El pintor Joan Fuster i el joc de les perspectives

Joan Fuster Bonnín (1870-1943), pintor, deixà una obra extensa i atractiva, treballada amb seriositat i amb una constància poc comuna. Pintar va ser el seu ofici i, alhora, la seva font principal d’ingressos. L’atenció que prestà a les obres destinades a agradar a un sector ampli del públic es barregen amb treballs en què excel·leix el bon gust, el rigor professional, els coneixements tècnics i la creació d’una pintura sòlida i potent.

En aquest context i en el marc d’aquests paràmetres, el pintor mostra les seves preferències personals, que es decanten pels espais oberts i amplis, els paisatges immensos i profunds, els indrets solitaris i silenciosos, les marines d’aigües encalmades, la contemplació assossegada i tranquil·la d’imatges que sedueixen la mirada i captiven l’esperit. La cerca d’atmosferes d’assossec i de pau el porten de vegades a construir temes de llums nocturnes o crepusculars, com és el cas de les teles “Passeig del Born” (1897), “Nocturn del Molinar” (1899 c.), “Nocturn amb figures” (1900), “Crepuscle a l’estany de Son Mas” (1904 c.), etc. Això no obstant, també li agrada la llum aclaparadora dels dies estirats i de les hores de plenitud. Ho demostra a les teles “Dues pescadores” (1899), “Al·lots al Jonquet” (1914 c.), “Cala Llum” (1906 c.), “Vall de Sóller” (1920 c.), “S’Alqueria (Andratx)” (1935), etc.

Una obra del pintor no catalogada i fins ara desconeguda ha aparegut fa uns dies en el mercat a través d’una galeria d’art. L’obra combina amb excel·lència algunes de les característiques més destacades de l’obra del pintor. Es tracta d’un paisatge de la Costa Nord de Mallorca, que destil·la equilibris, serenitats, soledat, silencis, aigües adormides i flaires de garriga i de mar. És fet amb l’ajut d’un dibuix que suma delicadesa i rotunditat. Els colors, atenuats i suaus, acaronen la mirada barrejant verds, blaus, terres i cels, tots ells matisats amb dolcesa i suavitats. Representa un paisatge costaner en què el pintor ha volgut posar a prova la capacitat pròpia de construir un difícil i complex exercici de perspectiva amb resultats que desperten emocions. Suma un gran desnivell des de la posició del pintor al mar, que acompanya d’una profunditat extraordinària que es perd a l’horitzó.

La contemplació de la tela suggereix la voluntat de l’autor de comparar les habilitats pròpies amb les que Llorenç Cerdà demostra amb les teles “El cingle verd d’Ariant” (1906), propietat de l’Ajuntament de Palma, i “Penya-segat de la Costa Nord, Cova de les bruixes (Mortitx)” (1912), una tela reapareguda recentment (2012) a una subhasta a la Península. El protagonisme de l’obra de Fuster que comentem, que podríem titular “Costa Nord de Mallorca” (1910 c.), és ocupat pels jocs de perspectiva que es mostren amb una naturalitat i espontaneïtat sorprenents, allunyades de l’artificiositat pròpia d’un estudi de taller o d’un treball acadèmic convencional. L’obra colpeix no tant per la grandiositat del paisatge que contempla, com per la delicadesa, la suavitat i la sinceritat que respira la composició. L’anàlisi de la tela permet posar de manifest algunes de les claus que ajuden a entendre i valorar els mèrits de l’obra d’un artista que fa part del grup més eminent de la tradició plàstica mallorquina. Bo és recordar-ho i pregonar-ho en aquest temps d’oblits i d’urgències obligades.

Miquel Alenyà Fuster

20 d’abril de 2013