Polític, advocat i professor de dret.
Fill de Fèlix Pons Marquès i de Maria Josepa Irazazábal Hevia, estudia el batxillerat amb els jesuïtes al col·legi de Monti-sion (Palma), on és deixeble del P. Miquel Batllori. Es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona (1964). Exerceix com a advocat a Palma i és professor de dret de l’Escola d’Assistents Socials (1965-1970). Posteriorment ho és de ciència política i dret polític (1972-74) i de dret administratiu (1974-77) de la secció delegada a Palma de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Des del 1970 és el cap de l’assessoria jurídica del Banc de Crèdit Balear (1970-85 i 1996-2007). El 1973 funda i és el primer president de l’Associació d’Advocats Joves de les Balears.
Fèlix Pons Irazazábal, 2000 ca.
Ingressa en el PSOE el desembre de 1974 i participa en la refundació de la Federació Socialista Balear (FSB). És elegit diputat per les Balears a les eleccions legislatives del 1977 i és conseller de Sanitat i Treball del Consell General Interinsular de les Balears sota la presidència de Francesc Tutzó (setembre de 1982-maig de 1983). En el Congrés dels Diputats participa en l’elaboració i en el debat de la Constitució Espanyola (1978). A més, és vicepresident de la Comissió d’economia i portaveu de la Comissió de Pressupostos. El 1979 torna a encapçalar la llista del PSOE a les eleccions general i és elegit diputat. Participa en l’elaboració de les lleis orgàniques i és portaveu socialista en matèria de defensa. Dimiteix com a membre de la comissió executiva regional del PSOE en no ser aprovada la ponència en la qual defensa continguts similars als de la socialdemocràcia europea. Fa part amb representació del PSIB-PSOE de la Comissió dels Onze, creada per iniciativa de Jeroni Albertí Picornell, president del Consell General Interinsular, per elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears que pogués ser aprovat per consens. Creada el 3 de juliol de 1980, la Comissió es dissol el 8 de maig de 1981. El 15 de juliol de 1981 Jeroni Albertí (UCD) i Fèlix Pons (PSOE) arriben a un acord sobre l’Estatut.
El 1982 s’incorpora de bell nou a la comissió executiva del PSIB-PSOE, és president de la comissió gestora del partit (1982), secretari general (1982-85) i president (1985-94). D’altra part, és membre del comitè federal del PSOE (1982-85 i 1987-94). El 1983 encapçala la llista del PSOE a les eleccions autonòmiques de les Balears. És elegit diputat al Parlament i conseller del Consell Insular de Mallorca, per bé que resta a l’oposició. El 4-VII-1985 és nomenat ministre d’Administracions Territorials del Govern espanyol presidit per Felipe González. A les eleccions generals del 1986 és elegit novament i és designat president del Congrés dels Diputats el 15-VII-1986. Renova el càrrec en les legislatures de 1989-93 i 1993-95. El 1995 aixeca la darrera sessió de la legislatura amb les paraules: “Se levanta la sesión y algo más”. Els diputats l'acomiaden tot seguit amb una ovació pràcticament unànime i perllongada. El 3-III-1996, en finir les funcions la Diputació permanent del Congrés, es retira de la política per dedicar-se a l’exercici de l’advocacia i a les classes de Dret. Des del seu càrrec de president del Congrés dels Diputats treballa per la moderació i el consens. El 1989, amb la fortalesa que el caracteritzava, suspengué durant uns minuts la sessió plenària del Congrés per expulsar de l’hemicicle els tres diputats de Batasuna.
De retorn a Mallorca (1996), exerceix com a advocat i professor de dret mercantil de la UIB (1996-2007). El 2008 és nomenat professor honorari de la Universitat. Quan Gerard Bonet li ofereix (2003) la presidència de l’assemblea autonòmica de Creu Roja a les Balears, declina l’oferiment perquè el seu desig és fer d’advocat a temps complet. Crea (1996) la societat Iseu Advocats, amb especialistes dels distints àmbits del dret. En el seu despatx hi ha dues fotografies, la del seu pare Fèlix Pons Marquès, i la de l’amic Francisco Tomás y Valiente. És director (1996-2010) de la Revista Jurídica de les Illes Balears, que edita la Fundació Escola de Pràctica Jurídica. Entre 2004 i 2006 és membre de la comissió assessora per a la Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Va ser una persona de sòlida formació jurídica, d’un gran rigor intel·lectual i d’una gran capacitat de comprensió i intuïció. Auster per convicció, practicà la moderació, la correcció de formes, el respecte als oponents i el recurs al debat com a mitjà per arribar a acords satisfactoris, duradors i útils. Es posiciona sempre contra els radicalismes, els doctrinarismes i les visions de campanar. Defensa les posicions equilibrades i sensates i l’anàlisi crítica de la realitat. De profundes conviccions cristianes, disposa d’una cultura àmplia i maneja sempre una informació solvent, actualitzada i ben contrastada. És un bon orador i domina amb fluïdesa la llengua catalana. Desplegà una intensa activitat com a conferenciant a les illes, a la Península i a l'estranger.S’ha dit que coneixia molt bé quins eren els poders fàctics de les illes i del país. Practica l’honestedat i la integritat d’acord amb l'alçada del seu esperit noble i solidari. Gaudeix del respecte de gairebé tothom i de l’admiració de molts.
Practica amb assiduïtat el windsurf a la platja de Portals Nous (Calvià, Mallorca) i és afeccionat a la lectura, la música clàssica i el futbol. Casat amb Carmen Aguirre, és pare d’un fill, Fèlix, i dues filles, Maria Josep i Cèlia. El 1988 és nomenat doctor “honoris causa” de la UIB. D’altra part, és distingit amb la Medalla al Mèrit Constitucional, la Creu d'Honor de Sant Raimon de Penyafort, la Gran Creu de l'Ordre de Carles III, la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica, la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Medalla d'Honor del Parlament. El 2000 ingressa com a acadèmic numerari a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears.
