Breu història de la penicil·lina

El descobriment de les propietats bactericides de la penicil·lina va ser casual i obra del metge i bacteriòleg escocès Alexander Fleming. El fet té lloc el 28 de setembre de 1928, en tornar d’uns dies de vacances, en el St. Mary’s Hospital, de Londres. En principi els seus col·laboradors no donen importància al fet. D’altra part, la timidesa de Fleming dificulta la seva capacitat de transmetre entusiasme pel descobriment. Continua treballant i comprova que la penicil·lina no és tòxica. A pesar del descobriment continua treballant amb el seu reduït equip de col·laboradors habituals. Els problemes pendents referents a la producció de penicil·lina i la seva purificació demanen més recursos dels que té disponibles Fleming i semblen més adequats per ser tractats per bioquímics.

La primera demostració que la penicil·lina és útil per a la medicina s’obté el 1930 quan el patòleg anglès Cecil George Paine aconsegueix curar una oftàlmia neonatal (ophthalmia neonatorum) el 25 de novembre de 1930.

Howard Walter Florey, company de Paine, i Ernst Boris Chain, amb l’ajut d’un nombrós grup de col·laboradors (uns 22) de gran nivell, troben (1939) un mètode per produir penicil·lina en grans quantitats.

El bioquímic Norman George Heatley aconsegueix purificar la penicil·lina i Edgard Abraham culmina el procés d’eliminació d’impureses.

A causa de la IIGM Norman G. Heatley i Andrew J. Moyer marxen als EUA. Allà el 1941 aconsegueixen incrementar encara més la producció de penicil·lina, fet que permet reduir molt considerablement els seus costos i, consegüentment, els seus preus.

El 1945 l’Acadèmia sueca atorga el premi Nobel de Medicina a Alexander Fleming, que el comparteix amb Ernst B. Chain i Howard W. Florey. Posteriorment, rep l’Ordre d’Alfons X el Savi.

Abans del descobriment de la penicil·lina, Fleming havia descobert, també casualment, les aptituds bactericides de la lisozima, que curava les infeccions de les ferides produïdes al camp de batalla per la metralla i evitava els processos de gangrena gasosa, que provocaven una alta mortalitat entre els soldats destinats al combat durant la IGM. Fleming mor l’11 de març de 1955 a Londres, als 74 anys, a causa d’un atac cardíac. Rep sepultura a la cripta de la catedral de St. Pau, de Londres.