Frida Kahlo (Coyoacán, Mèxic, 6 de juliol de 1907 – 13 de juliol de 1954)

Pintora. Filla de Guillermo Kahlo (1871-1941), nat Carl Wilhelm Kahlo, i de la seva segona esposa, Matilde Calderón González (1876-1932). És la tercera de quatre germanes: Matilde, Adriana, ella i Cristina. Tenia dues germanes més, Luisa i Margarita, filles del primer matrimoni del pare amb María Cardeña Espino. És inscrita en el registre civil amb els noms de Magdalena, Frida i Carmen. El pare, nat a Pforzheim (Baden-Wurtemberg, Alemanya), emigra (1890) a Mèxic als 19 anys. La mare, nada a Mèxic, és descendent d’espanyols. El pare treballa com a fotògraf i com a dependent del comerç. El 1913, quan té 6 anys, l’afecta la poliomielitis, que li deixa seqüeles importants al peu i a la cama dreta. El 17 de setembre de 1925, als 18 anys, pateix un terrible accident de trànsit quan l’autobús que la porta del col·legi a casa seva topa amb un tramvia. Resta greument ferida, amb conseqüències físiques i emocionals que li duren tota la vida. Passa un mes ingressada a l’hospital de la Creu Roja de Mèxic D.F., seguit d’una llarga convalescència que dedica a dibuixar i pintar. Aleshores pren classes de dibuix al taller de gravat de Fernando Fernández Domínguez. No consta on fa els primers estudis. S’ha dit que estudià al Col·legi Alemany, però en aquest centre no consta la seva matricula. El 1922 ingressa a l’Escuela Nacional Preparatoria amb el propòsit de preparar-se per a la carrera de Medicina, que és la que vol fer. El 1928, als 21 anys, s’incorpora al Partit Comunista de Mèxic, on es retroba amb l’antic company, el pintor Diego Rivera. S’enamoren i es casen el 1929. Poc després Rivera és expulsat del Partit Comunista i ella l’abandona voluntàriament. El 1930 la parella es trasllada a San Francisco (EUA), on Diego té alguns encàrrecs de feina. El 1931 coneix a San Francisco el metge Leo Eloesser, que serà el seu conseller mèdic la resta de la vida. El 1933 es trasllada a Nova York, on Diego pinta un moral per al Rockefeller Center. El 1934 marxen a Detroit (EUA) per motius de feina de Diego. El 1937 Frida posa la seva casa, la “Casa Azul”, de Coyoacán, a disposició de León Trotsky i Natalia Sedova. L’any següent fa la primera exposició individual a la Galeria Julien Levy, de Nova York. El 1939 exposa a Paris, a la Galeria Pierre Colle i coneix els pintors surrealistes. De retorn a Mèxic ella i Diego Rivera es divorcien a causa d’infidelitats mútues, per bé que pesen sobretot les relacions de Rivera amb Cristina, la germana menor de Frida. Malgrat la ruptura de la parella, el 1940 arriben a un acord amistós i es tornen a casar. A partir d’aleshores Frida combina i no amaga les seves relacions homosexuals i heterosexuals. El 1941 mor el pare, amb el qual havia mantingut sempre una relació positiva d’afecte i suport en els moments difícils. En canvi amb la mare la seva relació va ser difícil i contradictòria. El 1943 obté una plaça de professora a l’Escuela de Arte “La Esmeralda”, de Mèxic D.F., i el 1946 li és concedit pel Ministeri de Cultura el Premi Nacional de Pintura. El 1948 s’incorpora al nou Partit Comunista de Mèxic. A causa de les seqüeles que arrossega de la polio i de l’accident de trànsit, el 1950 ha de ser intervinguda 7 vegades de la columna vertebral i passa 9 mesos a l’hospital. El 1951 es veu obligada a usar cadira de rodes. Es per aquest motiu que el 1953 assisteix enllitada a la inauguració de l’exposició que li organitza Lola Álvarez Bravo. Poc després pateix l’amputació terapèutica de la cama dreta fins al genoll. La fragilitat de la salut i els dolors no li donen treva. El 13 de juliol de 1954 mor a la “Casa Azul”, on havia nat 47 anys abans. El 1958 s’inaugura a la casa natal el Museu Frida Kahlo, que és visitat per turistes i afeccionats a l’art. Després de la seva mort, el pas del temps ha convertit la seva figura en una icona del feminisme militant. Pintà unes 200 obres, en la seva majoria de petit format i amb abundància de retrats. Hi combina solucions surrealistes, expressionistes i ingenuïstes, en el marc d’una concepció bàsicament íntima, subjectiva i autobiogràfica. La temàtica es relaciona amb elements populars d’arrels indígenes i reflecteix, alhora, la influència de la pintura mural del seu marit i de la tradició muralista mexicana. Fa ús de símbols i al·legories, de sentit críptic de vegades. A través dels pinzells expressa sovint sentiments personals, fantasies pròpies, desitjos i emocions. Entre les seves obres més conegudes destaquen “Retrato de Miguel N. Lira” (1927), “Henry Ford Hospital” (1932), “Mis abuelos, mis padres y yo” (1936), “El suicidio de Dotohy Hale” (1938-39), “Las dos Fridas” (1939), “El venado herido” (1946) i altres. La vida de la pintora ha inspirat dues pel·lícules: “Frida, naturaleza viva”, de Claude Leduc (1984), i “Frida”, de Julie Taymor (2002). El 2007, amb motiu del centenari del seu naixement, el Palacio de Bellas Artes de Mèxic li dedica una àmplia exposició antològica que titula "Frida Kahlo 1907-2007”. Homenaje Nacional". La Fundació Pilar i Joan Miró (Palma) inclogué en l’exposició col·lectiva de març/abril de 1997 dues obres força interessants de la pintora.


Bibliografia

Andrea KETTENMANN, “Kahlo”, versió espanyola, Taschen ed., Colònia, 2008

Isolda P. KAHLO, “Frida íntima”, Dipon ed., 2004

Ian CHILVERS et al., “Diccionari d’Art Oxford” (versió catalana de “The Oxford Diccionary of Art”, 1988), Edicions 62, pàg. 421, Barcelona, 1996