Fill de Bartomeu Fortesa Pinya (1894-1957),
enginyer agrònom i escriptor, i d’Elisa Pujol Solanellas, natural de Reus, té
dues germanes (Aina i Elisa) i un germà (Francesc “Xisco”). Els pares viuen
durant 10 anys (1934-44) a Felanitx, ja que el pare és el director de l’Estació
Enològica i professor de ciències naturals de l’Institut. Tot seguit i durant
quatre anys (1944-48) resideixen a Son Ferreret (Gènova) fins que passen (1948)
a ocupar una casa de nova construcció que l’àvia paterna, Aina Pinya Cortès
(1862-1963), ha fet construir per a ells al carrer Faust Morell (Palma), segons
plànols que havia deixat enllestits el fill arquitecte, Guillem Fortesa Pinya (1892-1943). La família paterna descendeix dels Fortesa de Can Querol.
Família Fortesa Pinya, 1950 ca. Bartomeu Fortesa Pujol és el
tercer de la segona fila (drets)
Fa el batxillerat i el curs preuniversitari al
col·legi La Salle, de Palma (1949-56). El 1956 ingressa en el seminari diocesà
de Mallorca, on fa amb dos anys els tres cursos de filosofia (1956-58). El 1958
es trasllada a Roma per estudiar teologia a la Universitat Gregoriana ,
on es llicencia amb un “cum laude” (1962). Ordenat de prevere (1963), torna a
Mallorca i és destinat com a vicari cooperador a la parròquia d’Artà. Es trasllada
a Barcelona, on se secularitza en els primers anys de la dècada dels 70, es
casa i munta una botiga de mobles que gira sota el nom comercial de “Orden”. Fa
una llarga estada d’estudis a Munic (Alemanya) i el 1977 torna a Roma, on obté
amb “magna cum laude” la llicenciatura en filosofia a la Universitat Gregoriana.
El
Guanya per oposició plaça de professor agregat
(1979) i, posteriorment, una càtedra (1981) de filosofia d’institut. El 1999
passa a ser professor de la
Universitat Ramon Llullla Societat Catalana
de Filosofia i a revistes especialitzades com “Convivium”, “Veritas” i “Archives
de Philosophie”.
Publica treballs sobre patrística, art
(“L’imaginari del Barroc”, conferència, 12-V-2000), crítica literària i ètica. Amb
línia amb els treballs sobre Thomas Hobbes i gràcies a una excel·lent
preparació filològica, tradueix del llatí a l’espanyol l’obra “De Corpore” (El
Cuerpo), que es publica el 2010.
A la revista “El Mirall”, de l’Obra Cultural Balear”,
publica “Bartomeu Fortesa Pinya: reflexos” (1994), escrit dedicat a comentar la
figura del seu pare. A partir del 1994 és corresponsal a Espanya i Portugal del
“Bulletin Hobbes” i membre de la New York Academy of Sciencies. Des del 1992 és
membre de la
Societat Catalana de Filosofia, de la Junta Directiva de
la qual és vocal a partir del 1998.
Casat amb Dolores González Ruana,
és pare de tres fills. Equilibrat, rigorós, ordenat, auster, cult i feiner de
mena, treballa sense peresa amb el desig de ser exhaustiu en les anàlisis que
fa i en la recerca de fonts i referències. Afeccionat a la música, s’agrada
d’escoltar Mozart, Beethoven, Bach i, sobretot, peces gregorianes. Moltes
vegades el vaig sentir alabar la missa gregoriana de difunts. És afeccionat al
teatre i procura anar a totes les representacions que té a l’abast. Sent
predilecció per “Un tramvia anomenat desig”, de Tennessee Williams. Afeccionat
a la lectura de prosa i poesia, durant un temps té com a llibre de capçalera una
antologia poètica de Miquel Hernández, que actualment conserva Joan Pla. S’agrada
de fer sovint llargs recorreguts amb el BMW. Mai no oblida la relació de la seva
nissaga paterna amb el poble jueu i, quan cal, es mostra identificat amb les seves
arrels, que també són les meves. Malalt i amb problemes de dicció durant un
temps, suporta el seu estat amb una presència d’ànim admirable, sense deixar de
treballar.
