sábado, 20 de abril de 2013

Breu història de la mel


La mel és el fluid dolç que produeixen les abelles a partir del nèctar de les flors. Rep el nom d’apicultura el conjunt de tècniques d’extracció de la mel i la cera de les bresques d’abella.

El color i el sabor de la mel depenen del tipus de flor de que s’extreu el nèctar. Es distingeixen la mel de castanyer, romaní, taronger, ametller, garrofer, flors del camp, esbarzer, etc.

L'abella apareix durant l'Era Terciària, fa uns 60 milions d'anys.

Es calcula que els humans començaren a collir mel dels ruscs el 10.000 aC. A algunes pintures rupestres del 8.000 aC es representa la recol·lecció de mel. L’Antic Testament la cita en diversos passatges. A Mesopotàmia els humans aprenen a dominar les abelles i a practicar tècniques d’apicultura entre el 6.000 i el 4.000 aC, durant l’època del Neolític.

Consta que la mel era emprada a l’Antic Egipte. A l’Antiga Amèrica també va ser coneguda i consumida.

La mel conté aigua, glucosa, fructosa i, en menor mesura, sacarosa. També conté minerals i vitamines. És emprada com a aliment i com a additiu per endolcir begudes (llet, infusions, etc.) i acompanyar diverses carns, hortalisses (albergínies amb mel), amanides i salses. S’utilitza en l’elaboració de diversos dolços i pastissos. Constitueix un remei eficaç com a reconstituent d’esportistes i de persones fatigades, afeblides o esbraonades a causa d’un gran esforç.

La mel sovint s’ha usat com a símbol de dolçor i d’excel·lència.

“Donar una ditada de mel” a algú vol dir afalagar-lo amb elogis. “Tenir mel a la boca” es diu de qui és molt amable. “Tenir mel a la boca i fel al cor” es diu de qui és hipòcrita. “La mel no és feta per a la boca dels ases” significa que les coses exquisides no poden ser compreses per les persones grosseres i incultes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario