Poc després de la guerra civil espanyola
estableix la residència a Barcelona. En els primers anys 50 treballa al costat
de l’hoteler José Melià amb el qual munta l’agència Viatges Melià. Per
diferències de criteris empresarials, decideix treballar en una empresa pròpia.
Adquireix aleshores una part de les accions de la societat barcelonina Ultramar
Express S.A., que el 1957 és íntegrament seva. Organitza viatges en autocar,
dos viatges mensuals en avió a Mallorca i, finalment, vols charter turístic a Mallorca des del Regne Unit i altres països
europeus. La concepció i el desplegament del vols charter, que no tenen precedents, li ocasionen nombrosos problemes
d’organització i, sobretot, d’autoritzacions administratives. Amb la seva tasca
deixa expedit el camí per al gran creixement dels vols charter turístics a
partir del 1960.
En els anys 60 adquireix la nacionalitat
espanyola i obre diverses oficines a Barcelona i dues a Palma (Mallorca), una a
Jaume III i l’altra al Passeig Mallorca. El 1966 decideix traslladar la
residència a Palma, atès el creixement de l’activitat turística de l’illa i la
marxa de la seva agència de viatges, que estén l'activitat al negoci majorista.
El 1972 funda la cadena hotelera Iberotel, amb
establiments a Mallorca, Canàries i a l’estranger, amb un establiment de
bandera, l’Hotel Bonansa (Illetes, Calvià, Mallorca). La TUI entra a la l’accionariat
de l’empresa hotelera amb una participació minoritària (primers anys 80). La cadena
ven els 8 hotels que té a Espanya a la cadena RIU , participada de TUI, el 1994, però
conserva la propietat de 27 hotels ubicats a Turquia, Itàlia, Emirats Àrabs,
Alemanya i Egipte.
En els anys 80 encapçala i representa un grup
d’empresaris que té el 52% de les accions del Banc Industrial del Tajo, que el
1989 venen a Mercapital. Més endavant ven les seves accions d’Ultramar Express
a TUI en un procés de desinversió degut a raons d’edat, salut i familiars.
En els anys 60 s’afecciona a navegar en llanxa,
que substitueix per un snipe i,
després, per un dragó. Vàries vegades
guanya el campionat d’Espanya de les dues modalitats d’embarcació. Finalment,
adquireix un veler i, poc després, una goleta de 3 pals, 32 m d’eslora i 7 m de mànega, a la qual posa
el nom d’“Idus de març”. Amb aquest vaixell i amb recursos propis organitza una
expedició a l’Antàrtida (1982-83), que propicia la creació de les bases
científiques espanyoles Joan Carles I i Gabriel de Castella i les expedicions
del vaixell oceanogràfic Hespèrids. Participa en regates d’alta competició com
l’Almirall’s Cup, a la qual acaba en sisena posició. Sent fascinació per la
navegació i, sobretot, per l’Oceà Pacífic. Fa una vegada la volta al món amb el
veler “Dione” (1979-83) i va més enllà del Cap d’Hornos tres vegades. Casat, és pare de dues filles, Elena i Beatriu Cryns Panagiotopoulou.
És guardonat amb la medalla de plata al Mèrit
Turístic (1964) i amb la medalla d’or del Foment de Turisme de Mallorca
(2001). Afeccionat a l’art contemporani, cedeix (1988) una part de les seves
obres de gran format per a una exposició a sa Llonja (Palma). Jubilat, es
retira a la seva finca de Sencelles, on mor als 81 anys l’hivern del 2003.
Bibliografia
Joan A. FUSTER, “Entrevista a Guillermo
Cryns”, ‘La Gaceta’, núm. 20, Reial Club Nàutic de Palma, pàg. 13-15, maig 2001
Enciclopèdia del Turisme Espanyol, Grup Preferente,
“Guillermo Cryns”, 3 de juny de 2011
GEM, 4, 214
No hay comentarios:
Publicar un comentario