Bartomeu Barceló Pons, 2010 ca.
El 1956 comença la tasca docent impartint classes al Colegio Estudio (Madrid). El 1958 es trasllada a Palma, on fa classes a diversos centres de segona ensenyança, com Monti-sion, Sant Francesc, La Immaculada, Sant Felip Neri, Santa Teresa (Marratxí) i La Puresa (Inca). Entre 1963 i 1971 fa classes de geografia del turisme a l’Escola de Turisme de les Balears, ubicada aleshores a l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. El 1963 funda amb Jaume Vidal Alcover l’editorial Daedalus, que publica “Els mallorquins” (1967), de Josep Melià, “Els desbarats” de Llorenç Villalonga i més d’una vintena d’obres. Aquest mateix any participa en la fundació de l’Obra Cultural Balear i és vocal de la Junta Directiva fins al 1968 sota la presidència de Miquel Fortesa Pinya.
És (1967) col·laborador de classes pràctiques, professor agregat interí (1969/71) i professor agregat numerari de geografia (1971/76) de la secció delegada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma. El 1976 guanya per oposició la càtedra de Geografia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma (Mallorca) i el 1978 trasllada la càtedra a la Universitat de les Illes Balears (UIB), de nova creació. De 1976 a 1990 és catedràtic amb dedicació plena i de 1990 a 1994 ho és amb dedicació parcial. A la UIB és el primer director del departament de geografia (1981/84), per bé que de manera informal el departament funcionava sota el seu guiatge des del 1968. És degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Entre 1980 i 1984 és vicerector d’investigació de la UIB. El 1982 és candidat a rector en unes eleccions que guanya Nadal Batle Nicolau.
Entre 1957 i 1971 treballa a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma. Hi és cap del servei d’estudis i director del butlletí, que assoleix un gran prestigi com a publicació sobre temes d’economia i turisme de Mallorca. El 1964 participa en la fundació de la consultora Servei d’Estudis i Programació Tècnica i Econòmica (SEPTE), de la qual és president executiu. Es dedica bàsicament a la realització per encàrrec d’estudis d’informació, urbanisme, geografia aplicada, demografia i economia, destinats a la informació prèvia dels plans d’ordenació urbanística. Fa la informació dels plans urbanístics de Pollença, Alcúdia, Calvià, Palma, Villacarles i del provincial de les Balears. Compta amb la col·laboració, entre d’altres, dels economistes Carles Gasòliba Böhm, Francesc Quetglas Rosanes, Antoni Campins Colom, Víctor Garau Jaulin du Seutre, Miquel Alenyà Fuster, Josep M. Muntaner Pascual i altres. Compta també amb el suport com a soci de Pere Costa i l’assistència de Guillem Frontera Pascual, Fina Casals i altres.
D’altra part, és col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana, de la Gran Enciclopèdia de Mallorca i de la Història de Mallorca coordinada per Josep Mascaró Passarius. És director executiu de l’obra que Caixa de Balears publica amb motiu del seu centenari sota el títol “Cent anys d’història de les Balears” i és coautor, amb Pere Carlos i Miquel Alenyà, del capítol dedicat a “Evolució econòmica”. Imparteix conferències, publica nombrosos articles a revistes i publica diverses obres, entre les quals sobresurten “El segle XIX a Mallorca” (1964), “Les Illes Balears”(1969) i “Evolució recent i estructura actual de la població de les Illes Balears” (1970). El 1970 guanya el Premi Ciutat de Palma d’investigació. Del 1991 al 2002 és membre de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans i a partir del 2002 n’és membre emèrit. El 8 de setembre de 1998 rep el premi Gabriel Alomar, del Consell Insular de Mallorca, pels seus treballs relacionats amb l’urbanisme. El 2000 és elegit president d’honor de l’Associació de Geògrafs de les Illes Balears (AGIB). El 2002 és guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i rep la medalla de plata de l’UIB. El 2009 és distingit amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.
En vida rep dos homenatges rellevants. El 22 de maig de 1988 l’hamenatgen els historiadors assistents al curs “10 anys d’Història Econòmica”, dirigit per Carles Manera Erbina. El 2010 és objecte d’un homenatge consistent en la publicació d’un llibre de gairebé mil pàgines titulat “Homenatge a Bartomeu Barceló Pons, geògraf”, editat per Lleonard Muntaner, que el 14 de desembre de 2010 és presentat al saló d’actes del Centre de Cultura de Sa Nostra a Palma. El llibre recull articles de deixebles, amics, companys i col·laboradors, entre els quals es compten Guillem Frontera Pascual, Joan Nadal Cañellas, Onofre Rullan Salamanca, Rosa Vallès Costa, Joan Vilà Valentí, Camilo J. Cela Conde, Josep A. Alcover, Josep Juan Vidal, Gabriel Llompart Moragues, Josep Massot i Muntaner, Andreu Muntaner Darder, Guillem Rosselló Bordoy, Vicenç M. Rosselló Verger, Angustí Jansà Clar, Luis Berbiela Mingot, Carles Manera Erbina, Antoni Martínez Taberner, Joan Mayol Serra, etc. Amb motiu del seu traspàs fan pública manifestació de condol el Govern de les Illes Balears, la rectora de la Universitat (UIB) i l’Obra Cultural Balear.
