomàs i Rafel Vich Bennàssar. Al Conservatori Superior de València obté premi extraordinari d’harmonia (1941) i el títol superior de piano (1943). Als 32 anys torna a Roma (1945) per ampliar els estudis de cant gregorià, orgue, composició i direcció coral, al Pontifici Institut de Música Sacra. En aquesta etapa són professors seus els mestres Dobici, Casimiri, Refice, Vignanelli, Sunyol, Gajard, Morricone i Higini Anglès. Es doctora amb la tesi “Les formes gregorianes en la himnòdia de Tomàs Luis de Vitoria”.
El 1954, acabats els estudis i amb els títols de compositor, mestre de cant gregorià i organista, és nomenat rector del col·legi de la TOR a Roma. Als 41 anys és nomenat director de música i professor de polifonia al Col·legi Pontifici Nord-americà de Roma (1954-1970). Funda i dirigeix els cursos que sota el títol genèric ”Aggiornamento liturgico-musicale” s’imparteixen a la Pontifícia Universitat Lateranense. A partir del 1971 i fins al 1982 és director de la Comissió Diocesana de Música Sacra de Roma. Entre 1954 i 1982 desplega una intensa activitat com a intèrpret i professor de música. Publica col·laboracions a revistes musicals de Roma, Milà i EUA. És organista titular de Santa Susanna (Roma), càrrec que exerceix durant gairebé 40 anys. És, a més, durant 15 anys, director de cant coral de l’Ateneu Americà del Vaticà i director musical de la parròquia de la Nativitat, de l’orquestra de Sant Quirze i de la basílica dels sants Cosme i Damià (Roma). Amb els ingressos que obté de la seva feina, finança el funcionament ordinari del col·legi franciscà que dirigeix a Roma. De Roma estant, viatja a Mallorca amb el propòsit de dotar l’Església mallorquina d’un repertori de música religiosa autòctona. En aquest fi organitza les Setmanes pastorals de música a Mallorca (1972-1982). Fruit d'aquestes jornades, es publica el manual Celebrem el Senyor (1982), que conté 300 títols, i que serveix per potenciar la participació en els actes religiosos.
El juliol de 1982 Pere Fullana el substitueix com a rector del col·legi de la TOR a Roma i amb 69 anys torna a Mallorca per dedicar-se a la composició. D’aleshores ençà resideix al convent de Sant Francesc de Palma. El 29 de març de 1985 és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears i pren possessió del càrrec el 12 de juny següent amb el discurs "Cant popular i música litúrgica". El mateix any és declarat Fill Il·lustre de Montuïri i rep la medalla d’or del Consell Insular de Mallorca. És nomenat “Magister Ordinis” de la Tercera Ordre Regular de Sant Francesc (2001). El 1999 rep la medalla d’or de la Comunitat Autònoma, que li és lliurada en el marc de les celebracions del Dia de les Illes Balears. El 1997 s’edita el disc compacte “Selecció d’obres pianístiques d’Antoni Martorell” i l’obra “L’organista celebrante”. El 1999 publica un doble CD amb balls populars sota el títol “Danses populars de les Illes Balears”, amb il·lustracions del pintor Josep Coll Bardolet. L’edició es presenta (25-III-1999) a la sala d’actes del Centre de Cultura de Sa Nostra (Palma). El 2001 es crea a Inca l’escola d’orgue clàssic de Mallorca, que rep el nom d’Escola Antoni Martorell. Nomenat doctor “honoris causa” per la Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears (UIB) del 15 de maig de 2001, és investit el 26 de novembre següent en un acte multitudinari que té lloc a l’església parroquial de Montuïri. Una vegada investit doctor, llegeix el parlament “El folklore musical balear, referent antropològic de la nostra identitat”.
