Gregori Mir Mayol “Anselm Llull” (Campos, Mallorca, 11 d’abril de 1939 - Palma, 28 de febrer de 2016)

Escriptor, polític, historiador i jurista. Nat a Campos (Mallorca), fill d’una família de petitspropietaris, és el menor de set germans. Estudia a Campos fins que als 10 anys es trasllada a Palma amb la família. Cursa el batxillerat al col·legi de Sant Francesc (Palma) i el curs preuniversitari a l’institut Ramon Llull (Palma). Durant dos anys estudia dret a Pamplona per passar tot seguit a fer el servei militar. És destinat a Melilla, on coincideix amb Josep Melià, amb qui estableix amistat.

Acabat el servei militar, ingressa a “la Caixa” i és destinat a les oficines de Muro i Sa Pobla. El 1963 se casa amb Maria Antònia Suau Bonet i són pares d’un fill i una filla, Miquel i Maria del Mar. El 1964 obté la llicenciatura en dret a la Universitat de Barcelona i es trasllada a Palma. Amb Damià Huguet Roig i Josep M. Llompart de la Peña organitza a Campos diversos cicles de conferències (1965-67) que assoleixen anomenada a Palma i a altres indrets de l’illa. Destaca un cicle que dediquen al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Fa part de l’anomenat Grup de s’Arracó, impulsat pel PSUC i pel Front Nacional de Catalunya. S’integren en el grup Francesc de B. Moll Casesnoves, Ramon Oró Badia, Antoni Lluc Ferrer, Antonina Canyelles, Guillem Crespí, Pere Llabrés Martorell, Pere Jofre Bosch, Climent Garau Arbona, Jaume Fuster, Ricard Pérez Casado, Vicent Pitarch, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Surriaga i Joan Corominas.

El 1968 es matricula a la Universitat de Barcelona per fer la tesi doctoral sobre Miquel dels Sants Oliver. La família es trasllada a Barcelona i ell fa feina a “la Caixa”. En aquesta època es relaciona amb Josep Lluís Sureda Carrión, Josep Benet, Isidre Moles i Joaquim Moles. El 1976 fa part de l’assemblea constituent del Partit dels Socialistes de Catalunya amb Joan Raventós, Raimon Obiols, Isidre Moles i altres. El 1977 participa en la constitució a Palma de la coalició Unió Autonomista amb Josep Melià, Climent Garau, Miquel Oliver Massutí, Santiago Coll i altres. Alhora participa en la promoció i direcció del I Congrés de Cultura Catalana i, poc després, és nomenat director de la Fundació Congrés de Cultura Catalana (1979-89). Fa part del grup animador de les trobades a Perpinyà en les quals participen Ernest Lluch i Josep Termes. Organitzen debats sobre la realitat política dels Països Catalans. És professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona.

El 1979 Fèlix Pons li proposa encapçalar la llista electoral del PSOE a les eleccions al Senat per Mallorca. Surt elegit. Per encàrrec del partit coordina l’elaboració d’un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per a les Illes Balears, que recull dues qüestions cabdals: la realitat històrica de les Illes Balears i la unitat de la llengua catalana. Per a la redacció d’aquest avantprojecte selecciona un grup de col·laboradors format per Fèlix Pons, Josep J. Alfonso Villanueva, Joan Ramallo Massanet, Bartomeu Colom Pastor i Miquel Alenyà. En el grup hi ha tres militants del partit i tres independents. El grup treballa l’estiu de 1978 i es reuneix una o dues vegades l’estiu del 1979. Les sessions tenen lloc a la sala de reunions de la sucursal a Palma del Banc Industrial de Catalunya.

El 1982 és designat cap de llista del PSIB-PSOE al Congrés per la demarcació de les Illes Balears. Surt elegit i és designat ponent de la llei de l’Estatut d’Autonomia. Alhora estudia temes de federalisme a partir dels models nord-americà i canadenc. Esdevé membre de la North-American Catalan Society i de l’Anglo-Canadian Society, des d’on treballa per a la promoció de la llengua catalana en el món anglosaxó. Viatja a diversos països en representació del Parlament espanyol.

Participa en l’organització del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana i en la realització de la I Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-occidental. En aquest darrer cas treballa al costat de Joan Becat, Miquel Bes, Josep M. Carreras, Lluís Casassàs, Rafel Juan, Enric Lluch, Ferran Navinés i Amadeu Petitbó. Les sessions de la conferència tenen lloc del 10 al 12 de juny de 1985 a Barcelona. Aportaren les bases de l’actual Euroregió. En aquests anys és nomenat membre del consell assessor de l’Òmnium Cultural. El 1987 fa part del consell assessor del programa de TVE “España en guerra”, de 30 capítols, que s’emet el 1987.

Es dóna de baixa del Partit Socialista (1986), mentre treballa als serveis jurídics de “la Caixa”. Constitueix la Unió Balear, grup d’opinió obert a totes les sensibilitats del mallorquinisme polític. Tot seguit funda Convergència Balear, un intent de creació d’un partit polític de centre nacionalista, que no aconsegueix reeixir. Demana a “la Caixa” la jubilació avançada, que obté el 1989. Aleshores es dedica plenament a la investigació. Manté la tasca fins que li sobrevé un accident cardiovascular l’abril de 2007. El 2000 cedeix la seva llibreria, mitjançant conveni, a la Universitat de les Illes Balears.

Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1998) i el premi Miquel dels Sants Oliver de l’OCB (1999). La delegació de l'OCB a Campos li dedicà un homenatge el 28 d'agost de 2009, amb motiu del qual es lliurà a Maria Antònia Suau Bonet, la seva esposa, una escultura commemorativa, obra de Ferran Aguiló.

Obres:

A més de nombrosos pròlegs, articles, col·laboracions i escrits diversos a les revistes Ponent, Randa, Serra d’Or i Lluc i a la premsa diària, ha publicat les següents obres:

“Literatura i societat a la Mallorca de postguerra” (1970)

“El mallorquinisme polític (1840-1936)” (1975)

El mallorquins i la modernitat” (1981)

“Miquel dels Sants Oliver. Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora (1898-1919) (1992)

“Correspondència de Joan Mascaró (1930-1986)” (1998)

“Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca” (2006)

“Aturar la guerra” (2006)

Bibliografia

GEM, 11, 40

DD.AA., “Qui és qui a Mallorca”, Promomallorca, pàg. 338, Palma 1999

Isabel PEÑARRUBIA, “Gregori Mir Mayol, un dels nostres homenots”, ‘Lluc’, núm. 857, maig-juny 2007, pàg. 18-20

Sebastià SERRA BUSQUETS, “Dossier: Gregori Mir, historiador i polític”, Lluc, maig/juny 2007, pàg. 16-26, Palma

Enciclopèdia.cat, “Gregori Mir i Mayol”.