Francesc J. Garí Mir (Palma, 1 de juny de 1939 – Madrid, 1 de juliol de 2009)

Enginyer industrial, empresari i polític. Fill únic de Bartomeu Garí i Pereta Mir, és inscrit al Registre amb els noms de Francesc i Jaume. Estudia el batxillerat a Palma com a alumne lliure i l’acaba a l’Acadèmia Nebrija. Cursa els estudis d’enginyeria industrial a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Madrid, on obté el títol de doctor (1962).

Continuador d’una saga d’empresaris de la branca del metall iniciada pel seu avi patern Francesc Garí Bennàssar, és director de l’empresa metal·lúrgica familiar Tallers Garí (després Indústries Metal·lúrgiques Garí i finalment Meta 2000), dedicada a la construcció de fusteria metàl·lica i especialitzada en la fabricació de portes de metall enrotllables. Després d’uns anys de gran activitat productiva, trasllada la planta del carrer 31 de desembre a un solar del Polígon Industrial de Son Castelló i, posteriorment, al Polígon Industrial de Marratxí. En els primers anys 70 munta en els antics locals del carrer 31 de desembre una botiga de luxe dedicada a la venda de mobiliari, com ara sofàs, tresillos, taules de despatx, etc.

Participa en la fundació d’ASIMA i en la creació dels Polígons Industrials de Son Castelló i Can Valero (Palma). És accionista i membre del consell d’administració de la societat Hotel Son Vida S.A. El 1970 és nomenat delegat provincial de la Vivenda a les Balears.

Participa en la fundació del col·lectiu Tramuntana (1975), plataforma de debat i diàleg polític dedicada a la creació d’opinió, que publica articles al Diario de Mallorca. Fa part del grup promotor del partit polític Concurrència Democràtica Balear (CODEBA) (1976), liderada pel notari de Palma Raimon Clar Garau, i des d’aquesta instància participa en la creació del Partit Popular Balear (1976), amb el qual s’integra (1976) en la coalició de la UCD i, posteriorment, en el partit de la UCD. És diputat a les dues primeres legislatures democràtiques (1977-79 i 1979-83). Al Congrés dels Diputats és vicepresident de la comissió de transports, comunicacions i turisme. També és ponent del projecte de llei d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Entre 1978 i 1979 és conseller d’Indústria i Agricultura del Consell General Intrerinsular de les Illes Balears, organisme preautonòmic.

Durant un temps és subsecretari del Ministeri de la Vivenda i president del consell de l’Institut Nacional per a la Qualitat de l’Edificació. És membre de l’Ordre del Mèrit Constitucional. Entre 1999 i 2003 és cap de gabinet del president del Parlament de les Illes Balears.

Afeccionat al teatre, la música i la pintura, de jove lidera un grup d’amics que, en els primers anys 60, participen en concerts i representacions que ell organitza al jardí de casa seva, celebren festes, reunions i excursions, van a nedar els diumenges d’estiu a la piscina de l’Hotel Son Vida (Palma) i mantenen reunions amb Mn. Dionís Sastre Alonso, rector aleshores de Santa Tereseta del Nin Jesús (Son Armadams) i posteriorment canonge de la Seu. Fan part del grup Jeroni i Miquel Cabot, Catalina i Bernat Vicens, Isabel i Miquel Alenyà i d’altres. Amb aptituds per a la representació i la declamació, s’agrada de participar en funcions de teatre d’afeccionats amb papers protagonistes. Casat amb Maria Isabel Messeguer, és pare de dos fills.

En els primers anys de la dècada dels 60 (1961-65), vaig tenir l’oportunitat de compartir amb ell amistat i companyonia a través d‘un grup d’amics i amigues. La nostra amistat es renova i referma quan és cap de gabinet de Maximilià Morales Gómez, president del Parlament de les Illes Balears (1999-2003). Aleshores vaig participar en un grup promogut pels Parlaments de Catalunya, Aragó, País Valencià i Illes Balears, que estudià les relacions econòmiques existents entre les quatre comunitats autònomes. L’estudi va donar lloc a una publicació, “Aproximació a l’Anàlisi de les relacions econòmiques entre Aragó, Illes Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana. Àmbit de l’antiga Corona d’Aragó”, que va ser presentada, mitjançant roda de premsa, a la seu del Parlament de Catalunya el 16 de setembre de 2002. L’estudi va ser realitzat per professionals aportats per Caixa de Pensions “la Caixa”, Caixa de Catalunya, Ibercaja, Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) i Caixa d’Estalvis de les Balears (Sa Nostra).

Bibliografia

GEM, 6, 176

GEM, 11, 8 (Meta 2000)

DD.AA., “Qui és qui a les Balears”, Promomallorca, 223, Palma 1999

Joan PLA, “Las orlas”, P&P edicions, 248, Palma 1989