Amb la massa que s’obté s’omplen els budells del mateix porc. Les peces se cusen, fermen i renten amb aigua i pebrebó. Si el budell és prim, el producte s’anomena llonganissa i es consumeix el primer hivern. Si el budell és gros, s’anomena sobrassada i és consumeix a l’estiu. Les peces de més grandària (bisbe) es consumeixen a l’època de les matances de l’any següent. La sobrassada sense embotir se consumeix de seguida. Les matances se fan habitualment per Sant Martí (11 de novembre).
Es menja crua, torrada o fregida. Sovint es
menja untada sobre una llesca de pa o sobre galetes d’oli. Les peces es conserven penjades en una estança ben orejada, fresca i seca. Es prepararen plats tan
gustosos com els ous ofegats amb sobrassada, els ous al forn amb sobrassada, els
ous fregits amb sobrassada, la sobrassada amb mel, la coca o l’ensaïmada amb
tallades de sobrassada, la sobrassada amb suquet, etc.
El producte es defineix quan arriba d’Amèrica
el pebre bord, també dit pebre vermell. El pebre bord és conegut i usat a l'illa entre final del segle XVII i principi del segle XVIII, per bé que les primeres partides arriben a la Península Ibèrica en el curs del segle XVI. El nom de l'embotit deriva
probablement de la paraula siciliana “soprassata”, que apareix usada en
català en escrits de 1403, tot referint-se a un tipus d’embotit sicilià de porc.
Possiblement l’antecedent de la sobrassada és un embotit de porc, sicilià o
mallorquí, anterior al s XVI, que no té encara el color vermell i l’aroma
que li dóna el pebre bord.
“Fermar els gossos (o els cans) amb
llonganisses” vol dir que es viu en l’abundància. “Hi ha més dies que llonganisses”
i “Hi ha més setmanes que sobrassades” són dites que signifiquen que hi ha temps
per a tot.
Bibliografia
GEM, 16, 319
WIKIPÈDIA
DCVB
No hay comentarios:
Publicar un comentario