sábado, 12 de enero de 2013

Tallers Garí (Can Garí)

Empresa dedicada a la fabricació de transformats metàl·lics fundada a Palma el 1890 pel mestre ferrer Francesc Garí Bennàssar. Amb seu a la plaça de l’Olivar, construeix carruatges, galeres, cotxes i carros, part dels quals es destinen a l’exportació. A més, construeix i munta la ferreria d’habitatges particulars, com ara Can Verga (Palau March), s’Avall, Can Ballester (després dit Can Rul·lan i finalment Vila Dragan), etc. També construeix tanques de ferro i barreres com la que dóna pas a l’escala noble del Palau Episcopal. En els anys 50 i 60, dins de l’àmbit dels transformats del metall, s’especialitza en la fabricació de portes metàl·liques de seguretat enrotllables. Amb aquest producte aconsegueix desplegar una intensa activitat productiva i obtenir una més que notable projecció en el mercat de Mallorca.

Han portat la direcció de l’empresa Francesc Garí Bennàssar, els seus fills Pere i Bartomeu Garí Mut i el seu nét Francesc J. Garí Mir. Al llarg dels anys la planta de producció s’ubica, primer de tot, a la plaça de l’Olivar, núm. 15. Arran de la reforma urbanística d’aquesta plaça dels anys 40, es trasllada al carrer 31 de desembre, per passar en els anys 70 al Polígon Industrial de Son Castelló. En els anys 80 s’ubica finalment en el Polígon de Marratxí.

Al llarg dels anys ha estat coneguda amb diversos noms: Tallers Garí, Indústries Metal·lúrgiques Garí i Meta 2000. Popularment se l’ha conegut sempre com a Can Garí. Desplega una activitat notable de recerca i investigació de productes, la qual cosa li permet de registrar al seu nom un nombre elevat de patents (cadires plegables, panys articulats, perfils per a carpinteria metàl·lica, etc.).

Les dificultats que es donen a causa de la Guerra del Golf (1990-93), la proliferació creixent de petits tallers metal·lúrgics competitius, l’abandonament de l’empresa de part dels millors  professionals atrets per treballs alternatius, determinen que l’empresa es vegi obligada a reduir l’activitat progressivament fins que el 1994 inicia un procés voluntari de dissolució.



Bibliografia

GEM, 11. 8

GEM, 6. 176 (Francesc J. Garí Mir)

No hay comentarios:

Publicar un comentario