Gabriel Domingo Sabrafin Ripoll (Palma, 12 de maig de 1942 – 2 d’octubre de 2008)

Escriptor, periodista i crític de música i teatre. Estudia el batxillerat al col·legi de Monti-sion (Palma) (1952-58), on és condeixeble de Fèlix Pons, Joan Garcias Truyols, Joan Bonnin Cifre i altres. Treballa al Banc Espanyol de Crèdit (Banesto) i es dedica a aquelles coses que constitueixen la seva gran afecció: escriure, escoltar música i el teatre.

Escriu novel·la, teatre, treballs de divulgació històrica i adaptacions d’antigues llegendes de les Balears. Entre les seves novel·les destaquen “Entre el foc i el fum” (1996) i “El novè vent” (2005). Pel que fa al teatre, publica les obres “Planxat al vapor” (2004), “Benet Esteve” (2002) (drama històric ambientat en el temps de les Germanies) i “Vell amic de banús” (2004) (monòleg dedicat a l’actriu Catalina Valls), premi Teatre Principal de Palma de textos dramàtics. Dins l’àmbit de la divulgació històrica publica “Històries dels mallorquins” (1992). A la col·lecció d’adaptacions de llegendes publica “El drac de na Coca” (2006), “El salt de la Bella Dona” (2006), “El geperudet i les fades” (2006), “El monestir dels frares” (2007) i moltes altres. Dins l’àmbit dels contes i de les llegendes publica “Mallorca, leyendas, tradiciones y relatos” (1988) i “Cuentos fabulosos y otros relatos fantásticos de las Islas Baleares” (1988).

Com a periodista publica al diari “Última Hora” i al “Diari de Balears”. Escriu una sèrie sobre els noms dels carrers de Palma, que supera els 300 articles. Col·labora amb els setmanaris “Hoja del Lunes”, “El Lunes” i “Brisas”. Com a crític de música i teatre de “Última Hora” durant molts d’anys (1981-1993) fa servir el pseudònim de Biel Domingo format per la suma dels seus dos noms de pila. En els programes de ràdio a Ona Mallorca combina fragments de música i entrevistes. Participa en l’elaboració del guió del curtmetratge sobre una llegenda mallorquina “L’honra venjada” (1989). També és autor de la lletra de la cantata “El sant novici”” (2004). Té un programa radiofònic a Ona Mallorca. 

Fa ús d’una prosa senzilla, propera, entenedora i força càlida, de fàcil comprensió. Els seus escrits, són plens d’ironia i bon humor. Professa una estimació apassionada a la paraula escrita. 

Casat amb Consol, és pare de dos fills, Joan Carles i Gabriel. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a les Illes Balears. Mor el 2008, als 65 anys d’edat. El 25 de febrer de 2009 l’Institut d’Estudis Baleàrics li dedica un homenatge a la sala d’actes de la Fundació Bartomeu March Servera (Palma), en el qual varen intervenir Joan Guasp, Pere Noguera, Catalina Vals, Manel Barceló i Guillem Rosselló. Hi participa un quartet de cordes amb músics de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears que interpretà diverses peces..

Bibliografia

GEM, 23, 320

GEM, 15, 31

Joan MAS I VIVES, “Sabrafin Ripoll, Gabriel”, ‘Diccionari del Teatre a les Illes Balears’, V. II, pàg. 184, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma 2006

Joan PLA, “Las Orlas”, pàg. 277, P & P editors, Palma 1989