D'altra part, obté (1968) el Siurell de plata del diari Última Hora, és distingit com a "Popular de Mallorca" per Ràdio Popular-COPE i l'Ajuntament de Montuïri el nomena Batle del Puig (2004). Pel que fa a l'àmbit internacional destaca el reconeixement que rep del Festival de Música de Goruitzia (Itàlia, 1969), la medalla de plata del Pontificat de Pau VI per la seva activitat en favor de la música sacra (1976), la placa de plata Una vita per la musica (Roma, 1986) i altres distincions i guardons.
El 2003 se celebra el primer Festival Internacional d’Orgue Antoni Martorell a Inca, que en edicions successives incorpora concerts a Palma, la Porciúncula i Inca amb intèrprets de primer nivell internacional, sota l’impuls de Pilar Rosselló Corró. Del Festival és nomenat director l’organista italià Roberto Marini. El 29 de novembre de 2005 pronuncia la lliçó inaugural del curs 2005/2006 de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears que titula "El Motu proprio 'Tra le sollecitudini' de Pius Xè i les seves ressonàncies en el Concili Vaticà II", que es publica poc després. El 2008 llegeix la ponència inaugural de les I Jornades d’Estudis Locals de Montuïri, que tracta sobre els cossiers de la vila. El 2008 s’inaugura la restauració de l’orgue monumental de Sant Francesc (Palma), una de les seves principals il·lusions des del 1956, quan l’orgue històric del mestre Bosch restà fora de servei. El 2008 la Universitat de les Illes Balears (UIB) publica un recull d’escrits seus (estudis, assaigs, parlaments, etc.) en un llibre de 336 pàgines que porta per títol “Des del meu balcó. Bastint la nostra identitat”, que va ser presentat (3-VII-2008) pel professor Joan Miralles Montserrat a l’aula magna de la Facultat de Lletres (edifici Guillem Cifre de Colonya) davant un públic nombrós.
Com a compositor creà centenars de peces musicals per a piano, orgue i cant. Cal citar catorze misses polifòniques per a cant i orgue i dues misses polifòniques amb instruments moderns. També cal citar “Cantica Natalitia” i “Ballate Evangeliche” per a veu i orgue. Ha publicat assaigs sobre cant popular i música litúrgica, sobre Bach (La cançó popular en l’obra de J.S. Bach), Mozart (Wolfgang Amadeus Mozart i la seva expressió religiosa), Wagner (Tristán e Isolda: asalto a la tonalidad), Chopin (Perfil humano y artístico de Chopin) i sant Francesc d’Assís (San Francisco de Asís, músico de la alegría). Pensant en el jovent de les illes publica els reculls “Sempreviva” (àlbum de 40 cançons populars per al jove pianista) i “Danses populars de les Illes Balears” (54 danses de les Balears en versió per a piano). Com a concertista actua a Roma, Bolonya, Torí, Assís, Locarno (Suïssa) i Palma. Participa en emissions i gravacions radiofòniques a Espanya, Ràdio Vaticana (Roma) i Ràdio Monteceneri (Suïssa). Assisteix i intervé en nombroses jornades, congressos, simposis i similars amb ponències, comunicacions, conferències i escrits sobre temes musicals o relacionats amb la música a Friburg, Torí, Pamplona, Estrasburg, Essen, Roma, etc. Té obres registrades a RCA Víctor, Columbia, Pax, Edicions Paulines i LDC de Torí.
