Habitualment té forma rectangular i es divideix
en porcions grans, mitjanes o petites. Se serveix calenta, acabada de fer, o
freda. Es combina amb qualsevol menjar del dia. També serveix fora d’hora per
matar la gana inoportuna. Fa part obligada dels entrants, bufets i
acompanyaments de celebracions diverses. Sovint es fa servir per al desdejuni o
el berenar fora casa.
És un producte estès, de llarga tradició i
gran acceptació a Catalunya, al País Valencià i a les illes. Comparteix amb la
pizza napolitana els orígens i una concepció bàsica equivalent, similar a la
d’altres coques mediterrànies. S’anomena coca de recapte al Principat, coca
d’espencat al País Valencià i coca de verdures a les illes.Les diferències del producte entre els diversos llocs d'elaboració són pocs rellevants. El gust per aquests tipus de coca el porten a l'illa els repobladors catalans del s XIII i XIV. La variant de ceba sembla que és una de les més antigues.
Els especialistes consideren que el seu origen
és el pa antic dels romans, que untaven amb formatge i mel, i assaborien amb
fulles de llorer. Els pans plans, hereus dels pans romans, són tradicionals a
tota la Mediterrània.
La recepta oberta de la coca de verdures moderna es fixa a Mallorca
a partir de final del s XVII o principi del s XVIII amb la incorporació com a
ingredient del tomàquet tallat amb trossos petits, que combina bé amb els
altres components habituals.
Una variant molt freqüent de la coca de
verdures és la coca de trempó, típica de Mallorca, que porta a sobre tomàquet,
ceba blanca tallada a tires i pebrot. Una altra variant molt celebrada és la
coca de pebres vermells, que substitueix el trempó o les verdures per tires llargues
de pebre vermell. Són vistoses, força decoraves i molt saboroses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario