Acabat el servei militar, ingressa a “la
Caixa” i és destinat a les oficines de Muro i Sa Pobla. El 1963 se casa amb
Maria Antònia Suau Bonet i són pares d’un fill i una filla, Miquel i Maria del Mar.
El 1964 obté la llicenciatura en dret a la Universitat de Barcelona i es
trasllada a Palma. Amb Damià Huguet Roig i Josep M. Llompart de la Peña organitza
a Campos diversos cicles de conferències (1965-67) que assoleixen anomenada a
Palma i a altres indrets de l’illa. Destaca un cicle que dediquen al poeta
Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Fa part de l’anomenat Grup de s’Arracó,
impulsat pel PSUC i pel Front Nacional de Catalunya. S’integren en el grup Francesc de B. Moll
Casesnoves, Ramon Oró Badia, Antoni Lluc Ferrer, Antonina Canyelles, Guillem
Crespí, Pere Llabrés
Martorell, Pere Jofre Bosch, Climent Garau Arbona , Jaume Fuster , Ricard Pérez
Casado, Vicent Pitarch, Miquel
Coll i Alentorn, Ferran Surriaga i Joan Corominas.
El 1968 es matricula a la Universitat de
Barcelona per fer la tesi doctoral sobre Miquel dels Sants Oliver. La família
es trasllada a Barcelona i ell fa feina a “la Caixa”. En aquesta
època es relaciona amb Josep Lluís
Sureda Carrión, Josep Benet, Isidre Moles i Joaquim Moles. El 1976 fa part de
l’assemblea constituent del Partit dels Socialistes de Catalunya amb Joan
Raventós, Raimon Obiols, Isidre Moles i altres. El 1977 participa en la
constitució a Palma de la coalició
Unió Autonomista amb Josep Melià, Climent
Garau, Miquel Oliver
Massutí, Santiago Coll
i altres. Alhora participa en la promoció i direcció del I Congrés de Cultura
Catalana i, poc després, és nomenat director de la Fundació Congrés
de Cultura Catalana (1979-89). Fa part del grup animador de les trobades a
Perpinyà en les quals participen Ernest Lluch i Josep Termes. Organitzen debats
sobre la realitat política dels Països Catalans. És professor de dret
constitucional a la Universitat de Barcelona.
El 1979 Fèlix Pons li proposa encapçalar la
llista electoral del PSOE a les eleccions al Senat per Mallorca. Surt elegit.
Per encàrrec del partit coordina l’elaboració d’un avantprojecte d’Estatut
d’Autonomia per a les Illes Balears, que recull dues qüestions cabdals: la
realitat històrica de les Illes Balears i la unitat de la llengua catalana. Per
a la redacció d’aquest avantprojecte selecciona un grup de col·laboradors
format per Fèlix Pons, Josep J. Alfonso Villanueva , Joan Ramallo Massanet ,
Bartomeu Colom
Pastor i Miquel Alenyà. En el grup hi ha tres militants del partit i tres independents.
El grup treballa
l’estiu de 1978 i es reuneix una o dues vegades l’estiu del 1979. Les sessions
tenen lloc a la sala de reunions de la sucursal a Palma del Banc Industrial de
Catalunya.
El 1982 és designat cap de llista del
PSIB-PSOE al Congrés per la demarcació de les Illes Balears. Surt elegit i és
designat ponent de la llei de l’Estatut d’Autonomia. Alhora estudia temes de
federalisme a partir dels models nord-americà i canadenc. Esdevé membre de la North-American Catalan
Society i de l’Anglo-Canadian Society, des d’on treballa per
a la promoció de la llengua catalana en el món anglosaxó. Viatja a diversos
països en representació del Parlament espanyol.
Participa en l’organització del II Congrés
Internacional de la
Llengua Catalana i en la realització de la I Conferència
Econòmica de la Mediterrània
Nord-occidental. En aquest darrer cas
treballa al costat de Joan Becat, Miquel Bes, Josep M. Carreras, Lluís
Casassàs, Rafel Juan, Enric Lluch, Ferran Navinés i Amadeu Petitbó. Les
sessions de la conferència tenen lloc del 10 al 12 de juny de 1985 a Barcelona. Aportaren
les bases de l’actual Euroregió. En aquests anys és nomenat membre del consell
assessor de l’Òmnium Cultural. El 1987 fa part del consell assessor del
programa de TVE “España en guerra”, de 30 capítols, que s’emet el 1987.
Es dóna de baixa del Partit Socialista (1986),
mentre treballa als serveis jurídics de “la Caixa”. Constitueix
la Unió Balear ,
grup d’opinió obert a totes les sensibilitats del mallorquinisme polític. Tot
seguit funda Convergència Balear, un intent de creació d’un partit polític de
centre nacionalista, que no aconsegueix reeixir. Demana a “la Caixa” la
jubilació avançada, que obté el 1989. Aleshores es dedica plenament a la investigació. Manté
la tasca fins que li sobrevé un accident cardiovascular l’abril de 2007. El
2000 cedeix la seva llibreria, mitjançant conveni, a la Universitat de les
Illes Balears.
Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi
de la Generalitat de Catalunya (1998) i el premi Miquel dels Sants Oliver de
l’OCB (1999). La delegació de l'OCB a Campos li dedicà un homenatge el 28 d'agost de 2009, amb motiu del qual es lliurà a Maria Antònia Suau Bonet, la seva esposa, una escultura commemorativa, obra de Ferran Aguiló.
Obres:
A més de nombrosos pròlegs, articles,
col·laboracions i escrits diversos a les revistes Ponent, Randa, Serra d’Or i
Lluc i a la premsa diària, ha publicat les següents obres:
“Literatura i societat a la Mallorca de postguerra”
(1970)
“El mallorquinisme polític (1840-1936)” (1975)
El mallorquins i la modernitat” (1981)
“Miquel dels Sants Oliver. Nacionalisme i
síntesi liberal-conservadora (1898-1919) (1992)
“Correspondència de Joan Mascaró (1930-1986)”
(1998)
“Sobre nacionalisme i nacionalistes a
Mallorca” (2006)
“Aturar la guerra” (2006)
Bibliografia
GEM, 11, 40
DD.AA., “Qui és qui a Mallorca”,
Promomallorca, pàg. 338, Palma 1999
Isabel PEÑARRUBIA, “Gregori Mir Mayol , un
dels nostres homenots”, ‘Lluc’, núm. 857, maig-juny 2007, pàg. 18-20
Enciclopèdia.cat, “Gregori Mir i Mayol”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario