Historiador especialitzat en la investigació
de la història de Llucmajor i en l’estudi de la vida i l’obra de Juníper Serra.
Es llicencia en història (1959) a la Universitat
de Barcelona i s’hi doctora (1967) amb la tesi titulada “Contribució mallorquina al
coneixement dels indígenes de Califòrnia”. És professor (1968-70) de la secció
delegada de la Universitat de Barcelona a l’Estudi General Lul·lià de Mallorca.
És cronista oficial de Llucmajor (1966-2005), vocal del Consell Rector de
l’Estudi General Lul·lià de Mallorca., director del Museu i Centre d’Estudis
Juníper Serra, de Petra,(1975-2005), vicepresident de l’Associació d’Amics de
Juníper Serra (1980-2005), president de la secció juniperina del Cercle de
Balles Arts (1978-2005) i director de publicacions de la Societat Arqueològica
Lul
Participa en diverses excavacions
arqueològiques a Catalunya i Mallorca i publica, entre d’altres, les següents
obres: “Història de Llucmajor” (9 volums), “Juníper Serra, l’empremta
mallorquina a la Califòrnia naixent” (1988), “Joan Crespí, explorador i
cronista franciscà a l’Alta Califòrnia” (1994), “Fray Juníper Serra, doctor de
gentiles” (1998), etc. Al marge de les seves activitat d’investigador i
executiu científic i cultural, porta amb l’ajut dels fills la direcció d’una
empresa hotelera pròpia.
Pertany a la Reial Acadèmia de
la Història, a la Reial
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l’Acadèmia de la
Història de Mèxic. És acadèmic numerari de l’Acadèmia Mallorquina
d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. És ciutadà honorari de Sant
Gabriel (Califòrnia) i fill il·lustre de Llucmajor (1999). És distingit amb la
Creu d’Oficial de l’Ordre d’Isabel la Catòlica (1977) i amb el “Siurell de
plata” (1972) del diari “Última
Hora ”.
El vaig conèixer i tractar en el marc del
Consell Rector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca, a les reunions del qual
assistia amb regularitat. Hi aportava empenta, seny i sentit de l’oportunitat
amb discreció i lucidesa. Sabia mantenir amb elegància la independència de
criteri respecte de Gabriel Rebassa, amb el qual discrepava lleialment. El pas
del temps féu que quallés entre ell i jo una bona amistat, basada en una
gratificant simpatia mútua i en la coincidència de criteris en nombrosos temes. Record la darrera
entrevista que tinguérem. Era un diumenge al matí de l’estiu de 2005. Ens
trobàrem a l’interior de la basílica de Sant Francesc, de Palma. Ell anava
acompanyat de la dona, Francisca. Parlarem una estona i, sense dir-nos-ho, ens
acomiadarem amb emoció continguda i amb paraules de simpatia i afecte. Mor als
72 anys, poc abans de fer els 73.
Bibliografia
GEM, 5, 380
ENCICLOPÈDIA.CAT, "Bartomeu Font i Obrador"
ENCICLOPÈDIA.CAT, "Bartomeu Font i Obrador"
Joan VENY, “Bartomeu Font Obrador”, ‘Estudis
Romànics’, 29, Barcelona 2007
DD.AA., Qui és qui? PROMOMALLORCA, 196, Palma
1999
No hay comentarios:
Publicar un comentario