Fou un home polifacètic, intel·ligent, rigorós, ordenat, feiner, amic dels amics i generós. Dotat d’una gran lucidesa i d’un fi sentit de l’humor, s’agradava de fer anar la xerrada, que salpicava amb dites, anècdotes, fets i acudits ocurrents. Senzill, planer, proper, humil i auster, es guanyava amb facilitat l’admiració i l’afecte dels qui el tractaven. Era llépol d’allò més. Li agradaven els dolços, els pastissos, les coques i la mel, que l’ajudava, deia, a refer la veu. Dominava la llengua amb una seguretat admirable i amb una riquesa lèxica sorprenent. Els seus sermons, lliures de tota afectació, eren directes i clars. S’agradava de conversar, comunicar, compartir i escoltar. El que deia, el que feia i la seva expressió no verbal, transmetien honradesa, sinceritat, lleialtat i transparència a mans plenes. Gaudia d’una ferma seguretat en ell mateix i d’una confiança en Déu lliure de dubtes i incerteses. La seva ànima no amagava ni un bri d’escrúpols, temors, inseguretats i vacil·lacions. Sempre va ser molt exigent amb ell mateix i amb els que estaven a les seves ordres. Mai no transigí amb el caprici, la subjectivitat i l’arbitrarietat. Per això molts l’estimaren i l’admiraren i alguns l’envejaren. Va ser un home agraït, que sabé correspondre justament els ajuts que rebia: el de l’organista que guarnia amb música les seves misses dels diumenges a les 12 h, la diligència de l’escolà fra Artur, les lectures dels seus lectors (Maria Antònia Mir, Miquel Alenyà...), les col·laboracions literàries de Pere Orpí, la capacitat de gestió i l’empenta de Pilar Rosselló, la franquesa de Baltasar Amengual, l’amistat vibrant del baríton Francesc Bosch Bauzà, l’alta competència de Roberto Marini, la magnífica tela (“A Antoni Martorell!”) que li dedicà Trinitat Huertas Rus, etc. La defensa de la llengua i la cultura pròpia de les illes constitueix una constant tot al llarg de la seva trajectòria i un dels seus trets identificatius. Fent-se ressò d’aquest fet, el 1998 l’Obra Cultural Balear (OCB) li atorga el premi Josep M. Llompart, dels premis 31 de desembre, destinat a guardonar persones que s’han distingit a les illes per la dedicació a la normalització de la llengua. El premi li és lliurat en el curs de la Nit de la Cultura de 1988.
El matí del dia 18 de febrer de 2009, als 95 anys fets i pocs dies abans de fer els 96, mor a la Porciúncula (Palma). El 16 de gener havia patit una caiguda mentre era al convent de Palma, prop del claustre, quan es disposava a sortir per fer la volta diària. Ingressat al servei d’urgències de Son Dureta, se li practiquen els punts de sutura necessaris perquè es tanqui la ferida oberta que s’havia fet al cap. Hi resta dues setmanes, fins que s’acorda el seu trasllat a la infermeria de la Porciúncula. Les exèquies es feren el dia 19 de febrer a la Porciúncula i el funeral es digué l’endemà a les 20 h. a la basílica de Sant Francesc (Palma), sota la presidència de fra Michael Higgins, ministre general de la TOR, amb l’assistència de familiars, autoritats, una comissió de la corporació local de Montuïri presidida pel batle Gabriel Matas Alcover i una Comissió de l’Acadèmia de Belles Arts presidida per Miquel Alenyà Fuster. El funeral va ser presidit pel Provincial i va ser concelebrat per una quarantena de preveres, entre ells els sacerdots diocesans Joan Darder Brotat, Joan Bauzà i Bauzà, Antoni Fullana Moragues, Miquel Serra Llodrà, Joan Bestard Comas, Bartomeu Tauler Valens, Bartomeu Vaquer Vidal, Pere Orpí Ferrer, Baltasar Amengual Martorell, Pau Oliver Ferrer, etc. Llegí les admonicions Xavier Bonet, director de Ràdio Popular. El protocol de defunció, redactat pel P. Nicolau Sastre Palmer i Pilar Rosselló Corró, el va llegir el P. Antoni Riera Lliteres. La lectura ritual, presa del Llibre de la saviesa, anà a càrrec d’un dels seus lectors habituals, el president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears. A Montuïri es digué una missa funeral el diumenge 22 de febrer amb assistència de la corporació municipal i amb l’actuació excepcional dels Cossiers.