Vaig tenir l’oportunitat de conèixer en Tomeu i treballar amb ell tot just quan vaig acabar la carrera d’Econòmiques. El 28 de juny del 1967 em vaig examinar de la darrera assignatura de cinquè curs i l’1 de juliol m’incorporo a SEPTE per treballar-hi a mitja jornada fins que a partir del setembre pas a fer la jornada completa. En aquells moments els treballs en curs són els referents a la recollida i processament de la informació prèvia per a la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de l’Ajuntament de Calvià. Poc després s’afegeixen les tasques relacionades amb la informació prèvia a la redacció del Pla General d’Ordenació de les Balears i tot seguit la de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbana de Palma. A final del gener del 1968 vaig haver d’interrompre la col·laboració arran de la meva incorporació al servei miliar com a recluta. Tot i això, en representació de SEPTE a l’estiu vaig viatjar a Còrdova per assistir a unes jornades d’economia regional a les quals vaig conèixer Xosé Manuel Beiras Torrado, Ángel Rojo Duque i altres. Durant el temps que va durar la meva col·laboració amb SEPTE em demana per al butlletí de la Cambra de Comerç, que ell dirigeix, diversos articles sobre l’economia de les Balears.
El 28 d’agost de 1967, festivitat de Sant Bartomeu, em convida a berenar a casa seva. Allà em presenta l’esposa, Mentxu, i saludo els seus fills encara petits. Aleshores viu a la plaça Quadrado, a un edifici que té parets mitgeres amb l’esplèndida casa modernista coneguda com a Can Barceló, aixecada pel seu avi amb guarniments de ceràmica de la Roqueta. A la seva casa em trobo amb Pere Costa, Guillem Frontera, Josep Melià, Albert Quintana, altres convidats i, sobretot, amb una tertúlia força animada i alhora crítica, irònica, divertida i democràtica. El 4 de novembre de 1967 vaig amb Tomeu Barceló i Pere Costa a la cerimònia d’inauguració oficial dels polígons d’ASIMA. Té lloc al Polígon Industrial de Son Castelló, amb l’assistència del ministre José Solís Ruiz, del governador civil Plàcido Álvarez Buylla i del batlle de Palma. Uns dies més tard hi tornem en companyia de Manel Ribas Piera, l’arquitecte encarregat poc abans de la redacció de la Revisió del Pla General d’Ordenació de Palma. Quan pas per l’avinguda Asima, encara record la imatge d’un polígon sense cap edificació, però amb tots els mitjans urbanístics (pluvials, clavegueram, voravies, avinguda central, carrers adjacents, faroles, il·luminació, etc.) enllestits i deixats a punt per ser usats a ple rendiment. De fet el polígon nova reeixir fins el 1978.
Uns anys més tard, el 1981, em comana, amb gairebé un any d’anticipació, l’elaboració de la part corresponent als anys 1964-1980 de l’article sobre l’evolució econòmica de les Balears, que ell, Pere Carlos Arnáiz i jo redactem per a l’obra “Cent anys d’història de les Balears”, commemorativa del centenari de Caixa de Balears “Sa Nostra”. Record amb especial simpatia el dia que ell i Pere Costa em varen convidar a celebrar el premi extraordinari que havia guanyat per oposició poc abans, el mateix novembre de 1967, amb un dinar al restaurant Portitxol (Palma). Dinarem de caldereta de peix i d’un excel·lent plat de llom amb esclata-sangs, tot regat amb vi blanc i negre de Rioja, segons les instruccions donades pel propi Tomeu al Sr. Bujosa, propietari de l’establiment. Aquell dia de novembre del 1967 vaig descobrir dos trets de la personalitat d’en Tomeu que encara desconeixia: la seva afecció a la bona taula i la preferència que sent per fer anar la xerrada amb els amics.
Bibliografia:
Onofre RULLAN, Joan MAYOL, Lleonard MUNTANER, “Homenatge a Bartomeu Barceló Pons, geògraf”, Lleonard Muntaner editor, Palma 2010.
GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, "Barceló Pons, Bartomeu"", v. 3, pàg. 192, Barcelona 1971.
ENCICLOPÈDIA D'EIVISSA I FORMENTERA, "Barceló Pons, Bartomeu", Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Eivissa 1975.
Antoni MARIMON, “Barceló Pons, Bartomeu”, Gran Enciclopèdia de Mallorca, v. 2, pàg. 16, i v. 23, pàg. 47, Palma 1993.
Jesús GARCIA MARÍN, “Recuerdo del Dr. Barceló”, Última Hora, 11-X-2012, pàg. 20.
Guillem FRONTERA, “Doctor Barceló i Pons”, Diari de Balears, 11-X, 2012, pàg. 24.
Ben VICKERS, "Els que estudien la nostra història", 'Balears Cultural', Diari de Balears, 14-VI-1998, pàg. I i II.
Guillem ROSSELLÓ BORDOY, "Comiat a un amic que se'n va per no tornar", Diari de Balears, p. 16, 16-X-2012.
No hay comentarios:
Publicar un comentario