Breu història de la pasta

Pasta és el nom genèric dels fideus, els macarrons, les burballes, els canelons, els raviolis, els espaguetis i productes similars, fets amb pasta de farina. També es diu pasta la massa preparada amb farina amb què es fan els productes abans esmentats. Els seus ingredients bàsics són la farina de blat, l’aigua, la sal marina, els ous, l’oli d’oliva, el tomàquet, el pebre bo, etc. Hi ha diverses varietats: la pasta pròpiament dita (pasta eixuta), la pasta amb farciment (raviolis, canelons...) i la pasta per a sopa (estrelles, lletres, fideus de cabell d’àngel...).

Conté hidrats de carboni complexos (midons), proteïnes, fibra, etc. El seu contingut de greixos i colesterol és baix. A la massa es poden afegir verdures (espinacs, pastanaga...) per enriquir-la amb sabor i amb elements nutritius. Es pot servir acompanyada de salsa de tomàquet, formatge rallat, etc. Els plats de pasta són senzills, nutritius i econòmics.

L’origen de la pasta ha estat objecte d’un ampli debat al llarg del temps. Uns diuen que prové de la Xina, uns altres atribueixen la seva invenció als àrabs, uns tercers diuen que la pasta és originària d’Itàlia (Palermo), etc. La tesi més versemblant i amb més base empírica és la que estableix que és originària de la Xina, on és coneguda des del 2.000 aC. Recents troballes arqueològiques han descobert a la Xina fideus de mill de fa 4.000 anys.

Una segona qüestió sotmesa a debat és la referent a l’època de la seva introducció a Europa. Segons uns és portada a Nàpols pels àrabs, uns altres atribueixen a Marco Polo la seva introducció a Europa el s XIII arran dels viatges que féu a la Xina. Tot amb tot, hi ha indicis que els grecs i els romans coneixien la pasta el s. III aC, en una època que és coherent cronològicament amb les aportacions derivades de les conquestes d'Alexandre el Gran a l'Orient Mitjà i a Pèrsia.

El s. XVI apareixen els fideus a Itàlia. A la Península Ibèrica s’estén el consum de fideus i es generalitza el seu ús el s. XVI. El XVII es construeixen a Itàlia les primeres màquines per a la fabricació de pasta. El producte esdevé un dels components més característics i singulars de la cuina italiana. El s. XIX  les màquines de fabricació de pasta incorporen avenços força importants.

“Ser de bona pasta” es diu d’aquella persona que té bon caràcter, és comprensiva i tolerant. En el llenguatge col·loquial la paraula pasta també significa diners.