Tirs Pons i Pons (Es Mercadal, Menorca, 12 d'abril de 1939 – Palma, Mallorca, 7 d’abril de 2013)

Pedagog i polític. Estudia al col·legi públic Verge del Toro, d’es Mercadal, i a l’Institut de Maó. Posteriorment fa la carrera de magisteri a l’Escola Normal de Palma.

Exerceix de professor en els col·legis nacionals mixtos d’es Mercadal i d’es Castell (Menorca). Participa en els moviments democràtics i antifranquistes de Menorca, promou la fundació del Moviment Socialista Balear, precedent del PSIB-PSOE, i és membre de l’Assemblea Democràtica de Menorca. Fa part (1977) del grup fundador del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes (STEI).

Com a candidat unitari de les forces d’esquerra, és elegit senador per Menorca (1979-1983). Designat cap de llista del PSOE a les eleccions al Consell de Menorca, és elegit conseller i president del Consell de Menorca (1983-1987). El 1987 torna a ser elegit president del Consell de Menorca. Governa amb pactes amb el PSM (1983-1987) i amb el suport de l’Entesa de Menorca (1987-1991). És diputat del Parlament de les Illes Balears en la primera (1983-1987), segona (1987-1991) i tercera legislatures autonòmiques. 
Els darrers anys de la seva vida és membre del comitè insular del PSOE Menorca.

Vaig tenir l’oportunitat i el plaer de conèixer-lo i tractar-lo personalment. Vaig poder constatar la seva seriositat, el seu rigor i l’honestedat que presidí la seva acció de servei públic. Gaudí d’un esperit dialogant i tolerant basat en una voluntat permanent d’escoltar amb atenció i esforçar-se a comprendre. Tenia una visió moderna i deslliurada de prejudicis de la realitat menorquina i de la realitat balear. Mai no va deixar d’analitzar els fets des dels seus orígens i des de les seves causes i relacions. No es deixà endur per les aparences. El seu pas per la política va ser una manera d’explicar als que l’envoltaven els principis de la justícia social i del respecte al medi natural que inspiraven la seva vida.

Casat amb Regina, és pare de 3 fills. Discretament allunyat de l’acció política, respectat per tots i admirat per molts, mor a Palma pocs dies abans de fer els 74 anys d’edat. Amb motiu del seu òbit fan públic el seu condol el Govern de les Illes Balears, el Consell de Menorca, el Parlament de les Illes Balears, diversos partits polítics, entitats cíviques i nombroses personalitats de la vida social, política i econòmica de Menorca i de les Balears.