Professor, jurista i filòsof. Es llicencia en Filosofia i Lletres, branca de
filosofia, i en Dret a la Universitat de Barcelona (1932) i es diploma en Psicologia
a l’Escola Superior de Psicologia, de la Universitat de Madrid (1934).
 |
| Josep Font Trias, 1963 c. |
Imparteix classes a l’Institut Ramon Llull, de
Palma, entre 1935 i 1983. El 1936 signa el document Resposta dels Mallorquins
al Missatge dels Catalans. El 1942 guanya per oposició la càtedra de filosofia de
l’Institut Ramon
Llull, del qual és director (1955-59). És cap d’estudis i professor (1952-58)
dels cursos de filosofia i de dret de la Universitat de Barcelona ubicada a
l’Estudi General Lul·lià de Palma.
És vicepresident i delegat per a les Balears
de la Fundació Dragan ,
magister de la
Maioricensis Schola Lullísticala Societat Arqueològica
Lulla càtedra Ramon Llull
Publica diversos escrits dedicats al
lul·lisme, que el 2002 l’Estudi General Lul·lià aplega en un volum titulat “Escritos filosóficos”, que es publica amb transcripció, introducció i notes de
Sebastià Trias Mercant. Vinculat a Esporles per ascendència familiar i
residència, l’IES d’Esporles duu el seu nom.
Adquirí notorietat i anomenada com a professor
de les assignatures de dret dels estudiants de Mallorca que s’examinaven com a
alumnes lliures a la Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa.
Vaig ser alumne seu a l’Institut Ramon Llull els
cursos 1952/53, 1953/54 i 1954/55. Es va estrenar com a professor nostre amb
una classe sobre Navicena, un personatge de la Grècia clàssica que es
plantejava preguntes sobre qüestions relacionades amb les coses de cada dia,
com ara quina diferència hi ha entre un carro i el conjunt dels elements que el
composen separadament. Li demanarem, el 1980, que amb motiu del 25è aniversari
de la nostra promoció, la del 1955, ens tornés a donar aquella classe i així ho
va fer. Ens facilità, a més, l’explicació per escrit. Per a ell la filosofia més que un
conjunt de coneixements era la capacitat d’una persona de fer-se preguntes sobre
el món real que l’envolta. Amb les seves classes tractà d’infondre’ns ànsies de
demanar-nos moltes coses. Les seves van ser unes de les classes millors que ens
varen donar a l’Institut. Sovint ens plantejava preguntes sense donar-nos-en la resposta. Pensin ,
reflexionin, en parlin, ho discuteixin, donin voltes a les qüestions i tractin
de resoldre-les. Les preguntes són més importants que les respostes, els
interrogants són més útils que les definicions, la inquietud per saber és més
determinant que el saber. També ens explicà el pensament de Plató, Aristòtil,
Sant Bonaventura, Sant Tomàs, Hobbes, Spinoza, Russeau, Engels, Marx, Sartre...
A les explicacions, s’agradava d’afegir-hi sempre una pregunta, un interrogant.
Els filòsofs li interessen més que la filosofia i vol que tots els seus
alumnes siguin una mica filòsofs.
Vaig coincidir amb ell al Consell Rector de
l’Estudi General Lul·lià, la qual cosa ens permeté de compartir hores de feina
i de conversa. Intel·ligent, lúcid, respectuós i comprensiu, es convertí per a
mi en una persona entranyable i en un amic curull de seny i saviesa. Dimití de
rector de l’Estudi General Lul·lià amb motiu de fer els 80 anys. Després les
coses mai no varen ser iguals i me’n vaig anar (2005). Record que s’agradava de
recordar amb orgull que havia impartit classes a uns 3.000 alumnes. Casat, és pare d'un fill, Sebastià. Després
d’una vida llarga i fecunda, mor als 87 anys.
Bibliografia
GEM, 5, 382
DD.AA, “Qui és qui?”, 197, Palma 1999
BSAL, Necrològica de Josep Font i Trias, BSAL, 56,
527-528, Palma 2000
Josep FONT TRIAS, "Navicena", classe impartida a l'Institut Ramon Llull, transcrita per l'autor, Palma 1980
No hay comentarios:
Publicar un comentario