Mor a la Clínica Rotger (Palma) el 2 de juliol de 2010, als 67 anys. El funeral té lloc a la Seu, oficiat pel bisbe de Mallorca. Hi assisteixen el president del Congrés dels Diputats, José Bono Martínez; Maria Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern espanyol; els antics presidents del Congrés Fernando Álvarez de Miranda, Manuel Marín González i Federico Trillo-Figueroa; Francina Armengol Socias, presidenta del Consell Insular de Mallorca; Aina Rado Ferrando, presidenta del Parlament de les Illes Balears; Aina Calvo Sastre, batllessa de Palma i unes dues mil persones. Entre el públic es troba la presidenta del Consell Consultiu, Carme Fernández; la cúpula del Consell d’Administració del Reial Mallorca, una representació del Banc de Crèdit Balear, representants de la Caixa de les Balears Sa Nostra, una representació del Partit Popular, l’antic batlle de Palma, Ramon Aguiló; juristes, com Lluís Segura Ginard, Bernat Garcias, Antoni Coll, etc.
Vaig mantenir una molt bona relació d’amistat, afecte i admiració amb Fèlix Pons. El seu pare era el misser de la meva família materna i, quan morí l’àvia Magdalena Miró-Granada (20-I-1968), va ser el marmessor de la seva herència. Arran de la mort sobtada del pare, Fèlix Pons Marquès (1910-70), ell acaba la tasca en el marc de l'assumpció dels clients del despatx del pare i de les gestions que hi havia pendents i en curs. El 1977 el visit en el seu despatx del carrer de Sant Miquel per a una consulta jurídica, que em resol de manera convincent. El 1979 en demana que faci part del grup encarregat de la redacció d’un esborrany del futur Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El grup va estar integrat per ell, Gregori Mir Mayol, Josep Alfonso Villanueva, Bartomeu Colom Pastor i jo. Per motius de discreció i eficàcia, decidim reunir-nos a la sala de juntes de l’oficina del Banc Industrial de Catalunya (Avinguda Comte Sallent, núm. 18, Palma), on ens trobem un cop a la setmana, a la tarda, durant un bon grapat de mesos. El 1980 ens trobem de bell nou per introduir en el text de l’any anterior unes rectificacions puntuals.
El 1982 em demana que col·labori amb el grup de persones que li donen suport en la tasca de preparar el programa per a les eleccions autonòmiques del 1983. Al carrer Puresa (Palma) em trob amb ell Príam Villalonga, Josep Alfonso Villanueva, Francesc Triay i altres. Després de les eleccions, em proposa de fer part del consell d’administració de GESA, al qual m'incorpor el setembre de 1983 i hi rest fins al març del 1997. Continuem amb comunicació freqüent fins que el 1986 marxa a Madrid, on s'hi està durant 10 anys. Quan torna el 1996 ens topem sovint pel carrer: ell era molt afeccionat a passejar per Ciutat. Quan ens trobem, aprofitem per fer una xerrada. També vaig al seu despatx, ara al carrer Juan de Cremona, vàries vegades, per a consultes de caire jurídic. Record, sobretot, la del 15 de juliol de 2004, quan vaig rebre per telèfon diverses amenaces acompanyades d’un intent d’extorsió. També quan el director regional d’una entitat financera em fa seguir per una detectiu, que vaig identificar i desemmascarar. Record que tot aprofitant una conversa telefònica, féu un tall per dir-me que m’havia equivocat en acceptar (2005) la proposta de fer part de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears i m'explicà les raons. És l’únic retret que mai en va fer. Tenia raó, i tant que en tenia.
Va ser particularment emotiva la trobada que tinguérem entre el portal de casa seva i el del seu despatx quan ja era malalt. Aquell dia tenia interès a allargar la conversa, que adquirí aviat l’aire d’un comiat sobreentès. Em contà anècdotes del seu temps al Congrés. Varem riure a plaer. Ens acomiadarem somrients, per bé que a l’aire surava una flaire continguda, estranya, inusual.
Fèlix Pons Irazazábal, 2000 ca.
Bibliografia:
GEM, t. 13, p. 293, i t. 23, p.. 298
Gina GARCIAS,”I Love You, Europa” (Entrevista a Fèlix Pons), ONA Quadern de debat, 3 d’octubre de 1992, pàg. 12-17, Palma
Francina ARMENGOL SOCIAS, "Fèlix Pons i la necessitat de referents", Diario de Mallorca, 7-VII-2013, pàg. 37.
Valentí PUIG, "Las ponderaciones de Félix Pons", ABC, 3-VII-2010, Madrid
José Carlos LLOP, "La nobleza del hombre político", Diario de Mallorca, 3-VII-2010, Palma
Pere Antoni PONS, “Damià Ferrà-Ponç”, Lleonard Munaner editor, pàg. 271, Palma 2012
CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, Félix Pons Irazazábal, www.congreso.es
INSTITUT D'ESTUDIS AUTONÒMICS (Editor), "Fèlix Pons, la dignitat del pensament", Lleonard Muntaner editor, Palma 2012
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Quin gran article. Molt complet. I ben necessari fer un rememorament cap a la figura de Fèlix Pons.
ResponderEliminarUna pregunta que llenç a l'aire... Què hagués estat de Balears si enlloc de governar Cañellas, hagués governat Pons?
Interessant.
Sebastià Salas