No es desvincula mai de Mallorca, a la qual se
sent lligat genèticament i vitalment. A Sant Telm (Andratx) té un apartament en
el qual passa caps de setmana i temporades a l’estiu. A l’illa manté amistats
de tota la vida, com les que el lliguen a l’escriptor i periodista Joan Pla, al
catedràtic Romà Pinya Homs, al seu cunyat Ramon Rosselló, al prevere Jaume
Santandreu, als cosins Aina i Carles Fortesa, als amics “cursillestes” i altres. Participa a les XVIII Jornades d’Estudis Locals, que tenen lloc a Palma del 15 al 17 de desembre de 1999, amb la comunicació “Aristòtil en el tombant de l’Edat Mitjana”, que publica (2000) l’Institut d’Estudis Baleàrics, que està dedicada, entre altres qüestions, a analitzar alguns aspectes de la relació entre Ramon Llull i el filòsof grec. Els quatre germans són propietaris per herència (1963) de la possessió de Son Santiscle, també dita Es Rafal (Palma), situada entre el Camí dels Reis i la carretera de Palma a Puigpunyent, que és de la família des del 1753.
El 6 d’octubre del 2000 llegeix la ponència “La
formació de la tradició política” en els col·loquis de Vic. El 6 de novembre de
2000 llegeix la lliçó inaugural del curs 2000/01 de la Societat Catalana
de Filosofia, que tracta el tema “Ètica de l’home i ètica del ciutadà”. El 5 de
desembre de 2000 mor a Barcelona, sobre les 14:15 h, als 61 anys d’edat. Amb
motiu del seu traspàs la
Societat Catalana de Filosofia dedica a la seva memòria el
dotzè anuari (2001) i la publicació dels col·loquis de Vic (2001).
Som condeixebles d’estudis primaris al col·legi
La Salle de Palma juntament amb Fernando Sánchez-Monge
Álvarez , Joan Gomila Vidal, Agustí Estela Ripoll ,
Josep Antoni Barceló
Rosselló, Salvador Llamas Fuentes, Lluís Moyà Bareche ,
Pere de la Portilla
Costa , Bartomeu Cabot Company i altres. Anys més tard,
coincidim com a estudiants de filosofia a les aules de Son Gibert. Entre 1956 i
1960 mantenim una bona relació d’amistat. Els dos elaborem per al certamen
anual de 1959 el treball “La filosofia en els textos de Pius XII”, que obté el premi.
Els estius sovint anem d’excursió amb bicicleta a Portals Vells i a altres
indrets de l’illa, com Valldemossa. Ell, Joan Pla i jo formem en aquells anys
una espècie de tern avingut i força actiu. Fan part del grup Vicenç Jasso,
Josep Noguera, Biel Vidal Arcas, Jaume Muntaner, Manolo Haro, Marià Cortès,
Guillem Ramis, Bernat Pou, Gaspar Aguiló, Josep Antoni Fuster , etc. Separats
pels camins de la vida, Tomeu em convida a la seva missa nova (1963), que compta
amb la presència i la paraula del jesuïta argentí Hugo Achával, que a Roma havia
estat conseller seu i meu.
Convocat per Joan Pla, assisteixo a la missa
que, el dilluns 11 de desembre de 2000 a partir de les 19:30 h, ofereixen en
sufragi seu a la capella de la Casa de l’Església la família, amics de joventut
i els “cursillistes” amb els quals mai no perdé el contacte. Per desig seu la
cerimònia s’acompanya de fragments de la missa de rèquiem de Mozart, de la qual
cosa té cura el seu fill Israel. Diu la missa i fa el sermó Jaume Santandreu. Hi
són presents Marià Cortès, Joan Horrach, Joan Pla, Miquel Alenyà, Romà Pinya, etc.
Ocupen la presidència la
vídua Lola i els tres fills, les germanes Aina i Elisa, i
Ramon Rosselló. Abans del condol, Romà Pinya, Joan Pla, la fillola Catalina Rosselló
i la filla Maria Fortesa ,
llegeixen paraules d’homenatge a l’amic, al padrí i al pare.
Bibliografia:
Salvador GINER, Israel FORTEZA i Jordi SALES,
“L’actualitat de Thomas Hobbes i la traducció de Bartomeu Forteza del De Corpore”, Anuari de la Societat Catalana
de Filosofia, XXII, 63-76, 2011.
F. J. FORTUNY, “Història de la filosofia,
avui”, dedicatòria, lliçó inaugural del curs 2002/03 de la Societat Catalana
de Filosofia, XIV, 7-29, 2003.
Dídac RAMÍREZ SARRIÓ, “A la memòria de Bartomeu Forteza ”,
Anuari de la
Societat Catalana de Filosofia, XII, separata, 2001.
Josep MONTSERRAT MOLAS, “Estudis hobbesians
del segle vint”, dedicatòria, Anuari de la Societat Catalana
de Filosofia, XII, 2001.
“Son Santiscle”, Possessions de Mallorca, www.possessionsdepalma.net.
“Bartomeu Forteza i Pujol”, nota biogràfica annexa a
l’edició de “L’objectivitat a la filosofia lingüística de Thomas Hobbes”,
Edicions Universitat de Barcelona, 1999.
No hay comentarios:
Publicar un comentario