Breu història de la patata

La planta de la patata, que arriba a fer un metre d’alçada, produeix tubercles comestibles que són força apreciats arreu del món. Constitueixen un dels aliments més importants i d’ús més generalitzat al costat del blat, el blat dindi i l’arròs.

Els tubercles que produeixen s’anomenen papa o patata. La forma papa es usada a Amèrica llatina, Canàries i Andalusia. La forma patata, derivada del creuament de papa i batata (moniato), pròpia d’Espanya, ha estat la base per a la formació del nom del producte en català i en diversos idiomes.

La patata és originària d’Amèrica del Sud. Els especialistes diuen que apareix espontàniament entre el sud de l’actual Perú i els volts del llac Titicaca. Cultivada a partir del 5.000 aC, s’estén cap al sud i cap al nord tot al llarg d’una franja andina que abasta des de Colòmbia fins al nord de Xile.

Els espanyols descobreixen la patata en les plantacions de l’actual Colòmbia el s XV. A mitjan s XVI la porten a la Península com a planta exòtica. No és utilitzada en l’alimentació humana fins que a Sevilla es dóna a indigents en temps de sequera i fam. Aleshores el cultiu passa de Sevilla a la resta del país. S’estén per Europa durant la primera meitat del s XVII. A partir del s XVIIII es generalitza el consum i la producció en els cinc Continents. Actualment (2013) els principals productors són Xina, Rússia i EUA.

La patata és rica en aigua, hidrats de carboni, midó, proteïnes, vitamines (B i C) i minerals (calci, ferro, magnesi, fòsfor, potassi i sodi).

Les patates han donat lloc a plats força coneguts i molt apreciats com el puré de patates, les patates fregides, la truita de patates, les patates farcides, les patates bullides, el bullit de verdures amb patates (dit sovint “bullit”), les coques de patata, patates gratinades, ous estrellats amb patates fregides, etc. S’usen en la preparació del tombet, el frit mallorquí i una llarga relació de plats. Tenen molta anomenada les patates de Prades i les de sa Pobla (Mallorca).