Breu història de la gallina i de l'indiot

La gallina és l’au femella de l’espècie gallus domesticus. El pollastre dóna carn i la gallina dóna carn, ous i cria. Sovint se n’utilitzen també les plomes.

Els especialistes creuen que la gallina té l’origen en el sud-est asiàtic i que és domesticada a la Xina vers el 6.000 a.C. Passa posteriorment a Mesopotàmia, des d’on s’estén a Egipte sobre el 1.500 a.C. Tot seguit passa als pobles semites (fenicis, jueus, àrabs...), a Grècia i a Roma.

De la mà dels fenicis arriben a la Península Ibèrica, on les primeres restes trobades de gallina domesticada pertanyen al s VII a.C. Sembla que els fenicis les introdueixen a través de l’actual regió de Màlaga, des d’on s’estenen per la Península.

Els conqueridors la duen a Amèrica el s. XVI. Saborosa i de baix contingut de greix, aviat  esdevé un aliment molt popular. A Mallorca durant molts d’anys ha estat el menjar habitual dels diumenges.

Sembla que l’indiot és domesticat a les terres del sud-oest dels EUA. Els indígenes amerindis precolombins els domestiquen vers el 2.000 a.C. És introduït a Europa el s. XVI, on aviat fa part de la taula dels poderosos i amb el pas del temps esdevé el protagonista de la cuina de les festes de Nadal i de Cap d’Any. De baix contingut greixós i amb poc colesterol, la seva carn és exquisida i bona de digerir.

Amb la carn de gallina o pollastre i d’indiot es fan plats tan bons com els escaldums de pollastre o indiot, aguiat de pollastre o indiot, pollastre farcit, indiot farcit, croquetes de pollastre, etc. Amb els ous es fan ous estrellats amb patata fregida, truita amb patata, truita a la francesa, truita amb ceba, truita amb espàrrecs boscans, greixera d'ous, etc.

“Pell de gallina” es diu del borró produït a la pell pel fred. “Sembla una gallina banyada” es diu d’un individu molt pusil·lànime. “Anar més estufat que un indiot” es diu d’una persona molt vanitosa.