Alexandre Pedrós Abelló (Barcelona, 30 de març de 1940 – 2 de juny de 2010)

Economista, professor universitari i polític. Nat a la barriada de Gràcia (Barcelona), estudia a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on es llicencia amb la qualificació d’excel·lent i premi extraordinari (1964) i es doctora, també amb premi extraordinari (1972). Amplia estudis amb un postgrau a la London School of Economics . El 1976 guanya la càtedra d'Organització, comptabilitat i procediments de la Hisenda Pública (OCPH), després integrada en el Departament d’Economia Aplicada i Hisenda Pública.

Com a economista professional s’especialitza en assessoria fiscal i munta un acreditat despatx obert al públic. Exerceix d’assessor fiscal de la patronal catalana, on és considerat un home de la casa. És director de la sucursal a Barcelona del servei d’estudis del Banc d’Espanya. Com a polític, és diputat al Parlament de Catalunya en representació de la província de Barcelona per les llistes de Centristes de Catalunya-UCD (1980-84), regidor de l’ajuntament de Barcelona per Aliança Popular (1983-87), membre del Consell Econòmic i Social d’Espanya (1996-2000), president de l’Institut de Crèdit Oficial (1999) i síndic de comptes de Catalunya (2004-10). A l’ICO, hi roman una setmana, ja que en ser acusat d’un presumpte delicte fiscal, rebutja l’acusació i dimiteix de manera immediata. Després, l’Audiència de Barcelona l’absol.

Treballador infatigable, amic dels amics, persona sensible, assenyada, rigorosa i íntegra, excel·leix per la seva cordialitat i la seva capacitat de distingir entre les coses importants i les que no ho són. S’implica en tasques professionals i cíviques, com ara la dinamització del Col·legi d’Economistes de Catalunya i d’altres entitats. És secretari (1968-69) i vicedegà (1976-78) de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (1981-2010). Publica llibres i nombrosos articles en publicacions científiques, acadèmiques i de divulgació. Casat amb Concepció, va ser pare de 5 filles. Mor sobtadament a causa d’un infart, quan es disposava a iniciar una nova jornada de feina. Tenia 70 anys.

El vaig conèixer i tractar (1963-64) quan ell treballava en el seminari d’Hisenda Pública de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, que aleshores regia com a catedràtic el professor Ramon Trias Fargas, de qui ell era deixeble i amic. Joan Martín Pujol, Eulàlia Duran Ventayol i jo treballàvem aleshores en el seminari de sociologia, que era ubicat a la porta del costat del seminari d’Hisenda. La proximitat facilità que establíssim unes relacions cordials, malgrat que mantinguéssim algunes diferències amb relació a l’equip de futbol amb el qual ens identificàvem: ell era seguidor de l’Espanyol i nosaltres del Barça. Aquesta i altres diferències, tractades sempre amb bon humor i gran cordialitat, ens servien per animar les converses en els moments de descans. Com a professor ajudant de Ramon Trias Fargas, ens féu classes d’Hisenda Pública en el quart curs de la carrera. Posà especial interès a explicar-nos la Hisenda Pública dels països subdesenvolupats, tema que en les seves mans aconseguí d’agradar-nos. Portava les classes ben preparades i coneixia ben a fons els temes que tractava. Una vegada ens convidà a passar per casa seva, on tenia una cambra de treball i estudi, allargada i força espaiosa, amb uns prestatges, plens de llibres, que anaven de banda a banda de la paret. En certa ocasió ens va confirmar que el seu nom de pila, Alexandre, era un tribut de simpatia de l’avi patern a la figura d’Alexandre Lerroux, com es deia en els corredors de la Facultat. Anys més tard, quan vingué a Mallorca amb motiu d’un acte conjunt dels Col·legis d’Economistes de Catalunya i de les Balears, que es féu al Centre de Cultura de Sa Nostra, em va conèixer d’enfora. Férem una bona xerrada, a la qual no faltaren les referències a l’Espanyol i al Barça.