El 24 d’agost de 2010 s’inaugurà a Montuïri el monument dedicat a la seva memòria amb una figura de mig cos en bronze, que el representa als 60 anys. Obra de l’escultor Damià Ramis Caubet, resta situada en els Graons, al costat de la façana lateral de la parròquia de Sant Bartomeu. El monument, promogut per l’Associació Cultural Mandrava, fou finançat amb aportacions populars, donatius de particulars i la contribució de l’Ajuntament de Montuïri. L'obra té unes dimensions de 95 cm d'alt, 70 de fons i 60 d'ample. L'acte de descobriment del bust va estar precedit per la interpretació del preludi Sol Ixent, creat per l'homenatjat, que interpretà el violinista Francesc Garcia Fullana. Tot seguit els Cossiers de Montuïri li dedicaren una danza d'homenatge. El 31 de desembre de 2010 és proclamat Fill Adoptiu de Palma davant una sala de sessions plena de gom a gom. Descansa en el cementiri municipal de Palma, a la capella de la TOR.
Al llarg de la vida publica diversos treballs sobre cant popular i música litúrgica. Composa centenars de peces musicals per a piano, òrgue i cant litúrgic. Entre les seves composicions destaquen Ore serene (1953), Motets polifònics (1972), Àgape (1972), A la taula del Pare (1974), Poble peregrinant (1977), Hosanna (1981), Himnari litúrgic (1982), Balades evangèliques (1982), Celebrem el Senyor (1982), Suite davídica (1992), The Zodiac (1992), Pensieri musicali (1992), Suite mariana (1992), Tre toccate in re (1992), Dues suites per a piano (1992), Sempreviva (1992), La processó dels profetes (2006), Il cantico delle creature (2007). Publica Las pajas del pesebre (nadala per a 3 veus iguals) (1947), la Missa Pau als homes per a cor de 4 veus mixtes i orgue amb participació de l’assemblea (1968), Sant Francesc d’Assís, joglar de l’alegria: un nou cant a l’existència (1994), Obres per a piano (1997), O Domine (veus mixtes) (2008), Laudate pueri Domine (cor) (2008), Sol ixent: preludi capriciós (violí i piano) (2008) i altres.
Escultura en bronze de Fra Antoni Martorell Miralles TOR
realitzada per Damià Ramis Caubet, Es Graons, Montuïri
Referències bibliogràfiques:
Miquel GAYÀ, “L’Il·lm. Dr. P. Antoni Martorell Miralles: parlament biogràfic”, Acadèmia de Belles Arts, Palma 1985.
CENTRE DE RECERCA I DOCUMENTACIÓ MUSICAL (CM), “Martorell Miralles, Antoni”, Gran Enciclopèdia de Mallorca, t. 10, pàg. 298-299, Palma 1991.
Joan PARETS SERRA, “Martorell Miralles, Antoni”, Gran Enciclopèdia de Mallorca, t. 23, pàg. 225, Palma 1991.
GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, “Martorell Miralles, Antoni”, t. 19, pàg. 87, Palma 1991.
Maria I. DEYÀ i Antoni ROCA, “Antoni Martorell, aires musicals”, ‘Pòrtula’, núm. 210, Palma 1999.
Joan PARETS SERRA et al, “Antoni Martorell i Miralles”, ‘Compositors de les Illes Balears’, pàg. 100-101, El Gall editor, Palma 2000.
Pius TUR MAYANS, “Defensa dels mèrits del doctorand Antoni Martorell Miralles”, UIB, Palma 2001.
SERVEI D’INFORMACIÓ DE L’UIB, “Currículum vitae d’Antoni Martorell Miralles (TOR)”, Palma 2001.
SERVEI D’INFORMACIÓ DE L’UIB, ”Discurs del Rector”, acte d’investidura d’Antoni Martorell Miralles com a doctor honoris causa, Palma 26-XI-2001.
Roberto MARINI, “Antoni Martorell”, ‘Concerti Festival Antoni Martorell. Mallorca’, Palma s/d (Vegeu www.mariniroberto.it).
Biel GOMILA, "El legado centenario del Pare Martorell", Diario de Mallorca, 9-III-2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario